 |
| Palau Major, escut del Sant Ofici a partir del de Felip II. |
Des de 1585, i per imposició de Felip II, les Constitucions Catalanes penalitzaven el delicte de sodomia, però era el Sant Ofici qui amb més acarnissament perseguia les relacions homosexuals o extramatrimonials des de 1525 per imposició papal i de l'emperador Carles V. A Catalunya ho feia en constant conflicte de competències amb les autoritats judicials del Principat; per aquest motiu els seus "interrogatoris" es realitzaven en les terribles presons secretes on els reus eren desposseïts de drets i dignitats. La tortura aquí tan sols la podía autoritzar un jutge.
Poc sabem de la història de Jaume Rigau. Segurament era una persona instruïda, nascuda a Castelló d'Empúries, va estudiar teologia a València i Salamanca i era diaca ordenat. Havia estat condemnat per maltractaments a la seva madrastra, va ser captiu dels pirates turcs 18 mesos en Istambul, segons va confessar allà va mantenir relacions homosexuals; al segle XVI es culpava als turcs de propagar el pecat nefand.
 |
| Museu Walters, Baltimore. Poema otomà. |
Un cop lliure va estar ingressat a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona. D'allà va passar a exercir com a mestre a Talarm. El 1616 el Sant Ofici el jutjava per sodomia. Tot indica que la Inquisició l'investigava per haver exercit de capellà sent simplement diaca. I així van aparèixer testimonis d'haver tingut relacions amb altres joves i també nens en diferents llocs: Castelló d'Empúries, Barcelona o Talarm, generalment a canvi de diners:
"..le mostró algunos dineros, y le dixo que se fuese a passear con él, y que le daría algo de aquellos dineros. Y lo llevó detrás de una casa, allí lo hizo desatacar y hechó boca abajo, él también se desatacó, le alçó la camisa por detrás, y se puso sobre él, y le metió su miembro dentro del siesso, y estuvo un poco encima de él"(1)
Tots els testimonis van aportar dades similars, assenyalant la curta edat dels joves sodomitzats, entre 9 i 13 anys. Després de diverses setmanes de tortures el reu al final va voler confessar la veritat treta a sang i foc. Va dir haver tingut relacions amb aquests joves i molts més, i que havia estat "agent i passiente".
Per la sentència se li desposseïa de tots els privilegis eclesiàstics, sent enviat a galeres durant 5 anys, i a més desterrat d'aquests territoris. En la sentència hi havia un text final:
""Este reo por el delito de sodomía, no puede ser relaxado al brazo secular, porqué como es clérigo de evangelio no ha asistido a esta causa los jueces de la Audiencia Real y por esta causa no ejecutarían la pena de muerte..." ( 1)
Relaxar al braç secular significava lliurar-lo a les autoritats civils per a la seva execució. Com m'he referit en moltes ocasions, els conflictes competencials a Catalunya feien que en lloc d'una sentència de mort als reus se'ls enviava a galeres. Els clergues generalment no hi eren enviats, sinó que anaven al desterrament amb l'advertiment que amb una nova condemna significaria aquest tipus de càstig.
Segurament a Jaume Rigau se li va agreujar la sentència per haver exercit com a sacerdot, sent simplement diaca, la seva condemna va ser una de les més dures contra un religiós a Catalunya, amb l'excepció del cas contra Joan de Llobera. El nombre de processos contra religiosos va ser molt important, sobretot contra els del més baix substrat social. Clergues, novicis o frares van ser jutjats, però s'evitava la publicitat. "Debían lograr mantener a las gentes en la creencia de que eran los defensores de la fe y las buenas costumbres..."(2)
(1) Sodomites Catalans, Jaume Riera)
(2) Rocío Rodríguez, Sodomía e Inquisición.
Més;
El judici contra Joan de Llobera http://poldest.blogspot.com.es/2017/04/la-historia-del-rei-que-va-voler-servir_28.html
Gràcies Leopold per aquesta entrada; com sempre, has fet un molt bon article.
ResponElimina