HERMANO LOBO: 45 ANYS DESPRÉS, LES COSES NO CANVIEN.

Molt del publicat entre 1972 i 1976 al "Hermano Lobo" segueix de plena actualitat, sembla que els anys passen però Espanya segueix igual.

Al final de franquisme la duresa de la censura va fer que proliferessin revistes d'humor en què es podia burlar la censura amb més facilitat. Els segrestos de diaris o revistes estava a l'ordre del dia. Triumfo, Cambio16 o el Diario de Barcelona van ser clars exemples de la intolerància imperant. La Vanguardia va ser amenaçada de tancament en informar sobre el cop d'estat de Pinochet a Xile; el governador civil autor de les amenaces, Tomás Pelayo Ros, era compensat amb la Delegació Nacional d'Esports en substitució de Juan Antonio Samaranch.

El març de 1972 apareixia "El hermano lobo", alguns dels seus col·laboradors procedien de la revista "La Codorniz" que estava en franca decadència. 

Va ser impulsada per Chumy Chúmez; a més va comptar amb dibuixants com Perich, Forges o Manuel Summers o escriptors com Manuel Vicent, Francisco Umbral o Vázquez Montalbán.

Els llops udolant o la frase "muchos lobos" es van fer cèlebre gràcies a aquesta revista d'humor.

A partir de 1974 va començar una sortida progressiva de col·laboradors cap a la revista Por Favor, el 1976 tancava definitivament. El Hermano Lobo deixava d'udolar.