ENRIQUE RUBIO I LA "LEY DE PELIGROSIDAD SOCIAL"

El periodista Enrique Rubio des del setmanari POR QUÉ va ser el martell d'heretges contra homosexuals i transsexuals als anys 70.

La llei sobre perillositat i rehabilitació social va ser una llei espanyola aprovada pel règim franquista el 5 d'agost de 1970, mentre Europa despenalitzava l'homosexualitat, Espanya feia una llei amb vocació de "preventiva": volia condemnar a la gent per ser homosexual. Si el braç jurídic va tenir a Barcelona un dels seus defensors, el jutge Sabater, la campanya periodística va tenir també aquí un dels seus defensors en l'Enrique Rubio.

Temps en els que l'actitud de la premsa era altament agressiva contra tot intent de modernització del país. Especialment l'alliberament sexual els posava els nervis de punta, veure nois amb cabelleres llargues i noies amb pantalons ho interpretaven com la fi de la "raça hispànica", i els homosexuals com la màxima degeneració. Aquesta intransigència periodística va jugar un paper fonamental en la defensa de la "Llei sobre perillositat i rehabilitació social", setmanaris com POR QUÉ o Guadiana, o diaris com Pueblo, La Vanguardia o ABC van publicar articles incendiaris contra les persones LGTB. Per cert eren incapaços de distingir, per ells tots eren "maricones" o com a molt homosexuals, la transsexualitat no existia.

El capellà Felix García escrivia en 1970 (ABC): ""La homosexualidad antes nefanda, crecida ahora como una planta morbosa, no se recata, sino se hace fuerte y reclama derechos y justicia... A este proceso de degradación del hombre corresponde ese otro fenómeno feo de la masculinización de la mujer"..(1). La premsa, amb el diari de l'Emilio Romero Pueblo al capdavant, associava homosexualitat a delinqüència i crim. Un titular d'un diari sevillà deia: "Nen assassinat per un homosexual" La notícia parlava d'un pertorbat mental, sense antecedents com pederasta ni com a homosexual.

Enrique Rubio va ser el màxim exponent d'aquest periodisme sensacionalista. Ell va arribar a definir a "La Pastora" com una dona lesbiana d'instints criminals, fent d'aquest cas un acte d'exaltació patriòtica en la que la falsedat era transformada en notícia. La postveritat va tenir en aquest periodista un bon precursor. D'ella deia:""la cruel mujer que durante seis años sembró el crimen y el terror desde la sierra de Caro, al frente de una partida de bandoleros conocida por Banda de los Siete". la "monstruosa mujer... (que)... había encontrado la vida adecuada para saciar su patológica sed de crímenes". En un "espectacular atraco" –escribirá–: "ella personalmente asesinó a un matrimonio y dos hijos, dejando herido a un tercero". ". Res d'això era cert, l'homofòbia venia diaris i dia a dia era alimentada per aquells que anaven de periodistes donant classes de moral a tothom. Mentre Europa avançava en drets, aquest tiraven fortament per tornar cap a un passat "gloriós" més imaginari que real. Mireu: http://leopoldest.blogspot.com.es/2011/06/teresot-donde-nadie-te-encuentre.html

Aquells anys Sitges i Lloret van atraure a molt turisme homosexual europeu, molts joves de tot Espanya aprofitaven per anar-hi creient que hi havia una llibertat que no existia. Especialment a Sitges les festes amb transformistes i transvestits eren molt freqüents, Però en marxar el turisme el control policial augmentava. Així un grup de joves gaditans van ser enxampats per la Guàrdia Civil que va passar la informació al POR QUÉ, setmanari que va fer una campanya sensacionalista contra els homosexuals. Tot indica que aquests joves ni eren transsexuals, ni homosexuals, tan sols uns joves gaditans amb ganes de gresca. Van quedar en llibertat, però la seva imatge amb els ulls tapats va estar a la portada del setmanari de successos.

Procedència de la imatge:  https://drive.google.com/file/d/1j9xgESZXbdHfKQK7Ne777WHTlWw7wF8k/view Barcelona anys 70 vist per Nazario, 

Un altre cas en el qual va intervenir Enrique Rubio va ser l'assassinat del Ramon Boada:  http://poldest.blogspot.com.es/2017/08/de-com-la-premsa-va-tractar-la-mort-del.html (clicar per ampliar informació)  L'article del "POR QUÉ", de l'Enrique Rubio, assenyalava la indubtable culpabilitat de Ramon. Segons aquest setmanari sensacionalista , el Ramon va fer del pobre taxista objecte de les seves "desviacions sexuals", usant un vocabulari "impúdico, vergonzoso e inconfesable".. Per l'articulista el taxista es va defensar d'un assetjament sexual intolerable acabant per estrangular el "pervers homosexual". El periodista acaba posant en dubte el dictamen forense, dubtant que hagués mort per estrangulació.

(1) El látigo y la Pluma, Fernando Olmeda.