Nicomedes Méndez López va ser el botxí titular de l'Audiència de Barcelona entre 1891 i 1908, i és un personatge triatement popular de la crònica negra de la ciutat.
.png)
El botxí donat-li al garrot. Detall, Rmon Casas
Va ser l'encarregat d'executar les penes de mort a Catalunya a finals del segle XIX i principis del XX mitjançant el garrot vil, una etapa molt trista de la història de la ciutat. Va executar personatges històrics molt coneguts, com ara l'anarquista Santiago Salvador (autor de l'atemptat del Liceu) o Isidre Mompart. Malgrat tot es considerava un "funcionari exemplar" i un artesà de la seva feina. Fins i tot va intentar patentar una versió millorada del mecanisme del garrot per fer-lo més ràpid i menys dolorós.
L'origen de la figura del botxí a Barcelona es remunta a l'època medieval. El mot «botxí» prové, segons apunten els etimòlegs, de l'evolució de la paraula francesa boucher (carnisser), un ofici íntimament lligat a l'espectacle públic de la mort, els suplicis i el càstig que va marcar la història de la ciutat durant segles.
A la Barcelona medieval, el botxí exercia una funció considerada necessària per mantenir l'ordre, però era un autèntic paria social. Se'ls considerava "impurs" per estar en contacte permanent amb la sang i els criminals. Ningú els volia tocar: els comerciants es negaven a vendre'ls menjar directament i els sastres no els prenien les mides (havien de vestir amb robes amples o sacs).
No podien viure ni dins, ni fora ciutat, per això i després de llargues discussions, per evitar conflictes i el rebuig dels veïns, el Consell de Cent els obligava a viure aïllats. Durant segles van viure literalment encastats a la muralla, a la famosa Casa del Botxí de la plaça del Rei (avui part del MUHBA),
 |
| Casa del botxí, Plaça del Rei |
Fins a finals del segle XVIII, el botxí era un empleat del municipi (pagat per les institucions locals de Barcelona). Amb la centralització de l'Estat espanyol i la progressiva desaparició dels tribunals forals i de la Inquisició (que havia estat un dels seus grans proveïdors de feina), la figura es va "humanitzar" i professionalitzar. Van passar a ser funcionaris directament dependents de les Audiències Territorials (l'Audiència de Barcelona).
Les execucions a la ciutat eren un espectacle de masses on assistien famílies senceres. Els llocs principals van anar canviant amb la història de la ciutat:
-Pla de l'Os al Portal de la Boqueria era el lloc idoni per col·locar-hi les forques o fer-hi execucions. L'objectiu era que qualsevol persona que viatgés a Barcelona veiés els cossos dels ajusticiats com a advertiment. Aquí va ser executat Joan de Llobera, per sodomia
-La plaça del Rei i la plaça del de la Cera: Escenaris medievals de tortures, amputacions i penjaments. Els bandolers, després de terribles turments pels carrers de Barcelona acabaven a la Plaça del Rei
-La Quinta Forca: Situada a la Trinitat Nova (prop del turó de Roquetes), era el lloc on s'aixecaven les forques que es podien veure des de lluny com a advertiment per als qui entraven a Barcelona.
-L'esplanada de la Ciutadella: Utilitzada massivament durant el segle XVIII i XIX.
-El pati de la presó Model: Lloc on finalment es van recloure les execucions al segle XX per evitar l'espectacle públic morbós.
 |
La "quinta forca estava "fora de muralles, lluny per anar-hi en processó. Era el lloc conegut com la Trinitat. |
Nicomedes Méndez López (Haro, 16 de setembre de 1842 - Barcelona, 27 d'octubre de 1912) va ser el botxí titular de l'Audiència de Barcelona entre 1877 i 1908. Al llarg de la seva carrera, va executar unes 80 persones.
Era fill de paleta, va néixer a La Rioja però va marxar molt jove cap a Valladolid. Allà, amb només 16 anys, es va enamorar d'una cosidora 18 anys més gran que ell, Alejandra Barriuso. Després de deixar-la embarassada i necessitar diners estables, es va assabentar que la plaça de botxí de Valladolid havia quedat vacant. Va guanyar la plaça i hi va exercir durant un temps abans de fer el salt definitiu a Catalunya.
L'any 1877 va ser nomenat executor de l'Audiència de Barcelona. Les execucions de la seva primera època eren multitudinàries i es feien al pati de la presó de la Reina Amàlia (al Raval), abans de traslladar-se a la Presó Model a principis del segle XX
Es diu que Méndez odiava veure patir els reus a causa d'execucions maldestres. Per això, va idear i dissenyar una modificació tècnica del garrot vil tradicional: hi va afegir un punxó posterior de ferro que, en girar la maneta, perforava directament el bulbo raquídeo. Això provocava una mort instantània i estalviava l'asfíxia agònica,
Méndez vestia amb elegància, fumava havans i es va convertir en un personatge molt popular a la Rambla. Tant estimava la seva feina que va arribar a projectar obrir un museu/espectacle al Paral·lel dedicat a les execucions mundials (amb guillotines i cadires elèctriques reals), tot i que les autoritats li van prohibir.
Malgrat la seva fredor professional, la seva vida privada va estar marcada per una terrible maledicció familiar: els seus cinc fills van morir abans que ell. Pero el cop més dur va ser el de la seva filla preferida, de qui estava enormement orgullós. El seu promès, en assabentar-se que el futur sogre era el sinistre botxí de Barcelona, va desfer el compromís de forma fulminant. La noia, sumida en una profunda depressió pel rebuig social, es va suïcidar. Aquest fet va ensorrar anímicament a Nicomedes.
 |
| Los desastres de la guerra, Goya, Museo del Prado. |
Els darrers botxins de Barcelona van ser:
-Rogelio Pérez Vicario i Federico Muñoz: Botxins dels anys 20 i 30 que van patir la violència dels anys de plom a Barcelona; tots dos van acabar assassinats a tirotejos per militants anarquistes en venjança per les execucions que havien dut a terme. [1, 2]
-Antonio López Guerra: El darrer botxí que va actuar a Barcelona, tristament recordat per haver executat el jove militant antifranquista Salvador Puig Antich a la presó Model el 2 de març de 1974
