On es trobaven les primeres cases de culte, hi havia necròpolis cristianes, sabem de la existència d'una seu arriana. Encara hi ha prou dubtes, intentaré mostrar-les.
Les intervencions arqueològiques fetes a Barcelona, recentment han donat noves dades sobre els primers segles de la història de la ciutat.
"Aquestes actuacions i els estudis derivats han posat en relleu una gran quantitat de dades històriques, dades que de mica en mica permetran trencar definitivament la barrera que suposava l'estudi del període que va des de l'antiguitat tardana fins a l'alta edat mitjana únicament a deutora dels esdeveniments polítics a gran escala" (1)
Les primeres dades històriques sobre la petjada cristiana ens porten al martiri de sant Cugat. Prudenci (3) al Peristephanon en parla, però sobre el lloc hi ha discrepàncies. Jordina Sales assenyala "l'aula paleocristiana del mercat de Santa Caterina-poblament relacionada amb una necròpolis sorgida al voltant del martirium de sant Cugat (Cucufate)(2)
Un altre possible indret on podria haver-hi una "domus ecclesiae", era on ara es troba Santa Maria del Mar. Abans de Santa Maria de l'Arena. La primera discrepància és sobre el nom, algun defensen que era de les "Arenes" per estar al costat del mar, fet improbable. El nom d'Arena ho seria per estar al costat d'un possible amfiteatre construït pels veterans d'August.
Sota l'actual catedral i a l'angle nord de la ciutat és on s'ha trobat les restes d'una primera basílica paleocristiana, en un lloc rodejat dels comerços més bruts i pudents de la ciutat. A aquest lloc va créixer el conjunt episcopal. Es conserva "un baptisteri octogonal, una aula de representació, una capella cruciforme i part de palau episcopal"(2)
L'església de Sant Just i Pastor i els seus orígens són encara objecte de controvèrsia. La presència del rei Ataülf i Gal·la Placídia, va portar molts arrians a Barcelona que van conviure durant temps. "És molt probable que quan els visigots es van instal·lar a la ciutat "ocupessin" el nucli episcopal, que era sota la catedral actual, i que els catòlics fossin "desplaçats" a Sant Just, on ja devia haver-hi una primera església" (1) Aquesta hipòtesi és posada en dubte per part de molt historiadors.
Una menció especial mereix l'església de Sant Miquel, situada sota l'actual ajuntament de Barcelona, es va construir sobre les termes de la ciutat. El mosaic de les termes romanes va constituir el sòl de l’església de Sant Miquel, això indica que va ésser un element romà amb reutilització posterior.
Mosaic de les termes dels banys públics que, supossadament, va regalar a la ciutat Luci Minici Natal (el primer “barceloní” campió olímpic a Grècia i va guanyar amb les quàdrigues). |
(1).BARCINO, DE COLÒNIA ROMANAA SEDE REGIA VISIGODA, MEDINA ISLÀMICA I CIUTAT COMTAL: UNA URBS EN TRANSFORMACIÓ. MUHBA.
(2) In nomine Domini ecclesia consecrata est. Carles Buenacasa-Jordina Sales. Societat Catalana d'Arqueologia.
(3) Aureli Clement Prudenci poeta i apologista cristià del segle IV nascut a la província Tarraconense.
Més
Santa María de las Arenas, Santa María del Mar y el anfiteatro romano de Barcelon. Jordina Sales.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada