El moviment dels luddites va apereixer a finals del segle XVIII a Angleterra, anava lligat a revolució industrial i la perdúa de llocs de feina amb les noves maquinaries. A Barcelona va arribar entrat el segle XIX
1) NED LUDD, L'ACTIVISTA FANTASMA
Els anys posteriors a la Revolució Francesa, Anglaterra va viure un enduriment de les lleis. Criticar al rei o al Parlament o robar per alimentar-se, podia significar la pena de mort. Es van prohibir les reunions dels treballadors i els sindicats, i qualsevol aldarull es pagava amb la vida, sense necessitat deproves.Mentre els grans empresaris industrials apostaven per noves tecnologies que milloraven la producció, però deixaven famílies senceres sense cap mena d'ingrés. En mig de tot va sorgir la figura de Ned Ludd i els seus seguidors els luddites. No existeix cap prova de la seva existència real, el 1779, va trencar per accident, altres sostenen que de manera intencionada, diverses màquines tèxtils. La seva acció constituiria la base del moviment luddita, d'oposició a la introducció de la maquinària que eliminava llocs de treball.
La destrucció de les màquines modernes no fou una reacció contra el progrés, ni contra la industrialització, sinó actes de resistència respecte a la nova dictadura econòmica dels propietaris industrials. Va ser la destrucció dels gremis i la democràcia associativa, la que va motivar molts artesans e a practicar la destrucció de les màquines. La destrucció de les màquines esdevenia una veritable lluita de classes, tenint en compte que s'atacava una propietat privada i es discutia sobre el repartiment de la riquesa i la regulació de la producció.
IMATGE: El líder dels Luddites, gravat de 1813, autor desconegut, British Museum
2) ELS LUDDITES A LA BARCELONA DEL SEGLE XIX (I PART)
El moviment dels luddites van sorgir en resposta a la modernització de la maquinària, que va significar la pèrdua de molts llocs de treball, deixant famílies a la misèria. Aquest moviment que va sorgir a l'Anglaterra de finals del segle XVIII, va arribar a Catalunya entrat el segle XIX. Els luddites veien la maquinària com a un enemic que fomentava l'augment de l'atur.
El moviment dels luddites van sorgir en resposta a la modernització de la maquinària, que va significar la pèrdua de molts llocs de treball, deixant famílies a la misèria. Aquest moviment que va sorgir a l'Anglaterra de finals del segle XVIII, va arribar a Catalunya entrat el segle XIX. Els luddites veien la maquinària com a un enemic que fomentava l'augment de l'atur.
Mentre que a Anglaterra es van evitar, les víctimes, aquí no va ser així. Aquell agost de 1935 els ànims estaven molt caldejats, a Sant va esclatar una revolta que significar que el capità general enviés la tropa a reprimir, mentre un general cridava a reprimir, era mort d'un tret. Amb els ànims aixecats, les fàbriques van ser l'objectiu. Aquell 5 d'agost, els revoltats van entrar a Vapor Bonaplata, van matar quinze dels obrers armats i van cremar la fàbrica.
Van passar anys fins que es va instal·lar un nou vapor a la ciutat per por que la tornessin a cremar. Aquests fets es consideraren els episodis previs a l'esclat del moviment obrer a Catalunya, marcats per la desconfiança mútua i respostes violentes.
Incendi el 18 de gener del 1851. Iniciat al vapor Capdevila i Mata del carrer de la Riereta, es va estendre a la fàbrica Armengol i només es va poder controlar set hores després.
3) ELS LUDDITES A LA BARCELONA DEL SEGLE XIX (II PART)
L'atac a Vapor Bonaplata a la plaça Castella no va ser l'únic, també es van produir a Alcoi el 1821, a Camprodon el 1823, a Barcelona el 1835 i a Igualada el 1847.
Les selfactines van ser introduïdes a Barcelona per Joan Güell el 1844, eren unes màquines automàtiques de filar que estalviaven molta mà d'obra.
L'atac a Vapor Bonaplata a la plaça Castella no va ser l'únic, també es van produir a Alcoi el 1821, a Camprodon el 1823, a Barcelona el 1835 i a Igualada el 1847.
Les selfactines van ser introduïdes a Barcelona per Joan Güell el 1844, eren unes màquines automàtiques de filar que estalviaven molta mà d'obra.
Aprofitant l'alçament progressista contra el govern de 1954, una munió d'obrers van incendiar diferents fàbriques on funcionaven selfactines. L'amenaça de passar per les armes als insurrectes van aturar les revoltes. Però la vaga va seguir. Al final es va arribar a un acord, i la vaga finalitzà, amb la prohibició de les selfactines. L'heroi va ser el líder sindical Josep Barceló.
Però el govern de Madrid va aixecar la prohibició i va anomenar un nou capità general que va fer prendre a Barceló a qui va acusar sense proves i va manar executar immediatament enmig d'una ciutat exaltada i presa militarment. La resposta de la ciutat va ser la primera vaga general de la seva història.
IMATGE: Execució de Josep Barceló el 6 juny 1855 a Barcelona, per garrot.
ANEXE
VAGA DE NENS A LA BARCELONA DE 1925
El treball infantil era de condicions abusives, en plena dictadura de Primo de Rivera, horaris de més de 12 hores, mal pagats i mal alimentats, i sense cap dret.
Així l'any 1925, els nens de les Cristalleries Planell van dur a terme una de les vagues més duresque s'estengué per tot el sector del vidre. Els nens no tan sols lluitaven contra les forces de l'ordre i la patronal sinó també contra uns pares que no veien amb bons ulls que el sou no arribés a casa durant aquells dies.
La vaga va acabar després de l'acceptació del temps de neteja dins la jornada laboral i la retribució del temps necessari per encendre els forns.
L'instigador de la vaga fou en Francesc Pedra, amb només onze anys. Era orfe de pare i mare, havia estat format a partir de les lectures en veu alta de son pare i son germà, anarcosindicalistes convençuts. De gran va ser responsable de col·lectivitzacions durant la guerra i va lluitar al front d'Aragó. En retornar de l'exili va fundar la AAVV de Pubilla Casas.
Més: https://beteve.cat/va-passar-aqui/vaga-nens-cristalleries-planell/ ‘La vaga dels nens’ a la fàbrica de cristalleries Planell
El treball infantil era de condicions abusives, en plena dictadura de Primo de Rivera, horaris de més de 12 hores, mal pagats i mal alimentats, i sense cap dret.
Així l'any 1925, els nens de les Cristalleries Planell van dur a terme una de les vagues més duresque s'estengué per tot el sector del vidre. Els nens no tan sols lluitaven contra les forces de l'ordre i la patronal sinó també contra uns pares que no veien amb bons ulls que el sou no arribés a casa durant aquells dies.
La vaga va acabar després de l'acceptació del temps de neteja dins la jornada laboral i la retribució del temps necessari per encendre els forns.
L'instigador de la vaga fou en Francesc Pedra, amb només onze anys. Era orfe de pare i mare, havia estat format a partir de les lectures en veu alta de son pare i son germà, anarcosindicalistes convençuts. De gran va ser responsable de col·lectivitzacions durant la guerra i va lluitar al front d'Aragó. En retornar de l'exili va fundar la AAVV de Pubilla Casas.
Més: https://beteve.cat/va-passar-aqui/vaga-nens-cristalleries-planell/ ‘La vaga dels nens’ a la fàbrica de cristalleries Planell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada