Amb motiu de les eleccions gallegues va sortir el nom d'un usurpador del segle V, anomenat Màxim, gallec com no podia ser menys.
Siliqua encunyada a Barcino (Barcelona) amb l'efígie de Máximo
Vaig preguntar sobre aquest fet, i el seu origen, a la Facultat de Geografia i Història de la UB, encara riuen, "es desconeix l'origen, però difícilment era hispà", qui m'ho va dir va ser Carles Buenacasa, bon coneixedor de l'època tardoromana.
Diuen que Geronci, enfadat amb Constantí III, un altre usurpador, en quedar relegat, va anomenar a un desconegut Màxim com a emperador, aquest mes tard el va trair i en absència d'aquest. "Màxim va gaudir de poder en plenitud i va encunyar monedes amb el seu nom a la seca de Bàrcino (avui Barcelona), a la qual va fortificar. No obstant això, paradoxalment, la derrota del seu mentor el va deixar en una posició força afeblida militarment perquè Geronci s'havia endut a Arles bona part de les tropes disponibles i ara s'havien perdut. De manera que semblava evident la imminència d'una campanya de Flavi Constanci per recuperar el territori hispà" (1)Sembla que en veure perduda la seva situació es va retirar, i tampoc està clar que va passar, potser es va retirar a un monestir, o no...
Òndia, un general va fer de Barcelona capital, i Bilbeny i els nois de l'Institut de Nova Història encara no han descobert que era més català que la Pepa Maca. Fins on hem arribat.
Un treball més seriós de la Universitat de Saragossa assenyala la dificultat de conèixer els seus orígens: aristòcrata, d'origen humil, procedent de Britània...(2) Segurament va ser un militar oportunista que veien el caos regnant, i les batusses constants pel poder a Roma, va aprofitar per proclamar-se emperador, i en veure que no tenia res a fer, es va anar a refugiar entre les tribus bàrbares.
I aquí surt una nova llegenda a la "Crònica Gàl·lica" on surt una nova usurpació de Màxim, i a Galícia. Encara que aquesta crònica té molt poca fiabilitat va servir per alimentar la idea que Màxim era gallec, no podia ser menys. Aquesta segona usurpació se situa l'any 418, amb el suport del rei sueu Gunderic. A Andalusia no han volgut ser menys i situen aquesta segona usurpació a la Bètica, amb el suport dels vàndals. Amb la dificultat d'entendre les fonts hi ha qui suggereix que hi va poder existir més d'un Màxim.
El referit treball de la Universitat de Saragossa, no sols expressa els seus dubtes d'aquesta segona usurpació, la seva opinió és que mai va existir. Es basa en la feblesa de les fonts que ho defensen i l'escassa importància que li donen les fonts més fiables.
El fet és que amb Màxim ens trobem amb l'únic usurpador que es va rebel·lar a Hispània, donat per certa la primera usurpació. Tots els fets i els protagonistes d'aquestes usurpacions del segle V són molt foscos. Però durant aquestes lluites, Roma va perdre el control sobre Hispània, i per més que es va intentar recuperar el territori, la presència dels bàrbars va impedir tornar a la situació anterior als anys 408-411.
1 Revista Brújula
Máximo, el usurpador hispano proclamado emperador que gobernó desde Barcelona. Maig 2024
2 La Oscura segunda usurpación de Máximo. Universidad de Zaragoza. Francisco Javier Sanz. 2006
Més:
El Gobierno de los Emperadores-Usurpadores en la Hispania Tardoantigua (350-425 d. C. Antonio López García. 2015. Universidad de Murcia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada