III RUTA DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA DE LES PERSONES LGTBI A LA BARCELONA DE 1931-1980

Un any més anirem de ruta amb el Memorial Democràtic de Catalunya de la Generalitat de Catalunya. Per tercer cop anirem des de la Plaça George Orwell al Paral·lel, però amb noves dades que segurament mantindran l'atractiu de la ruta.

1933, la Criolla, elecció de Mis Distrito V

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

L'objectiu és mostrar com vivien les persones LGTB, com els veia la societat barcelonina o com van defensar la seva identitat. Parlarem de transvestisme, d'identitats transgressores, de persones LGTBI; i especialment de les lleis que els va afectar i de la repressió que van patir. Ens centrarem en els anys que van de la república a la transició (1931-1980).

També mostrarem com era el barri "Chino" als anys 20-30? Com s'hi vivia? Quin és l'origen del nom? Quins carrers en formaven part? I parlarem de Flor de Otoño, la Reina del Barrio Chino, Rafael de Leon, Tórtola València, Pepe el de la Criolla, Jean Genet, Miguel de Molina, Sonia Rescalvo, Raquel Meller, Madame Arthur, Dolly Van Doll...

Ens mourem pels barris baixos de la ciutat, seguint la vella ruta que anava de la porta de la porta de Mar a Montjuïc. Anirem per Escudellers, Arc del Teatre, Cid, Nou de la Rambla i Les Tàpies. Coneixerem persones anònimes i d'altres prou conegudes.

SORTIDA 

Dia:                              29 de juny 2023

Hora                            19hores

Lloc:                            Plaça de George Orwell                            

Organitza:                   Memorial Democràtic de Catalunya

Durada activitat:          Entre 1h 30 minuts i dues hores.

Bibliografia:                 Al final d'aquesta entrada  la trobareu.

Guia                            Leopold Estapé. Expert en història LGTB

Idioma:                        Català

1933, ambient Barri Chino. David Santsalvador,

RUTA

1)   Plaça  George Orwell. Explicació de la ruta i el recorregut. Breu ressenya històrica.

2)   Carrer d’en Carabassa. Els bordells de Barcelona i els primers locals d’ambient al carrer Còdols, les batudes sota el franquisme. Arribada de la VI Flota.

Carassa del Bordell que visitava Picasso

Decoració Elefante Blanco

3)   Carrer Escudellers. La llei de Vagos y Maleantes. Paper represor de la policia. Història de la Candela.

Candela García, premio Adriano Antinoo 2018

4)   Teatre Principal (Carrer Lancaster). Memòria del 28 de juny 1977. Cabaret Mónaco (Rafel de Leon i Miguel de Molina).  Bordell de Madame le Petit.

Cabaret Mónaco

5)   Carrers Arc del Teatre // Guardia.  Les farmàcies del Raval. Madame Arthur, Van Doll i el Gambrinus. Carmen de Mairena, Sara Montiel i el Cangrejo loco.

Añadir leyenda

Carmen de Mairena final años 60

6)   Plaça Jean Genet. Genet el canalla i el transvestisme als anys 30. El balcó, Diari del lladre, Querelle de Brest. Vides Privades de Segarra.

El balcó Genet

7)   Carrer Cid: La Criolla i el Sagristà: qui va ser Flor de Otoño? La “troupe” del marqués de Vivent. Qui eren les Carolines. La Bandera amb Jean Gabin. Anarquisme i la suposada repressió del transvestits.

 Flor de Otoño encerclat a la Ciolla.  Torrents.1933.

Flor de Otoño. 

Concurs de Mis Barrio Chino a la Criolla 1934. Foto: Ballbé. Col.lecció particular. Les Carolines.

Jean Gabin a la Criolla, La Bandera.

8)   Carrer Nou de la Rambla. Llei de Peligrosidad Social. La ruta de la vergonya, xifres. Memòria de la Rampova.

Francesc Oliver, 'Rampova', primera detenció amb 14 anys

9)  Carrer de Les Tàpies. Barcelona de Noche. Sonia Rescalvo de la glòria a morir a la Ciutadella. Reaparició de Mirko. Laura Villar, orgull i repressió.

Laura Villar. 

 (10) Plaça Raquel Meller. Lesbianes a Barcelona?  Joan Viladomat i les cupletistes. Còmics de moral distreta (Alady o Josep Sampere). Com era la avinguda abans de 1939? 

Josep Sampere

Bibliografia: 

Arnalte, Arturo. Redada de violetas.Ed Egales

Villar, Paco. La Criolla, la puerta dorada del Barrio chino. Ed Comanegra.

Gente, Jean. Diari del Lladre, Edicions 62. 

Therós Xavier  La Sisena Flota a Barcelona (Ed. La Campana, 2010)

Barbancho, Juan Ramon. Ser tu misma era un delito, Ed Liebres Muertas. 

Olmeda, Fernando. El látigo y la pluma. Ed Oberon.

Riera i Sants, Jaume. Sodomites catalans. Ed Base.

Collel, Jaume. El músic de l'americana vermella. Ed RBA.

Huard, Geoffroy. Los Antisociales, Historia de la homosexualidad en Barcelona y París. 1945-1975.
Mira, Alberto. De Sodoma a Chueca. Ed Egales.
Carandell, Josep Mª. Nueva guía secreta de Barcelona. Ed. Martínez Roca. 

Blogs

La Barcelona diversa   http://poldest.blogspot.com.es/

L'armari obert: http://leopoldest.blogspot.com.es/

RUTA CAP PER LA BARCELONA ANTIGA

Una ruta pel barri de la Ribera i el Gòtic per conèixer aspectes, històries i llegendes que van estar a l'origen de Barcelona.

CONTINGUT:

La ruta intenta fer una aproximació als orígens de Barcelona. L'arqueologia ens permet conèixer com era la ciutat romana, però coneixem on van estar els primers llocs de culte cristià? Fins on arribava el call jueu? Quina relació tenia la ciutat amb els predicadors i inquisidors? Totes les carases indiquen bordells? Existien pactes d'agermanament entre persones del mateix sexe? Quin paper jugava la dona medieval? Els bordells tenien protecció reial i cristiana? Durant el recorregut intentaré contestar que en sabem i que no es vol saber sobre aquest tema.

SORTIDA: Born, carrer Comerç. 

FINAL: Plaça del Rei.

HORARIS: a  convenir.

DURACIÓ: màxim dues hores.

DATES: a convenir.

ASSISTENTS: màxim 22 persones ( fora que s'aporti megafonia)

PREU: Gratuít, a excepció de si és en benefici d'entitats o causes.

TEMES: 

- De quin lloc bé el nom de Barcelona?

-Qui no podia viure “ni dins, ni fora ciutat”?

-Qui està retratat al Retaule dels Reis Mags?

-On poden estar les primeres cases d'oració?

-Quin rei està enterrat a Santa Maria del Mar?

-Van existir els pactes d'agermanament (adelphopoisis) entre persones del mateix sexe a Catalunya?

-Gòtic o Parc Temàtic?

-La història de Sant Gos .

-La mort del rabí Isaac Mardofay.

-El Consell de Cent estava dins del Call?

-On estaven el bordelll i qui cobreva d'ells?

. i molt més....

LLOCS PER ON PASSAREM: 

Passeig del Born

Santa Maria del Mar

Carrer Argenteria

Via Leietana (muralles)

Carrer Ciutat (entrada)

Plaça Sant Jaume

Plaça Garriga I Bachs

Carrer Santa Llúcia

Plaça Nova 

Carrer dels comptes

Plaça Sant IU

Plaça del Rei.

MÉS

Poc abans de l'inici de la ruta adjuntaré més imatges i bibliografía.

Guía:

Leopold Estapé ( xerraire i expert en coses)

Em podeu seguir per instagram: 

https://www.instagram.com/234leopold/

INFORMACIÓ ADDICIONAL PER A LA RUTA.

1) Carrer comerç

Maqueta Convent Santa Clara

La torre segons un dibuix sense data d'Eduard Gràcia. (Arxiu Històric de Barcelona) S XIII

2) Passeig del Born

Ráplica d'una carassa, Ajuntament Barcelona

3) Santa Maria del Mar

4) Plaça de Santa Maria

Tomba Pere IV

5) Carrer Ciutat /Ajuntament

Porta del Mar, Pati LLimona

Plaça Sant Jaume inicis s XIX

6) Carrer del Bisbe

Santa Liberata

Frontis sant Onofre

7) Plaça Nova

Sant Roc, Biblioteca de Catalunya

8) Plaça Sant Iu

Retaule de Cosme i Damià

Tomba dels Ardèvol, MNAC

9) Carrer dels Comtes

Maqueta Barcelona romana

10) Plaça del Rei

Retaule del Conestable, Jaume Huguet

Palau Lloctinent

BIBLIOGRAFIA BREU:

CARANDELL, JOSÉ MARÍA. Nueva guía secreta de Barcelona. Ed Martínez Roca

RIERA SANS, JAUME. Sodomites Catalans. Ed Base.

SALES CARBONELL, JORDINA I BUENACASA PÉREZ, CARLES. Els nous espais cristians dins la ciutat clàssica (s III-VII dC) S.C.A

THEROS, XAVIER. Barcelona a cau d'orella. Ed Comanegra

BLOG DEL MNAC

RACO Revistes Catalanes d'Accés Obert

Blog la Barcelona diversa 

HISTÒRIES DE BARCELONA (II)

Temes: Una història del Raval anys 40; Carassa del carrer Mirallers; Edat Mitjana: persecució de jueus i sodomites; Urina per rentar roba a l'epoca romana.

Accés a la 1ª part: https://poldest.blogspot.com/2023/03/histories-de-barcelona-i.html

El cabaret La Criolla, anys 30. /GABRIEL CASAS, GALOBARDES / ANC

BARCELONA, RAVAL ANYS 40
TEXT

"El Cubano me propuso salir a trabajar con él, juntos podríamos hacer muchas cosas. El oficio que me proponía era el de "pasma ful"(falso policía) en las "colmenas" (urinarios). Mi misión sería del exhibicionista que atrae al vicioso que una vez atraído se le lleva a un lugar discreto, cuando está en situación comprometida se le extorsiona. "

COMENTARI

El text ens porta a la Barcelona de 1940, llavors les relacions homosexuals no estaven penalitzades, però la policia es prenia la justícia pel seu compte i aplicava el delicte d'escàndol públic. Els urinaris (colmenas) especialment de Plaça Catalunya, Rambles o els billars eren llocs comuns de trobada, llocs pels quals també oportunistes i lladragots solien aparèixer.

MÉS.

Imatge presa per Joan Colom, Raval anys 50,
Text d'UN HOMBRE LLAMADO KATY, Juan Soto Pont. Ediciones la Palma

EL "DECADENT" MARQUÈS DE VINENT I BARCELONA

Aristòcrata, anarquista i homosexual, Antonio de Hoyos (1885-1940) era digne d'una obra de Valle-Inclán. La seva presencia, amb una estrafolària tropa, va ser molt freqüent pels baixos fons de la ciutat, especialment a la Criolla. 

 Per a més informació cliqueu: https://poldest.blogspot.com/2017/12/el-decadent-marques-de-vinent-i.html

Malgrat la seva imatge frívola, va ser una persona compromesa amb el seu país, afiliat a la CNT/FAI en esclatar la Guerra Civil, va oferir la seva ploma a la causa revolucionària. Va publicar a "El sindicalista", revista del Partit Sindicalista de l'Àngel Pestaña, i ho va pagar car, ja que els vencedors el van tancar a la presó, on va morir arruïnat i abandonat d'amics i família el 1940.

CARASSA CARRER MIRALLERS

Algunes carasses antigues assenyalen la presència d'un antic bordell, aquest és el cas. Els bordells daten del segle XV quan Joan I els va instituir. Pagaven tributs al rei i a l'església, qui a més vetllava per la salut sexual de les seves treballadores.

Les carasses són del segle XVII, amb motiu de la presència de soldats francesos i per indicar el lloc on havien d'anar. Franco els va prohibir el 1954, llavors van aparèixer els meublés.

ELS MONARQUES DEL CASAL DE BARCELONA I LA SODOMIA.

Els monarques de la Casa de Barcelona no van tenir una especial preocupació sobre els temes relacionats amb la sodomia. No van dictar lleis repressives, encara que si algun cop la van utilitzar per desempallegar-se d'enemics incòmodes. 

Aquí ho explico: http://poldest.blogspot.com.es/.../els-monarques-de-la...
Imatge: Corts Catalanes, miniatura d'un incunable del segle XV

INICI DE LA PERSECUCIÓ JUEVA ALS CALLS DE BARCELONA I PALMA

"Si que ho poc dir amb certesa, perquè és cosa coneguda de tothom, que néixer jueu l'any cristià de 1360, no era cap privilegi. Els aires enrarits del moment no acompanyaven. La protecció dels reis i dels nobles cap els jueus començava a desfer-se davant les presdiques d'alguns frares i la beneiteria del poble gentil, sobretot la gent menuda.

Era cert que el notre rei havia promès seguretat als calls del regne. Per`uns quans anys abans de néixer jo, havia arribat la fam, que s'havia dut moltes vides, i després la gran pesta...

La gent del call, per alguna raó, s'havia convertit en culpable de tanta penuria... A partir de la moer negra, vam començar a ser maltractats i perseguits sense mesura. El rabins, es rumorejava, havien emmetzimat els pous per contaminar als gentils. Ajudats pels leprosos, deien, havien recollit el polsim dels bubons, i empastifar els murs i les portes. Els fills d'Isrrael, culpats de la mort de Jesucrist, eren acusats de servir a Satanàs. Els pagesos, furiosos, asseguraven que els jueus amagaven una llarga cua, suaven sang, i desprenien la fetor dels alls amb que havien fragat el cos de Jesucrist"

TEXT: Albert Bosch. L'Atles furtiu. Ed Planeta.
IMATGE: Dansa de Mariana. Hagadà d'or, 1320

Part superior esquerra: el mestre de casa repartint el matzot (pa sense llevat) i l'haroset (dolç), inferior dreta: neteja de la casa, inferior esquerra: sacrificar el xai pasqual i netejar els plats. 

ELS ROMANS RENTAVEN LA ROBA AMB ORINA

A l'antiga Roma existien les fullonicae, negocis que es dedicaven a rentar roba usant una barreja d'orina, cendres i argila.

L'orina conté amoníac, que descomponia la matèria orgànica i ajudava a estovar la brutícia de les taques, mentre que les cendres l'absorbien. La barreja es ficava juntament amb la roba bruta en unes tines de pedra, on es netejava a base de trepitjades que donaven els esclaus. No cal dir que aquesta roba no feia olor de roses precisament.

Només els que podien pagar més, després de netejar-la l'esbandien amb aigua i la perfumaven amb aigua de flors.

A causa de la mala olor, les fullonicae estaven en un racó de les ciutats, lluny dels negocis "més honorables". Treballar-hi era una tasca considerada menyspreable. Tampoc els empresaris gaudien de bona fama, encara que si escau els importava menys a causa de la fortuna que feien, ja que el servei era car.

Recordo que Roma tenia un impost sobre l'orina i que la procedent d'Hispània era la més cotitzada.

 Mireu: https://www.facebook.com/photo/fbid=10230175505314240&set=a.10229479248428253

HISTORIES DE BARCELONA (I)

En aquesta primera part: Cases de culte, a la Barcelona Tard-romana; la llegenda de Sant Gos; el general Bum Bum; qui era el Jutge de Vagos?; la Dona sota el franquisme:

Gravat del port de Barcelona entre 1650-1720 Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB)

LES PRIMERES CASES DE CULTE A LA BARCELONA TARDOROMANA.

Les primeres es trobaven als suburbis fora de la muralla, fugint de possibles persecucions. Una era al lloc del suposat martyrium de sant Cugat amb la seva corresponent necròpolis (Avui Mercat de santa Caterina). L'altra estava més prop al mar, sobre el que es creu va ser l'amfiteatre de Barcelona, es tracta de Santa Maria de les Arenes, amb una extensa necròpolis.
Amb la permissivitat de l'emperador Constantí es va construir el conjunt episcopal, per on es troba l'actual catedral i prop de la muralla. Mentre al centre de la ciutat s'alçava al mont Tàber.
Posteriors són la de Sant Miquel sobre unes termes romanes, i les de Just i Pastor i el Pi, es desconeix si alguna d'elles era del culte arrià.
Fonts: Els nous espais cristians dins la ciutat clàssica. Societat Catalana d'Arqueologia..
Santa María de las Arenas, Santa María del Mar y el anfiteatro romano de Barcelona. Jordina Sales Carbonell. Revista d'Arqueologia de Ponent. 

17 D'AGOST, SANT GOS

Sant Roc és representat amb una cuixa o bé totes dues, inflades per un bubó. Vesteix de pelegrí i l'acompanya el gos que li duia pa, sovint amb una llesca a la boca. La relació amb l'animal va fer que el sant fos considerat patró dels gossos i, alhora, que el cànid, per la seva fidelitat i altruisme, fos venerat gairebé com a sant l'endemà del dia de Sant Roc.
Segons Joan Amades,, protegia la ciutat contra els cans rabiosos. "Era creença popular que cada dia, de bon matí, el gos de Sant Roc voltava per tota la ciutat i feia fugir els gossos rabiosos. Hi havia gent que deixava rosegons de pa al carrer per tal que el gos de Sant Roc pogués menjar."
IMATGE Sant Roc i Sant Gos, Biblioteca de Catalunya.

EUGENIO DE GAMINDE, EL GENERAL BUM-BUM

Info completa: http://poldest.blogspot.com/.../eugenio-de-gaminde-el...

La llista de generals que van manar bombardejar Barcelona és molt extensa, un d'ells va ser Eugenio de Gaminde, era el general Bum Bum.
La crida a quintes del govern espanyol de 1870, presidit pel General Prim, va suposar un nou aixecament popular. El general Eugenio de Gaminde va decidir tallar-ho de soca-rel enviant l'exèrcit amb ordre de disparar.
Un dels pobles revoltats va ser la Vila de Gràcia. En conèixer els veïns que els soldats pujaven pel Passeig de Gràcia, van posar a tocar les campanes de la plaça d'Orient. La decisió dels militars van decidir bombardejar amb els canons cap a la campana. Durant sis dies no van parar les canonades, però sembla no van aconseguir emmudir-les, però si que van destruir moltes cases, va morir unes 27 persones i la vila fou saquejada pels soldats al final del setge.
La Campana de Gràcia es va convertir en un símbol en la lluita per la llibertat i els valors republicans. Així el 8 de maig, just un mes després, apareixia el setmanari "La Campana de Gràcia", una de les més importants publicacions de l'època.

El general Bum Bum quan se'n va a la guerra
davant dels seus soldats fa tremolar la terra,
damunt del seu cavall, galopa que galopa,
damunt del seu cavall, galopa amunt i avall.
El cavall és de cartró, aparteu les criatures,
el cavall és de cartró, que no es cansa ni té por.

Rampataplam tereré, patapim patapum
se'n va a la guerra,
rampataplam tereré, patapim patapum
se'n va a la guerra el general Bum Bum.

El general Bum Bum quan es treu l'espasa
espanta els enemics i fins la gent de casa,
quan ell té el braç alçat, tremola que tremola,
quan ell té el braç alçat, tremola el veinat.
Que és de fusta tal com cal, aparteu les criatures,
que és de fusta tal com cal, perquè així no es pot fer mal.

Rampataplam tereré, patapim patapum
se'n va a la guerra,
rampataplam tereré, patapim patapum
se'n va a la guerra el general Bum Bum.

ANTONIO SABATER TOMÁS

Jutge de perillositat social a Barcelona, ponent i redactor de Llei de Peligrosiddad Social. Era seguidor del psiquiatre Pérez Argilés que deia: "la esencia del peligro social del invertido radica en su contagiosidad". (1)

Sabater deia al Llibre "Gamberros, homosexuales, vagos y maleantes: un estudio jurídico sociológico" deia que l'homosexualitat era una psicopatologia que""caracterizada por una desviación, una anomalía del instinto sexual". Per les seves sentències demanava informes a "experts" sense cap formació que gairebé sempre posaven a l'informe: "Se considera un homosexual, ya que, presenta signos reveladores de esta condición, en especial sus gestos amanerados y feminiodes"

(1) Inauguració curs acadèmic 58-59 Universitat Zaragoza.

Més:
Huard, Geoffroy. "Los Gais durante el franquismo" EGALES

LA DONA SOTA EL FRANQUISME.

El franquisme veia en les noves modes i les lluites femenines com un perill de masculinització. la personalitat de la dona es reafirmava portant faldilles.
" Por eso, la polarización de los roles sexuales según el género y el entrenamiento de la diferenciación sexual fueron métodos utilizados por les médicos y las autoridades religiosas para evitar la homosexualidad". I salvar el que denominaven "raça hispana"(1), on home i dona jugaven rols diferents.
(1) Geoffroy Huard, Los gais durante el franquismo. Egales 2021.