dimecres, 14 de febrer del 2018

FRANCISCO MORALES, ESCLAU, TORTURAT PEL SANT OFICI PEL DELICTE DE SODOMIA EL 1636.

Els esclaus, molts d'ells procedent del Nord d'Àfrica, eren sospitosos habituals per l'anomenat delicte de sodomia. La Inquisició els vigilava de prop. 

La seu del Sant Ofici estava al Palau Major. Gravat de Gustave Doré.

Al segle XVII Barcelona encara tenia un nombre important d'esclaus. Coneguts com a macips, eren generalment d'origen del nord d'Àfrica. Jaume Riera senyala que els tribunals del Sant Ofici a Catalunya van jutjar fins a 24 esclaus entre els segles XVI i XVIII.

Els segles XVI i XVII, especialment durant els regnats dels Felip III i IV, va ser l'època de major acarnissament de la Inquisició contra els sodomites. La major part dels encausats van ser estrangers, esclaus o de classes baixes, monjos i clergues no es van salvar d'aquesta barbàrie. Quan es tractava de nobles o persones amb recursos, les penes es resumien en unes importants multes. Els clergues normalment eren desterrats.

Els recents treballs de Rocío Rodríguez (SODOMÍA E INQUISICIÓN) I Jaume Riera i Sants (SODOMITES CATALANS) ens mostren una llarga llista de casos jutjats en aquesta època. El cas de l'esclau tortosí Francisco Morales apareix en els dos assajos. És un bon exemple de com eren aquests tipus de judicis.

Expliquen que va ser denunciat per dos joves, als quals va conèixer carnalment 
 "en una barraca, cerca de unas salinas donde trabajaban". L'esclau va ser detingut per l'administrador de les salines lliurant-ho al Tribunal del Sant Ofici. En ambdós treballs apareix el mateix relat:

"Dijo (el reu al testimoni) que si estuviera en galeras lo estimarían más que a una mujer y andaría vestido de seda, y en su tierra los muchachos que se echaban a los hombres, llevaban los calzones abiertos por detrás con botones de oro y plata, para hacerlo con más  facilidad." (2)

L'Altre testimoni: "dijo que había ido con su compañero a una barraca, y el reo lo besó y abrazó y le enseñó el miembro armado, diciéndole que se echase boca abajo para podérselo meter."(2)

El reu va declarar voluntàriament davant del tribunal, assenyalant la culpa en haver 
"comido muchos caracoles y bevido mucho vino", (3) torbat per la beguda no recordava el que va passar. El tribunal va ordenar que fos torturat per recuperar la memòria:

"Fue vuelto a pedir que se pusiese en tormento, para que hablase y se ratificase en la declaración hecha, y como el reo no quiso hablar ni declarar y se hizo el loco, se mandó que los médicos del Santo Oficio lo revisen y certifiquen su capacidad, los cuales hicieron relación de que no tenía enfermedad ninguna, y lo hacía por bellaco. Se le trajo a la sala para leer la sentencia de tormento. Se le notificó y bajó a la cámara, se le dieron cinco vueltas de guante y después en el potro, donde se le dieron dos vueltas y siempre dijo que no tenía nada que decir, que lo mataban".


Tots dos assajos assenyalen que la història s'acaba aquí desconeixent si el reu va ser relaxat (1) o enviat a galeres: "
Aqui bino falta esta relación, porque no biene lo que se hiço en esta causa después del tormento" Diu una nota al marge d'autor i època desconeguda.

NOTES
(1) Relaxar: eufemisme que amagava el concepte d'ejecució.
(2) Els texts els podeu trobar complerts a
-Sodomia y Inquisición. El Miedo al Castigo. Ed Usuaia. 
-Jaume Riera, Sodomites catalans. Ed Base 
(3) Els funcionaris eren castellans, per això els seus escrits són en aquesta llengua.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada