JOAN VILADOMAT, DEL SEMINARI AL PARAL.LEL

De jove anava a ser capellà, però va acabar sent el músic de referència del Paral·lel dels seus anys daurats.

Portada del llibre "El músic de l'americana vermella"

Joan Viladomat (1885-1940) era un seminarista de Vic, quan el 1908 va marxar cap a Barcelona amb l'estanquera del seu poble Manlleu, amb qui es va casar. Eren anys durs, la Setmana Tràgica va afectar tota la seva família que va deixar la ciutat d'Osona per anar a Badalona.

A Barcelona va anar a viure al carrer Nou de la Rambla, enfront del teatre Arnau. Allà dona classes de música i organitza la seva pròpia acadèmia: "La Colosal". El seu èxit va ser rapit, va guanyar una fortuna amb la mateixa rapidesa que la va perdre en la vida bohèmia dels anys 20-30 de la Barcelona més festiva.

La Bella Dorita, Mercè Serós, Pilar Alonso, Ramoncita Rovira i Raquel Meller van ser algunes de les seves més conegudes alumnes (cliqueu sobre per ampliar informació). Jaume Collel, a "El músic de l'americana, explica com era la ciutat que el va veure triomfar: "la Barcelona dels anys vint, quan tot és xauxa: les dones fumen i porten cotxe, els cafès tenen orquestra i als teatres s'hi fa striptease, boxa i circ. Els artistes alcen la indústria del sarau enmig de meuques i crupiers. Joan Viladomat, amb el bigoti conspicu i l'armilla descordada, posa en solfa el vici, del bracet de Garzo, Misterio, Amichatis, els Santpere, també els poetes de l'Espanya negra. Ensinistra cançonetistes a l'acadèmia, ven cuplets per un ou ferrat i toca el piano amb una americana llampant. Es mofa del catalanisme i el feminisme, dels transsexuals i els cubistes. Compon sardanes, tangos i sarsueles del «género ínfimo».

Va compondre la música de temes de gran èxit com el tango del cigarro (fumando espero) o el tango de la cocaïna (cliqueu); sardanes com Catalunya plora, dedicada a la mort d'Àngel Guimerà; o cuplets com el Vestit d'en Pasqual. Va posar música a milers de temes, però fins fa poc ni l'Enciclopèdia Catalana en parlava, ni Viquipèdia li dedicava una pàgina  (ara sí, cliqueu)

Els seus "pasodobles" i foxtrots van ser èxits internacional. El foxtrot de la campana, va ser un dels seus més grans èxits, sent un tema que es tocava atots els cabarets de Berlín. 

Viladomat va compondre també temes defensant la república, el més conegut va ser la "Sardana Republicana", tema prohibit i censurat per la dictadura franquista.

Viladomat va morir molt jove, el 29 de desembre de 1940, tenia 55 i estava arruïnat. El seu germà, l'escultor Josep Viladomat (cliqueu) estava a l'exili i va ser la Bella Dorita qui va pagar el seu enterrament, donada la seva precària situació econòmica.

Més informació:

Collell, Jaume. El músic de l'americana vermella. Ed RBA.