NICOLAU D'EIMERIC, EL TENEBRÓS

A la minisèrie de Diagonal TV, surt un dels personatges més tenebrosos de la història de Catalunya, el dominic General Nicolau d'Eimeric. Qui era?, aquí ho explico breument. 

Nicolau Eimeric va ser un inquisidor general a la Corona d'Aragó durant la segona meitat del segle XIV. Es va caracteritzar per l'enfrontament amb Pere el Cerimoniós i l'atac contra les obres de Ramon Llull i els lul·listes; el rei el va prohibir predicar a Barcelona. Abans va acusar el conseller Bartomeu Genovès d'heretgia per la seva obra Novisimis Temporibus, en la que suposadament aquest feia apologia de l'Anticrist. La condemna del conseller, sense donar-li el dret a defensar-se, va provocar la ruptura definitiva de la ciutat amb els dominics, Nicolau Eimeric va prendre part activa amb els acusadors.

També va ser pioner en l'ús de mètodes de tortura que incloïen des de la manipulació psicològica fins als càstigs físics més despietats. Entre les seves víctimes estaven els lul·listes, frares d'altres ordes. La sèrie "La Catedral del Mar" mostra com un franciscà acaba sent dominic, difícil: franciscans i dominics tenien unes relacions horribles. A Barcelona els primers eren populars, els seguidors de Domènec de Guzmán mai van tenir la més mínima acceptació popular.

Eimeric era un home de confiança del Papa, i enemic acèrrim de Pere III, que tenia el seu caràcter. El rei del Punyalet al final el va expulsar de Barcelona pel seu atac contra les obres de Ramon Llull i els lul·listes el 1366, també el seu odi contra els jueus l'enfrontava directament a un rei que sempre els va defensar. Després de conspirar contra el rei a Tarragona, va acabar marxant a l'exili al costat del Papa Gregori IX. No es va voler perdre el gran sarau del cisma d'Occident, prenent part de la cort d'Avignon i atacant amb duresa a qui no ho feia, com Vicenç Ferrer.

1427 Retrat atribuït a Pere el Cerimoniós, Jaume Mateu MNAC

A la mort del rei Pere va tornar, on Joan I el donava suport, però en poc temps es va fer tants enemics que va acabar marxant a l'exili, on va acabar conspirant amb els "antipapes" d'Avignon. Martí l'Humà el va deixar tornar a Girona, on va morir el 1399.