L'ASTURIANA, LA CANDELARIA, MIRKO ... CAROLINES SEGONS GENET, PERÒ QUI EREN EN REALITAT?

El 1945 Jean Genet va encunyar el terme "carolines" per referir-se a un grup de persones que es movia pels baixos fons de Barcelona. Feia dotze anys que estava fora de la ciutat i algunes dades que va afegir (1) ell no els va viure en primera persona.

La Asturiana

Durant els anys 20 i 30 al Barri Xino barceloní van aparèixer tot un seguit de locals als quals acudien homes a la recerca de tenir relacions sexuals amb altres homes, per plaer o per diners. No eren locals pensats per ells, els propietaris obligaven a anar transvestits a qui acudia a la recerca d'alguna trobada ocasional. L'honor masculí dels senyors de bé havia de quedar intacte. El mateix Genet compte com es transvestia per buscar clients. Locals com la Criolla o Cal Sacristà, van triomfar tant, com a dolenta era la seva fama.

Altres bars de la zona, com el vell Cangrejo Loco, nois rossos com la cervesa i amb bells ulls verds feien les delícies d'il·lustres homosexuals com Rafael de Leon o el mateix Benavente.

El 1945 Genet segurament ja tenia una certa idea sobre identitat de gènere, però la comparació amb les gasolineres del maig de 1968 és molt posterior i va ser Goytisolo qui la va realitzar. Quan es defineix a les Carolines com a persones transsexuals o transgènere, s'ignora que aquests conceptes en la Barcelona dels anys 20 i 30 no existien.

Nomenar a aquest grup de persones com Carolines em sembla molt més correcte que el que s'ha utilitzat fins avui. Però hem de tenir en compte que era un grup molt heterogeni la identitat era el transvestisme. La majoria utilitzaven noms femenins (l'Asturiana, la Candelera, "la Cojitos" la "Madriles", la Granota, la Eloisa). Les més populars utilitzaven noms més ambigus: Flor de Otoño, Derkás, Mirko ... Encara que feien servir noms femenins, la realitat canviava quan deixaven enrere la zona. Alguns historiadors les definien com "homes disfressats de dona" o "transvestits salvatges", sempre en masculí.

Us mostro tres casos:

I LA ASTURIANA

Diuen que La Asturiana era la més bella de la Criolla. Però ¿qui s'amagava darrere d'aquest bell rostre femení? Apareix citada en nombroses publicacions sobre la Barcelona dels anys 30, però ningú va escriure la seva biografia.

L'Asturiana apareix sovint citada en la premsa de l'època o en la interessant publicació del periodista Francisco de Madrid "Sang a les Drassanes" de 1926 (reeditada per La Vanguardia). La cita en masculí i l'anomena invertit. Cita a les seves companyes "la Cojitos" la "Madriles", la Granota, la Eloisa ... Assenyala que apareixien en multitud de "festes d'invertits" als quals acudien "parelles d'invertits en vestits de dona" (2), compta que era assídua en els reservats l'Hotel Palace, o en els del 'Paral.lel, segurament també en la Criolla o Cal Sacristà. Poc més sabem d'ella, de qui mai ningú es va interessar en la seva biografia.

II LA "CONFUSIÓ" CANDELARIA

També hi ha breus referències, en negatiu sempre, a la premsa de l'època, El seu nom artístic era Candelaria Biarnés. Normalment no utilitzaven el cognom, pel que ha portat a moltes confusions, tot i no gaire clares.

José March (3) cita aquest cas com la miss que era un míster. Les dades sobre ella són molt confusos, però el fet de sortir com miss Districte V (3) va fer sospitar a la premsa del seu temps (des de el Diluvio fins al Papitu) que es tractava d'un "home". March assenyala que "com no sortien en banyador, no podem conèixer el seu gènere", jo no sabia que es pogués conèixer el gènere d'algú si va en banyador. Però tot va ser una confusió, com el mateix March assenyala en el seu treball de recerca que Candelaria Biarnés s'hauria presentat pel Districte II i qui va guanyar un concurs similar va ser el transformista català d'origen filipí DERKAS, i va passar a Berlín traient-se la perruca un cop guanyat el concurs. Potser aquesta va ser la confusió, o no ... Però la llegenda que una persona transvestida va guanyar el concurs de miss Districte V (Barri Xinès) segueix sense resoldre.

Encara avui no està clar qui va ser Miss Barri Xinès, el curiós és que va ser poc després de la marxa de Genet de Barcelona i aquest no el cita, si en canvi una suposada marxa de les Carolines per les Rambles.

Mis Distrito V, 1934. 

III MIRKO

Fernando de Torres, Mirko, va triomfar en la nit barcelonina entre els anys 30-50, i és una mostra de les llums i les ombres d'una època molt convulsa. Quan va començar, Genet era un apàtrida que malvivia per la zona.

Mirko lluïa un vestit ajustat que se cenyia encara més. Portava amb gràcia singular el fru fru de gasa i adorns de plomes. Tenia un ampli domini de l'escena; els seus gestos o el seu pas sensual van fer de Mirko el non plus ultra dels transformistes. Un cop conclòs l'espectacle acabava també la imitació. Mirko saludava amb la perruca en mà. Gest que després recuperaria Madame Arthur al Gambrinus en 1960.

Mirko va triomfar imitant les més grans estrelles de la copla espanyola del seu temps. Segons Bueso, el seu vestuari era pagat per un empresari que "cansat de la vida fàcil, va voler optar per l'homosexualisme". (4) Mirko va sobreviure la guerra i va seguir en el món de l'espectacle amb vestits de flamenc a l'Apolo, el Barcelona de Noche o al Molino per sobreviure a la Barcelona del governador Correa, va haver de fer de tot.

Juan Soto era un noi d'uns disset anys quan va arribar a Barcelona i va contactar amb Mirko. Sembla que la seva prova no va funcionar i Mirko en acabar li va dir que havia d'optar per la frivolitat, més tard li va ensenyar unes escales que portaven a un bordell on els artistes es prostituïen. Va descobrir que el local era una tapadora, sortien al local a mostrar-se per després pujar dalt.

Mirko

(1)   Genet, Jean. Diario del ladrón.

(2)   Madrid, Francisco de. Sangre en las Atarazanas

      (3)    March, José. Mis barrio chino era un míster. (Blog personal)

(4)   Bueso, Adolfo, Memorias de un cenetista.

Bibliografía

Soto Puente, Juan, Un hombre llamado Katy, Ediciones La Palma
Olmeda Fernando, El látigo y la pluma
Madrid, Fernando. Sangre en Atarazanas
Usó, Juan Carlos. Orgullo Travestido
Villar Paco, La Criolla, La puerta dorada del Barrio Chino.