Amb motiu del Dia Internacional de
l'Orgull LGTBI+, el Memorial Democràtic ha organitzat una ruta per la ciutat,
Barcelona LGTB, de la República a la Postguerra. La ruta començarà al Teatre
Goya amb l’accidentada estrena de Mariana Pineda. Segueix pels espais de
postguerra de Terenci Moix o el Raval;
recordarem a la persecució policial,
recordarem a la vida nocturna dels anys trenta i com va afectar la
guerra civil, no partir de textos literaris.
La ruta està centrada principalment en
els anys que van de la República a la Transició (1931-1980 L'objectiu de la
passejada és mostrar com vivien les persones LGTBI, com els veia la societat i
com van defensar la seva identitat. També dels locals on anaven, de les lleis
que els van afectar i de com les van burlar.
 |
| 1933, ambient Barri Chino. David Santsalvador, |
DADES
Dia de la ruta dimecres 8 juliol 2020
Horari a les 18,00. hores
Guia: Leopold Estapé, expert en història LGTBI
Organitzador: Memòrial Democràtic, Generalitat de Catalunya
Preu gratuit
Com apuntar-se: memorialdemocratic@gencat.cat
La ruta tindrà mesures de seguretat.
LA RUTA
Iniciarem el recorregut al teatre Goya, enfront la plaça del
mateix nom, baixarem pel carrer Joaquín Costa (aturada 2 carrer del Tigre, 3 Granja Beirut, 4 tenda mòbils qualsevol).
Agafarem carrer del Carme direcció Rambles (
5 carrer del Malnom, vista Plaça Padró, 6 carrer de les Egipcíaques).
Travessarem la Biblioteca de Catalunya (7
estàtua Sant Roc escala d’entrada biblioteca). Agafarem carrer Hospital
direcció Paral·lel fins Robadors (8
entrada a la plaça Salvador Seguí, 9 cantonada Salvador Seguí/San Ramon).
Baixarem fins a Nou de la Rambla i girarem en direcció Paral·lel (10 Carrer
Guàrdia, 11 Comissaria Nou de la Rambla, 12 estàtua Raquel Meller). Baixarem pel
Paral.lel fins al carrer del Portal de Santa Madrona (13 cantonada Drassanes) Agafarem el carrer Cid fins a la cantonada
carrer de l’Om (14, punt final)
ATURADES
1) Punt de sortida TEATRE GOYA
(Carrer Joaquim Costa/Ronda Sant Antoni)
Temes: Estrena accidentada de Mariana Pineda, Relació entre Dalí i García Lorca. Margarida Xirgu a l’exili.
El 14 de juny del 1927, en
plena dictadura de Primo de Rivera es va estrenar al Teatre Goya, després d’una
lluita contra el governador civil que va fer tot el possible per estrenar-la.
L'obra no va ser ben rebuda per una premsa edicte a la dictadura. No es va
tornar a representar fins al 1963 breument a Madrid, fins després de la mort del
dictador no es va normalitzar la seva representació a l’Estat Espanyol.
Els decorats van ser del
Salvador Dalí, llavors en el millor moment de la relació amb Federico García
Lorca. Dalí mai va acabar d’acceptar la seva orientació sexual, el que va fer
que la seva relació amb el Federico fos molt complexa.
García Lorca va ser
assassinat pels colpistes de 1936. Margarita Xirgu va marxar a l’exili, on va
morir. Amiga de molts gais i lesbianes, les seves relacions amb algunes dones
expliquen una possible bisexualitat, sempre negada pel seu entorn, malgrat
algunes evidències. També la família de García Lorca ha fet el possible per
negar l’homosexualitat del poeta.
2) Carrer del TIGRE
(Carrer Tigre/cantonada Joaquín Costa)
Temes família Moix
A pocs metres del carrer
Joaquim Costa van viure Terenci Moix i la seva germana l’Anna Maria Moix.
Mentre Terenci mai va amagar la seva homosexualitat en una obra literària molt
extensa i rica, Anna Maria va trigar a definir-se com lesbiana. Però ningú com
ella va expressar l’amor de les dones a través de les seves
novel·les i de les seves poesies on abordava el tema de la diversitat sexual o l’amistat
íntima entre dones però sempre de manera esbiaixada. Es va declarar lesbiana el
1997, la seva aportació va tenir a veure més amb les seves estratègies per
viure i narrar l'amor entre les dones a través de l'el·lipsi, els silencis i
les absències.
3) Granja de Gavà (ara BEIRUT)
(Carrer Joaquim Costa,37)
Tema Terenci i Néstor
El 5 de gener de 1942 naixia Terenci Moix a la Granja de Gavà.
Terenci va acollir al Néstor
Almendros, primer, i Hermán Puig, després, un cop van fugir de Cuba. Ambdós fotògrafs,
cineastes, homosexuals i d’origen català- Web Herman Puig: http://www.hermanpuig.info/index_es.htm
La relació amb Almendros va
anar més enllà d’una bona amistat. Terenci a “Extraños en el Paraiso” explica
com es va enamorar del fotògraf, per qui tan sols va estar una gran amistat. A
Barcelona Nestor Almendros va patir el buit de la intel·lectualitat que creia
que Cuba era un paradís, especialment per part de Jaime Gil de Biedma. Aquí més informació: http://poldest.blogspot.com/2018/04/la-barcelona-de-nestor-almendros.html
 |
4) Una TENDA de mòbils abans
joieria del carrer Joaquim Costa.
(Llloc aleatoni entre Granja Beirut i carrer del
Carme, pot ser al número 27, cal evitar molestar al veinat).
El joier de la "Sombra del viento" de Ruiz Zafon
Ruiz Zafón a la “Sombra del
viento” explica com la policia utilitzava a un joier per informar del que
passava pel barri. Els homosexuals van ser víctimes de l'extorsió fàcil per
part de la policia i privats en un món on les relacions homosexuals estaven
perseguides. Més informació: http://leopoldest.blogspot.com/2015/04/libro-recomendado-los-antisociales.html
5) Carrer del MALNOM
(Cantonada carrer del Carme)
Origen del nom. És dels noms més antics de Barcelona. No hi ha certesa del seu origen. Es creu que al segle XVII hi havia un bordell, també que el mal nom era “Tifella(titella)”
El rei Joan I va regular la prostitució a Barcelona, assenyalant els guanys com havien de ser repartits. Al negoci participava la Corona i l'església. Amb la Guerra dels Segadors es va autoritzar posar "carasses" als bordells, a fi que els forans (analfabets) les trobessin amb facilitat. Inquisició i autoritats generalment miraven cap a un altre costat davant d'un negoci del qual no eren aliens.
6) CONVENT DE LES EGIPCÍAQUES
(Carrer de les Egipcíaques/carrer del Carme)
Convents femenins a la Barcelona d'abans,
Fins al 1837 era seu del Convent del mateix nom. (Maria Egipcíaca era una prostituta penedida del segle IV santificada.
Des del temps de Joan I les prostitutes dels bordells eren portades als convents, com aquest o el de les Magdalenes per controlar si tenien alguna malaltia de transmissió sexual. També va ser presó de dones.
7) LES PANDÈMIES: ELS
CULPABLES
(Carrer Hospital, 56, entrarem per carrer del Carme)
Hospital de la santa Creu// Biblioteca de Catalunya
Sant Roc era representat amb un gos que llepava les
seves nafres per curar-les. A l'hospital de la Santa Creu van ser atesos els
darrers afectats per la pesta i especialment per la lepra. El gos de sant Roc a
Barcelona era invocat contra la ràbia i era protector davant la lepra i la
pesta, se'l va invocar com a sant Gos.
Les grans pandèmies es van
considerar com a càstigs divins, pels pecats humans que molestaven a Déu,
especialment pel de sodomia. La ciutat molts cops en lloc de buscar solucions,
buscava culpables sense importar si eren innocents o no. Així el 1365 va ser
cremat el rabí Isaach Mardofay. Mireu https://poldest.blogspot.com/2017/04/el-judici-contra-isaach-mardofay-pel.html
8) MURAL KEITH HARING
(Cantonada carrer Robadors/Plaça
Salvador Seguí, el mur ja no existeix)
El 1989, un any abans de morir, Keith Haring va estar a Barcelona. En
ple Raval va realitzar un dels seus més cèlebres murals: “Tots junts podem
aturar la sida” (TODOS JUNTOS PODEMOS PARAR EL SIDA). Va triar la plaça
Salvador Seguí, lloc freqüentat per treballadors del sexe i heroïnòmans. En
menys de 5 hores va realitzar un mural de dos metres i mig d'alt per trenta de
llarg. Era un missatge clarament dirigit a les persones del barri, un dels
llocs més afectats per la pandèmia de la SIDA. En ell advertia dels perills de
tenir sexe sense protecció o compartir xeringues.
Malgrat tot va ser destruït i 25 anys després restituïda una còpia a la
Plaça dels Àngels: aquí ho explico. https://poldest.blogspot.com/2017/04/1898-keith-haring-barcelona.html
 |
| Foto Silvia T Colmenero |
9) FARMÀCIA RECONVERTIDA
Cocaïna i farmàcies, anys 20-30
Durant la Primera Guerra
Mundial, Barcelona es va transformar en la destinació turística de molts
europeus que acudien a una ciutat en pau i amb una espectacular oferta d'oci.
Fins aquestes dates, la cocaïna la venien a les farmàcies com a remei. Es podia
adquirir sense recepta. El preu era molt barat. Amb l’arribada massiva de
turistes amb ganes de festa i l’augment de l’oferta d'oci, la demanda es va
disparar. Més: https://poldest.blogspot.com/2018/11/arribada-de-la-cocaina-barcelona-durant.html
10) CABARET GAMBRINUS
Cap al 1960, Modesto Mangas
es transformava en Madame Arthur i al Gambrinus va debutar com a cal, sent la
primera transformista de la postguerra. Mireu:
https://poldest.blogspot.com/2017/04/la-barcelona-de-la-madame-arthur-reina.html
Deu anys més tard debutava Dolly Van Doll, la primera transsexual en aparèixer a
un escenari a Barcelona.
A la part baixa del carrer
es troba el vell Cangrejo Loco, l'assenyalen com el local LGTB ( no tinc clar si era sols per a homosexuals) més antic de
Barcelona. Ja funcionava durant la república. A llocs com aquest Rafael de Leon
va perdre la fortuna darrera joves tatuats o amb ulls verds. Mireu: https://poldest.blogspot.com/2018/02/la-vida-loca-de-don-rafael-de-leon.html
 |
| Imatge trobada a les xarxes. |
11) COMISSARIA NOU DE LA RAMBLA
(, Nº 76, Abans Conde de Asalto)
Lleis, policia i justícia
franquista:
Aquesta comissaria, amb la
de Via Laietana formaven part de la ruta d’insults, vexacions i maltractes que
molts homosexuals i transsexuals van patir víctimes de les lleis franquistes.
Si no tenien medis acabaven a la Model, on al patiment es sumava molts cops en
repetides violacions. La Rampova explica com sent menor d’edat va ser violada
en 8 ocasions en un sol dia, amb la participació directa dels funcionaris.
La Gilda, la Silvia Reyes,
la Carmen de Mairena, la Candela, la Rampova, Juan Soto
la Katy, la Violeta... són noms de
persones que ho van patir, com moltes altres anònimes, tan sols per ser diferents.
Mireu: https://poldest.blogspot.com/2017/11/barcelona-i-la-ley-de-peligrosidad_14.html
Aquí trobareu algunes
biografies: https://poldest.blogspot.com/2017/11/el-16-de-novembre-els-departaments-de.html
Fruit de la lluita contra les lleis va néixer el primer activisme a Catalunya i Espanya. Fa 50 anys, fruit d'aquesta lluita naixia el MELH (Movimiento Español de Liberación Homosexual), fundat per l'Armand de Fluvià el 1970.
 |
| Imatge de les xarxes. |
12 PLAÇA RAQUEL MELLER
(PLaça Raquel Meller, Paral.lel)
L’ambigüitat del cuplé// Teatre Arnau
El cuplé català no es va
estar de res, va tractar tots els temes i la diversitat sexual i de gènere no
va quedar enrere. Les obres de Joan
Viladomat van traspassar fronteres i van triomfar inclòs fora d’Espanya, al
cabaret el Dorado de Berlín per exemple.
Malgrat que s’ha perdut gran
part de la producció discogràfica d’aquells anys, es conserva alguna cançó de
contingut lèsbic de la Raquel Meller Mireu:
https://poldest.blogspot.com/2017/05/la-barcelona-de-raquel-meller.html
La Meller va triomfar a l’Arnau.
El darrer teatre que encara manté l’estructura dels teatres dels temps d’or del
Paral.lel, encara que es troba a un estat lamentable. Als anys de la transició
va recuperar els espectacles de Music-hall donant feina a moltes dones trans. Al costat, carrer
Tapies, estava el Barcelona de Noche, creat el 1936 per fer la competència a la
Criolla, inclòs després de la guerra va ser un lloc on anaven molts
homosexuals. També al final de la dictadura va presentar espectacles amb dones
trans. Sonia Rescalvo va poder treballar aquells anys, després va venir el
malson fins que el 1991 va ser assassinada. Mireu: https://poldest.blogspot.com/2018/10/memoria-de-sonia-rescalvo-zafra.html
13 LA VESPASIANA DE LES DRASSANES
Paral·lel / Drassanes/Portal de Santa Madrona.
El 1933 un atac anarquista a
la caserna de les Drassanes va afectar una vespasiana (urinari) de la zona.
Genet que ja no estava a Barcelona diu a Diari del lladre que alguna “carolina”
que hi era lligant va morir. Diu també que després es va fer una manifestació
que va baixar per les Rambles fins al lloc per fer-hi homenatge. Ho va escriure
10 anys després, al mateix temps que creava el terme Carolines per referir-se a les
persones transvestides de la zona.
Però qui eren les Carolines
i quin va ser el seu destí? La Generalitat les va prohibir el 1936? Mireu: https://leopoldest.blogspot.com/2018/11/las-carolinas-entre-el-mito-y-la.html
14 LA CRIOLLA
Fi de ruta
L'agost de 1938 l’aviació
feixista va arrasar el Portal de Santa Madrona, entre els edificis destrossats
estava La Criolla, encara que de fet des de juliol de 1936 havia perdut tota la
seva força. La premsa deia que era el local amb pitjor fama d'Europa, aquí el
seu encant. Gente bien, mafiosos, transvestits, anarquistes i criminals es
trobaven al famós local de la “callejuela maloliente” Mireu: https://poldest.blogspot.com/2018/09/la-callejuela-maloliente-de-la.html
Poc sabem de Flor de Otoño, les seves imatges, el seu entorn i les poques dades sobre ell res tenen a veure amb el personatge literari; una cosa està clara ni era advocat, ni de bona família, ni es deia Lluís. Segurament era un traficant, delator i que vivia de vendre el seu cos al millor postor. Mireu: https://poldest.blogspot.com/2018/02/flor-de-otono-mes-incognites-que.html
2 hores de ruta
aproximadament.
BIBLIOGRAFIA
Arnalte, Arturo. Redada de violetas,
Ed. La esfera de los libros.
Cansinos, Rafael. Novela del
literato. Alianza editorial
Genet, Jean. Diari del
Lladre. Ed RBA
Huard, Geoffroy, Los
antisociales, Ed Macial Pons
Mira, Alberto, De Sodoma a
Chueca, Ed Egales
Olmeda, Fernando, El látigo
y la pluma, Oberon Ed
Riera, Jaume. Sodomites
catalans. Ed Base
San de Velilla, Sodoma y
lesbos modernas.
PREMSA:
13 presos per explicar la història de la Model. EL PAIS, 4 juliol 2017..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada