Publicacions a la meva pàgina de facebook a partir del 14 de setembre.
JÚPITER FUIT SODOMITA
En els textos més antics no s'explicita la forma adoptada pel déu per apoderar-se del noi, però en els vasos grecs de segle V aC es representa a Zeus com un home adult amb barba.
Correspon a un manuscrit del "De civitate Dei de S. Agustin" S XIV. Hi podem a veure a Júpiter besant s Ganimedes.
És una adaptació de les Metamorfosis d'Ovidi i presenta temes rarament tractats en l'Edat Mitjana. Igual que l'obra tardoromana es presenta de forma negativa, segons Boswell podia ser un pretext de la tímida cultura homosexual medieval.
L'HERMAFRODITA CORONAT, 1550
Rosarium philosophorum o El rosari dels filòsofs és un manuscrit il·lustrat de caràcter anònim que conté un tractat d'Alquímia datat el 1550. A les il·lustracions dels manuscrits representen una harmoniosa i feliç unió entre els principis masculí i femení assenyalant la representació com un "hermafrodita" coronat.
L'obra original és atribuida a l'alquimista català Arnau de Vilanova, sXIII.
Rosarium philosophorum o El rosari dels filòsofs és un manuscrit il·lustrat de caràcter anònim que conté un tractat d'Alquímia datat el 1550. A les il·lustracions dels manuscrits representen una harmoniosa i feliç unió entre els principis masculí i femení assenyalant la representació com un "hermafrodita" coronat.
L'obra original és atribuida a l'alquimista català Arnau de Vilanova, sXIII.
Gravat de Cherubino Alberti a partir d'un original de Polidoro da Caravaggio, Júpiter abraçant a Ganimedes (sec. XVI).
Cal notar, tot i el que diuen dalt les versions anglesa i italiana, que el jove porta a la mà són uns genitals masculins, possiblement els del deu Urà.
Encara que infreqüent, la representació humana de Júpiter és freqüent en l'obra de Polidoro que ens ha arribat gràcies a Cherubino.
Cal notar, tot i el que diuen dalt les versions anglesa i italiana, que el jove porta a la mà són uns genitals masculins, possiblement els del deu Urà.
Encara que infreqüent, la representació humana de Júpiter és freqüent en l'obra de Polidoro que ens ha arribat gràcies a Cherubino.
Apol·lo i Jacint (Benvenuto Cellini)
1548 Museu Bargello Florència.
Gran admirador de Michelangelo, Cellini (s XVI) va ser tan cèlebre per la seva obra artística, com per les seves proeses sexuals.
Aquesta obra va ser un encàrrec, pel qual se li va lliurar un bloc de marbre defectuós: "Però així i tot, vaig treure d'ell el que vaig poder: l'Apol·lo i Jacint que està al meu taller per acabar". És una obra que mostra la relació íntima i sensual entre tots dos.
JOVE AL COSTAT DE MAR
Jean Hippolyte Flandrin (Museu del Louvre 1835).
"Jeune homme au bord de la mer" (1855) és l'obra més coneguda del pintor francès Jean Hippolyte Flandrin (1809- 1864). Deixeble d'Ingres en el mestratge del nu masculí, en aquest quadre ens mostra a un adolescent nu i aïllat del món exterior. Respira solitud i una certa tristesa. Els seus genitals queden ocults entre les seves cames doblegades augmentant el poder homoeròtic de la imatge.
Molts autors han fet versions d'aquesta obra, també ha anat al món de la fotografia amb Wilhelm von Gleden i Robert Mapplethorpe amb una imatge molt transgressora.
SANT SEBASTIÀ
Yannis Tsarouchis (1910 - 1989) va ser un pintor grec. La seva obra és d'un contingut clarament homoeròtic, on destaquen els nus masculins. La sensualitat de la seva obra i el seu colorit ens apropen clarament al món grec. Ens evoca en moltes ocasions la poesia de Cavafis.
L'art de Tsarouchis ens mostra l'alegria i els plaers de la vida. Aconsegueix com ningú combinar les tècniques i la visió que havia après dels pintors impressionistes amb la seva passió per les escultures clàssiques hel·lèniques, per l'art bizantí (que representa el costat oriental de l'estètica grega), per les arts populars, el teatre d'ombres i les icones religioses.
IMATGE. Martiri de Sant Sebastià 1970.
Va retratar amb enorme llibertat a les lesbianes berlineses dels anys 20. Els seus dibuixos van crear sensació i aviat va aconseguir una important admiració. La seva obra es va comparar als treballs d'un altre artista: Otto Dix.
El 1933 va crear una de les seves obres més importants, una sèrie de vuit litografies que il·lustren "Les Chansons de Bilitis", una col·lecció de poemes amorosos de Pierre Louÿs, basats en la història de l'amant de Safo de Lesbos.
Aquests retrats de dones van ser inquietants per als nazis, que ho van considerar "art degenerat". Van denunciar els seus temes com "jueus", van prohibir els seus treballs i van tancar les revistes per les quals havia treballat. Jeanne es va negar a treballar per al nazisme, iniciant un llarg exili interior.
Fins als anys 70 no es va revalorar la seva obra, gràcies a la descoberta de la seva obra per part del moviment feminista. Mammen mai va signar una obra seva, tampoc va voler explicar res de la seva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada