LA REINA DEL BARRI "CHINO"

 Qui va ser la Reina del Barri “Chino”? Va ser un sol personatge o una mezcla de diferents personatges? Intentaré contestar el que sabem sobre ella. 

La Reina del Barri "Chino"    Casas i Galobardes. ANC. 1930 (3)

El 16 de setembre de 1927 s'estrenava al teatre Apolo la sarsuela "La Reina del Barrio Chino", amb gran èxit de públic, suposadament basada en la vida de Maruja Guerrero, la dona que es creu era la mítica reina del barri.

Igual que  Flor de Otoño (1) El seu origen, el seu final o gran part de la biografia són una incògnita on llegenda i literatura donen a la Reina del Barri "Chino" un aire mític i de fulletó. També com a Flor de Otoño se li suposa un origen de bona família i un camí a la vida alegre voluntària, en realitat com ell segurament venia el seu cos a qui ho pagava, consumia i traficava la "mandanga" i freqüentava gent gens recomanable. Un paio de mala reputació la va captar i la va portar al carrerons de la zona baixa de Barcelona, on es va prostituir incitat pel seu amant. 

La seva figura apareix sovint als diaris del seu temps i durant uns vuit anys. Pot ser que fos la mateixa persona, però no es pot asegurar. Casas i Galobardes fotografia a una suposada Reina, sense nom. Els medis la citen com Úrsula, Antonia o Maria de la Paz. 

Basada amb la seva figura, o les diferents, el 1927, la Compañía de Don José Ortíz de Zárate estrena al'Apolo la sarsuela basada en la suposada vida de Maruja Guerrero. Paco Villar (1) descriu el gran èxit de l’obra i escriu un fragment que senyala la personalitat de la dona: '¡Barrio Chino, madriguera/ de idealidad y delito,/ miserable gusanera,/ celeste barrio maldito/ que albergas a la quimera!/ Tienes tu reina bravía;/ con mirarla se diría/ que nació para reinar:/ fulgen, en su frente, el día/ y, en sus pupilas, el mar./ Maruja, la peregrina/ que enferma de cocaína,/ barragana de un ladrón/ tiene un trono en cada esquina/ y un vasallo en cada hampón;/ Maruja, que nunca llora/ ni nunca su labio implora,/ firme en su orgullo real,/ altiva y siempre señora/ de los abismos del Mal./ Y, atados a igual destino/ la reina y el Barrio Chino,/ nadie les puede vencer:/ ¡el brazo del asesino/ defiende el cuerpo divino/ de la divina mujer!'.

El País la cita como María de la Paz Guerrero (2 ), també la descriu com una dona de caràcter, embolicada en moltes batusses, molts cops violents. Detinguda en nombroses ocasions, encara que assenyalo la dificultat de que fos la mateixa persona. El mateix Pau Vidal a aquest article indica una frase de la sarsuela molt significativa;  'El vicio no se cura. Es una enfermedad mental. Necesito expansionar mis locuras, maltratarme a mí misma y estar pendiente cada día de una nueva emoción. ¡Abandonar mi viejo Barrio Chino es tener miedo a la muerte!'.

José Marc (1) assenyala que a la darrera detenció que es coneix de la reina va ser el 1935, com molts cops en olor de multituds: “En la última noticia que conozco, de mayo de 1935, al ser detenida  se acercaron a la comisaría personas que se interesaron por la libertad de su reina y permanecieron esperando acontecimientos alrededor del centro policial. Una vez trasladada a la prisión, esas personas la despidieron con un aplauso.”

(3)

Poc més es coneix d’ella, sembla que amb la seva decadència es va intentar suicidar cap el 1936 en ple carrer Cid, enmig d’un “atac d’alcoholisme”, amb greus ganivetades al pit i al coll. Poc més. Es desconeix si amb la guerra va marxar o es va quedar a la ciutat, Paco Villar creu que a la postguerra de la va veure “enferma y muy envejecida, arrastraba sus miserias por el barrio pero ya no era noticia”.

(3)

(1) Villar, Paco. La criolla, Puerta Dorada del Barrio Chino. Ed Comanegra

(2) Salvemos las distancias/Pau Vidal: https://elpais.com/diario/2002/06/13/catalunya/1023930442_850215.html

(3) March, José. La reina del Barrio Chino:

http://lavaix2003.blogspot.com/2015/03/la-criolla-ii-la-reina-del-barrio-chino.html

MÉS

 Madrid, Francisco. Sangre en Atarazanas. La Vanguardia libros.

Barri “Chino” abans de la Guerra Civil. Blog La Barcelona Diversa: http://poldest.blogspot.com/2022/03/barri-chino-abans-de-la-guerra-civil.html

BARRI "CHINO", ABANS DE LA GUERRA CIVIL

 Quins són els orígens del Barri Chino? Qui li va posar el nom? Quins carrers formaven part? Quins locals li van donar fama? Quina gent hi habitava? En aquest article intentaré explicar-ho.

Mapa del Barri Chino, anys 20-30

Va ser cap a 1925 quan Francisco Madrid va publicar un seguit d'articles al setmanari "El Escándalo" sota el lema de " 'Los bajos fondos de Barcelona". En un article sobre una coneguda taverna del carrer Arc de Teatre "La Mina. Juan el sereno" diu "La Mina es la gran taberna del Barrio Chino. Porque el Distrito Quinto como Nueva York, Buenos Aires o Moscú, también tiene su Barrio Chino" (1).

L'autor ens assenyala la zona que va de la caserna de les Drassanes al Carrer Arc del Teatre i del Paral·lel a les Rambles. Dins hi podem trobar el carrer Cid, Migdia (desaparegut) Portal i carrer de Santa Madrona, Peracamps, la Mina, Guàrdia, Montserrat i Lancaster. Aviat la premsa sensacionalista es va apropiar del nom i amb la postguerra es va ampliar la zona més amunt de Conde de Asalto (Nou de la Rambla) i el carrer Tàpies.

El barri estava habitat per obrers acabats d'arribar del sud, especialment Múrcia i Andalusia. Pels seus carrers i locals pul·lulaven traficants, estraperlistes, pistolers, anarquistes, mariners, soldats, prostitutes i transvestits. També hi baixava la "gente bien", malgrat ser assenyalada com "la zona de peor fama de toda la península", no dubtaven a entrar als seus perillosos locals.

Café Italiano. Papitu, 1912. Caricatura de BON. 

Republicans i anarquistes tenien un concepte pèssim de la zona, La Solidaridad Obrera, òrgan de la CNT, demanava dinamitar la zona, malgrat que els seus afiliats recorrien els seus carrers. La Campana de Gràcia parlava de brutícia, tavernes sòrdides i plenes de pispes.

Durant els anys 20 i 30 al Barri "Chino" barceloní van aparèixer tot un seguit de locals als quals acudien homes a la recerca de tenir relacions sexuals amb altres homes, per plaer o per diners. No eren locals pensats per ells, els propietaris obligaven a anar transvestits a qui acudia a la recerca d'alguna trobada ocasional. L'honor masculí dels senyors de bé havia de quedar intacte. El mateix Genet compte com es transvestia per buscar clients. Locals com la Criolla o Cal Sacristà, van triomfar tant, com a dolenta era la seva fama. 

Altres bars de la zona, com el vell Cangrejo Loco, nois rossos com la cervesa i amb bells ulls verds feien les delícies d'il·lustres homosexuals com Rafael de Leon o el mateix Benavente.

El 1945 Genet segurament ja tenia una certa idea sobre identitat de gènere, però la comparació amb les gasolineres del maig de 1968 és molt posterior i va ser Goytisolo qui la va realitzar. Quan es defineix a les Carolines com a persones transsexuals o transgènere, s'ignora que aquests conceptes en la Barcelona dels anys 20 i 30 no existien. Però si hi havia transvestits que mostraven una incipient identitat femenina.

La Asturiana

Nomenar a aquest grup de persones com Carolines em sembla molt més correcte que el que s'ha utilitzat fins avui. Però hem de tenir en compte que era un grup molt heterogeni la identitat era el transvestisme. La majoria utilitzaven noms femenins (l'Asturiana, la Candelera, "la Cojitos" la "Madriles", la Granota, la Eloisa). Les més populars utilitzaven noms més ambigus: Flor de Otoño, Derkás, Mirko ... Encara que feien servir noms femenins, la realitat canviava quan deixaven enrere la zona. Alguns historiadors les definien com "homes disfressats de dona" o "transvestits salvatges", sempre en masculí.

Flor de Otoño

Les poques imatges que tenim de Flor de Otoño l són al cabaret la Criolla, no al Bataclan, i als anys 30. Se’l veu lleugerament transvestit, nu de cintura amunt o ballant amb altres homes. En una imatge als reservats del famós local apareix al costat d’altres transvestits i pistolers de la patronal, abans d’una suposada orgia. Era realment un anarquista o un confident del bàndol repressor?

No tenim cap constància de quin era el seu nom real, segurament no tenia cap relació familiar amb l’alta burgesia barcelonina. Sobre la seva identitat anarquista encara sembla més complicat, donada la negativa visió que tenien els anarquistes sobre l’homosexualitat. Cal recordar que la “Soli”, diari de la CNT, volia demanar volar la zona per acabar amb la malaltia homosexual.

La seva desaparició després de l’atemptat contra les Drassanes de 1933 tampoc en tenim cap constància. Potser va ser un personatge que apareix citat com a “Miss Flor de Liss”, amb unes característiques molt similars a Flor de Otoño. Sembla que el 1935 intentava marxar a València on la cocaïna no està tan perseguida. Se’l cita com un transvestit cocaïnòman, que vivia traficant i venent el seu cos al millor postor. Sempre per la zona de la Criolla.

IMATGES:

Carrer Migdia, 1933

    Frederic Ballel - Taverna La Mina. 1913

Opisso. Revista Estampa. 1929. Taverna del carrer Migdia

 Última Hora. 31.12.1935

Carrer Cid i la Criolla, ans 30. IEFC

Ambient del barri "Chino", 1933.  1933. Dibuix de Santsalvador.

(1) Madrid, Francisco. Sangre en Atarazanas. La Vanguardia libros.

Més: 

Villar, Paco. La Criolla, la puerta dorada del Barrio Chino. Ed Comanegra. 

Genet, Jean. Diari del Lladre Edicions 62. 

Blogs "No te quejarás por las flores que te he traído" 

  http://lavaix2003.blogspot.com/      

L'Armari Obert

http://leopoldest.blogspot.com/

RUTA DE LA DIVERSITAT

 Guia pels assistents a la ruta del dia 26 de març. IMPORTANT: per assistir cal apuntar-se al WhatsApp 650217477

El GAG ha organitzat aquesta ruta gratuïta pel dia 26 de març a les 17 hores, iniciant-la a la plaça del Rei de Barcelona. Amb aquesta activitat reinicio les rutes històriques de la ciutat dirigides al conjunt de la població, per donar a conèixer realitats que generalment es desconeixen.

Plaça deñ Rei

TEMÀTICA: Com era la diversitat a la Barcelona del passat? Com actuava la Inquisició? On estaven els templers? Quanta gent va ser executada per sodomia? Quins drets tenien les dones? Es pot parlar de transsexualitat a la Barcelona del Passat? Què era el barri "Chino"?

DADES

Dia: 26 de març
Horari 19 hores
Lloc: Plaça del Rei
Organitza: GAG
Durada activitat: Entre 1 h 30 minuts i dues hores.
Bibliografia: Al final d'aquesta entrada la trobareu.
Guia Leopold Estapé. Expert en història LGTB
Idioma: Català
Preu: Gratuït

LA RUTA

1) Inici a la plaça del Rei
-Explicació de la Ruta
-Mostra de la diversitat a Barcelona
-Qui vivia "ni dins, ni fora ciutat"?
-El dia que Joan de Llobera fou cremat al Pla de l'Os.

Casa del botxí , plaça del Rei

2) Palau del Lloctinent
-Imatges del segle XVI
-Lluís Garcerà de Borja, virrei acusat de sodomia
-Emperador Carles V i la Inquisició.




3) Palau Reial Major
-Jaume II i la sodomia
-Escut Inquisitorial
-Lleis contra sodomia
Saló del Tinell

Escut Inquisició, 1562

4) Baixada de la Canonja
-Secrets de la Catedral (Sant Onofre, Sants Cosme i Damià)
-Tombes d'Almodis de la Marca i Ramon de Penyafort.

Cosmé i Damià, germans de fe.

5) Carrer Joaquim Pou
- La repressió policial contra el col·lectiu LGTBI
-Memòria de la Comissaria de la Via Laietana

6) Plaça Jaume I
-Cine Princesa, llocs de trobada
-Història de l'Oliver "la Rampova"

La Rampova

7) Plaça Sant Jaume
-Jueus i sodomites
-Els inquisidors

8) Carrer Regomir
-Drets de la dona edat mitjana
-Lesbianes a Barcelona

9) Carrer Ataülf
-Els templers i la sodomia

Palau Reial Menor

10) Carrer d'en Carabassa
-Les carasses
-Picasso a Horta

11) Escudellers
-Barcelona i la VI Flota
-Història de la Candela

12) Palau Principal
-Miguel de Molina i Rafael de León a Barcelona

-Madame le Petit

Cabaret Mónaco

13) Arc del Teatre/ la Guàrdia
-Farmàcies
-Cangrejo Loco
-Gambrinus
-Què és el barri "Chino"?
-Carolines, Flor de Otoño i Jean Genet
-Punt final.

Flor de Otoño

Breu bibliografia:

Arnalde Arturo. Redada de Violetas. Egales

Barbancho, Juan-Ramón.Ser tu misma

Genet, Jean. Diari del lladre. RBA

Huart, Geoffroy. Los Gais durante el Franquismo. Egales

Huart, Geoffroy. Los Antisociales. Ed Marcial Pons

Madrid, Francisco. Sangre en Atarazanas. Ed La Vanguardia.

Mira, Alberto, De Sodoma a Checa, Ed Egales

Missé, Miquel,  Transexualidades, Otras miradas posibles. Ed. Egales.

Riera i Sans, Jaume. Sodomites catalans.  Ed Base

Olmeda, Fernando. El látigo y la pluma. Ed Oberon

Therós Xavier La Sisena Flota a Barcelona (Ed. La Campana, 2010)

Villar, Paco. La Criolla, la puerta dorada del Barrio chino. Ed Comanegra.

Blogs

La Barcelona diversa   http://poldest.blogspot.com.es/

L'armari obert: http://leopoldest.blogspot.com.es/

.

MEMÒRIA GRIS DE LA COMISSARIA DE VIA LAIETANA.

 “Qualquier afeminado o desviado que insulte al Movimiento será muerto como un perro” Queipo del Llano

Homosexuals i transsexuals van patir maltractaments i vexacions a la terrible comissaria de la Via Laietana, especialment entre 1954 i 1978.

LES LLEIS

Fins a 1954 no es va penalitzar a les relacions homosexuals a Espanya, va ser mitjançant la Ley de Vagos y Maleantes, fins llavors hi podien haver condemnes per "escándalo público" o bé "actos contra la moral y las buenas costumbres" que no distinguien de sexualitats. Però les autoritats estaven més interessades a eliminar la dissidència política.

El 1970 es va endurir la persecució amb la Ley de Peligrosidad Social, una llei que volia eliminar l'homosexualitat de soca-rel. La persecució judicial va ser contra la gent més feble, la policial no va fer distincions.

LES RUTES DE L'ESCARNI A BARCELONA.

Els detinguts eren separats en el lloc on eren detinguts, els estrangers se'ls deixava en llibertat, els que no ho eren anaven a comissaria entre cops i insults. La Guàrdia Urbana els portava a la Comissaria de "Buen Suceso", la nacional a "Conde de Asalto". Aquí seguien els insults i vexacions. Després anaven a la Comissaria de Via Laietana, on els maltractaments estaven a l'ordre del dia.

A via Laietana es feia una nova tria, qui tenia bona família o feina es deixava en llibertat, això sí amb una trucada a la família o la feina dient el que havia passat, els que no eren enviats a la Model amb consentiment judicial i sense dret a defensa, la llei ho permetia. Molts joves que van passar per aquest lloc relaten com van ser maltractats, alguns violats i la majoria entrant a la Modelo per la seva clínica. Alguns no ho van soportar i es van suicidar.

LES XIFRES.

Més de 200 persones van ser condemnades a Barcelona entre 1954 i 1971, i unes altres 211 entre 1971 i 1980. La xifres dels que van patir aquesta ruta supera en molt el miler de víctimes. El jutge Antonio Sabater Tomás, "el juez de Vagos" va ser qui més es va significar no sols en condemnar, també en ser l'ideòleg de la LPS.

Els condemnats eren enviats a la Modelo, també als centres específics de Badajoz o Huelva per a "activos o pasivos"

LES VÍCTIMES

Candela García. (1966) Va passar per Via Laietana per anar amb la cara pintada pel carrer Escudellers, en época de permisivitat per la presència de la VI Flota. Recorda que va ser “maltratá i mal hablá” i li deien que “te vamos a matar maricón, te vamos a sacar el mariconeo a palos” Frases que van sentir els altres d’aquesta relació. L’empresa que treballava la pagava amb diner negres va negar la relació i la van condemnar per vagancia i enviada a la Modelo.

Madame Artur (1973) El personatge creat per Modesto Mangas va anar a Via Laietana després de ser detingut per un policía del seu propi poble. Malgrat tenir la medalla “ que le dio Franco”, va rebre els insults abans d’anar a tres mesos a la Modelo.

Antonio Gutierrez (1972-1976) Va arribar fugint de Màlaga, pensant que Barcelona era el paradís. Aquí el van aturar dos cops al sortir del Texas on treballava. A la comissaria el van atonyinar i va escoltar el clàssic :”aquí se te va a quitar el mariconeo” El seu company Ernesto va rebre tal pallissa que el jutge el va deixar en llibertat (no tots els jutges els enviaven a la Modelo. En sortir de la Modelo va tornar a Màlaga on va fundar l’ “Asociación Democrática de Homosexuales”

Silvia Reyes (1974) Va ser aturada per la policía i portada a Via Laietana on va estar tres dies sense menjar i dormint a terra, entre maltractament i insults. Segons ella hi va passar més cops. Va se enviada a la Modelo amb 22 transexuals més, una d’elles Manuel Gómez amb tan sols 16 anys.

Rampova (1972) Artista trans underground. Detinguda a la mateixa Via Laietana, La van apallissar durament i va anar a l’hospital de la Modelo amb molts cops i dues costelles trencades. El que l’esperava dins va ser encara un infern més esgarrifós. 

Nazario y Ocaña (1978) Van arribar des de la comissaria de “Buen Suceso” i també van ingresar a la Modelo per l’hospital pels cops rebuts. 

ALTRES HISTÒRIES

El penal de Teifa, Fuerteventura, un lloc dirigit per un capellà castrense que retenía el paquets de menjar que els familiars enviaven fins que feien pudor, i tractava a pals i mals aliments als presos: https://www.eldiario.es/canariasahora/sociedad/realidades-tefia-maleantes-fuerteventura-franquismo_1_1188947.html

Redada Passatge Begoña a Torremolinos, 1971.Durant la incursió, la policia franquista va identificar 300 persones i va arrestar al voltant de 119 que es trobaven al carreró en forma de L, anomenat en aquells anys «Passatge Begoña» (el qual va canviar de nom a «Pasatge Gil Vicente» l'1 de març de 1981), on s'ubicaven almenys 50 bars i locals de música en directe, molts dels quals van ser els primers establiments per a públic LGBT del país:

https://www.eldiario.es/andalucia/pasaporte/pasaje-begona-torremolinos-lgtbi-pasaje-begona_1_1444845.html

Bibliografía:

Arnalde Arturo. Redada de Violetas. Egales

Huart, Geoffroy. Los Gais durante el Franquismo. Egales

Huart, Geoffroy. Los Antisociales. Ed Marcial Pons

Mira, Alberto. De Sodoma a Chueca. Egales

Olmeda, Fernando. El látigo y la Pluma. Ed Oberón.

Barbancho, Juan-Ramón.Ser tu misma