divendres, 21 de juny del 2019

RUTA MEMÒRIA LGTBI+

Guia pels assistents a la ruta del dia 27: 
El Memorial Democràtic ha organitzat la Ruta de memòria LGTBI+. Aquesta activitat gratuïta tindrà lloc el 27 de juny i coincideix amb la celebració del Dia Internacional de l’Orgull LGTBI+.


L’objectiu de la passejada a peu és mostrar com vivien les persones LGTBI, com els veia la societat barcelonina i com van defensar la seva identitat. Es parlarà de transvestisme, d’identitats transgressores i de persones LGTBI. També dels locals on anaven, de les lleis que els van afectar i de com les van burlar. La ruta se centrarà en els anys que van de la república a la transició (1931-1980).
El punt de trobada serà la Glorieta de la Transsexual Sònia, al Parc de la Ciutadella, prop de la font de Neptú, a les 18.50 h. El recorregut ens portarà a visitar indrets de l’antic Born i del barri de la Rivera, el Gòtic i el Raval. La ruta finalitzarà al carrer Guàrdia amb Arc del Teatre, darrere del Teatre Principal.
La durada prevista és de 2 hores. Es recomana portar calçat còmode, aigua i gorra o barret.
Per participar-hi, cal reservar per correu electrònic a memorialdemocratic@gencat.cat o bé per telèfon en dies feiners, de 10 h a 14 h, trucant al 936 247 351.
La ruta anirà a càrrec de l’historiador Leopold Estapé Amat. Ha organitzat les exposicions “L’homosexualitat a través de la història” (2010), “VIH en positiu” (2011) i “Homosexuals i transsexuals a la història de Barcelona” (2018). És autor dels blogs “L’armari obert” i “La Barcelona diversa”. Organitza rutes sobre la història de la diversitat sexual a Barcelona des de 2010.
La ruta transita entre la celebració de noms propis i el coneixement de fets sobre els quals, avui dia, es continua construint la història de la diversitat sexual i afectiva de la ciutat. 
Inici de la ruta: 
Glorieta Sonia Rescalvo
Temes: Memòria de la Sonia // Barcelona i la transexualitat.



2ª Aturada

Torre Sant Joan (desapareguda)
Temes: Les presons a la Barcelona borbònica, canvi de paradigma. 
 Lesbianes i llibertat // La vida als convents femenins.  (Monestir de Santa Clara)


2ª Aturada

Passeig Picasso (Abans Martínez Anido) 
Temes: El sindicat del crim i els confidents. Qui era Flor de Otoño?



3ª Aturada

El Born.
Temes: La ciutat transversal, el joc i la prostitució a l'aixopluc de les execucions. 



4ª Aturada

Santa Maria del Mar
Temes. Sospitosos habituals // Tomba de Pere IV


5ª Aturada

Carrer Argenteria. 
Temes: Carasses, bordells, Cirurgians del Sant Ofici. 

6ª Aturada

Plaça  Ramon Berenguer el Gran
Temes: Comissaria Via Laietana. El Botxí de la ciutat. El retaule del Conestable


7ª Aturada

Carrer Ciutat,
Temes: Consell de Cent, inquisidors i jueus.


8ª aturada

Cerrer Ataulf.
Templers i sodomia. 


9ª Aturada

Carrer Carabassa/ Codols
Temes el jove Picasso, els primers locals gais a Barcelona, història de la Candela. 
La VI flota


10ª Aturada
Teatre Principal
Temes: Cabaret Mònaco i Rafel de León/Miguel de Molina. La Cúpula Venus.  El bordell més gran d'Europa.



Darreta Aturada

Carrer  Arc del teatre
Temes Jean Genet, Madame Arthur, les farmacies, el primer local gai de Barcelona.  Sarita Montiel mito gai?





Más información:

Breu bibliografia: 

Genet, Jean. Diari del lladre. RBA
Mira, Alberto, De Sodoma a Checa, Ed Egales
Missé, Miquel,  Transexualidades, Otras miradas posibles. Ed. Egales.
Riera i Sans, Jaume. Sodomites catalans.  Ed Base
Olmeda, Fernando. El látigo y la pluma. Ed Oberon
Villar, Paco. La Criolla, la puerta dorada del Barrio chino. Ed Comanegra.

Internet: 

 MUJERES, AMAZONAS, TUMBAS Y ARMAS: UNA 
Persecución de la homosexualidad bajo el franquismo:   http://leopoldest.blogspot.com.es/2013/08/memoria-de-la-persecucion-de-la.html

- Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: ,

dimarts, 7 de maig del 2019

HISTÒRIES DELS BAIXOS FONS DE BARCELONA (BARRI CHINO) II PART

Aquest cop mostraré a Ca'l Sacristà, l'arribada de la cocaïna, els inicis del transvestisme, la Bella Dorita, el marquès de Vinent o la Carmen de Mairena.
Foto Joan Colom, anys 50. 

Accés a la primera part:

LA BARCELONA DE CA'L SACRISTÀ

Cap al 1920 apareixia al carrer Peracamps un local anomenat Ca'l Sacristà. Amb la Criolla va ser el lloc de pitjor reputació de la ciutat.

"Miseria, vicio, prostitución, droga, robo, travestismo, invertidos, homosexualismo, artistas maricones, lugar de pseudo intelectuales..." Eren paraules que utilitzava la premsa sensacionalista del seu temps quan parlava dels dos locals, que malgrat tot van tenir un èxit espectacular. El seu origen era un local on anava a parar el millor de la ciutat: carteristes, contrabandistes, traficants i pinxos de malviure. Antonio Sacristà va ser qui es va fer càrrec del local el 1920.




ENTORN DEL TRANSVESTISME A LA BARCELONA DELS ANYS 20 I 30.

A molts locals de la Barcelona dels anys 20 i 30 es podien veure homes transvestits que per diferents motius buscaven la companyia d'altres homes. La Criolla o Cal Sacristà (després Wu-Li-Chang) eren els més freqüentats per ells.

Amb la Guerra Civil i la duríssima postguerra aquesta realitat s'invisibilitza, encara que no desapareix. Quedarà reduït al món de l'espectacle transformista, a determinades zones de Cadis, València i el Raval de Barcelona. A partir dels anys 70, amb la visibilitat cada vegada més gran de persones transgènere, també en aquestes tres ciutats i en menor mesura a Madrid. També llavors les persones transgènere comencen a ser conscientes de la seva identitat de gènere.

Més informació:  https://poldest.blogspot.com/2017/09/entorn-del-transvestisme-la-barcelona.html


Cap a 1932, procedència   La Criolla (III). Los travestis salvajes del barrio chino Del blog "No te quejarás por las flores que te he traído": http://lavaix2003.blogspot.com.es/2015/04/la-criolla-iii-los-travestis-salvajes.html 


EL "DECADENT" MARQUÈS DE VINENT I BARCELONA

Aristòcrata, anarquista i homosexual, Antonio de Hoyos (1885-1940) era digne d'una obra de Valle-Inclán. La seva presencia, amb una estrafolària tropa, va ser molt freqüent pels baixos fons de la ciutat, especialment a la Criolla.


Tot i ser un dels escriptors més populars dels anys 20, rarament es troben referències seves en els manuals de la literatura castellana, i quan apareix alguna referència rarament és positiva. Pels crítics era tan sols un escriptor cursi, fantasiós i amb un estil poc elaborat, els mateixos crítics que quan parlen de l'obra de García Lorca, Benavente o Alexandre mai assenyalen la seva homosexualitat, cosa que en el cas de Hoyos hauria estat impossible.





ARRIBADA DE LA COCAÏNA A BARCELONA, DURANT LA PRIMERA GUERRA MUNDIA

Durant la Primera Guerra Mundial, Barcelona es va transformar en la destinació turística de molts europeus que acudien a una ciutat en pau i amb una espectacular oferta d'oci.

Fins aquestes dates, la cocaïna la venien a les farmàcies com a remei, especialment per les seves capacitats anestèsiques. Es podia adquirir sense recepta. El preu era molt barat. Amb l'arribada massiva de turistes amb ganes de feta i l'augment de l'oferta d'oci, la demanda es va disparar.

Aviat la cocaïna va entrar pel port procedent de Marsella, aquesta ja anava principalment al món de l'espectacle. El consum va perdre la seva consideració de remei a ser associada a la festa i no a la medicina. Fins llavors l'absenta i l'opi van ser les substàncies més consumides. El baix preu de la cocaïna i les dificultats per trobar l'opi, molt perseguit per la policia, va fer que aquesta droga triomfés ràpidament.


1927  Opisso. Esquella de la Torratxa

LA BELLA DORITA, LA REINA DEL PARAL.LEL

María Yáñez, La Bella Dorita, es va guanyar al públic del Paral·lel més enllà dels anys daurats del cuplet. I va tenir la valentia de cantar els seus temes sense censura a la dura postguerra espanyola. 

Una centenària Maria Yáñez (1901-2001) poc abans de deixar-nos va rebre homenatge dels seus molts amics al Teatre Maragall de Gavà. "I ho va celebrar menjant una llagosta i una dotzena d'ostres. 'He soñado mucho con ellas ", va dir amb una mirada de plaer abans de donar-se un petit festí."

Més informació: https://poldest.blogspot.com/2018/03/la-bella-dorita-la-reina-del-parallel.html



LA BARCELONA DE CARMEN DE MAIRENA



La història de la Carmen Mairena és un exemple de les penúries de molta gent a un temps de intolerància i incomprensió.

En néixer li van posar el nom de Miguel, encara que sempre li va anar més la ploma que el clavell. Miguel Brau i Gou va néixer al barri de Sarrià, va començar a treballar com ajundant de farmàcia, però li agradava més animar la clientela cantant, que servint a les seves demandes.


Va deixar la feina per entrar d'extra en films d'Iquino, cobrant 700 pessetes per cada pel·lícula. D'allà va passar al món de l'espectacle actuant com boy en nombrosos locals de Barcelona.

A la fi dels anys 60 va iniciar una relació sentimental amb Pedrito Rico. La discreció no formava part de l'ADN de cap dels dos i van acabar detinguts en més d'una ocasió. Però Pedrito va poder marxar a Amèrica i Miguel va acabar a la presó.





- Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

divendres, 26 d’abril del 2019

LA GENERACIÓ DEL SILENCI


Quan parlem de la generació del silenci, parlem d'un ampli col·lectiu que va partir especialment la repressió per part dels durs anys de la dictadura, persones a les quals se'ls va negar la seva identitat de gènere o la seva orientació sexual.


Fa pocs dies a una col·laboració amb la Diputació de Barcelona, un tècnic es va apropar a mi i em va dir: Creus que hem de seguir parlant de la Generació del Silenci? No creus que és un tema súper valorat? Em va fer dubtar, la meva reflexió posterior ara la comparteixo amb vosaltres.

El col·lectiu de gent gran LGTB, conegut com la generació del silenci, van tenir la seva orientació sexual, o la seva identitat de gènere, d'amagat de família, amics i societat. Les seves vides van ser en temps de repressió i de negació, Les autoritats deien que era delicte, l'església catòlica els enviava al pitjor de tots els inferns. A les escoles ja patien l'assetjament de companys i companyes, sense cap suports de la comunitat educativa. 

Van viure vides difícils, alguns / es van ser valents i ho van poder pagar molt car, altres van patir a l'armari. La majoria es va negar a la seva pròpia realitat. La dictadura feixista del general Franco i l'opressió sistemàtica de l'església catòlica van deixar efecte en la majoria d'ells. El resultat és que avui moltes d'aquestes persones es senten culpables i eviten donar el pas cap a la seva llibertat.

Avui podem parlar ja d'ells com una realitat històrica? O com un important grup de persones grans LGTB? Que diuen les dades? Difícil, però intentaré aproximar-me a aquesta realitat.

Si anem a les estadístiques del departament de Salut de a la Generalitat veurem un alt percentatge de persones grans amb detecció tardana de malalties de transmissió sexual, Exactament un de cada 4 dels diagnosticats amb VIH+ amb situació de SIDA són persones grans. Però de quina xifra parlem, quantes persones grans LGTB poden viure a la Catalunya actual?

Segons l'Institut Nacional d'Estadística a Catalunya tenim al voltant d'un milió 400 mil persones de més de 65 anys. Si calculem que entre un 5 i un 7 % de la població és LGTB, estem parlant d'un grup entre 40 i 60 mil persones. Ho podem ignorar? Podem dir que a no toca parlar d'ells per ser una generació en desaparició? Crec que no, és un greu error que explica actuacions no gaire afortunades recentment.

Els que ara compleixen 65 anys van arribar a la majoria d'edat al final de la dictadura i van viure durant anys la repressió d'un règim intolerant i homòfob. A mesura que passin els anys les característiques d'aquest grup silenciat anirà canviant, però encara hi ha uns trets que els caracteritzaran durant temps: armarització, negació d'identitat de gènere o orientació sexual, homofòbia interioritzada i manca de preocupació davant les ITS. Tres avui generals, però que amb el pas del temps aniran disminuint.

Menció especial mereixen les dones trans. En visibilitzar la seva realitat van rebre l'estigma, la repressió i la discriminació d'un estat que era absolutament bel·ligerant cap a elles. Viure amb una identitat diferent de la del DNI va llançar a moltes dones al món de la marginalitat, amb una llei com la de perillositat social que va caure sobre d'elles.


Seria injust oblidar que van ser persones d'aquesta generació les que a finals dels 60 van començar a lluitar contra les lleis injustes, que van donar la cara contra la llei de Peligrosidad Social, que van saber obrir a totes les identitats el que anomenaven com "alliberament gai", que van crear el FAGC el 1975 al Convent de Caputxins de Sarrià i que el juny del 1977 van sortir a les Rambles a visibilitzar la seva realitat.

Colina, juny 1977, manifestació per l'alliberament sexual. 


 Hem de seguir parlant de la generació silenciada, no tan sols com un fet històric, també com una realitat actual.

 Per ampliar informació:

 Conclusions IV Jornades Gent Gran LGTB
https://poldest.blogspot.com/2019/01/conclusions-iv-jornades-gent-gran-lgtbi.html

 Laura Villar, la barcelonina que van confondre amb Silvana Mangano.
https://poldest.blogspot.com/2018/02/laura-villar-la-barcelonina-que-van.html

Documental la Generación Silenciosa 
https://amorospc.com/empieza-el-rodaje-del-documental-la-generacion-silenciosa/

- 3 comentaris:
Etiquetes de comentaris: , ,

dilluns, 1 d’abril del 2019

NOVA RUTA PRESÈNCIA LGTB A BARCELONA HISTÒRICA.

Guia pels assistents a la ruta que tindrà lloc el 6 d'abril a Barcelona. 


Aquesta ruta proposa un recorregut per la història LGTBI a Barcelona.  El recorregut seguirà el rastre d’un ampli ventall d’identitats i fetsal llarg de la història,

La ruta transita entre la celebració de noms propis i el coneixement de fets sobre els quals, avui dia, es continua construint la història de la diversitat sexual i afectiva de la ciutat. Inici de la ruta: 

Passeig Picasso, enfront Estació de França.


DISSABTE 6 abril, 18 hores
Preu: 10 euros
Participants: 30
Punt de trobada:  Passeig Picasso, al costat Estació de França
Guía: Leopold Estapé, expert en temes històrics LGTB. 
Duració de la ruta: 1hora 40 minuts aproximadament.


Iniciarem la ruta a l'entrada a la Ciutadella (Passeig Picasso, prop Estació de França) Acabarem al carrer Guàrdia //Arc del Teatre, darrere Palau Principal.

Mostrarem com vivien les persones lgtbi al passat, les lleis i la persecució contra les persones LGTBI. Les dones del passat i les presons sota el domini borbònic, com eren les penes i les tortures, qui eren els sospitosos habituals, com eren els bordells, recordarem a persones represaliades, els primers locals gais de la ciutat, recordarem el món de la faràndula, parlarem de Sonia Rescalvo, Flor de Otoño, Rafael de Leon, el conestable de Portugal, la Candela.....

Visitarem indrets del Parc de la Ciutadella, de l'antic Born i del barri de la Rivera, el Barri Gòtic, Ciutat Vella i entrarem al Raval. .

 1ª aturada

 Monument en memòria dels gais, lesbianes i persones transsexuals represaliades. 
Temes: Explicació de la ruta // Les lleis i la persecució.

2ª Aturada: 

 Capella Parc de la Ciutadella.
Temes: Lesbianes i llibertat // La vida als convents femenins. 


3ª Aturada

 Glorieta Sonia Rescalvo
Temes: Memòria de la Sonia // Barcelona i la transexualitat.


4ª Aturada

Torre Sant Joan (desapareguda)
Temes: Les presons a la Barcelona borbònica, canvi de paradigma. 


5ª Aturada

Passeig Picasso (Abans Martínez Anido) 
Temes: El sindicat del crim i els confidents. Qui era Flor de Otoño?



6ª Aturada

El Born.
Temes: La ciutat transversal, el joc i la prostitució a l'aixopluc de les execucions. 



 7ª Aturada

 Santa Maria del Mar
Temes. Sospitosos habituals // Tomba de Pere IV


8ª Aturada

 Carrer Argenteria. 
Temes: Carasses, bordells, Cirurgians del Sant Ofici. 

9ª Aturada

 Plaça Jaume I
Temes: Comissaria Via Laietana. El Botxí de la ciutat. El retaule del Conestable


10 Aturada

 Carrer Ciutat,
Temes: Consell de Cent, inquisidors i jueus.


11ª aturada

 Cerrer Ataulf.
Templers i sodomia. 


12 Aturada

 Carrer Carabassa/ Codols
Temes el jove Picasso, els primers locals gais a Barcelona, història de la Candela. 
La VI flota


13 Aturada

 Arc del teatre
Temes: Cabaret Mònaco i Rafel de León/Miguel de Molina. La Cúpula Venus.  El bordell més gran d'Europa.



Darreta Aturada

 Carrer Guàrdia / Arc del teatre
Temes Jean Genet, Madame Arthur, les farmacies, el primer local gai de Barcelona.  Sarita Montiel mito gai?





Más información:

Breu bibliografia: 

Genet, Jean. Diari del lladre. RBA
Mira, Alberto, De Sodoma a Checa, Ed Egales
Missé, Miquel,  Transexualidades, Otras miradas posibles. Ed. Egales.
Riera i Sans, Jaume. Sodomites catalans.  Ed Base
Olmeda, Fernando. El látigo y la pluma. Ed Oberon
Villar, Paco. La Criolla, la puerta dorada del Barrio chino. Ed Comanegra.

Internet: 

 MUJERES, AMAZONAS, TUMBAS Y ARMAS: UNA 
Persecución de la homosexualidad bajo el franquismo:   http://leopoldest.blogspot.com.es/2013/08/memoria-de-la-persecucion-de-la.html






- Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)