 |
| Procedència http://barcelofilia.blogspot.com/2012/01/cal-sacrista-cid-peracamps-1920s-1934.html |
"Miseria, vicio, prostitución, droga, robo, travestismo, invertidos, homosexualismo, artistas maricones, lugar de pseudo intelectuales..." Eren paraules que utilitzava la premsa sensacionalista del seu temps quan parlava dels dos locals, que malgrat tot van tenir un èxit espectacular. El seu origen era un local on anava a parar el millor de la ciutat: carteristes, contrabandistes, traficants i pinxos de malviure. Antonio Sacristà va ser qui es va fer càrrec del local el 1920.
Aviat homosexuals i transvestits van anar ocupant el local, a l'hora que era un centre actiu en la distribució de drogues, especialment la cocaïna. A poc a poc la decoració oriental va anar substituint a la més antiga amb motius colonials, canviant el nom a Wu-Li-Chang. El 1936 la Generalitat va prohibir els espectacles de transformistes a l'inici de la guerra per pressió dels anarquistes per "manifestaciones inmorales del arte" i el 1938 l'aviació italiana va arrasar la zona.
Amb el menyspreu que caracteritzava als anarquistes de l'època Adolfo Bueso (1) explicava que a Ca'l Sacristà tan sols podien actuar "maricones provados, pues era el paraiso de los invertidos. Actuaban todos ligeramente vestidos como hembras y con repertorio femenino" Segueix explicant que no era lloc on no anaven homes que buscaven dones, ni dones que buscaven homes, per acabar criticant als sindicalistes que hi anaven amb el pretext de "conocer los vicios burgueses".
Entre els transformistes que van actuar podem trobar al gran Mirko, que va ser la gran estrella del local, triunfant imitant a les més grans estrelles de la copla espanyola del seu temps. Segons Bueso el seu vestuari era pagat per un empresari que "cansado de la vida fácil, quiso optar por el homosexualismo". Mirko va sobreviure la guerra i va seguir al món de l'espectacle amb vestits de flamenc a l'Apolo, el Barcelona de Noche o el Molino.
 |
| Mirko 1934 |
 |
| A la postguerra al Barcelona de Noche. |
La guerra va acabar amb molts dels que es movien per la zona, especialment els transformistes, molts van morir al front, altres van acabar en la indigència i l'oblit. El transformisme va seguir prohibit fins a inicis del 60 quan Madame Arthur (Cliqueu per a més informació) va debutar al Gambrinus.
(1) Adolfo Bueso, Memorias de un cenetista. Editorial Ariel, 1978.
Més informació:
Barcelofíla, Ca'l Sacristà: http://barcelofilia.blogspot.com/2012/01/cal-sacrista-cid-peracamps-1920s-1934.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada