dimecres, 28 de novembre del 2018

RUTA PER LA BARCELONA TRANS

Ruta organitzada dins de les activitats de 21 PERSONAE, un seguit de trobades amb persones, llocs i col·lectius de Barcelona que, en conjunt, pretenen transformar el sentit i la intensitat de la nostra experiència de la ciutat. Dins del Programa d’Estudis Independents del MACBA. 





Aquesta trobada proposa un recorregut per la història de la transsexualitat a Barcelona.  El recorregut seguirà el rastre d’un ampli ventall d’identitats trans al llarg de la història, des de com s’identificava el gènere a les tombes a l’època antiga fins a la trans Sonia Rescalvo, que va lluitar per la seva vida, passant per la figura de Antonio de Erauso (la monja alferes) a la Barcelona del segle XVI, la Inquisició, Jean Genet, Ocaña, o el transformisme dels locals nocturns de l’avinguda Paral·lel.

La ruta transita entre la celebració de noms propis i el reconeixement d’aquells cossos anònims sobre els quals, avui dia, es continua construint la història de la diversitat sexual i afectiva de la ciutat.

DIUMENGE 16 DE DESEMBRE, a les 11.30 h
Preu: gratuit. Amb inscripció prèvia
Participants: 25
Punt de trobada: plaça de la
Vila de Madrid, s/n, El Gòtic
Guía: Leopold Estapé, expert en temes històrics LGTB. 

LA RUTA

1) Plaça Vila de Madrid ( tombes i adn, lluitadores iberes, gladiadores)

Praga 2900 anys a C


 2) Carrer   Perot lo lladre  Quixot i el transvestisme, especialment a Catalunya i Barcelona, 

Tranvestisme al Quixot



3) Plaça del Pi (seguici inquisitorial, sant ofici identitats trans, història del noi/noia d’Agramunt)

4) Placeta del Pi, Monja alférez a Barcelona (1625)


5) Carrer Boqueria  (el botxí, el pla de l’ós ).

6) Plaça Reial:  Ocaña. La casa dels barrets, creació de C.C.A.G. (Coordinadora d'Col.lectius per l'Alliberament Gai)

Ocaña a l'oblit
7) Carrer Escudelleres: historia de la Candela, Ley de Vagos y Maleantes.

Candela García, premi Adriano Antinoo 2018. 





8) Nou de la Rambla, Cambrinus i el Bordell de Madame la Petit, Cabaret Mónaco, Cúpula Venus. 
Cúpula Venus, 





1920, entrada al burdell
9) Farmàcia Coca a Barcelona;  Consciencia d’identitat de gènere. Carmen de Mairena. 




10) Plaça Jean Genet; Genet i les Carolines. Centre les Drassanes: persones trans i la sida. 


11) Carrer Cid Flor de Otoño, Cal Sagristà, La Criolla






12) Carrer de les Tapies Barcelona de Noche. LPS i la Rampova



14) Paral·lel. Teatre Arnau, el Molino, La Sonia Rescalvo i Paco Espanya.

Teatre Arnau
Paco España
Más información:

Breu bibliografia: 

 Genet, Jean. Diari del lladre. RBA
Mira, Alberto, De Sodoma a Checa, Ed Egales
Missé, Miquel,  Transexualidades, Otras miradas posibles. Ed. Egales.
Riera i Sans, Jaume. Sodomites catalans.  Ed Base
Olmeda, Fernando. El látigo y la pluma. Ed Oberon
Villar, Paco. La Criolla, la puerta dorada del Barrio chino. Ed Comanegra.

Internet: 

 MUJERES, AMAZONAS, TUMBAS Y ARMAS: UNA 
Persecución de la homosexualidad bajo el franquismo:   http://leopoldest.blogspot.com.es/2013/08/memoria-de-la-persecucion-de-la.html





- Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , ,

divendres, 16 de novembre del 2018

ARRIBADA DE LA COCAÏNA A BARCELONA, DURANT LA PRIMERA GUERRA MUNDIA

Durant la Primera Guerra Mundial, Barcelona es va transformar en la destinació turística de molts europeus que acudien a una ciutat en pau i amb una espectacular oferta d'oci.

1930, La Estampa- 


Fins aquestes dates, la cocaïna la venien a les farmàcies com a remei, especialment per les seves capacitats anestèsiques. Es podia adquirir sense recepta. El preu era molt barat. Amb l'arribada massiva de turistes amb ganes de feta i l'augment de l'oferta d'oci, la demanda es va disparar.

Aviat la cocaïna va entrar pel port procedent de Marsella, aquesta ja anava principalment al món de l'espectacle. El consum va perdre la seva consideració de remei a ser associada a la festa i no a la medicina. Fins llavors l'absenta i l'opi van ser les substàncies més consumides. El baix preu de la cocaïna i les dificultats per trobar l'opi, molt perseguit per la policia, va fer que aquesta droga triomfés ràpidament.



Va ser una droga transversal des del seu inici, des dels senyors del Liceu els transvestits de la Criolla, passant per autors i actors, gairebé tots la consumien. La "mandanga" (nom que rebia popularment la cocaïna) es repartia pels diferents llocs de la ciutat, especialment el Raval, inclosa la Rambla i el Paral·lel. El repartiment el realitzaven els que "feien el carrer" per l'Arc del Teatre, les floristes de les Rambles, les venedores de tabac o els treballadors dels hotels.

L'augment de consum i demandants va portar a l'adulteració amb productes no molt fiables i també l'augment de preu. Aviat els metges van alarmar dels problemes que estaven sorgint, cada vegada més greus. Amb els anys 30 va arribar la prohibició, algunes detencions de cara a l'opinió pública, però poc més. El preu va augmentar molt, però el consum no es va aturar.

Encara avui es poden veure a la zona les antigues farmàcies, amb un passat de riquesa. No només la cocaïna, també receptes màgiques contra les malalties de transmissió sexual, moltes creaven més problemes que la mateixa malaltia;o la venda de "gomes de cautxú", condons,van contribuir a aquest gran progrés. Avui algunes són botigues de tot a euro.

1927  Opisso. Esquella de la Torratxa


Tot i que la prohibició va arribar el 1918, les farmàcies la van seguir venent d'amagat. Xavier Theros a EL PAIS cita la farmàcia del "Zammarreta", on l'apotecari la venia a grapats. Fins a la Guerra Civil la cocaïna es va anar transformant en la droga de l'oci, al costat de l'absenta que no va deixar de ser la beguda predilecta.

En aquest context s'estrena l'espectacle "El tango de la cocaïna" al teatre Victòria. A diferència del "Fumando espero" (de Viladomat i Fèlix Zarzo) aquest espectacle va ser un èxit total. Charleston, valsos i el cèlebre tango van ser temes coneguts, aviat gravats i immortalitzats. El tema principal el va estrenar i va gravar la Ramoncita Rovira (clic).

En l'actualitat escoltar el tango pot semblar tenir un alt contingut moralista Soy una flor Caída // del vicio fatal esclava, // por el destino vencida" ... ¡Cocaína ...! // Sé que al final me debe matar./ / me asesina, // pero calma mí pesar.//Si me deja // todo se sombra en mí vivir.//Sé que al final me ha de matar // pero no me hace sufrir. ».. Va ser un producte de l'època, amb més estètica que ètica. Veure a una cantant dient que anava per la mala vida, omplia teatres, la resta era circumstancial.



El gran Joan Viladomat era un consumidor habitual de la mandanga, i a més compositor de milers de temes. Ell va ser el mestre de les més grans cupletistes del Paral·lel (Raquel Meller, Bella Dorita, Ramoncita Rovira, Pilar Alonso ... cliqueu sobre per a més informació. ) i va morir al final de la guerra amb menys de 60 anys, totalment arruïnat. La bella Dorita va pagar el seu enterrament i la va cedir el nínxol on va ser descansen les seves restes.

Més informació:





- 2 comentaris:
Etiquetes de comentaris: , , , , ,

dimarts, 9 d’octubre del 2018

NICOLAU D'EIMERIC, EL TENEBRÓS

A la minisèrie de Diagonal TV, surt un dels personatges més tenebrosos de la història de Catalunya, el dominic General Nicolau d'Eimeric. Qui era?, aquí ho explico breument. 


Nicolau Eimeric va ser un inquisidor general a la Corona d'Aragó durant la segona meitat del segle XIV. Es va caracteritzar per l'enfrontament amb Pere el Cerimoniós i l'atac contra les obres de Ramon Llull i els lul·listes; el rei el va prohibir predicar a Barcelona. Abans va acusar el conseller Bartomeu Genovès d'heretgia per la seva obra Novisimis Temporibus, en la que suposadament aquest feia apologia de l'Anticrist. La condemna del conseller, sense donar-li el dret a defensar-se, va provocar la ruptura definitiva de la ciutat amb els dominics, Nicolau Eimeric va prendre part activa amb els acusadors.

També va ser pioner en l'ús de mètodes de tortura que incloïen des de la manipulació psicològica fins als càstigs físics més despietats. Entre les seves víctimes estaven els lul·listes, frares d'altres ordes. La sèrie "La Catedral del Mar" mostra com un franciscà acaba sent dominic, difícil: franciscans i dominics tenien unes relacions horribles. A Barcelona els primers eren populars, els seguidors de Domènec de Guzmán mai van tenir la més mínima acceptació popular.

Eimeric era un home de confiança del Papa, i enemic acèrrim de Pere III, que tenia el seu caràcter. El rei del Punyalet al final el va expulsar de Barcelona pel seu atac contra les obres de Ramon Llull i els lul·listes el 1366, també el seu odi contra els jueus l'enfrontava directament a un rei que sempre els va defensar. Després de conspirar contra el rei a Tarragona, va acabar marxant a l'exili al costat del Papa Gregori IX. No es va voler perdre el gran sarau del cisma d'Occident, prenent part de la cort d'Avignon i atacant amb duresa a qui no ho feia, com Vicenç Ferrer.

1427 Retrat atribuït a Pere el Cerimoniós, Jaume Mateu MNAC


A la mort del rei Pere va tornar, on Joan I el donava suport, però en poc temps es va fer tants enemics que va acabar marxant a l'exili, on va acabar conspirant amb els "antipapes" d'Avignon. Martí l'Humà el va deixar tornar a Girona, on va morir el 1399.
- 1 comentari:
Etiquetes de comentaris: , , ,

dissabte, 6 d’octubre del 2018

MEMÒRIA DE SONIA RESCALVO ZAFRA.

El 6 d'octubre de 1991 Sonia Rescalvo era assassinada al Parc de la Ciutadella, el 2013 l'ajuntament de Barcelona dedicava una glorieta de la Ciutadella a la seva memòria. Aquí ho explico:



Sonia Rescalvo Zafra va ser assassinada d'una pallissa per un grup de neonazis al Parc de la Ciutadella. El seu assassinat va adquirir gran rellevància per ser "el primer crim d'una transsexual pel sol fet de ser-ho" del que es té informació i constància a Espanya.

Va fugir amb 16 anys de Conca i va venir a viure a Barcelona. Durant un temps li va anar bé i fins i tot va aconseguir actuar al teatre Arnau, al Paral·lel de Barcelona. Passat el temps, sense feina va caure en la prostitució i la indigència, la qual cosa l'obligava a dormir al carrer. Les persones transsexuals eren ignorades i discriminades per una societat que els hi girava l'esquena, la prostitució era per moltes dones transsexuals l'única sortida per sobreviure.

Aquell 6 d'octubre de 1991 Sònia Rescalvo Zafra, una dona transsexual, es va quedar a dormir amb una amiga al Parc de la Ciutadella, diversos indigents els acompanyaven. Per aquells anys grups de nazis skins, membres de la "Vanguardia Nacional Revolucionària", sortien a "patrullar" la nit, el seu objectiu colpejar el cap als diferents, fossin negres, indigents, o, com en el cas de Sonia, transsexuals.

Sonia va morir a causa dels cops rebuts, la seva amiga va quedar cega, diversos indigents hospitalitzats. Els autors van ser detinguts, el seu judici va ser el primer a Espanya per agressió per identitat de gènere.

Entre les proves intervingudes posteriorment en el domicili dels principals responsables, els germans Héctor i Isaac López Frutos, hi havia retalls de premsa que relataven la seva acció, on havien escrit les següents paraules: «Qui va matar a Sonia Palmer? Una producció de Skin Linch per Celti, al preu de 900 pessetes. El juliol de 1994 la sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona va considerar que la mort de Sonia Rescalvo Zafra, i l'agressió a la seva companya Dori Romero Arévalo, van constituir" un assassinat consumat i un altre frustrat", pels quals es va dictar un total 310 anys de presó al grup skin agressor. La «brutalitat» de la pallissa, els mitjans emprats i la decisió rematar a una de les víctimes en descobrir que encara respirava, va fer al tribunal considerar que els nazis van actuar amb intenció de matar. Els autors van ser condemnats a penes que superaven els 310 anys, però eren menors i al cap de poc temps van sortir al carrer. Aquest assassinat va assenyalar un abans i un després en el reconeixement del col·lectiu transsexual.

L'octubre de 2013 i a petició de les entitats LGTB de Barcelona es va inaugurar al Parc de la Ciutadella la Glorieta de la Transsexual Sònia en memòria del brutal assassinat.



Fa pocs dies una dona transsexual va morir a Valladolid víctima de nou d'una brutal pallissa. L'auge dels grups feixistes que actuen impunement ha incrementat les agressions contra les persones transsexuals. Tornarà la societat a mirar cap una altra banda?
- Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , ,

dilluns, 1 d’octubre del 2018

L'ESTIU DE LA SENYORA CONCHITA

Avui dia internacional de la gent gran us parlaré de la senyora Conchita de Barcelona, de 89 anys, Viu solo i el pitjor de tot, se sent molt sola.


A inicis d'agost la seva mascota, el periquito tafaner i maleducat del qual tant us he parlat, la va deixar. El seu dolor, i també el meu, va ser immens. Un bon amic va saber donar un bon destí a les seves restes. Però el patiment de la Conchita no va acabar aquí.
A final de més va caure, sola, per sort la tele-assistència la va ajudar. Però la van portar a un "hospital concertat" de l'Eixample, que té una sala especial pels pacients derivats de "Cat. Salut". Allà la van deixar a un racó, fins que per sort de nou el seu bon amic ho va veure. Al centre deia que ja no hi era... La van pujar a planta, i allà del llit a la cadira en espera del "sociosanitari". Ningú es preocupava per ajudar al fet que caminés o no, el tracte era bo, però hi havia dies que no tots els serveis arribaven a cap hora...



Massa dies després la van enviar al sociosanitari, concertat per descomptat, i de titularitat d'un orde religiós que fa negoci amb aquests temes. A mi em va bé pel voluntariat, la clínica està a la Zona Franca, prop de casa. Però en entrar els familiars avisen, aquí patirà si no paga, i molt.

No li donen aigua, si la vol, ha de ser de l'aixeta que és vomitiva. Té una dieta marcada, li diuen que tenen menú únic i que si no el vol vagi al restaurant. Clar, és una clínica molt cristiana i el negoci és el negoci. Té febre, però entren a rentar-la i vestir-la a les 8 del matí sense tenir-la en compte. La desperten a les 8, per portar-la a rehabilitació a les 11, fent llargues estones de cua per pujar a l'ascensor. 

La sèrie de queixes que em dóna serien infinites. Senya-la que les sessions de recuperació són molt bones, encara que el que veu és el cementiri de Montjuïc on vol anar.hi aviat per estar amb tota la seva família. Curiosament coincideixen al que em comenten altres voluntaris que acompanyen persones grans a Barcelona, centres que públics o privats sempre tenen gestió externalitzada.


A Conchita ara li diuen que hauria d'anar a una residència privada, després de l'experiència està terroritzada.
- Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: ,

divendres, 14 de setembre del 2018

DONES QUE VAN DEIXAR EMPREMTA. IV PART BARCELONA.

Una selecció de dones que van deixar empremta i tenen algun tipus de relació amb Barcelona.

Detall ceràmica de la font de Portaferrissa. 1959 Joan Baptista Guivernau Sans


Dones que han lluitat per ser lliures o que no han volgut viure sota el domini d'una altre persona. Aquí os mostraré diversos exemples anteriors a que es creés el terme "feminisme" i publicats a la meva pàgina de Facebook.

Dones ignorades pels historiadors pel simple fet de ser dones, malgrat haver jugat un paper molt important al seu temps.


LUCY DARRERA DE LES PETJADES D'UN HOMÍNID.



Era una femella d'1,1 metres d'altura. Va ser la primera troballa d'un humanoide en bon estat que aconsegueix explicar la relació entre els primats i els humans. Lucy és el conjunt de fragments ossis pertanyents a l'esquelet d'una femella homínid de l'espècie Australopithecus afarensis, de 3,2 a 3,5 milions d'anys d'antiguitat.

La imatge és del Cosmo Caixa de Barcelona, davant poden veure unes petjades, són les d'un homínid. Un escrit informa que Lucy seguia els passos del mico mascle. No cal dir res més.


GAL.LA PLACÍDIA, EMPERADRIU REGENT (389-450)

Gal.la Placídia no és una plaça de Barcelona, és el nom d'una dona que va jugar un paper molt important al final de l'Imperi romà.


Mort Teodosi I, Roma va ser assetjada pels visigots. Per evitar el desastre, el seu germà Horaci la va regalar al rei Alarico, com a ostatge. Aquest la va omplir de cadenes i la hi va portar amb la seva horda, recorrent la península d'Itàlia,

Mort aquest va passar a mans del rei Ataülf, amb qui es va casar, en un matrimoni que en principi era de compromís. Amb ell va viure uns anys de pau, entre Tolosa i Barcelona, fins que va enviudar. Sigeric, el nou rei, va assassinar a tots els seus fills i la va vexar cruelment. Assassinat aquest, un nou rei, Walia, la va retornar al seu germà l'emperador Honori.

Però una altra vegada va ser utilitzada com a moneda de canvi i es va veure obligada a casar-se amb el general Constancio, i de nou va tornar a enviudar. De nou el seu germà la va maltractar, en aquesta ocasió amb intent de violació inclosa. Després d'això van fugir a Constantinoble.

Mort Honori, el seu fill de 6 anys va passar a ser l'emperador i ella la Regent. Al costat del general Aeci va fer front a les hordes d'Àtila.
La seva acció va ser decisiva per afrontar multitud de conspiracions i en l'administració d'un imperi en caiguda lliure. El 437 es va retirar a la vida privada i es dedicà a obres religioses. Va morir a Roma a 60 anys





ERMESSENDA DE CARCASSONA   (972-1058) 




Va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona.


Tomba a la catedral de Girona, segle XIV. 


 Casada amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins a la seva mort el 1017; governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat del seu fill (1017-1021), i a partir de llavors cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Les desavinences entre tots dos va provocar el repartiment del domini. Mort el seu fill de nou governar en solitari fins a la majoria d'edat del seu nét.

Durant el cogovern amb el seu nét Ramon Berenguer I van sorgir de nou dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca, ambdós casats. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu nét, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu nét i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058.

Ermessenda fou una de les dones amb més autoritat dins la política del segle XI. Governà durant uns seixanta-cinc anys, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en entredit la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.


Mai més hi va haver una dona amb tant poder i tanta influència a la història de Catalunya, una dona que va resistir les envestides d'un món tradicionalment masculí. Almodis serà una dona amb molt poder, però aquest emanava del seu marit Ramon Berenguer I.
ALMODIS DE LA MARCA S XI




Ramon Berenguer i la seva muller, Almodis de la Marca, comptant 2.000 oz de monedes d'or com a pagament 


Almodis de la Marca (1020 - 1071) el 1052 es va casar amb el comte Ramon Berenguer I (1022-1076) en terceres núpcies, però encara estava casada, ell també. Tot indica que fou un enamorament apassionat, una decisió conjunta i no imposada com acostumava a ser aquells temps. Per amor?, possiblement, però no eren dos adolescents, i els unia un enorme interès: la unió donaria un poder immens a la parella, en cas de superar els impediments que trobarien pel camí.


Però no va ser fàcil la seva acceptació. La mateixa àvia del Ramon Berenguer, l'Ermessenda, va moure tot el que va poder per poder anul·lar el matrimoni i excomunicar als enamorats.

Amb l'abdicació de l'àvia van adquirir un immens poder, unit al fet que el seu matrimoni li donava importants territoris a Occitània, com els comtats de Carcassona i Rasès. Ramon Berenguer va compartir tot el poder amb ella. La unió va pacificar al país i van començar una política d'aliances amb els veïns que donaria bons resultats en el futur, especialment amb Aragó.


Almodis era una dona sàvia, i ho va demostrar sobradament al llarg de la seva vida. Una de les seves grans aportacions va estar la primera redacció dels Usatges que es van començar a inicis l'any 1068. Juntament amb el seu espós, van dirigir l'immens treball que va reemplaçar les antigues lleis romanes i godes, adequant-les als nous temps que s'iniciaven.

A més presidia els judicis i, com la seva antecessora la comtessa Ermessenda, els jutges li prestaven jurament de fidelitat. Ella va practicar una activa política tant pacifista com diplomàtica Amb la seva mort el Principat va tornar a les guerres fratricides.




EMMA GOLDMAN A BARCELONA AMB LA CNT



El 18 d'octubre de 1936 Emma Goldman es va dirigir a una entregada multitud que va anar a escoltar-la a un míting de suport al bàndol republicà a Barcelona. Hoover deia que era la dona més perillosa d'Amèrica. Aquí la informació completa:  http://poldest.blogspot.com/2018/05/emma-godman-barcelona-amb-la-cnt.html

Barcelona, octubre 1936. Arxiu de la CNT. 


El 1936 va donar suport als anarquistes espanyols en contra de l'aixecament feixista del general Franco. A un míting a Barcelona es xifra en 16000 els entusiastes assistents a l'acte. Aquí va conèixer a Buenaventura Durruti, escrivint un emotiu article en morir aquest(1)

El 1937 torna a Barcelona, on es mostra menys entusiasta i pessimista, i parla d'errors. Emma reflexiona sobre la contradicció que representa la presència dels anarquistes al poder i es mostra lleugerament crítica amb la CNT, a qui dóna plenament suport:

"La CNT hace concesiones exageradas sin necesidad, pero todos los compañeros con quienes tomo contacto y que interrogo están obsesionados por la necesidad de ganar la guerra y aniquilar el fascismo, ¡razón por la cual se dicen forzados a doblegarse, callar y tolerar resignados la arbitrariedad del querido hermano en antifascismo! A mi parecer enjuician mal la situación, y puedes entender que tengo una buena respuesta porque si es muy verdadero que es necesario combatir el fascismo hasta el final, no puedo admitir en absoluto que se tenga que tolerar otro fascismo más peligroso y nefasto, enmascarado de popular, y que se deba ceder y ceder siempre hasta el punto de hacer de la CNT, la más fuerte de las fracciones antifascistas, una criada menor de edad y despreciable." (2)

Després de la Guerra Civil de nou l'exili, cap país la va acceptar, passant pel Canadà o Anglaterra gràcies al suport dels laboristes. Poc abans de morir va donar un míting a Toronto davant 25.000 persones. Només després de morir va poder tornar a USA.

Emma va defensar poder estimar lliurement i sense lligams, atacava el matrimoni i considerava que la contracepció feia a la dona lliure. En defensar que cadascú era lliure d'estimar a qui volgués estava defensant obertament les relacions homosexuals, fet que no va agradar als anarquistes del seu temps que mantenien actituds molt contraries a l'homosexualitat.

"Perquè la dona arribi a la seva veritable emancipació ha de deixar de banda les ridícules nocions que ser estimada, estar compromesa i ser mare, és sinònim d'estar esclavitzada o subordinada."


LA BELLA DORITA, LA REINA DEL PARAL.LEL

María Yáñez, La Bella Dorita, es va guanyar al públic del Paral·lel més enllà dels anys daurats del cuplet. I va tenir la valentia de cantar els seus temes sense censura a la dura postguerra espanyola.  Més informació: http://poldest.blogspot.com/2018/03/la-bella-dorita-la-reina-del-parallel.html




Una centenària Maria Yáñez (1901-2001) poc abans de deixar-nos va rebre homenatge dels seus molts amics al Teatre Maragall de Gavà. "I ho va celebrar menjant una llagosta i una dotzena d'ostres. 'He soñado mucho con ellas ", va dir amb una mirada de plaer abans de donar-se un petit festí."(1)


Els anys 40 i 50, en plena postguerra, va seguir triomfat en el Paral·lel, sent una de les poques estrelles que va seguir brillant en la lenta decadència del que havia estat un gran bulevard ple d'espectacles de tot tipus. En aquells anys va gravar el tango del cigarro (Fumando Espero) del mestre Viladomat, a diferència de Sara Montiel, ella ho va fer sense censura.  Es va casar tres cops, al primer el va deixar plantat, el segon va morir durant la guerra, el tercer també va morir abans que ella. Va fer de temes com "La Vaselina, La Pulga, o El tren" unes interpretacions inoblidables que aixecaven a la gent de les seves cadires.




- Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)