 |
| Joaquim Torres-García, Retrat del Ramon Casas. MNAC |
Els murals van ser encarregats pel seu valedor, el president Enric Prat de la Riva. Amb l'arribada de Josep Puig i Cadafalch, més proper al modernisme, Torres-García va perdre protagonisme. El nou president va arribar a tapar els murals, provocant la marxa del muralista cap als Estats Units. En temps de Primo de Rivera van estar tapades per les teles que es veuen avui. El 1966 van ser restaurats i portats a la sala que avui porta el seu nom.
 |
| Sala Torres-García. Palau de la Generalitat, Barcelona |
Nascut a Montevideo, de pare català, Joaquim Torres-García (1874-1949), es va formar artísticament a la Barcelona modernista i prenc part activa del moviment noucentista. Pròxim al Cercle Artístic Sant Lluch, col·labora amb la Diputació de Barcelona, amb Antoni Gaudí (amb qui no va arribar a entendres) o realitzant diferents projectes, entre ells els murals del Convent de Sant Agustí.
Enric Prat de la Riva li va encarregar les pintures del Saló Sant Jordi per la llavors Mancomunitat Catalana. Actualment és la sala del Palau de li Generalitat i és on se celebren els actes protocol·laris, com la signatura de convenis, o fins i tot s'habilita com a menjador amb motiu de la visita de personalitats.
 |
| Mural a la sala que porta el seu nom al Palau de la Generalitat. |
Durant aquesta etapa barcelonina, també va pintar escenes al·lusives a la riquesa d'Uruguai pel pavelló d'aquest país en l'Exposició Universal de Brussel·les de 1910. El 1916 va conèixer al poeta Joan Salvat-Papasseit, amb qui va mantenir una intensa relació artística i personal.
 |
| Poemes en ondes hertzianes, Salvat-Papasseit. Il·lustració de Joaquim Torres García. Mostra del que ell mateix va denominar art constructiu. |
El 1920 marxa a Nova York, on tindrà la seva residència. El 1930 va fundar a París la revista i el grup Cercle et Carré, al costat d'altres artistes, amb els quals va realitzar algunes publicacions i va organitzar una de les exposicions d'art concret més importants de l'època. En aquell temps ja exposava els seus quadres en galeries rellevants de París ..
Var tornar a Montevideo el 1934, allà va fundar l' "Asociación de Arte Constructivo", després el Taller Torres García i l' "Escuela del Sur". Treballador incansable, no va deixar mai de pintar i va realitzar nombroses exposicions, alhora que expressava les seves idees en diversos llibres sobre art i estètica.
 |
| "Pintura constructiva" 1943 Museo Nacional de Artes Visuales de Uruguay |
El que va ser una de les figures artístiques més importants del segle XX va morir el 1949 sense haver aconseguit el reconeixement que mereixia. Ni tan sols es va enriquir per això. Com el mateix Antoni Gaudí, la seva obra es va començar a valorar una vegada mort.
 |
| 1924, Paisaje de playa. 1943 Museo Nacional de Artes Visuales de Uruguay |
El 1949 la seva vídua, l'artista barcelonina Manolita Piña i Rubíes fundà el Museu Torres García, a Montevideo, on hi ha una àmplia col·lecció de pintures i obres de Torres-Garcia El 2011 al MNAC de Barcelona es va poder contemplar l'exposició "Torres-García a les Seves Cruïlles". Es tractava d'una exposició de 80 peces, dibuixos i pintures, que ens va mostrar l'evolució d'aquest gran artista, senyalant tot el seu procés creatiu. Del modernisme al noucentisme fins a l'abstracció geomètrica, un camí que el va portar al que ell mateix va denominar art constructiu.
