Va ser el 1925 quan Francisco Madrid va publicar un seguit d'articles al setmanari "El Escándalo" sota el lema de " 'Los bajos fondos de Barcelona". En un article sobre una coneguda taverna del carrer Arc de Teatre "La Mina", Juan el sereno" diu "La Mina es la gran taberna del Barrio Chino. Porque el Distrito Quinto como Nueva York, Buenos Aires o Moscú, también tiene su Barrio Chino".
Aquí adjunto diversos articles meus sobre el Barri Chino de Barcelona.
TROTZKY, UN PISTOLER A LA CRIOLLA
Una vella fotografia ens mostra el pistoler del sindicat lliure, Trotzky, amb ulleres. A la foto i davant seu hi ha l'Asturiana assegut a terra i la dreta Flor de Otoño, al costat d'un altre pistoler de nom incert. Curiosament cap dels dos joves va transvestit.
Qui era Trozky? Era un treballador de l'estiba a qui agradava més el sexe que la feina. Feia 1910 va adquirir una pistola i es va dedicar a fer de guardaespatlles dels polítics propers a Lerroux, sempre ficats en negocis tèrbols.
La feina li va agradar i va fer un pas més. Tot i ser analfabet, es va fer passar per àcrata i va arribar a escriure un article a "Terra i Llibertat", potser li ho va escriure Martínez Anido o algú del seu entorn. En realitat va fer mèrits per entrar de confident i donar dades a la policia i els matons del Sindicat Lliure per rebentar vagues i assassinar sindicalistes. En aquest segon apartat va ser un especialista.
Ell es vanagloriava de tenir un cementiri ple amb les víctimes. Més d'una vegada era detingut per la policia, i poc després sortia per una altra porta, sense arribar a ser jutjat mai.
Entre les víctimes hi havia altres companys del sindicat, una història amb una dona, i el gallet fàcil d'aquest pinxo es treia a un enemic de sobre. A la policia li era igual, mentre fes la seva guerra bruta.
El 1919 el general Martínez Anido, i després governador de Barcelona, va crear el Sindicat Lliure Regional, s'autodefinien com a catòlics i tradicionalistes, tenien el suport de l'estat, la patronal i el clergat. Va tenir el suport de Primo de Rivera, es va fusionar amb el Sindicat Catòlic i van estirar el sometent, que feia el mateix treball en l'àmbit local. Entre les nombroses víctimes hi va haver el Noi del Sucre, després de la vaga de la Canadenca, l'advocat Francesc Layret, van atemptar també contra Àngel Pestanya i van posar en el seu objectiu Companys.
Un dels seus dirigents, enmig d'aquestes matances, va declarar "Jo afirmo que el Sindicat Lliure ha de ser la pedra angular on ha de descansar la nova humanitat conscient i redimida".
Una infame sèrie de Atresmedia va vincular la mort de Salvador Seguí a la FAI, malgrat encara no existía, totes les evidencias ens mostren a la policía i dos pistolers que buscaven al Noi del Sucre i a Companys, qui per sort va fer tard.
El nom del mató era Trozky, segurament producte de la seva pròpia ignorància.
L'ASTURIANA, MIS DISTRICTE 5, 1934?
Hi ha dubtes de si va ser ella o Candelaria Biarnés, o eren la mateixa persona. La realitat és que va provocar un gran escàndol entre la premsa que es dedica a escandalitzar-se per espantar els seus lectors dels mals que cauran sobre d'ells.
Diuen que l'Asturiana era la més bella de la Criolla. Però ¿qui s'amagava darrere d'aquest bell rostre femení? Apareix citada en nombroses publicacions sobre la Barcelona dels anys 30, també als reservats de la Criolla al costat de Flor de Otoño, amb roba masculina. Ningú va escriure la seva biografia.
L'Asturiana apareix sovint citada en la premsa de l'època o en la interessant publicació del periodista Francisco de Madrid "Sang a les Drassanes" de 1926 (reeditada per La Vanguardia). La cita en masculí i l'anomena invertit. Cita a les seves companyes "la Cojitos" la "Madriles", la Granota, l'Eloisa ... Assenyala que apareixien en multitud de "festes d'invertits" als quals acudien "parelles d'invertits vestits de dona", compta que era assídua en els reservats l'Hotel Palace, o en els del 'Paral·lel, segurament també en la Criolla o Cal Sagristà. Poc més sabem d'ella, de qui mai ningú es va interessar en la seva biografia.
També hi ha breus referències, en negatiu sempre, a la premsa de l'època, El seu nom artístic era Candelaria Biarnés. Normalment, no utilitzaven el cognom, i per això ha portat a moltes confusions, no gaire clares.
El fet de sortir com miss Districte V va fer sospitar a la premsa del seu temps (des del Diluvio fins al Papitu) que es tractava d'un "home". Assenyalaven que "com no sortien en banyador, no podien conèixer el seu gènere", jo no sabia que es pogués conèixer el gènere d'algú si va en banyador. Anys abans a un concurs similar va ser el transformista català d'origen filipí DERKAS, i va passar a Berlín traient-se la perruca un cop guanyat el concurs. Cert, una persona transvestida va guanyar el concurs de miss Districte V, Candelaria o Asturiana ?, el misteri segueix.
ELS DOS MIL GAIS DEL CHINO, EL 1929.
A la primavera del 1929,un escriptor francès nascut als mars del sud (Noumea) va venir a Barcelona a endinsar-se al món de l'hampa per la seva novel·la "Le pritemps d'Espagne". Va escollir Barcelona per què "a aquesta ciutat, aquest món té un caràcter i un color molt propi"
Un dia va entrar a la Criolla del carrer Cid, Cid Campeador a la seva novel·la, per donar segurament un aire més exòtic. Aquí es va trobar uns joves amanerats i amb la cara pintada que el van invitar a ballar. Va quedar estranyat de com s'agafaven, especialment "pel darrere". Va preguntar a un cambrer que era allò. Aquell li va dir "aquí tots som gais (en realitat mari..ns, però a Facebook ni li agrada la paraula), jo conec a més de dos mil a aquest barri."
El diumenge va tornar, el local estava ple de gom a gom, bodeguers, estibadors, mecànics, mariners... "Es llançaven a ballar amb entusiasme, estranyant entre els seus braços als joves maquillats.
IMATGE: BALL A LA CRIOLLA. Davant es pot veure a Flor de Otoño, llavis pintats y ballant amb un client.
L'ESCAFANDRE MISTERIOSA
Era el 1917 quan Antonio Sacristán, propietari de la Criolla, obria un nou local: Cal Sagristà. No va ser fàcil.
Un dia es va presentar un desconegut demanant comprar "l'escafandre", l'Antonio li va contestar que no podia vendre el que no tenia. Poc després va ser la policia qui li preguntava. En contestar que ho desconeixia, li van clavar una dura pallissa i el van portar al calabós, després de passar una nit detingut, va ser posat en llibertat.
De l'escafandre no se'n va saber més, però Sacristán va aprendre que en aquesta zona s'havia de fer respectar, així va contractar matons del sindicat del crim. Quan algú molestava més del compte, apareixia en algun carreró de la zona, sense respirar: li costava 1400 pessetes.
IMATGE: Reservat de la Criolla, l'Asturiana assegut a terra al mig, darrere seu amb els llavis pintats Flor de tardor, amb dos pistolers del sindicat lliure (del crim) Pepe de la Criolla i Sacristán.
Juny 1927, Història de la Teresa
La Teresa va sortir de l'escola sense saber res. La seva mare li va buscar una recomanació perquè la seva filla entrés d'aprenent a casa d'una pentinadora del carrer de Barbarà, però la noia no li va agradar l'ofici. Una nit, després de sopar, va dir a la seva mare que volia ser modista. La mare va intentar matar-la.
-"Modista tu? Para qué, para no hacer nà?
La mare li va donar dues bufetades. El pare no va dir res. Tenia el costum de no dir res, ho guardava tot per al Casal del Partit Radical (lerrouxistes) on feia política, ja havia participat a trets a una història a la Plaza de Santa Anna.
Bibliografía:
Francisco Madrid, Sangre enAtarazanas, la Vanguardia
Francis Caro. Primavera de Barcelona. Ed. Almuzara.
Paco Villar. La Criolla, puerta dorada del Barrio Chino. Ed Comanegra.
.jpg)
%20(1).jpg)
.jpg)
