La història de Roma s'explica gairebé sempre des del punt de vista masculí, però la dona romana ha tingut repetidament un paper de fonamental importància, sovint entre bastidors, però també vivint la seva pròpia època com a autèntica protagonista. A aquesta primera entrada us mostraré alguns casos:
Noms: Aurelia, mare de Juli César; Atia, mare d'August; Júlia, filla d'August; Gal.la Placidia; Cornèlia, mare del Gracs; Livia Drusila, esposa d'August; Júlia Mesa, de la dinastía dels Severs.
 |
| Dones amb poder, Vila del Misteri, Pompeia. |
GAL.LA PLACÍDIA, EMPERADRIU REGENT (389-450)
(La dona que va voler ser reina a Barcelona)
Filla, germana i mare d'emperadors romans, la vida de Gal·la Placídia (389-450) no va ser un llit de roses.
Mentre el seu germà Arcadi animava als visigots a saquejar la Roma del seu altre germà Honori, aquest es refugiava a Ravenna, deixant Roma i a Gal·la a mercè dels bàrbars. El Papa Innocenci els obrí les portes a canvi de no tocar als seus aristòcrates refugiats a les esglésies, Honori va acceptar que s'emportessin a la seva germana, qui es va quedar a Palau per fer front a Alaric.
Aquest la va omplir de cadenes i se la hi va portar amb la seva horda, al costat de milers d'esclaus romans, per recórrer la península d'Itàlia saquejant. No està clar el tipus de tracte que va rebre durant aquest temps, encara que sembla que va estar en millor situació que els altres romans, encarregats de portar el dur pes de tot el saquejat.
Mort aquest, el nou rei va ser Ataülf, amb qui es va casar, en un matrimoni que en principi era de compromís. Amb ell va viure uns anys de pau, entre Tolosa i Barcelona, ciutat que volien fer capital del seu regne, fins que va enviudar. Sigeric, el nou rei, va assassinar a tots els seus fills i la va vexar cruelment. Assassinat aquest, un nou rei, Walia, la va retornar al seu germà l'emperador Honori, que no la tenia en gran estima, gelós de la capacitat d'aquesta dona.
Però una altra vegada va ser utilitzada com a moneda de canvi i es va veure obligada a casar-se amb el general Constanci, amb qui va tenir un fill: el futur emperador Valentinià III i de nou va tornar a enviudar. De nou el seu germà la va maltractar, en aquesta ocasió amb intent de violació inclosa. Després d'això Gal·la i els seus fills van fugir a Constantinoble, Honori la va acusar d'haver conspirat contra ell en connivència amb els visigots.
Després de la mort del seu germà, el seu fill de 6 anys va passar a ser l'emperador i ella la Regent. Durant el seu mandat es mostrà intolerant amb les sectes religioses, els membres de les quals expulsà, com va fer amb els astròlegs; els jueus foren exclosos dels oficis públics. Gal·la Placídia, regent fins al 437, va poder mantenir una posició dominant sense exercir el poder militar, en mans del general Aeci va fer front a les hordes d'Àtila. El 437, quan el seu fill fou major d'edat i va poder governar, Gal·la es retirà de la primera línia política i es va dedicar a finançar obres religioses, com feien moltes reines vídues cristianes. Va morir a Roma a 60 anys. A l'Imperi d'Occident li restaven ja sols uns 20 anys de vida.
Amb la mort de Teodosi el Gran, els visigots es van convertir en un gran perill per l'Imperi d'Orient. Davant d'això l'emperador Arcadi els va convèncer que saquejar occident on governava el seu germà Honori, els seria més profitós, davant els grans tresors acumulats a Roma. I cap allà va marxar Alaric i els seus homes.
Davant el perill, Honori, es va anar a refugiar a Ravenna, i va deixar Roma al seu destí. Innocenci I va córrer a pactar amb els visigots, els deixaria entrar sempre que respectessin les esglésies, i així va ser, i les famílies més pudents van aprofitar per refugiar-se en elles amb les coses de més valor. Amb el saqueig van agafar a milers de romans com esclaus, i els van utilitzar per transportar el robat. Sols Gal·la Placídia, filla de Teodosi el Gran, els va fer front i va acabar encadenada i en mans d'Alaric.
L'impacte entre pagans i cristians va ser immens. Jerònim d'Estridó, va escriure: «la meva veu s'ofega a la gola i quan escric les meves llàgrimes entelen el text" Els cristians es preguntaven per què Déu no havia protegit la ciutat, els fugits a Àfrica ho van atribuir a la substitució de les antigues creences i ritus pagans per la nova religió cristiana. I Agustí d'Hipona a "La ciutat de Déu", va argumentar que els antics déus romans tampoc l'havien protegit i va desenvolupar la idea de les «dues ciutats»: la terrenal —Roma— que estava cridada a desaparèixer algun dia igual que qualsevol altra ciutat o Imperi; i la celestial que sí que era eterna i l'única a què els cristians havien d'observar lleialtat. Qui no es conforma, és perquè no vol.
Més "Historia del cristianismo antiguo", Carles Buenacasa, Bonalletra, 2018.
LÍVIA DRUSILA, DOLENTA DE PEL·LÍCULA.
Si algú va ser maltractat per les falsedats romanes, va ser Livia, l'esposa de l'emperador August. El seu cas és paradigmàtic de com la societat romana tractava les dones. La misogínia històrica i autors com Suetoni o Robert Graves la van convertir en una assassina implacable.
Lívia va ser la primera dona amb poder a Roma. Es va alliberar de l'opressió dels homes, gràcies al seu matrimoni amb August, i va ser molt estimada pel poble, tant, que van estar a punt de donar-li l'honorable títol de mater patriae (mare de la pàtria). Per tant, havia de ser presentada com una persona horrible, perquè altrament una dona no hauria arribat tan alt".
L'historiador Tàcit va atribuir amb rumors a Lívia els assassinats dels descendents d'August convertint-la en la "madrastra enverinadora", una figura, la de la madrastra, que ja a Roma s'associava a un concepte negatiu. I fins i tot va lliscar que hauria pogut ser la responsable de la mort del gran August, unes acusacions que han arribat fins als nostres dies a través de la novel·la Jo Claudi, de Robert Graves, convertida després per la BBC en una sèrie de culte. "Però si va morir als 75 anys, per què Lívia hauria esperat tant?".
IMATGE ; Siân Phillip, la Lívia de Jo Claudi BBC.
Més Bulos de la antigua Roma: mentiras de hace 2.000 años PATRICIA R. BLANCO EL PAÍS
Biblioteca Gonzalo de Berceo
JÚLIA MESA, AUGUSTA I DIVINA
Les dones romanes van patir doble marginació, la que per llei se'ls assignava i la que voluntàriament han exercit els historiadors ignorant-les. Aquest és el cas de Júlia Mesa, cunyada de Sèptim Sever. Al costat de la seva filla, Júlia Soemias, van tornar el poder a la família dels Severs, després de l'assassinat de Caracal·la. Van aconseguir el nomenament d'Elagàbal,primer, i d'Alexandre Sever, després.
Mesa va ser nomenada Augusta i va rebre els títols de "mater castrorum et senatus". Donada la poca edat del nou emperador, van ser Mesa i Soemias els qui es van encarregar d'aconsellar el príncep i, a causa de la seva influència, van arribar a acompanyar-lo a les sessions del Senat, un fet insòlit fins al moment. Van arribar a organitzar un senat de dones al Quirinal, on es prenien decisions sobre la vida quotidiana dels romans,(1) que ha estat ignorat completament,
Júlia Mesa va ser divinitzada després de la seva mort. La pseudo historiadora mediàtica, Mary Beard, ni tan sols cita les dues dones o Elagàbal. Sense comentaris. (2)
(1) Carles Buenacasa, Esplandor y ocaso de Roma. Ed Shackleton.
(2) a l'obra SPQR...
CORNÈLIA, MARE DELS GRAC
Cornelia Scipionis (Africana Minor) va ser la filla petita de Publi Corneli Escipió Africà. Es va casar amb Tiberi Semproni Grac, que era censor el 169 aC, i junts tingueren dotze fills, dos dels quals els famosos, Tiberi i Gai Grac.
Va rebre una notable educació, marcada pel filo hel·lenisme. Cornèlia era trenta anys més jove que el seu marit. Aquesta unió es va produir entre els anys 165 i 162 aC. Cornèlia va ser fidel al seu marit, només tres dels fills van arribar a l'edat adulta. Després d'enviudar, Cornèlia va decidir no tornar-se a casar. Va romandre fidel a la memòria del seu marit i es va dedicar a l'educació dels fills. Va buscar els millors preceptors de la filosofia estoica, que van marcar la formació sobretot dels homes.
Sobretot es va preocupar per la carrera política de Tiberi i Cayo, i va buscar aliances entre els fidels amics del seu pare i del seu marit. La seva correspondència mostra el poder i la influència que tenien algunes comares romanes a l'hora de prendre decisions.
Tiberi i Cayo Grac van ser tribuns de la plebs i semblava que seguirien el cursus honorum propi dels individus de la seva posició social. Però, davant dels problemes de la República, les seves decisions, que pretenien atendre reivindicacions de la plebs, especialment dels agricultors, van provocar la seva ruptura amb els grups dirigents i la seva mort de manera violenta a les mans dels seus enemics; primer Tiberi, l'any 132 aC, i Cayo pocs anys després.
Quan Cornelià va morir li va ser erigida una estàtua al Fòrum Romà amb una inscripció que deia Cornelia mater Gracchorum (Cornèlia, mare dels Gracs), com ella preferia abans que ser esmentada com a "sogra d'Escipió". Va ser la primera estàtua d'una dona erigida a un lloc públic.
En les seves Vides paral·leles de Tiberi i Cayo Sempronio Graco, Plutarc afirma que Cornèlia era molt hospitalària amb els seus convidats. Rebia a casa seva filòsofs grecs i tota mena de literats. Va portar amb gran enteresa i magnanimitat els seus infortunis, ja que havia sobreviscut el seu pare, el seu marit, els seus fills i altres familiars i amics.
Dante Alighieri la cita a la Divina comèdia, com un dels esperits que es troben al Limbe.
IMATGE
Cornelia, mare dels Gracos. Angelica Kauffmann, 1785. Museu de Belles Arts. Richmond, Virgínia. EUA.
Font,
250 mujeres de la Antigüedad, Roma.
Rosa María Cid López Ed. Pilar Pavon. Universidad de Sevilla.
JULIA MAIOR, FILLA D'AUGUST?
Un fet sempre m'ha estranyat, el matrimoni entre Octavi i Lívia, mai no va tenir fills. Això en un matrimoni que va legislar perquè els romans tinguessin fills (Lex Julia), no deixa ser estrany. Però tots dos van tenir fills en anteriors matrimonis, Octavi era pare de Júlia Maior (Julia Augusti filia) i Lívia de Tiberi i Drus. Així i tot d'aquest matrimoni que va durar més de 50 anys, no en va néixer cap fill.
L'explicació pot ser el 39 aC. Júlia va néixer al si de la gens Iulia l'any 39 aC. Entre els seus avantpassats estaven Pompeu o del dictador Sul.la, a més de ser filla d'Octavi, llavors conegut com a fill del diví Juli Cèsar. Va tenir una infància plàcida a la llar d'Octavi, educada en un principi per la seva madrastra Lívia, ja que la presència d'Octavi era intermitent. Allí vivia la seva tia Octàvia i els seus cosins i els fills de Marc Antonio amb Fúlvia i Cleòpatra. Aquesta família s'havia distingit per l'amor a les lletres i per gens intel·lectualment brillants. Júlia va arribar a ser tractada com una deessa omplint Roma d'estàtues seves com si es tractés de Venus. Però Octavi no va tenir més fills. La clau segurament és al naixement de Júlia.
El costum roman deia que a Roma no es neix, s'aixeca. Això és pel fet que en néixer, les portadores col·loquen el nadó a l'atri, si el pare l'aixeca, significa que ho accepta i entra a la família, si no era abandonat. I Octavi va aixecar Júlia, i tot seguit va repudiar la seva dona a Escribònia. La resposta benpensant era que ja estava embolicat amb la Lívia, però hi ha una altra possibilitat: la Júlia no era filla seva, però sabia que no tindria més fills i es va quedar amb la nena. Aquests romans¡¡
IMATGE
Bust de Jùlia Maior, Berlín, Altes Museum
ATIA, MARE D'AUGUST
Atia Balba Caesonia, va ser una llevadora romana que va viure al segle I aC. El seu personatge no s'assembla gens a la voluptuosa amant de Marc Antonio, a la sèrie HBO, Roma.
El seu pare era Marc Atio Balbo, senador romà emparentat amb Pompeu Magne. La seva mare, Júlia la Menor, era germana de Juli Cèsar, cosa que la convertia en neboda d'aquest últim.
Atia es va casar amb Cai Octavi Turino, procònsol de Roma. Va tenir dos fills: Octàvia, i Octavi, el futur August. Sobre el seu naixement, Suetoni relata una anècdota per exalçar la seva divinitat: que Atia en realitat hauria quedat embarassada del déu Apol·lo, que va prendre la forma d'una serp per introduir-se a la llitera on ella s'havia quedat adormida després de visitar el temple d'aquest déu. Com mostra la imatge que adjunto.
Les fonts mostren Atia com una dona molt respectada i tradicional, que seguia el que se n'esperava dins de la societat romana. Va ser una dona de fort caràcter, molt influent en la política romana, que va tenir un paper important en l'educació dels seus fills, rígida i disciplinària, potenciant-ne les qualitats i evitant que adoptessin altres costums innobles. Quan es va fer oficial el testament de Cèsar, Atia va intentar convèncer-lo que no ho acceptés, pel perill que comportava, encara que al final ningú va aconseguir dissuadir-lo. Atia va morir l'any 43 aC, any del primer consolat del seu fill, qui sempre es va mostrar molt atent amb ella, arribant a rendir-li els màxims honors possibles durant el seu funeral.
IMATGE
Gerro, facsímil del gerro de Portland (el gerro Barberini) El gerro original data d'uns 30-20 aC. Museu Memorial de la Guerra d'Auckland.
FONT.
250 MUJERES DE LA ANTIGUA ROMA. Editora Pilar Pavón. Autors diversos,
AURÈLIA, MARE DE JULI CÈSAR.
Procedia de la il·lustre família dels Aurelis, diversos dels membres dels quals, inclòs el seu pare, van ser cònsols. Estava casada amb Cayo Juli Cèsar, va tenir dues filles, a més de Juli Cèsar, una d'elles àvia d'August.
Aurèlia era una dona molt respectada, considerada un model de virtut. També va tenir un paper molt important en la criança dels seus fills, especialment a la de Cèsar. La relació entre ells sempre va ser molt propera, fins al punt que es va quedar a viure amb ell després de la mort del seu marit i va contribuir a l'educació de la seva neta, Júlia.
Quan el dictador Sul·la va perseguir els partidaris de Mario, Aurèlia va intercedir a favor del seu fill, buscant ajuda per evitar la seva execució i facilitar-ne el retorn posterior.
Un altre episodi molt conegut en què Aurèlia va estar implicada va ser durant la celebració del festival de la Bona Dea. Aquesta divinitat tenia un culte mistèric de caràcter exclusivament femení. Pompeia Sila, segona esposa de Cèsar, havia d'exercir d'amfitriona, comptant amb la supervisió d'Aurèlia i la presència de les vestals. Però Publi Clodi va aconseguir infiltrar-se disfressat de dona, pel que sembla amb l'objectiu de veure Pompeia. Descobert per una esclava, l'escàndol de tal sacrilegi no va trigar a estendre's per tota la ciutat. Aurèlia va ordenar tapar durant la festa les imatges de la deessa perquè Clodi no pogués veure-les i va arribar a testificar contra ell al judici.
Per això Cèsar va repudiar a Pompeia: "la dona prudent no només ha d'estar lliure de culpa, si no fora de perill de qualsevol sospita infamant", Aurèlia va ser abans que res un model de llevadora, un exemple d'inspiració per la seva prudència, modèstia i fidelitat als costums romans, va ser una dona molt influent i poderosa, amb capacitat de decisió i supervisió, i l'opinió de la qual era tinguda en compte tant per la resta de dones, com pels mateixos homes.
IMATGE
Sir Lawrence Alma-Tadema (1891). Primer paradís. Col·lecció privada.
MÉS.
250 MUJERES DE LA ANTIGUA ROMA. Editora Pilar Pavón
.jpg)
