Des de fa poc s'exposa al MNAC l'escultura barroca de l'Andreu Sala, 1689, que el museu ha identificat com a Santa Lliberada. Jo no ho tinc clar, aquí ho explico.
Segons Joan Amades (1) Múnia "era una jove barcelonina, nascuda al desaparegut carrer de la Basea (a l'actual Via Laietana), d'una gran bellesa. Molt devota, volia consagrar-se a Déu i refusava les propostes de matrimoni. Per desfer-se definitivament dels seus pretendents, va pregar a Déu que la deslliurés de la seva bellesa i la "fes tornar ben lletja i repulsiva". Atenent el seu prec, "a tornar-se d'un color tan bru que gairebé era negra, li cresqué la barba fins als genolls i tota ella es feu tan peluda que semblava més una bèstia que una persona". Els pretendents, en veure-la, s'indignaren contra ella de tal manera que l'agafaren i la clavaren en una creu, matant-la"
Segons el mateix Amades la devoció per aquesta noia a Barcelona va ser important, fins al punt de ser coneguda com a Múnia de Barcelona.
 |
| Gravat de Manuel Tramulles i Blai Amatller del Museu Nacional |
La figura que s'exposa al MNAC va ser considerada durant temps com un Crist crucificat. Arran ,d'una restauració, es va trobar un fragment tèxtil a la part inferior del vestit: fet a base de puntes; que tradicionalment ha estat un tipus de decoració usat en roba de dona.
La fitxa del MNAC situa aquesta història lluny de Barcelona, malgrat que procedeix del convent del Carme desaparegut al segle XIX;"Diferents martirologis la relacionen amb la filla d'un rei pagà de la Lusitània, més o menys l'actual Portugal. El pare havia aparaulat el casament de la noia en contra de la seva voluntat, ja que ella havia fet vot de castedat perquè havia elegit servir a Crist, a qui va pregar perquè la desfigurés i així desanimar els pretendents. Déu va atendre la seva pregària, i li va fer créixer la barba. El seu pare es va horroritzar d'aquest fet, i després d'acusar-la de bruixeria, la feu crucificar, de manera que podria assemblar-se a Crist en el moment de la seva mort". (2)
 |
| Santa Wilgefortis, MuseuDiocesà de Graz. |
Pel més proper tenim constància d'un antifonari del segle XVI a la catedral de Girona assenyala la seva festivitat a Cotlliure (el Rosselló) hi ha notícia de relíquies d'aquesta santa.
A Barcelona es creu que a Sant Cugat del Rec es rendia culta a aquesta santa, just el lloc on va néixer suposadament santa Múnia. També cal recordar que aquesta església desapareguda segurament va ser la primera casa d'oració a la ciutat, just d'on es creu va ser martiritzat sant Cugat a finals del segle III.
 |
| Sant Cugat del Rec, després de la Setmana Tràgica, |
Finalment, el MNAC es decanta per Santa Lliberada "Aquesta devoció va ser recollida per Joan Amades al Costumari català (1952), a la data del 20 de juliol; però el 28 de febrer també s'esmenta santa Múnia, amb una hagiografia del tot idèntica a santa Lliberada (bellesa, barba i mort a la creu), però nascuda a la capital catalana. Personalment, crec que Amades comet un error i barreja la història amb l'altra santa del 28 de febrer, que és santa Guiverada, amb un nom deformat i clarament derivat de santa Lliberada." (2)
Les hagiografies interessades sobre aquestes santes, a les que cal afegir a sant Onofre, ens mostren una realitat poc coneguda, malgrat afecta a moltes persones: la intersexualitat. Nens i nenes que neixen amb ambigüitat genital o gènere poc definit i que les creences, la literatura o l'estigma a parlar de tot el que té a veure amb els genitals ha motivat el gran desconeixement popular.
 |
| Detall dek Frontís de Sant Onofre a la Catedral de Barcelona, Podem veure com el seu cos poc a poc es va cobrint de pel per amagar els seus genitals |
Interessant debat, del que crec no s'ha dit la darrera paraula.
(1) Amades, Joan. Costumari català. Ed Salvat
(2) Yeguas, Joan. Una dona barbuda crucificada: la santa Lliberada d'Andreu Sala. Blog del MNAC
