dimarts, 13 d’abril de 2021

JUEUS EXECUTATS PER SODOMIA A LA CATALUNYA MEDIEVAL

 Sols es coneixen tres casos, dos contra la voluntat del rei i el tercer ja en els difícils temps de Joan I.

Sinagoga a Catalunya. Haggadà de Sarajevo, Barcelona ca. 1350.


Ni els Usatges, ni les Constitucions catalanes feien cap al·lusió al delicte de sodomia, però si les lleis decretals del Papa, d'obligat compliment als regnes cristians.

En temps de Jaume I, l'inquisidor Ramon de Penyafort va crear el concepte "pecat nefand" com a crim i el Papa Gregori ho va incloure com a crim a les lleis Decretals (o Liber Extra) el 1234. Aquestes lleis inicialment sols es van utilitzar per qüestions polítiques (conflictes amb els templers o Jaume II i Ponç V d'Empúries. El mateix Ramon de Penyafort quan va ser nomenat inquisidor, no va tenir permís per perseguir als sodomites.

Però la segona meitat del segle XIV les males collites, les guerres i l'incipient pesta van portar a la ruïna a molta gent, i com sempre es van buscar culpables, i aquest van ser els jueus, a més mercès a els seus costums de neteja no eren afectats d'igual manera que la resta de la població. Però els jueus eren intocables i tenien la protecció del rei, que per si no n'hi hagués prou era Pere el Cerimoniós, tot un caràcter. Ho van intentar amb acusacions de sodomia, utilitzant una llei que estava per sobre l'autoritat del rei.

I

Així l'any 1365 i aprofitant l'absència del rei la ciutat de Barcelona a va acusar un rabí de la ciutat. No es coneix l'autor de la denúncia, a Catalunya no podien ser anònimes, tan sols que havia comès el delicte amb infants en edat innocent. El rabí   Isaach Mardofay El rei mobilitzà als consellers reials per evitar el cremat del "infelix" (desgraciat) rabí, però no hi va ser a temps malgrat les mostres de estimació del rei cap al rabí. (1)

El procediment va seguir contra els infants, com a participants actius del delicte i als seus pares per encobridors. Aquí el rei va demanar la remissió de la pena, ampliant-la a tots els jueus de la ciutat. El document de remissió va ser redactat pel mateix protonotari reial, cosa que mostra la importància que el rei va donar a aquest assumpte. 


1344. Ordinacinons fetes per lo senyor en pere terç rey darago sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort


II

Enfurismat el rei va amenaçar amb dures conseqüències per si això tornava a passar, prohibint tot procés sense el seu beneplàcit. Però al final del seu regnat, el 1386, la ciutat de Tortosa no li va fer cas. Tortosa tenia els seus propis Furs (Costums) que a diferència dels Usatges condemnaven la sodomia. Va ser famós aquell temps la frase d'un bisbe de la ciutat que va dir "Nosaltres som complaents a déu, perquè tenim la ciutat neta (de sodomites).

No es coneix la causa del judici, però si les conseqüències. Després de ser cremat Jedufà Abeç, va arribar la notícia al rei. A més amb les preses per complir sentència es va negar la defensa i la declaració al reu a fi que fos cremat abans que el rei fos assabentat (ut igne combureretur) El rei va ordenar de nou la prohibició de jutjar o mutilar a cap jueu, sense consultar al rei i rebre la resposta. Sembla que va ordenar l'execució del veguer i batlle de la ciutat, però al cap de poc va morir i no està clar si l'ordre es va executar.

III

Mort el rei arriba Joan I, la corrupció s'apodera del govern reial. Les persecucions contra els jueus es generalitzen. El 1391 es produeix una terrible matança a Barcelona, la corona lluny d'estar al costat dels jueus els hi va retirar la protecció i no va condemnar a cap dels assaltants.

Fruit d'aquest estat Issach Salamó seria processat, condemnat i cremat viu. També s'ha perdut part del procés, el que està clar que aquí les autoritats no van tenir cap problema en dictar sentència. Un cop executada, al germà de l'Issach va haver de pagar les despeses de la seva cremació: 38 sous i 4 diners. Aquest cas es va documentar a Perpinyà. 

No es té constància de cap nova execució de jueus ni per part de les autoritats seglars, ni pel Sant Ofici es vagi cometre a partir del segle XVI.

S XV.Crema de jueus acusats d'ésser els causants de la Pesta Negra



(1) EL JUDICI CONTRA ISAACH MARDOFAY PEL DELICTE DE SODOMIA

Més:
Riera i Sans, Jaume. Sodomites Catalans (s XIII-XVIII) 

dijous, 8 d’abril de 2021

HISTÒRIA DEL CABARET AMB MULLADER NATURAL I DE L'ALTRE.

 El 1917, al soterrani el Bar del Centre s'obria un local que s'anunciava com un cabaret a l'estil dels de París.













El lloc s'anunciava com el centre de reunió de l'aristocràcia de la nit. Inicialment el seu nom era el Cabaret del Tango. És el 1917 quan s'anuncia com "Au fond du la mer". Un local que entre tango i Fox-trot oferien no tan sols espectacles musicals, si no també plats amb "petxines i musclos". Servits entre "un mullader i de l'altre". I entre musclo i musclo l'aristocràcia de la nit ensumava la millor cocaïna de la ciutat.

El "bo i millor de la ciutat" compartia el local subterrani amb altres de no millor nom, com la Criolla o Cal Sacristà al Portal de Santa Madrona, al costat de les Drassanes on un apàtrida anomenat Jean Genet venia el seu cos degudament transvestit com manaven les normes més decents d'aquells locals de mala fama mundial.




Manuel Fontdevilla, present als llocs de pitjor fama de la ciutat, era un dels que formava part del decorat de les nits humides del cabaret, diu que les parets estaven decorades amb un quadre dels "Sobrinos del capitán Grand" de Verne, fet per un no gaire destre aficionat a la pintura. Però a diferència de París, aquí tothom entrava com podia, amb corbata o a cos de camisa. Però les noies que estaven allà per oferir els seus millors serveis no tenien sobrenom, eren la Maria o la Magdalena, amb abrics de "bissón", però que la mòdic preu de 10 pessetes ensenyaven tot el que feia falta.

Francisco Madrid a "Sangre a las Atarazanas" deia que els cantants argentins que cantaven tangos podien ser de qualsevol lloc, menys d'Argentina. L'autor explica com les noies del "bissón" suggerien fer "menages a trois" amb senyors del tèxtil de Sabadell, que era qui pagava, amb algun estudiant o músic sense una pesseta a la butxaca com elles mateixes. "El cabaret daba a la ciudad aires de pais europeocon él triunfaba la inmoralidad, que es limpieza y civilización". (1)

Però no totes les dones hi anaven amb la butxaca buida, la ballarina   Tórtola València amb la seva troupé bohèmia i decadent o la cantant de cuplets la Fornarina i eren presents moltes nits, juntes a compositors com Amichatis o amics de la nit com el Príncipe de Cuba. Aquest va acabar pres, lligat de mans i maltractat per la policia després d'intentar seduir a un ric senyor de Barcelona, el mulat es guanyava la vida al cabaret com a ballarí, deixant-se estimar i acceptant regals o ofertes d'un pis amb vistes; el pobre va ser expulsat de Barcelona.



"Amb el temps el bar va decaure. Se n'havien obert d'altres de més luxosos, que no feien fortor d'humitat    i en els quals hi havia dones boniques. L'Excelsior, inaugurat feia uns mesos, es trobava a l'apogeu. El pobre Bar del Centro, que conservava el seu aire democràtic, arreplegava les escorrialles dels altres. L'Esteve el traspassà. Amb el traspàs féu la ganyota final
."(2)

(1) Madrid, Francisco. Sangre en AtarazanasEd La Vanguardia.
(2) Passarell Jaume, Bohemis, pistolers, anarquistes i altres ninots'. A contra vent.