SANTA MÚNIA O SANTA LLIBERADA, AL MNAC?

 Des de fa poc s'exposa al MNAC l'escultura barroca de l'Andreu Sala, 1689, que el museu ha identificat com a Santa Lliberada. Jo no ho tinc clar, aquí ho explico.

Segons Joan Amades (1) Múnia "era una jove barcelonina, nascuda al desaparegut carrer de la Basea (a l'actual Via Laietana), d'una gran bellesa. Molt devota, volia consagrar-se a Déu i refusava les propostes de matrimoni. Per desfer-se definitivament dels seus pretendents, va pregar a Déu que la deslliurés de la seva bellesa i la "fes tornar ben lletja i repulsiva". Atenent el seu prec, "a tornar-se d'un color tan bru que gairebé era negra, li cresqué la barba fins als genolls i tota ella es feu tan peluda que semblava més una bèstia que una persona". Els pretendents, en veure-la, s'indignaren contra ella de tal manera que l'agafaren i la clavaren en una creu, matant-la"

Segons el mateix Amades la devoció per aquesta noia a Barcelona va ser important, fins al punt de ser coneguda com a Múnia de Barcelona.

Gravat de Manuel Tramulles i Blai Amatller del Museu Nacional

La figura que s'exposa al MNAC va ser considerada durant temps com un Crist crucificat. Arran ,d'una restauració, es va trobar un fragment tèxtil a la part inferior del vestit: fet a base de puntes; que tradicionalment ha estat un tipus de decoració usat en roba de dona.

La fitxa del MNAC situa aquesta història lluny de Barcelona, malgrat que procedeix del convent del Carme desaparegut al segle XIX;"Diferents martirologis la relacionen amb la filla d'un rei pagà de la Lusitània, més o menys l'actual Portugal. El pare havia aparaulat el casament de la noia en contra de la seva voluntat, ja que ella havia fet vot de castedat perquè havia elegit servir a Crist, a qui va pregar perquè la desfigurés i així desanimar els pretendents. Déu va atendre la seva pregària, i li va fer créixer la barba. El seu pare es va horroritzar d'aquest fet, i després d'acusar-la de bruixeria, la feu crucificar, de manera que podria assemblar-se a Crist en el moment de la seva mort". (2)

Santa Wilgefortis, MuseuDiocesà de Graz.

Pel més proper tenim constància d'un antifonari del segle XVI a la catedral de Girona assenyala la seva festivitat a Cotlliure (el Rosselló) hi ha notícia de relíquies d'aquesta santa.

A Barcelona es creu que a Sant Cugat del Rec es rendia culta a aquesta santa, just el lloc on va néixer suposadament santa Múnia. També cal recordar que aquesta església desapareguda segurament va ser la primera casa d'oració a la ciutat, just d'on es creu va ser martiritzat sant Cugat a finals del segle III.

Sant Cugat del Rec, després de la Setmana Tràgica,

Finalment, el MNAC es decanta per Santa Lliberada "Aquesta devoció va ser recollida per Joan Amades al Costumari català (1952), a la data del 20 de juliol; però el 28 de febrer també s'esmenta santa Múnia, amb una hagiografia del tot idèntica a santa Lliberada (bellesa, barba i mort a la creu), però nascuda a la capital catalana. Personalment, crec que Amades comet un error i barreja la història amb l'altra santa del 28 de febrer, que és santa Guiverada, amb un nom deformat i clarament derivat de santa Lliberada." (2)

Les hagiografies interessades sobre aquestes santes, a les que cal afegir a sant Onofre, ens mostren una realitat poc coneguda, malgrat afecta a moltes persones: la intersexualitat. Nens i nenes que neixen amb ambigüitat genital o gènere poc definit i que les creences, la literatura o l'estigma a parlar de tot el que té a veure amb els genitals ha motivat el gran desconeixement popular.

Detall dek Frontís de Sant Onofre a la Catedral de Barcelona, Podem veure com el seu cos poc a poc es va cobrint de pel per amagar els seus genitals

Interessant debat, del que crec no s'ha dit la darrera paraula.

(1) Amades, Joan. Costumari català. Ed Salvat
(2) Yeguas, Joan. Una dona barbuda crucificada: la santa Lliberada d'Andreu Sala. Blog del MNAC

INQUISICIÓ I PERSECUCIÓ DE LA SODOMIA A BARCELONA I CATALUNYA

Des del GAG llancem una nova exposició sobre la persecució de la sodomia a Barcelona i Catalunya. Els interessats cal que enviïn una sol·licitud a la següent adreça: amicsgais@amicsgais.org

Està formada per 5 roll-ups i 30 imatges comentades, a més un full informatiu complementarà l'exposició amb una breu bibliografia. Els temes que tracta són "Els orígens" "La Inquisició a Barcelona" "Eufemismes i eines" "Les víctimes" i "Europa i América" .

L'objectiu d'aquesta exposició és donar a conèixer com va actuar la inquisició a Barcelona i Catalunya, com van ser els seus processos, els turments i les condemnes. També mostrarem com es va crear, com estava composta, en quin moment va iniciar la persecució de la sodomia, quina relació tenien amb les autoritats civils o els eufemismes que utilitzaven.

La Inquisició va entrar a Catalunya de la mà de Ramon de Penyafort, en temps de Jaume I i amb competència exclusiva de perseguir als heretges (càtars) a la Catalunya Vella. El principat llavors no tenia cap llei que condemnés la sodomia, els Usatges no en deien res. El de Penyafort va crear un concepte "pecat nefand", el va definir com a crim i el Papa Gregori IX ho va incloure a les lleis decretals del Papa, d'obligat compliment per a tots els cristians. No en va tenir prou, i va demanar autorització per perseguir a sodomites i bruixes, un nou Papa ho va denegar, va ser Alexandre IV.

El somni de l'Inquisidor no es va complir fins a 1525, l'emperador Carles I va imposar al Papa Climent VII la capacitat de perseguir la sodomia a la Inquisició, però sols als territoris de la Corona d'Aragó. Per una banda volia controlar més a uns territoris que molts cops no acceptaven els seus designis, per altra banda ni les constitucions, ni els furs d'aquests regnes condemnaven la sodomia. Però el Sant Ofici era una institució castellana i les seves resolucions les havien de refrendar les justícies territorials. El conflicte de competències estava servit. Felip II va intentar posar-hi remei, obligant a introduir en les Constitucions la penalització de la sodomia. Però no va servir de res. Amb el decret de "Nueva Planta" les sentències havien de ser refrendades pels capitans generals, generalment il·lustrats, i tampoc ho van posar fàcil. El 1820 la Inquisició va ser eliminada, però encara alguna ciutat com Tarragona va crear una Junta de Fe que la va substituir. El 1848 tot vestigi inquisitorial va desaparèixer.

Gràcies al conflicte de competències poca gent va ser executada, es creu entre 5 i 10 casos. Però centenars de persones van ser enviades a galeres, d'on molt pocs van tornar.

Recordo anteriors exposicions:

Format petit (roll ups)

L'ACTIVISME LGTBI ABANS I DESPRÉS DE STONEWALL.

40 ANYS DE LA DESPENALITZACIÓ DE L'HOMOSEXUALITAT 

EXPOSICIÓ HOMOSEXUALS I TRANSSEXUALS A LA HISTÒRIA DE BARCELONA 

Format gran:

L'HOMOSEXUALITAT A TRAVÉS DE LA HISTÒRIA

VIH EN POSITIU

Properament:

HOMOSEXUALS I TRANSEXUALS  A TRAVÉS DE LA HISTÒRIA

LA BARCELONA DE JOSEP BRANGULÍ

Josep Brangulí i Soler (1879-1945) segurament és el més conegut pioner del fotoperiodisme a Catalunya. La seva obra és essencial per conèixer els canvis de Barcelona a la primera meitat del segle XX.

Va néixer a l'Hospitalet de Llobregat, el 1879. Es va iniciar en la fotografia a finals del segle XIX i no va abandonar el seu ofici fins a la seva mort, el 1945. Fotògraf que va treballar per encàrrec. Modistes, floristes, empresaris, anarquistes, banyistes, infantes, guàrdies, mòmies, barricades, suïcides, polítics, lleteries, bastides, fàbriques, boxejadors i bisbes són els protagonistes de la seva gran obra. En la qual podem trobar des de l'agressió que va representar pel barri de la Ribera la construcció de la Via Laietana o la proclamació de la República.

En acabar la guerra es va afiliar a Falange i va obtenir immediatament l'ingrés en el Registre Oficial de Premsa. Va continuar amb la titularitat de la corresponsalia d'ABC i va poder seguir treballant tranquil·lament per altres diaris i publicacions barcelonines El seu testimoni ens mostra una ciutat dominada per la simbologia feixista, destacant la visita del Reichfürer  Himmler a Barcelona.

Afegeix la llegenda

Va treballar per a revistes i diaris com Cu-cut !, Diario de Barcelona, ​​La Vanguardia, La Hormiga de Oro, La Ilustración Española i Americana, Nuevo Mundo, La Tribuna, La Noche, i Le Miroir du Monde, El Noticiero Universal i ABC.

El seu treball va estar testimoni neutral de la Setmana Tràgica. Les seves imatges de les mòmies de la Barcelona de 1909, són distants, fugint de la morbositat per facilitar una informació de la qual ell no pren partit.

L'arxiu dels Brangulí, compost per prop d'un milió de negatius, va ser adquirit per la Generalitat el 1992 i dipositat al Arxiu Nacional de Catalunya.

Mas informació:

http://www.reportersgrafics.net/es/autors/brangul

http://bajoelsignodelibra.blogspot.com/2011/02/la-mirada-de-josep-branguli-soler-un.html

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Branguli/vuelve/calles/Barcelona/elpepiespcat/20110607elpcat_14/Tes

LOS BALLETS RUSOS DE DIAGHILEV.

Hace unos días tuve el inmenso placer de poder visitar  la nueva exposición del Caixaforum: Los Ballets Rusos de Diaghilev. En espectacular montaje con obras procedentes de otros museos, como el Victoria and Albert Museum, o Fundaciones como la de Manuel Falla.

Publicat el 9 d’octubre de 2011

Cartel de Jean Cocteau.

Antes de entrar la información manual no es un buen augurio, habla de la vida "misteriosa" de Diaghilev y de lo que le gustaba compartir con su "familia" sus gustos familiares. Pero entrando toda duda queda disipada, la exposición muestra su relación de amor odio con Vaslav Nijinski, seguida por la mucho mas tranquila con Leonide Massine.

Dibujos, bocetos, carteles o los ropajes utilizados se intercalan con proyecciones en las que podemos ver Sherezade, "El pájaro de fuego" o "La consagración de la primavera", con un reportaje final con la voz de Marta Angelat (Angelica Huston) narrandonos su paso por Barcelona y España. Entre las personas que cita está Joan Magrinyà, entonces primer bailarín de Liceo y a quien tuve la suerte de conocer poco antes de su fallecimiento.

Mural de Picasso para "Le train bleu"

La exposición hace especial mención a su paso por España, motivado por la Pirmera Guerra Mundial y el hecho de que no podían actuar en ninguna ciudad europea al estar en guerra.  En el audiovisual, al que me he referido antes, nos cuentan su llegada a España por Cädiz, su relación con Falla, con Alfonso XIII o con el Teatro del Liceo de Barcelona. 

El sombrero de tres picos, Picasso.

Cada uno de los espectáculos que organizaba Diaghilev la concebía como una obra de arte, por ello contó con los mejores artistas de su época: Picasso, Matisse, Braque, Derain, Ravel, Satie, Prokofiev, Massine, Cocteau, Igor Stravinsky, etc.... Y durante su presencia en España contó con artistas como Manuel de Falla, Issac Albéniz, Juan Gris, Joan Miró, Pere Pruna, Josep M. Sert o Joaquín Turina.

 

La exposición estará en el Caixaforum del 5 de octubre de 2011 al 15 de enero de 2012. Como siempre la entrada es libre y gratuita. Mas información:

http://obrasocial.lacaixa.es/nuestroscentros/caixaforumbarcelona/losballetsrusos_es.html 

http://bajoelsignodelibra.blogspot.com/2010/12/serge-diaghilev-una-fuerza-arrolladora.html  

http://leopoldest.blogspot.com/2011/03/nijinski-el-fauno-de-misteriosa-mirada.html

FRANCESC CATALÀ-ROCA A LA PEDRERA

"Al hacer una fotografía tenemos tantas posibilidades, puntos de vista y situaciones, que el mero hecho de escoger ya es una creación"  Francesc Català-Roca.

En el año 2011 en la sala de exposiciones CX de La Pedrera de Gaudí, en Barcelona, se realizó una exposición sobre Català-Roca. Un paseo entre realista y entrañable por la España de los años 50-60. Monjas y toreros, carboneros y guardias civiles, pasos de semana santa o corridas de toros, muleros y coches de lujo, Miró y Lucía Bosé, Dalí y Ernest Hemingway, Arcos de la Frontera y la Gran Vía o Can Tunis y la Moraleja. Dosis de realismo y poesia visual.

"El fotógrafo siempre duda: qué ángulo hay que tomar, qué diafragma y qué velocidad hay que elegir....No debe dudar nunca a la hora de disparar. "

"Me di cuenta de que estaba siendo testigo de cosas que desaparecían rápidamente, lo presentía; al cabo de cinco años ya no podría hacer estas fotografías"

La mirada de Català-Roca es discreta, intenta evitar todo protagonismo, busca darle un contenido realista, no juzga lo que ve, nos lo muestra simplemente. Pero Català-Roca elige las imágenes que nos ofrece y aquí consciente o inconscientemente el fotógrafo se convierte en testigo de una terrible realidad que vivió este país no hace mucho tiempo. Un cartel con "Pena penita pena" o unas chicas sevillanas paseando junto a unos sacerdotes y militares en Sevilla, no es una mirada casual es una instantánea elegida.

Las miradas de los niños, curiosas incluso alegres, mirando un manjar, trabajando o en medio de la miseria. Opta por ellos y nos muestra un mundo que hoy nos sorprende por lo cercano que lo tenemos.

La exposición estuvo en la Pedrera hasta el 25 de setiembre de 2011, todos los días de 10 a 20 horas. Entrada gratuita.

Mas información:
/http://www.catala-roca.com/

Otras exposiciones en Barcelona:

El modernismo de Torres garcía en el MNAC
http://leopoldest.blogspot.com/2011/08/el-modernismo-de-torres-garcia.html

La Belle epoque al Caixaforum:
http://leopoldest.blogspot.com/2011/07/retratos-de-la-belle-epoque-al.html

LOS CAMINOS CREATIVOS DE TORRES-GARCÍA

En el 2011 en el MNAC de Barcelona se pudo contemplar la exposición "Torres-García a les seves cruïlles" (Torres García en sus encrucijadas). Se trata de la exposición de 80 piezas, dibujos pinturas,.. que nos muestró la evolución de este gran artista, mostrándonos todo su proceso creativo. Del modernismo al noucentisme hasta la abstracción geométrica nos muestran el camino que le llevó a lo que él mismo denominó arte constructivo.

Nacido en Montevideo, de padre catalán, Joaquín Torres-García (1874-1949), se formó artísticamente en la Barcelona modernista y tomo parte activa del movimiento noucentista. Próximo al Cercle Artístic Sant Lluch, colabora con la Diputación de Barcelona, con Antoni Gaudí (con quién no llegó a entenderse) o realizando distintos proyectos, entre ellos los murales del Convento de San Agustí.

Enric Prat de la Riva le encargó las pinturas del Salón Sant Jordi para la entonces Mancomunidad Catalana. Actualmente es el Palau de le Generalitat y es donde se celebran los actos protocolarios, como la firma de convenios, o incluso se habilita como comedor con motivo de la visita de personalidades.  Esta sala hoy lleva su nombre.

Tras pintar escenas alusivas a la riqueza de Uruguay para el pabellón de este país en la Exposición Universal de Bruselas de 1910, viaja a París, Nueva York o la Costa Azul. En 1930 fundó en París la revista y el grupo Cercle et Carré junto a otros artistas, con los cuales realizó algunas publicaciones y organizó una de las exposiciones de arte concreto más importantes de la época. Por aquel entonces ya exponía sus cuadros en galerías relevantes de París..

Regresando a Montevideo en 1934 donde funda la Asociación de Arte Constructivo, luego el Taller Torres García, la "Escuela del Sur". Trabajador incansable, no dejó nunca de pintar y realizó numerosas exposiciones, al tiempo que expresaba sus ideas en varios libros sobre arte y estética.

"He dicho Escuela del Sur; porque en realidad, nuestro norte es el Sur. No debe haber norte, para nosotros, sino por oposición a nuestro Sur. Por eso ahora ponemos el mapa al revés, y entonces ya tenemos justa idea de nuestra posición, y no como quieren en el resto del mundo. La punta de América, desde ahora, prolongándose, señala insistentemente el Sur, nuestro norte.” Joaquín Torres García. Universalismo Constructivo, Bs. As. : Poseidón, 1941

El que fue una de las figuras artísticas mas importantes del siglo XX murió en 1949 sin haber logrado el reconocimiento que merecía. Ni siquiera se enriqueció por ello, al igual que Antonio Gaudí su obra empezó a valorarse una vez muerto.

Esta exposición se inauguró el  28 de mayo de 2011 y estuvo en el MNAC hasta el 11 de septiembre de este mismo año.

Mas información: 
http://www.mnac.es/exposicions/exp_presents_f.jsp?lan=001&actualPage=null&id=00000058