Textos que tenen a veure directe o directament amb la Ciutat Comtal i que he anat publicat a les xarxes els darrers mesos:
Locals d'ambient a la Barcelona de la transició; el Quixot a Barcelona; 1519, Carles I visita Barcelona; els romans rentaven la roba amb orina, Reis Catòlics i crim sodomitic; el trist final d'Álvaro Retana.
Crònica dels reys d'Aragó e comtes de Barcelona, finals s XIV, Les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona són unes
cròniques històriques escrites al segle xiv, d'autor anònim atribuïdes a
Pere el Cerimoniós.
ELS LOCALS D'AMBIENT A LA BARCELONA DE LA TRANSICIÓ (1975-1978)
Si amb l'arribada de la VI flota es va permetre l'obertura de diferents locals d'ambient entorn del carrer Escudellers, amb la mort del dictador aquests van florir com bolets, com també la visibilitat de molts homosexuals entorn el Raval i Ciutat vella. Malgrat tot, la repressió no va desaparèixer.
Les batudes policials van seguir, especialment pels carrers Arc del Teatre, Escudellers i Nou de la Rambla i els locals Bar Texas, cafeteria Laso i als Dragstors. Al Bar Texas va ser detingut dos cops Antonio Gutiérrez Dorado, malgrat que hi treballava , i al Dragstore la Silvia Reyes, als quals després de ser maltractats se'ls aplicava la Llei de Perillositat. Recordo que als marines de la VI flota no se'ls podia tocar i menys arrestar.
Oficialment, només consten 6 batudes entre 1954 i 1980, la realitat és que les aparicions esporàdiques, es produïen per iniciativa policial, sense cap tipus de constància. Possiblement, es perseguia alguna mena de favor per part dels locals. Durant aquest període sols consta que es va tancar la cafeteria Laso, un bar a Sitges i el Dragstore.
IMATGE: Càrrega a la Rambla contra la manifestació del dia de l'orgull gai, 1977 (fotografia de Jordi Soteras).
Podeu ampliar informació aquí: https://leopoldest.blogspot.com/search?q=via+layetana
Més:
Arnalde Arturo. Redada de Violetas. Egales
Huart, Geoffroy. Los Gais durante el Franquismo. Egales
QUIXOT, BARCELONA I GASPAR GREGORIO
La segona part del Quixot, crec, és una de les obres que m'han impactat més, especialment pel seu pas per Catalunya, malgrat ser generalment molt ignorada, com en part ho és la seva pròpia biografia (de Cervantes, clar) pel fa al coneixement de Rocaguinarda, la seva relació amb el cardenal Aquaviva, o amb els bordells i prostíbuls. Però la seva és una biografia tancada i d'això no es parla.
A Barcelona el Quixot es troba a la millor gent que ha de marxar a l'exili, cosa rara (moriscos, com abans els jueus), sap que entra en terreny perillós i se'n surt prou bé. Primer troba amb Anna Fèlix, transvestida com pirata. Després, ella li parla de "Gaspar Gregorio" de qui diu és "uno de los más hermosos y gallardos mancebos que se podía imaginar" I davant que pogués ser vist pels turcs recomanà que es posés els hàbits de mora, pels perills que corria davant els turcs, que estimen més a un jove que a qualsevol dona.
"Estando conmigo en estas pláticas, le llegaron a decir como venía conmigo uno de los más gallardos y hermosos mancebos que se podía imaginar. Luego entendí que lo decían por don Gaspar Gregorio, cuya belleza se deja atrás las mayores que encarecer se pueden. Turbéme, considerando el peligro que don Gregorio corría, porque entre aquellos bárbaros turcos en más se tiene y estima un mochacho o mancebo hermoso que una mujer, por bellísima que sea. Mandó luego el rey que se le trujesen allí delante para verle y preguntóme si era verdad lo que de aquel mozo le decían. Entonces yo, casi como prevenida del cielo, le dije que sí era, pero que le hacía saber que no era varón, sino mujer como yo, y que le suplicaba me la dejase ir a vestir en su natural traje, para que de todo en todo mostrase su belleza y con menos empacho pareciese ante su presencia." Quijote II Parte, cap 63, 44-46
1519, CARLES I VISITA BARCELONA
Aquesta va durar pràcticament un any, va ser la seva primera visita. El rei jura i és jurat com a comte de Barcelona i reuneix les corts per legislar, reparar els greuges i recaptar un donatiu extraordinari.
Barcelona té un especial protagonisme per la seva situació estratègica i el port marítim, situació que també comporta perills: atacs de corsaris, de turcs i de francesos.
Va ser una estada important en la seva trajectòria política, ja que va morir el seu avi Maximilià i ell va ser elegit emperador d'Alemanya, esdeveniment que, sens dubte, va reforçar la seva posició en l'àmbit internacional. La rebuda dispensada pels consellers de Barcelona, va ser esplèndida, la millor que havia tingut Carles des de la seva arribada a la Península. El 6 de juliol de 1519 el rei Carles va rebre la notícia de la seva elecció imperial (Rei de romans) pels prínceps electors a Frankfurt:
."En aquest dia lo rey nostre senyor reebé letres de Alemània, dels electors del Imperi, ab què foch certifficat com havien elegida sa real e cathòlicam[agestat] en rey dels romans y emperador,..." Dietaris de la Generalitat de Catalunya, Vol. I (1411-1539)
Per aquest motiu,Carles I va encarregar la decoració de pintura heràldica dels cadirats del cor de la catedral de Barcelona, a Joan de Borgonya, per la celebració del capítol XIX de l'orde del Toisó d'Or.
ELS ROMANS RENTAVEN LA ROBA AMB ORINA
A l'antiga Roma ( i també a Barcino, Beatulo o Tarraco) existien les fullonicae, negocis que es dedicaven a rentar roba usant una barreja d'orina, cendres i argila.
L'orina conté amoníac, que descomponia la matèria orgànica i ajudava a estovar la brutícia de les taques, mentre que les cendres l'absorbien. La barreja es ficava juntament amb la roba bruta en unes tines de pedra, on es netejava a base de trepitjades que donaven els esclaus. No cal dir que aquesta roba no feia olor de roses precisament.
Només els que podien pagar més, després de netejar-la l'esbandien amb aigua i la perfumaven amb aigua de flors.
A causa de la mala olor, les fullonicae estaven en un racó de les ciutats, lluny dels negocis "més honorables". Treballar-hi era una tasca considerada menyspreable. Tampoc els empresaris gaudien de bona fama, encara que si escau els importava menys a causa de la fortuna que feien, ja que el servei era car.
Recordo que Roma tenia un impost sobre l'orina i que la procedent d'Hispània era la més cotitzada.
REIS CATÒLICS I EL CRIM SODOMÍTIC
Amb la Conquesta de Granada, els proclamats Reis Catòlics van iniciar una nova era de repressió de cara a aconseguir la puresa de raça i confessió dels seus súbdits.
Es va etiquetar els jueus com a raça sagnant, es van instituir tribunals per exterminar l'heretgia i la sodomia. El pecat nefand es va convertir en un crim horrible que va horroritzar a part de la població durant els segles XVI i XVII.
La pragmàtica que van dictar els reis el 1497 a Medina del Campo establia la pena de mort per foc contra els sodomites de més de 25 anys (el foc purificava la maldat de l'abominable crim contra la natura i Déu). També assenyalava la confiscació de tots els béns de l'acusat des de l'inici del procés. A més permetia la tortura als acusats, tret de membres de la noblesa i l'alt clergat, això va portar a conflictes judicials amb Aragó i Catalunya, amb diferents procediments.
Com la Pragmàtica sols afectava els territoris de Castella, Ferran II va intentar que la Inquisició es fes càrrec de la persecució als territoris de la Corona d'Aragó, però el Sant Ofici es va negar a tractar la sodomia en les seves competències.
Es va assenyalar als cirurgians la potestat de dictaminar el delicte mitjançant exàmens anals que podien marcar com a culpable una víctima i sortir indemne un violador.
El terror estava servit, per bé que amb la persecució dels jueus, fins entrat el segle XVI no es va iniciar la persecució dels sodomites.
EL TRIST FINAL D'UN DANDI SOTA EL FRANQUISME
Per la generació dels anomenats decadentistes la dictadura de Primo va ser un ensurt, la de Franco una tragèdia. Uns van marxar a l'exili (Ismael Smith), altres van morir sols i abandonats a presó (Antonio de Hoyos i Vivent), altres no van poder ser enterrats amb les seves parelles (Tòrtola València va haver de posar a la làpida que la seva dona era la seva fillola, al cementiri del Poble Nou), altres van optar per l'exili interior (Pepito Zamora a Sitges). La història d'Alvarito Retana, assidu a la Criolla del Raval, el novel·lista més guapo del món, va tenir una mica de tot.
Va voler viure la vida com un personatge de les seves novel·les, els seus darrers 25 anys encara formen part del misteri, en aquest cas motivat per una dictadura que no el veia amb bons ulls.Al poc d'entrar les tropes feixistes a Madrid, va ser detingut i va passar 10 anys pres. Al judici sumaríssim se'l va acusar de veure el semen de nets amb un calis, una llegenda molt propi d'ell diu que va contestar" No señor, yo no lo bebía de los vasos, lo hacía directamente"
Va viure aquells anys amb moltes penúries, poden escriure algun llibre sobre la història del cuplé i les cupletistes que tan va conèixer.
No se sap ni tan sols en quin any va morir, els rumors diuen que va tenir una mort tràgica en mans d'un amant disconforme.
"Esta bruma incierta es muy propi de Alvarito, que tanto coqueteó con todas sus fechas. Empezó incierto y acabó incierto, entre el olvido y la mala fama que nunca le dejó. El quería ser frívolo y la desdicha le pisaba los talones. Alvaro Retana,singular personaje y singular escritor, no merece el olvido." Luis Antonio de Villena, El Ángel de la Frivolidad y su Máscara Oscura".
Més sobre Alvaro de Retana: https://leopoldest.blogspot.com/2022/02/el-decadentismo-espanol-del-exito-al.html
