Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Homofòbia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Homofòbia. Mostrar tots els missatges

dimarts, 9 de juny del 2026

EL DIA QUE L'HOMOSEXUALITAT VA PASSAR A SER D'UN PERILL SOCIAL, A UN PERILL POLÍTIC

  L'elaboració per part del Règim feixistoide del General Franco de la Llei de perillositat social va motivar l'aparició d'un petit nucli de protesta que va mobilitzar l'opinió pública occidental. Això va aixecar l'alarma del govern de Carrero Blanco.  (Ley de Peligrosidad y Rehabilitación Social, 1970)



Amb la tramitació de la llei es va crear a Barcelona un grup reduït d'activistes, amb bons contactes internacionals i coneixedors de l'evolució de l'activisme gai i polític a Amèrica i Europa, i amb relacions tant amb les associacions antigues, com els nous fronts d'alliberament.

El grup es va denominar AGHOIS (Agrupació Homòfila per a la Igualtat Sexual), que en integrar-se membres d'altres zones d'Espanya va passar a anomenar-se Moviment Espanyol d'Alliberament Homosexual (MELH). Van mobilitzar associacions i governs per assenyalar la llei que pretenia tancar homosexuals i transsexuals, només per ser-ho, preventivament. Moltes protestes van arribar al govern espanyol, fins i tot una del Vaticà. La llei finalment va optar per un redactat ambigu que deixava la decisió a mans dels jutges.



Una revista editada per ells, AGHOIS, rea enviada a França, i allà  Arcadie ho passava domicilis particulars per correu. Arcadie era l'associació d'homosexuals de França.El règim espanyol va veure que "l'assumpte homosexual" tenia tints polítics i se'ls podia escapar de les mans. El 1973, Arcadie va enviar un correu criptat a Armand de Fluvià, explicant que el ministre López Rodó havia pressionat el govern francès perquè l'associació no donés més suport a l'activisme espanyol.

La solució va ser editar la revista a Suècia amb l'ajuda de l'editor Gay Michael Holm. AGHOIS va passar a ser "Òrgan del Moviment Espanyol d'Alliberament Homosexual", però les pressions del ministeri d'exteriors van seguir. Ho consideraven una intromissió política greu en assumptes interns d'Espanya. Així el 1974 es va haver de deixar d'editar la revista.

Però la pressió contra l'activisme no es va acabar aquí. Encara que per a ells va ser un cop dur, van decidir tirar endavant. Un dia Fluvià va rebre una trucada a casa seva, un home demanava subscriure's a la revista. Armand que havia estat retingut a la temible comissària de Via Layetana, va conèixer la veu, era el sanguinari torturador Juan Creix, de la temible Brigada Politic-social. 

Juan Creix, el torturador condecorat


Els seus mètodes de torturador més coneguts eren:

1)L'electricista. Els elèctrodes sobre cossos mullats eren una de les formes de turment d'aquells anys de la victòria.

2)La rotllana. El mètode tradicional dels primers anys. Un grup de policies pegant a mansalva, a mà ia porra.

3)La cigonya. Es posava el detingut a la gatzoneta, de vegades nu per culminar la humiliació. Se li emmanillava les mans juntes per darrere dels genolls i se li tenia així el que aguantés, per copejar-ho quan es desplomava.

4)El tambor. Consistia a col·locar sobre el cap una galleda d'alumini, i copejar-ho amb les porres. Els timpans es feien miques, la sordesa era una seqüela inevitable, i el dolor, infernal.

5)La banyera. Un mètode basat en l'asfíxia: ficar el cap del detingut en una galleda d'aigua, amb l'habitual plus d'humiliació després que un torturador orinés o escopira. El sadisme l'ha perfeccionat canviant l'aigua per una bossa d'escombraries atapeïda al coll.

6)El Crist. Consistia a tombar en decúbit supí el detingut, amb els braços en creu, i colpejar-lo amb tota mena d'instruments.

7)El quiròfan. En una taula tendien la víctima de cintura cap avall, deixant el mig cos superior suspès a l'aire. Mantenir una horitzontal impossible era l'única manera d'evitar el dolor terrible a la columna i la hiperèmia cerebral. (1)

Tot i el sigil amb què actuaven els membres del MELH, un soldat se'n va anar de la llengua a Saragossa, la informació va arribar al Servei d'Informació Militar, mobilitzant la policia de Barcelona. Per sort van tenir temps de desmuntar totes les xarxes i només va quedar un petit grup que va mantenir l'esperança viva fins a la mort del dictador.

Armand de Fluvià


(1) Mètodes de tortura utilitzats a la Comissària de Via Laietana en temps de Juan Creix

Origen de la informació:

Armand de Fluvià em va parlar de les trobades amb Juan Creix, però desconeixia el context, ara ho he vist publicat per Geoffroy Huard, Els Gais durant el franquisme, ed Egales.

dissabte, 12 de juliol del 2025

EL DIA QUE L'HOMOSEXUALITAT VA PASSAR A SER D'UN PERILL SOCIAL, A UN PERILL POLÍTIC

 L'elaboració per part del Règim feixistoide del General Franco de la Llei de perillositat social va motivar l'aparició d'un petit nucli de protesta que va mobilitzar l'opinió pública occidental. Això va aixecar l'alarma del govern de Carrero Blanco.



Text restaurat, mireu el 9 de juny del 2026


divendres, 13 de juny del 2025

RUTA DE L'ESTIGME A LA PERSECUCIÓ

En el marc de la campanya del 28J. Dia Internacional de l'Orgull LGTBI+, des de l'Àrea de Feminismes i Igualtat de la Diputació Provincial de Barcecola organitza la jornada La memòria històrica LGTBI+: narratives i reptes per a les polítiques públiques des del món local.



Ruta guiada per la memòria històrica LGTBI+ pels carrers de Barcelona.

 

A càrrec de Leopold Estapé, historiador i expert en història del moviment LGTBI. 

L'objectiu és mostrar com vivia el col·lectiu, com era percebut per la societat barcelonina i de quina manera van defensar la seva identitat. Parlarem de transvestisme, d'identitats dissidents, de persones LGTBI, i especialment de les lleis que les van afectar i de la repressió que van patir. Ens centrarem en el període comprès entre la Segona República i la Transició (1931-1980).

17 de juny des de l'Espai Francesca Bonnemaison.

18 h -19:30 h. 


Inscripció oberta a la ruta guiada fins arribar a un màxim de 30 persones:   https://formularis.diba.cat/diba/recorregut-memoria-historica-lgtbi-lestigma-persecucio-barcelona


Interior de la Criolla, amb Flor de Otoño (llavis pintats) al centre ballant. 




SORTIDA 

Dia:                              17 juny 2025
Hora                             18 hores
Lloc:                             Espai Francesca Bonnemaison, Carrer de Sant Pere Més                                          Baix, 7
Organitza:                   Diputació Provincial, Area de Polítiques d'Igualtat.
Durada activitat:          Entre 1h 30 minuts i dues hores.
Bibliografía:                 Al final d'aquest text
Preu                            Gratuït.              
Guia                            Leopold Estapé. Expert en història LGTB
Idioma:                        Català
Final:                           Plaça Raquel Meller. (Paral.lel)  Segons horari.


INFORMACIÓ ÚTIL:

-Comissaria de la Via Laietana, Més de 1000 persones van rebre maltractes en virtut de les lleis franquistes.


https://poldest.blogspot.com/2022/02/memoria-gris-de-la-comissaria-de-via.html


 -La intersexualitat als carrers de Barcelona: Múnia i Onofre


https://poldest.blogspot.com/2017/08/la-llegenda-de-munia-de-barcelona.html



Santa Munia (Liberata o Wilfrida) MNAC 1660 Andreu Sala





-Rampova al cine Princesa. Qui era?:


https://www.elsaltodiario.com/lgtbiq/rampova-cabaret-ploma-2-maribollotrans-no-insulto-porque-cuando-admites-termino-convierte-arte




-Barri "Chino", abans de la guerra:


-Les Carolines entre el mite i la realitat:

https://poldest.blogspot.com/2020/06/les-carolines-entre-el-mite-i-la.html

-Memòria del carrer Cid "la callejuela maloliente"



Barri Chino, originalment d'Arc de Teatre fins el mar. 

-Cançó lésbica de Raquel Meller:




Bibliografia: 

Arnalte, Arturo. Redada de violetas.Ed Egales
Villar, Paco. La Criolla, la puerta dorada del Barrio chino. Ed Comanegra.
Genet, Jean. Diari del Lladre, Edicions 62. 
Therós Xavier  La Sisena Flota a Barcelona (Ed. La Campana, 2010)
Barbancho, Juan Ramon. Ser tu misma era un delito, Ed Liebres Muertas. 
Olmeda, Fernando. El látigo y la pluma. Ed Oberon.
Riera i Sants, Jaume. Sodomites catalans. Ed Base.
Collel, Jaume. El músic de l'americana vermella. Ed RBA.
Huard, Geoffroy. Los Antisociales, Historia de la homosexualidad en Barcelona y París. 1945-1975.
Huard, Geoffroy. Los gais durante el franquismo.  Ed Egales. 
León, Rafael de. Pena y Alegría del Amor 
Madrid, Francisco. Sangre en las Atarazanas. La Vanguardia
Mira, Alberto. De Sodoma a Chueca. Ed Egales.
Carandell, Josep Mª. Nueva guía secreta de Barcelona. Ed. Martínez Roca. 
Usó, Juan Carlos. Orgullo travestido. El desvelo Ed.

Blogs de Leopold Estapé


La Barcelona diversa   http://poldest.blogspot.com.es/




 

divendres, 22 de desembre del 2023

RUTA CAP ELS ORÍGENS DEL BARRI "CHINO"



Aquesta ruta ens portarà als orígens del barri "Chino", els personatges, els locals, les llegendes i la repressió.



La Criolla, anys 30





El seu inici és la plaça George Orwell i finalitza al Teatre Arnau. Cal recordar que l'aviació feixista el 1938 va arrasar el Barri i sols queden les petjades d'un passat que no va ser gloriós.

Seguirem la ruta per Escudellers, Arc del Teatre, carrer Cid, Portal de Santa Madrona, Nou de la Rambla i Paral.lel.Temàtica:
Com era el barri "Chino" als anys 20-30? Com s'hi vivia? Quin és l'origen del nom? Quins carrers en formaven part? Quina incidencia va tenir l'arribada de la VI flota? És cert que Barcelona tenía els bordells més famosos de la Mediterrania?

Noms
Flor de Otoño, la Reina del Barrio Chino, Rafael de Leon, Tórtola València, Pepe el de la Criolla, Jean Genet, Miguel de Molina, Carmen Mairena, Sara Montiel, Sonia Rescalvo, Raquel Meller, Madame Arthur, Dolly Van Doll...


Inici Plaça George Orwell   https://maps.app.goo.gl/ayxr2aFLJqYcsCoZA

IMATGES per entendre la ruta

1) Carrer d'en Carabassa



2) Carrer Códols //Elefante Blanco




3) Escudellers: VI flota, meublés i barres americanes.




4) TEATRE PRINCIPAL. Miguel de Molina, Rafael de Léon i uns "ojos verdes".





5)  Carrers Arc del Teatre // Guardia.  Les farmàcies del Raval. Madame Arthur, Van Doll i el Gambrinus. Carmen de Mairena, Sara Montiel i el Cangrejo loco.










Antonio (Carmen) de Mairena


6)   Plaça Jean Genet. Genet el canalla i el transvestisme als anys 30. El balcó, Diari del lladre, Querelle de Brest. Vides Privades de Segarra.






Egmont de Bries


La reina del Barri Chino





7)   Carrer Cid: La Criolla i el Sagristà: qui va ser Flor de Otoño? La “troupe” del marqués de Vivent. Qui eren les Carolines. La Bandera amb Jean Gabin. Anarquisme i la suposada repressió del transvestits.



 Flor de Otoño encerclat a la Ciolla.  Torrents.1933.


Flor de Otoño. 

Concurs de Mis Barrio Chino a la Criolla 1934. Foto: Ballbé. Col.lecció particular. Les Carolines.



Jean Gabin a la Criolla, La Bandera.


8)   Carrer Nou de la Rambla. Llei de Peligrosidad Social. La ruta de la vergonya, xifres. Memòria de la Rampova.

Francesc Oliver, 'Rampova', primera detenció amb 14 anys

9)  Carrer de Les Tàpies. Barcelona de Noche. Sonia Rescalvo de la glòria a morir a la Ciutadella. Reaparició de Mirko. Laura Villar, orgull i repressió.



Laura Villar. 

 (10) Plaça Raquel Meller. Lesbianes a Barcelona?  Joan Viladomat i les cupletistes. Còmics de moral distreta (Alady o Josep Sampere). Com era la avinguda abans de 1939? 





Josep Sampere





Bibliografia: 

Arnalte, Arturo. Redada de violetas.Ed Egales
Villar, Paco. La Criolla, la puerta dorada del Barrio chino. Ed Comanegra.
Gente, Jean. Diari del Lladre, Edicions 62. 
Therós Xavier  La Sisena Flota a Barcelona (Ed. La Campana, 2010)
Barbancho, Juan Ramon. Ser tu misma era un delito, Ed Liebres Muertas. 
Olmeda, Fernando. El látigo y la pluma. Ed Oberon.
Riera i Sants, Jaume. Sodomites catalans. Ed Base.
Collel, Jaume. El músic de l'americana vermella. Ed RBA.
Huard, Geoffroy. Los Antisociales, Historia de la homosexualidad en Barcelona y París. 1945-1975.
Mira, Alberto. De Sodoma a Chueca. Ed Egales.
Carandell, Josep Mª. Nueva guía secreta de Barcelona. Ed. Martínez Roca. 

Blogs


La Barcelona diversa   http://poldest.blogspot.com.es/




Podeu escoltar aqui a Egment de Bries cantant aquesta cançó de Alvaro Retana




dilluns, 4 de desembre del 2023

HISTÒRIES RELACIONADES AMB BARCELONA

 Textos que tenen a veure directe o directament amb la Ciutat Comtal i que he anat publicat a les xarxes els darrers mesos:

Locals d'ambient a la Barcelona de la transició; el Quixot a Barcelona; 1519, Carles I visita Barcelona; els romans rentaven la roba amb orina, Reis Catòlics i crim sodomitic; el trist final d'Álvaro Retana.


Crònica dels reys d'Aragó e comtes de Barcelona, finals s XIV, Les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona són unes cròniques històriques escrites al segle xiv, d'autor anònim atribuïdes a Pere el Cerimoniós.


ELS LOCALS D'AMBIENT A LA BARCELONA DE LA TRANSICIÓ (1975-1978)



Si amb l'arribada de la VI flota es va permetre l'obertura de diferents locals d'ambient entorn del carrer Escudellers, amb la mort del dictador aquests van florir com bolets, com també la visibilitat de molts homosexuals entorn el Raval i Ciutat vella. Malgrat tot, la repressió no va desaparèixer.

Les batudes policials van seguir, especialment pels carrers Arc del Teatre, Escudellers i Nou de la Rambla i els locals Bar Texas, cafeteria Laso i als Dragstors. Al Bar Texas va ser detingut dos cops Antonio Gutiérrez Dorado, malgrat que hi treballava , i al Dragstore la Silvia Reyes, als quals després de ser maltractats se'ls aplicava la Llei de Perillositat. Recordo que als marines de la VI flota no se'ls podia tocar i menys arrestar.

Oficialment, només consten 6 batudes entre 1954 i 1980, la realitat és que les aparicions esporàdiques, es produïen per iniciativa policial, sense cap tipus de constància. Possiblement, es perseguia alguna mena de favor per part dels locals. Durant aquest període sols consta que es va tancar la cafeteria Laso, un bar a Sitges i el Dragstore.

IMATGE: Càrrega a la Rambla contra la manifestació del dia de l'orgull gai, 1977 (fotografia de Jordi Soteras).

Podeu ampliar informació aquí: https://leopoldest.blogspot.com/search?q=via+layetana


Més:


Arnalde Arturo. Redada de Violetas. Egales

Huart, Geoffroy. Los Gais durante el Franquismo. Egales





QUIXOT, BARCELONA I GASPAR GREGORIO

La segona part del Quixot, crec, és una de les obres que m'han impactat més, especialment pel seu pas per Catalunya, malgrat ser generalment molt ignorada, com en part ho és la seva pròpia biografia (de Cervantes, clar) pel fa al coneixement de Rocaguinarda, la seva relació amb el cardenal Aquaviva, o amb els bordells i prostíbuls. Però la seva és una biografia tancada i d'això no es parla.

A Barcelona el Quixot es troba a la millor gent que ha de marxar a l'exili, cosa rara (moriscos, com abans els jueus), sap que entra en terreny perillós i se'n surt prou bé. Primer troba amb Anna Fèlix, transvestida com pirata. Després, ella li parla de "Gaspar Gregorio" de qui diu és "uno de los más hermosos y gallardos mancebos que se podía imaginar" I davant que pogués ser vist pels turcs recomanà que es posés els hàbits de mora, pels perills que corria davant els turcs, que estimen més a un jove que a qualsevol dona.

"Estando conmigo en estas pláticas, le llegaron a decir como venía conmigo uno de los más gallardos y hermosos mancebos que se podía imaginar. Luego entendí que lo decían por don Gaspar Gregorio, cuya belleza se deja atrás las mayores que encarecer se pueden. Turbéme, considerando el peligro que don Gregorio corría, porque entre aquellos bárbaros turcos en más se tiene y estima un mochacho o mancebo hermoso que una mujer, por bellísima que sea. Mandó luego el rey que se le trujesen allí delante para verle y preguntóme si era verdad lo que de aquel mozo le decían. Entonces yo, casi como prevenida del cielo, le dije que sí era, pero que le hacía saber que no era varón, sino mujer como yo, y que le suplicaba me la dejase ir a vestir en su natural traje, para que de todo en todo mostrase su belleza y con menos empacho pareciese ante su presencia." Quijote II Parte, cap 63, 44-46




1519, CARLES I VISITA BARCELONA



Aquesta va durar pràcticament un any, va ser la seva primera visita. El rei jura i és jurat com a comte de Barcelona i reuneix les corts per legislar, reparar els greuges i recaptar un donatiu extraordinari.


Barcelona té un especial protagonisme per la seva situació estratègica i el port marítim, situació que també comporta perills: atacs de corsaris, de turcs i de francesos.


Va ser una estada important en la seva trajectòria política, ja que va morir el seu avi Maximilià i ell va ser elegit emperador d'Alemanya, esdeveniment que, sens dubte, va reforçar la seva posició en l'àmbit internacional. La rebuda dispensada pels consellers de Barcelona, va ser esplèndida, la millor que havia tingut Carles des de la seva arribada a la Península.
El 6 de juliol de 1519 el rei Carles va rebre la notícia de la seva elecció imperial (Rei de romans) pels prínceps electors a Frankfurt:


."En aquest dia lo rey nostre senyor reebé letres de Alemània, dels electors del Imperi, ab què foch certifficat com havien elegida sa real e cathòlicam[agestat] en rey dels romans y emperador,...
" Dietaris de la Generalitat de Catalunya, Vol. I (1411-1539)


Per aquest motiu,Carles I va encarregar la decoració de pintura heràldica dels cadirats del cor de la catedral de Barcelona, a Joan de Borgonya, per la celebració del capítol XIX de l'orde del Toisó d'Or.





ELS ROMANS RENTAVEN LA ROBA AMB ORINA


A l'antiga Roma ( i també a Barcino, Beatulo o Tarraco) existien les fullonicae, negocis que es dedicaven a rentar roba usant una barreja d'orina, cendres i argila.

L'orina conté amoníac, que descomponia la matèria orgànica i ajudava a estovar la brutícia de les taques, mentre que les cendres l'absorbien. La barreja es ficava juntament amb la roba bruta en unes tines de pedra, on es netejava a base de trepitjades que donaven els esclaus. No cal dir que aquesta roba no feia olor de roses precisament.


Només els que podien pagar més, després de netejar-la l'esbandien amb aigua i la perfumaven amb aigua de flors.


A causa de la mala olor, les fullonicae estaven en un racó de les ciutats, lluny dels negocis "més honorables". Treballar-hi era una tasca considerada menyspreable. Tampoc els empresaris gaudien de bona fama, encara que si escau els importava menys a causa de la fortuna que feien, ja que el servei era car.

Recordo que Roma tenia un impost sobre l'orina i que la procedent d'Hispània era la més cotitzada.




REIS CATÒLICS I EL CRIM SODOMÍTIC

Amb la Conquesta de Granada, els proclamats Reis Catòlics van iniciar una nova era de repressió de cara a aconseguir la puresa de raça i confessió dels seus súbdits.

Es va etiquetar els jueus com a raça sagnant, es van instituir tribunals per exterminar l'heretgia i la sodomia. El pecat nefand es va convertir en un crim horrible que va horroritzar a part de la població durant els segles XVI i XVII.

La pragmàtica que van dictar els reis el 1497 a Medina del Campo establia la pena de mort per foc contra els sodomites de més de 25 anys (el foc purificava la maldat de l'abominable crim contra la natura i Déu). També assenyalava la confiscació de tots els béns de l'acusat des de l'inici del procés. A més
permetia la tortura als acusats, tret de membres de la noblesa i l'alt clergat, això va portar a conflictes judicials amb Aragó i Catalunya, amb diferents procediments.

Com la Pragmàtica sols afectava els territoris de Castella, Ferran II va intentar que la Inquisició es fes càrrec de la persecució als territoris de la Corona d'Aragó, però el Sant Ofici es va negar a tractar la sodomia en les seves competències.
Es va assenyalar als cirurgians la potestat de dictaminar el delicte mitjançant exàmens anals que podien marcar com a culpable una víctima i sortir indemne un violador.

El terror estava servit, per bé que amb la persecució dels jueus, fins entrat el segle XVI no es va iniciar la persecució dels sodomites.







EL TRIST FINAL D'UN DANDI SOTA EL FRANQUISME


Per la generació dels anomenats decadentistes la dictadura de Primo va ser un ensurt, la de Franco una tragèdia. Uns van marxar a l'exili (Ismael Smith), altres van morir sols i abandonats a presó (Antonio de Hoyos i Vivent), altres no van poder ser enterrats amb les seves parelles (Tòrtola València va haver de posar a la làpida que la seva dona era la seva fillola, al cementiri del Poble Nou), altres van optar per l'exili interior (Pepito Zamora a Sitges). La història d'Alvarito Retana, assidu a la Criolla del Raval, el novel·lista més guapo del món, va tenir una mica de tot.

Va voler viure la vida com un personatge de les seves novel·les, els seus darrers 25 anys encara formen part del misteri, en aquest cas motivat per una dictadura que no el veia amb bons ulls.Al poc d'entrar les tropes feixistes a Madrid, va ser detingut i va passar 10 anys pres. Al judici sumaríssim se'l va acusar de veure el semen de nets amb un calis, una llegenda molt propi d'ell diu que va contestar" No señor, yo no lo bebía de los vasos, lo hacía directamente"


Va viu
re aquells anys amb moltes penúries, poden escriure algun llibre sobre la història del cuplé i les cupletistes que tan va conèixer.

No se sap ni tan sols en quin any va morir, els rumors diuen que va tenir una mort tràgica en mans d'un amant disconforme.
"Esta bruma incierta es muy propi de Alvarito, que tanto coqueteó con todas sus fechas. Empezó incierto y acabó incierto, entre el olvido y la mala fama que nunca le dejó. El quería ser frívolo y la desdicha le pisaba los talones. Alvaro Retana,singular personaje y singular escritor, no merece el olvido." Luis Antonio de Villena, El Ángel de la Frivolidad y su Máscara Oscura".

Més sobre Alvaro de Retana: https://leopoldest.blogspot.com/2022/02/el-decadentismo-espanol-del-exito-al.html