divendres, 25 de novembre de 2022

RUTA CAP PER LA BARCELONA ANTIGA

 

Ruta per a l’Associació d’Amics dels Pelegrins a Santiago-Barcelona. Dia 17 de desembre de 2022.


SORT

IDA: Plaça del Rei, a les 11 del matí.

FINAL: Born, carrer Comerç, una hora i 30 minuts més tard, aproximadament.

LA RUTA:


Plaça del Rei:

-La ciutat subterrània. (Agustí Duran i Sanpere )

-Qui no podia viure “ni dins, ni fora ciutat”?

-Qui està retratat al Retaule dels Reis Mags? (Imatge 1)

-Històries i llegendes del Saló del Tinell. (Imatge 2)

-El dia que van intentar assassinar a Ferran II.

-Els primers temples a Barcelona. (Imatge 3)




1)


Retaule del Conestable

2)


Saló del Tinell, 1920, convent Santa Clara






3)

Temple d'August al Mont Taber.





Palau del Lloctinent



-Carles I a Barcelona

-Un virrei besnét del Papa Borja. (Imatge 1)

-Representació de la nuesa. (Imatge 2)

-Qui era Pere IV (Imatge 3)




1)



Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós






2)



Nuesa al Palau del Lloctinent


3)


Paine pour joie (pena per joia o patir per gaudir) Lema de Pere IV.









Plaça Sant Iu



-Del palau romà a l’expulsió de la Inquisició. Imatge 1

-Representació de la Mare de Déu al Palau Marès Imatge 3

-Escut de Felip I d'Aragó i Catalunya. Imatge 2

-Estranyes marques a la pared de la catedral. Imatge 4




1)



Hippolyte Lecomte, expulsió Inquisició, Barcelona 1820



2)






3)













4)



Esmoladors de la catedral









Casa de l’Ardiaca



-Palau de la Pia Almoina

-Antic Col.legi d’advovats

-Gòtic o Parc Temàtic (Imatge 1)

-La història de Sant Gos. (imatge 2)




1)


Arrencada de l'aqüeducte, pl. Nova









2)



Sant Roc i sant Gos, Biblioteca de Catalunya









Plaça de Garriga i Bachs



-El call a barcelona

-Secrets de la catedral

-Santa Múnia i Sant Onofre.




1)



Sant Cosme i sant Damià,


2)


Frontís de sant Onofre, Sala del tresor de la Catedral.



Plaça Sant Jaume



 -De la sinagoga a l’església Imatge 1

-La mort del rabí Isaac Mardofay

-La persecució jueva Imatge 2







1)

Església de Sant Jaume






2)

Mosaic carrer Banys Nous,




Carrer Ciutat



           -Destí de dona medieval. (imatge 1)

-Origen del Consell de Cent

-Els templers a Barcelona (Imatge 2)


1)


Tomba d'Almodis de la Marca


2)


Palau Reial Menor, vist des del carrer Avinyó, seu dels templers.



  1. Via Laietana


-La construcció de la via

-La tenebrosa comisaría.


  1. -Carrer Argenteria


-Els bordells a ciutat (Imatge 1)


1)




    10) Santa Maria del Mar


         -Santa Maria de les Arenes. (Imatge 1)

         -Macips, bastaixos i camàlics

         -Descripció de la Basílica (amb Josep Menoyo)

         -La tomba de Pere IV (Imatge 2)

1)

Santa Maria del Mar


2)

Tomba de Pere IV


    12) Carrer Moncada

         

-Origens

         -Justes i execucions (imatge 1)


1)




     13) Born


          -La ciutat de les espècies. (Imatge 3)

          -La Barcelona derrotada

          -La torre de Sant Joan i el convent de Santa Clara (Imatge 1)

          -El meu Born (revenedores i camàlics) (imatge 2)


1)

Torre de Sant Joan, 1868, poc abans del seu enderrocament. 


3)

Barcelona 1700, Born

2)



dimarts, 25 d’octubre de 2022

BARCELONA 1900-1939 II part, LES CUPLETISTES

 

Qui eren Raquel Meller, Enriqueta Serrano...? Quina va plantar a Alfonso XIII? Quina va ser amant de Millán-Astray? En aquest recopilatori trobareu els enllaços a tots aquests temes. 

Primera part: https://poldest.blogspot.com/2022/09/barcelona-1900-1939-i-part-entorn-la.html



LA BARCELONA DEL "TANGO DEL CIGARRO"


El 8 de desembre de 1923 s'estrenava al teatre Victòria el "tango del cigarro", popularment conegut com a "Fumando espero". Va passar sense pena ni glòria. Era un acte a favor de la dictadura de Primo de Rivera.

L'estrena va estar un èxit, Garzo i Viladomat, els autors, van sortir a saludar al públic, però l'obra no va triomfar. Segurament el poc entusiasme cap a la dictadura, o sobre el títol de l'obra o les crítiques "poc entusiastes" de la premsa van fer que l'obra fos gairebé un fracàs.Però algú es va fixar amb el tango del cigarro i Ramoncita Rovira l'incorpora al seu repertori i poc després grava la cançó pel segell Gramófono el 1926. També va viatjar el tema a Argentina on va triomfar:




PILAR ALONSO, LA CUPLETISTA QUE VA PLANTAR A ALFONSO XIII.



Amb la Raquel Meller, va ser la cupletista més cèlebre als anys 20. Li deien la "petita Raquel", pel seu semblant amb la Meller. Va popularitzar la cançó catalana als anys 20.


Tot indica que Alfonso XIII va anar a veure una actuació seva a Santander. Tant li va agradar que va invitar a la Pilar a l'hotel a les seves habitacions particulars. Sigui per la fama de borbó calent, o per què ella era així, la cupletista li va donar una sonada carabassa. Com espectaculars van estar les seves batusses amb la Meller, aquesta més monàrquica que el toro que va matar a Manolete. El pretext va ser que l'Alonso va popularitzar el cuplet en català.




LA BARCELONA DE RAQUEL MELLER


Jacinto Benavente va dir de Raquel Meller que caminava pel món sense morrió. La frase assenyalava perfectament el fort caràcter de la cupletista aragonesa.

Raquel es va casar dues vegades, però els seus matrimonis no van ser precisament un èxit. Amb el diplomàtic Enrique Gómez Carrillo va estar casada tres anys, era "un fill de la bohèmia,  un fill dels carrers, de la nit arisina, de les seves putes i els seus xulos, dels bars, de la gran ciutat, de la capital del món (París)". 

A França va ser una gran estrella de renom internacional, comparable a Joséphine Baker o Mistinguett. Els seus ingressos eren superiors a estrelles com Carlos Gardel i Maurice Chevalier.

Expliquen els seus detractors que quan Raquel entrava al tocador de senyores, les noies "decents" sortien corrent per evitar l'assetjament de la cupletista. Una de les dones que més van patir aquest suposat assetjament va ser la comediògraf Fernanda de Vilarino, a qui va dedicar  una de les poques cançons de contingut lèsbic de l'època: Oh, señorita.





MERCEDES SERÓS, LA NINA DE PORCELLANA.


Va ser una de les més importants cupletistes dels anys 20. Original de Zaragoza, va cantar en català i castellà. 

Va ser la gran rival de Raquel Meller, als escenaris i a la vida privada. Tant és així que la Meller li va va posar "Merceditas" al seu gos pequinès i s'hi referia sovint com "Merceditas Serás"."  

Catalanista o espanyolista segons la ocasió, Mercé o Mercedes.... Va cantar als aliats i va ser molt germanòfila. Va ser madrina de la legió i amiga  Millan Astray. El 1926 va estrenar "El novio de la Muerte", després himne de la "legión".  

Text complert:  https://leopold-leopoldest.blogspot.com/2016/11/mercedes-seros-la-nina-de-porcellana.html



ENRIQUETA SERRANO, EL CUPLÉ REPUBLICÀ.

En anteriors entrades us he parlat de cupletistes "germanòfiles", aquest cop us apropo a una cupletista republicana.

Enriqueta Serrano va néixer a Barcelona, la seva vida des de la infància va ser el teatre. Artista autodidacta va compondre moltes de les cançons que cantava. Amb 16 anys va marxar a Llatinoamèrica a una gira triomfal, interpretant sarsuela i opereta francesa o vienesa.  El seu èxit va fer que la Paramount la contractés per diversos films, rodats a França en castellà. Un d'ells va ser "La Pura verdad" el 1932. 

Amb l'esclat de la república va compondre diversos temes de gran èxit. El més conegut va ser el tema "Viva la república" (1931) o "Es mi Manuel Azaña" (1932). Sempre amb lletra seva i música del Pablo Solozábal, amb qui es va casar.

Aquells anys van triomfar també altres cupletistes més compromeses, especialment amb l'anarquisme o el POUM, com Dora la Cordebesita, Carmelita Aubert (que va cantar a l'Andreu NIn) o la Julita Oliver que va triomfar als baixos fons de Barcelona cantant al comunisme llibertari. 





LA BELLA DORITA, LA REINA DEL PARAL.LEL

María Yáñez, La Bella Dorita, es va guanyar al públic del Paral·lel més enllà dels anys daurats del cuplet. I va tenir la valentia de cantar els seus temes sense censura a la dura postguerra espanyola. 


Dona de caràcter, capaç de plantar cara a la república o a la dictadura, però amiga dels seus amics. Amb 16 anys es va fugar amb el que seria el seu primer espòs. El matrimoni va durar tres mesos, i la Maria Yáñez va entrar a treballar en locals de "alterne". 

El 1923 debuta i triomfa al Molino, adoptant el nom que l'ha fet cèlebre: la Bella Dorita. Polítics, esportistes passaven pel seu vestidor. La seva llegenda va créixer actuant al teatre Apolo, on accidentalment (o no) li va caure el mantó que la tapava, quedant completament nua davant el seu públic. A partir d'aquell moment va començar una constant tira i arronsa amb una censura que no li treia un ull de sobre, però mai va deixar de provocar.

Els anys 40 i 50, en plena postguerra, va seguir triomfat en el Paral·lel, sent una de les poques estrelles que va seguir brillant en la lenta decadència del que havia estat un gran bulevard ple d'espectacles de tot tipus. En aquells anys va gravar el tango del cigarro (Fumando Espero) del mestre Viladomat, a diferència de Sara Montiel, ella ho va fer sense censura.  

Text complert: https://poldest.blogspot.com/2018/03/la-bella-dorita-la-reina-del-parallel.html






diumenge, 9 d’octubre de 2022

PERE IV EL CONESTABLE, A LA BARCELONA DE 1462

 Pere IV, Condestable de Portugal, va regnar tot just 3 anys durant la Guerra Civil entre Catalunya i el rei Joan II, a mitjans del segle XV. El seu pas per Catalunya es va caracteritzar per una persecució ferotge de l'heretgia i la sodomia.

Capella Reial de Santa Àgata (Barcelona). Retaule del Conestable, obra de Jaume Huguet (1464-1465). 


Pere IV era net de Jaume d'Urgell, el Dissortat, i besnét de Pere IV el Cerimoniós. Lo 1443, mentre el seu pare el Duc de Coïmbra èra regent, va ser nomenat conestable de Portugal, en se convertint se en la màxima autoritat militar del regne   El 1463, les institucions catalanes, que es trobaven en guerra civil amb el rei Joan II, li oferiren la corona. El 1464, Pere fou proclamat comte de Barcelona i rei d'Aragó pel Consell del Principat. Regnà només a Catalunya tot i ser també rei d'Aragó, i creà una nova moneda d'or de 20 quirats: el pacífic. Tampoc va reinar a València, on continuava regnant Joan II.

El 1461 moria el primogènit de Joan II, Carles de Viana, possiblement enverinat per la família de la segona esposa d'aquest rei, l'ambiciosa família Enríquez, per facilitar la successió al tron ​​del segon fill d'aquest rei, Ferran el Catòlic.

La noblesa i el clergat català es van revelar contra aquest rei i van provocar que les institucions catalanes nomenessin Enric IV de Castella. Aquest renunciava en 1463 i llavors nomenaven rei al Condestable de Portugal amb el títol de Pedro IV. Ni la burgesia, ni la "pagesia de remença" acceptaven de bon grau aquest nomenament per raons diferents, especialment en representar l'aristocracia mes conservadora i als grans nobles feudals.

Pere IV era un home aparentment culte i refinat, segons alguns historiadors, per a la majoria un estrateg desastrós, pocs assenyalen que era un fonamentalista religiós. D'ell va ser l'encàrrec de l'espectacular Retaule de Conestable de Jaume Huguet (1464) que es troba a la Capella de Santa Àgata. En contra seva, va voler aconseguir el cel eliminant qualsevol vestigi d'heretgia o sodomia a Catalunya.


Aquest retaule es pot observar a la Capella de Santa Àgata (Museu de la Ciutat, Barcelona)


La Corona d'Aragó no es va caracteritzar per una persecució sistemàtica dels anomenats crims de sodomia. Ni les Constitucions Catalanes, ni els furs aragonesos o valencians ho contemplaven com a delicte, si alguns furs locals i sobretot el dret canònic, integrat al cos jurídic medieval.

En temps de Jaume II es va viure una època de certa persecució, segurament més per motius econòmics i polítics (eliminació de rivals incòmodes com el Comte d'Empúries o la confiscació de béns templers), que religiosos. Pere el Cerimoniós va intercedir per salvar diversos reus. Amb l'arribada del Conestable, tot va canviar.

El seu breu regnat es va caracteritzar per una brutal persecució del que considerava la immoralitat. Segons Jaume Riera (Sodomites Catalans):

"Volia aparèixer com a bon governant, i per obtenir l'auxili de la divinitat, va programar la neteja de sodomites, bíguem, blasfems, adúlters i nigromants"

«Paine pour joie»: el lema cavalleresc del rei Pere IV, Palau del Lloctinent.  (Pena per joia o patir per gaudir)

Per això va afavorir la recompensa a delators que li van permetre fer una implacable persecució de qualsevol vestigi d'immoralitat, especialment contra els sodomites. Les denúncies van afectar totes les classes socials, fins i tot va afectar un conseller de la ciutat de Barcelona anomenat Joan de Llobera que a més era clergue. Això el va portar a un enfrontament amb l'església i el govern de Barcelona.

El judici contra el conseller va estar envoltat de tensions, l'església i els restants consellers pressionaven a favor seu, el rei els tirava per cara que defensessin un practicant del pecat nefant més que els lladres de la ciutat. Finalment va ser penjat i cremat el seu cadàver, per primera vegada es va realitzar dins de la ciutat per a més terror i escarment públic. Va ser a l'interior de la muralla al Pla de l'Os, avui Rambles/Pla de la Boqueria de Barcelona. 

Durant el seu breu regnat es van executar entre 6 i 10 reus acusats de sodomia, una campanya tan ferotge no tornaria a aparèixer fins entrat el segle XVI i una vegada la Inquisició va tenir competències per perseguir els sodomites.


Tomba Pere IV, Santa Maria del Mar


divendres, 30 de setembre de 2022

BARCELONA,1609, DOS HOMES VAN SER EXECUTATS PER SODOMIA

 Des que la Inquisició va tenir competències per perseguir la sodomia a Catalunya, es va trigar gairebé 100 anys a executar dos reus culpables de sodomia.


Escut de la Inquisició. S XVIII, Girona Museu d'Arqueologia de Catalunya.

Quan les autoritats volien actuar contra un suposat sodomita, havien d'acudir als furs locals com el de Tortosa, o a les velles lleis decretals del Papa, del segle XIII. L'emperador Carles V, desitjós de posar al seu servei la justícia dels territoris de la Corona d'Aragó, va arrencar del Papa Climent VII la butlla per la qual la Inquisició era competent a perseguir la sodomia a la Corona d'Aragó. A Castella les autoritats civils eren competents.

Però aquesta butlla de 1524 assenyalava que els processos judicials havien de realitzar-se de conformitat amb els costums i constitucions de cada país. (Juxta leges secuales vel municipalia statuta). La realitat va ser que els casos jutjats per la Inquisició, quan passaven al braç secular, aquest posaven pegues a validar les sentències. Per això amb prou feines es va executar ningú a Barcelona durant aquests 300 anys.

Julià de Mèdici (Climent VII)


Felip II de Castella va intentar canviar-ho, obligant a introduir a les Constitucions de Catalunya la pena capital contra els sodomites, però les desavinences entre tribunals van seguir sense variació. De fet ni el Decret de Nova Planta del 1716 va solucionar el conflicte, els Capitans Generals de Catalunya no van ser proclius a les sentències inquisitorials.

Però el 1609 dos homes lliurats al braç seglar per a la seva relaxació (1) van acabar executats. A diferència d'altres casos, el Tribunal del Sant Ofici pregunta al Consell Suprem que ha de fer front a dos casos de sodomia i un tercer de bestialisme. La resposta va ser “Què es faci el que la darrera vegada”

I a diferència d'altres casos, els tres reus i tres casos més, van ser citats al Palau Reial (Saló del Tinell) per dictar sentència. Els tres primers van patir sentència de mort per escanyament i els altres tres condemnes de fuetades (azots).

Saló del Tinell, s XIV

Aquesta sentència està en català, normalment les sentències del Sant Ofici eren en castellà, ja que consideraven aquesta llengua la més cristiana per sobre de les altres, fos el llatí o el català. Des de finals del segle XV la crema de reus a Catalunya estava prohibida, per la qual cosa aquests tres reus van ser escanyats i després les seves restes cremades (stranguentur et eorum corpora comburantur et in cinerres convertantur)

Un dels reus era ermità, el Sant Ofici no els considerava clergues, per la qual cosa les sentències eren amb la mateixa duresa que les altres. Era ermità de Santa Magdalena de Prades, Tarragona. L'altre era un patró d'una galera de Nàpols, la gent del mar sempre eren presumptes sospitosos de sodomia. Tots tres van ser executats al costat d'un pagès de VIc, acusat de jeure amb els cavalls.

El patró napolità va ser acusat de ficar-se al llit amb els grumets de la seva galera. A aquests els van assotar, ell va acabar pagant amb la vida. A l'ermità el van acusar ja molt gran, 80 anys, i per actes molt antics dels quals va haver-hi 7 testimonis:  “durmiendo con el reo, se encontró que ya dormido, el ermitaño había metido su miembro por su sieso y en parte trasera, sin saber si había dejado simiente dentro  Curiosament es va assabentar molts anys després,



Les execucions van ser a l'inici del regnat de Felipe III de Castella, però els fets que van marcar el seu regnat van tornar a portar a la judicatura a negat totes les causes per relaxament que el Sant Ofici va anar presentant.


(1) eufemisme que significava execució.


BIBLIOGRAFIA

Riera i Sants, Jaume. Sodomites Catalans, Editorial Base.

divendres, 23 de setembre de 2022

EL DIA QUE JOAN DE LLOBERA FOU CREMAT AL PLA DE L'OS PER SODOMITA

 El 28 de maig de 1464 Joan de Llobera era cremat (I escanyat abans) a l'actual Pla de l'Os del qual avui és la Rambla de Barcelona, amb ell també va ser cremat Bartomeu Polo, el seu amant. Per primer cop es va fer a l'interior de la muralla, per exemple de pecadors.


Plaça Nova de Barcelona



Poc sabem de Joan de Llobera, era d'una important família de Solsona, va ser conseller de la Generalitat pel braç eclesiàstic i era una figura important donades les fortes pressions que tot el procés va rebre.

La seva era una influent família de mercaders de Solsona, el seu oncle fou senyor de Vallferosa, va sufragar reformes a la catedral de Santa Maria a l'hospital de llobera, crec ara col·legi. La seva tomba estava a un sarcòfag de la catedral, avui al museu. Es conserva el seu testament (1)  de 1445 on fa donació de 100 lliures a altres dos Joan de Llobera, un fill i l'altre pot ser nebot i clergue ajusticiat, no estic segur. És fàcil trobar la relació, aquesta família solsonina tenia els seus negocis també a Barcelona, on eren molt influents.

Aci iau lonrat Barthomeu de Lobera mercader pasa d'aquesta visa a ... d'octubre an MCCCCI...".(2)



Pere IV, el conestable de Portugal, va ser anomenat rei per la Generalitat de Catalunya per lliurar la guerra contra Joan II. Per fer la Guerra abans va voler "netejar" Barcelona dels pecadors que podien fer que Déu no estigués de part seva, especialment sodomites i heretges. Així va ser com va iniciar el complicat procés contra aquest membre del poderós braç eclesiàstic. Però no ho va tenir fàcil.

Pere IV va iniciar el seu regnat el gener de 1464, aviat va publicar bans contra la blasfèmia, les amants dels casats o les concubines dels clergues. Contra la sodomia Catalunya no havia legislat res, però quan les autoritats volien perseguir-les s'acollien a les decretals del papa Gregori IX del segle XIII, llei redactada per Ramon de Penyafort que assenyalava el pecat nefand com a crim.

Tot indica que el Conestable va ordenar a la policia investigar-ho, donada la permissivitat de la ciutat no va ser difícil fer detencions, amb el clergue solsoní van ser detinguts altres 5 homes.

El de Llobera indicà la seva condició de clergue per ser jutjat per un tribunal eclesiàstic, però el rei s'hi negà i va ordenar tirar pel dret. La decisió no va agradar a la població de Barcelona, iniciant-se un estat de malestar que va obligar a tornar el rei a la ciutat i dirigí personalment les instruccions per executar la sentència.

Finalment, Joan de Llobera i Bartomeu Polo van ser enviats a la foguera el 24 de maig. Dos clergues més havien al·legat tonsura clerical, el rei ordenar passar pel dret. Els van rasurar el cap i van ser escanyats i cremats el 2 de juliol, ja dins ciutat com els anteriors. El rei va morir d'unes oportunes febres, uns mesos més tard.
Tomba de Pere IV, Santa Maria del Mar. 



(1) El testament del mercader Joan de Llobera. Ramon Planes i Albets. 


Mes:


Sodomites catalans, Jaume Riera i Sans. Editorial Base. 
LA HISTÒRIA DEL REI QUE VA VOLER SERVIR MÉS A DÉU QUE ALS CATALANS, Leopold Estapé:  https://leopold-leopoldest.blogspot.com/2016/03/la-historia-del-rei-que-va-voler-servir.html