RUTA DE L'ESTIGME A LA PERSECUCIÓ

En el marc de la campanya del 28J. Dia Internacional de l'Orgull LGTBI+, des de l'Àrea de Feminismes i Igualtat de la Diputació Provincial de Barcecola organitza la jornada La memòria històrica LGTBI+: narratives i reptes per a les polítiques públiques des del món local.

Ruta guiada per la memòria històrica LGTBI+ pels carrers de Barcelona.

 

A càrrec de Leopold Estapé, historiador i expert en història del moviment LGTBI. 

L'objectiu és mostrar com vivia el col·lectiu, com era percebut per la societat barcelonina i de quina manera van defensar la seva identitat. Parlarem de transvestisme, d'identitats dissidents, de persones LGTBI, i especialment de les lleis que les van afectar i de la repressió que van patir. Ens centrarem en el període comprès entre la Segona República i la Transició (1931-1980).

17 de juny des de l'Espai Francesca Bonnemaison.

18 h -19:30 h. 

Inscripció oberta a la ruta guiada fins arribar a un màxim de 30 persones:   https://formularis.diba.cat/diba/recorregut-memoria-historica-lgtbi-lestigma-persecucio-barcelona

Interior de la Criolla, amb Flor de Otoño (llavis pintats) al centre ballant. 

SORTIDA 

Dia:                              17 juny 2025

Hora                             18 hores

Lloc:                             Espai Francesca Bonnemaison, Carrer de Sant Pere Més                                          Baix, 7

Organitza:                   Diputació Provincial, Area de Polítiques d'Igualtat.

Durada activitat:          Entre 1h 30 minuts i dues hores.

Bibliografía:                 Al final d'aquest text

Preu                            Gratuït.              

Guia                            Leopold Estapé. Expert en història LGTB

Idioma:                        Català

Final:                           Plaça Raquel Meller. (Paral.lel)  Segons horari.

INFORMACIÓ ÚTIL:

-Comissaria de la Via Laietana, Més de 1000 persones van rebre maltractes en virtut de les lleis franquistes.

https://poldest.blogspot.com/2022/02/memoria-gris-de-la-comissaria-de-via.html

 -La intersexualitat als carrers de Barcelona: Múnia i Onofre

https://poldest.blogspot.com/2017/08/la-llegenda-de-munia-de-barcelona.html

Santa Munia (Liberata o Wilfrida) MNAC 1660 Andreu Sala

-Rampova al cine Princesa. Qui era?:

https://www.elsaltodiario.com/lgtbiq/rampova-cabaret-ploma-2-maribollotrans-no-insulto-porque-cuando-admites-termino-convierte-arte

-Barri "Chino", abans de la guerra:

https://poldest.blogspot.com/2022/03/barri-chino-abans-de-la-guerra-civil.html

-Les Carolines entre el mite i la realitat:

https://poldest.blogspot.com/2020/06/les-carolines-entre-el-mite-i-la.html

-Memòria del carrer Cid "la callejuela maloliente"

https://poldest.blogspot.com/2018/09/la-callejuela-maloliente-de-la.html

Barri Chino, originalment d'Arc de Teatre fins el mar. 

-Cançó lésbica de Raquel Meller:

Bibliografia: 

Arnalte, Arturo. Redada de violetas.Ed Egales

Villar, Paco. La Criolla, la puerta dorada del Barrio chino. Ed Comanegra.

Genet, Jean. Diari del Lladre, Edicions 62. 

Therós Xavier  La Sisena Flota a Barcelona (Ed. La Campana, 2010)

Barbancho, Juan Ramon. Ser tu misma era un delito, Ed Liebres Muertas. 

Olmeda, Fernando. El látigo y la pluma. Ed Oberon.

Riera i Sants, Jaume. Sodomites catalans. Ed Base.

Collel, Jaume. El músic de l'americana vermella. Ed RBA.

Huard, Geoffroy. Los Antisociales, Historia de la homosexualidad en Barcelona y París. 1945-1975.

Huard, Geoffroy. Los gais durante el franquismo.  Ed Egales. 

León, Rafael de. Pena y Alegría del Amor 

Madrid, Francisco. Sangre en las Atarazanas. La Vanguardia
Mira, Alberto. De Sodoma a Chueca. Ed Egales.
Carandell, Josep Mª. Nueva guía secreta de Barcelona. Ed. Martínez Roca. 

Usó, Juan Carlos. Orgullo travestido. El desvelo Ed.

Blogs de Leopold Estapé

La Barcelona diversa   http://poldest.blogspot.com.es/

L'armari obert: http://leopoldest.blogspot.com.es/

 

RUTA DE L'ORGULL: DE LA PERSECUCIÓ A LA REVOLTA

El 26 de juny de 1977 va tenir lloc a les Rambles de Barcelona el que va ser la primera Manifestació per a l'Alliberament Gai (1) 47 anys desprésrecordarem com es va arribar aquí i els fets més importants des de la fosca  postguerra  barcelonina. Per això anirem pels llocs on van succeir aquests fets.

INICI                 RAMBLA SANTA MÒNICA/FARISTOL 1er. ORGULL

DIA                   20 Juliol

HORA              11 del matí

DURADA         1 hora 20 minuts (aprox)

PREU               Gratuït.

ORGANITZA    Fundació Enllaç

GUIA                Leopold Estapé, Expert en història LGTBI

ATURADES:

1)     Rambla Santa Mònica

        Faristol  manifestació 1977:  Situació político-social.  Ocaña i Nazario                        (detenció) 

2)     Rambla

        Els Sampere. Còmics de moral distreta. Frontó Colón. Visibilidad lésbica. 

3)     Rambla/Escudellers

        Bar Cosmos, bordells i  meublés, VI Flota, "Vagos y Maleantes"  Carrer                    Còdols. Primers locals d'ambient. Detenció de la Carmela.

4)     Carrer Lancaster.

        Bar Bohemia. Cúpula Venus: de Pavlovsky i Christa Leem (trans? )

Ocaña, al Bar Bohemia.

5)    Carrer Nou de la Rambla

       Presó del Palau Güell.  Cine Eden Concert. 

6)    Nou de la Rambla / Guàrdia

       Cambrinus (Madame Arthur i Dolly van Doll) Concha (Sara Montiel) Cangrejo           (Carmen de Mairena.)

7)    Nou de la Rambla  

       Comissaria Nou de la Rambla (Conde de Asalto) Perillositat Social.                           Detencions, vexacions, falses acusacions, violacions. Antonio Gutierrez. La             ruta de la vergonya (Conde de Asalto, Via Laitena, Moldelo)

8)    Carrer Tapies

       Barcelona de Noche. Mirko, prostitució masculina. 

Mirko

9)    Plaça Raquel Meller/ Paral.lel

       Teatre Arnau. Del destape als espectacles de travestis. LLuita pels drets                   transexuals anys 70. Sonia Rescalvo. Fi de ruta. 

Bibliografía básica: 

Arnalte, Arturo. Redada de violetas.Ed Egales

Barbancho, Juan Ramon. Ser tu misma era un delito, Ed Liebres Muertas. 

Carandell, Josep Mª. Nueva guía secreta de Barcelona. Ed. Martínez Roca. 

Huard, Geoffroy. Los Gais durante el franquismo Egales. 2020

   "           "           Los antisociales.(Barcelona-París, 1945-1975) Marcial Pons. 2014

Olmeda, Fernando. El látigo y la pluma. Ed Oberon.

Mira, Alberto. De Sodoma a Chueca. Ed Egales.

Therós Xavier  La Sisena Flota a Barcelona (Ed. La Campana, 2010)

RUTA CAP ELS ORÍGENS DEL BARRI "CHINO"

Aquesta ruta ens portarà als orígens del barri "Chino", els personatges, els locals, les llegendes i la repressió.

La Criolla, anys 30

El seu inici és la plaça George Orwell i finalitza al Teatre Arnau. Cal recordar que l'aviació feixista el 1938 va arrasar el Barri i sols queden les petjades d'un passat que no va ser gloriós.

Seguirem la ruta per Escudellers, Arc del Teatre, carrer Cid, Portal de Santa Madrona, Nou de la Rambla i Paral.lel.Temàtica:
Com era el barri "Chino" als anys 20-30? Com s'hi vivia? Quin és l'origen del nom? Quins carrers en formaven part? Quina incidencia va tenir l'arribada de la VI flota? És cert que Barcelona tenía els bordells més famosos de la Mediterrania?

Noms
Flor de Otoño, la Reina del Barrio Chino, Rafael de Leon, Tórtola València, Pepe el de la Criolla, Jean Genet, Miguel de Molina, Carmen Mairena, Sara Montiel, Sonia Rescalvo, Raquel Meller, Madame Arthur, Dolly Van Doll...


Inici Plaça George Orwell   https://maps.app.goo.gl/ayxr2aFLJqYcsCoZA

IMATGES per entendre la ruta

1) Carrer d'en Carabassa

2) Carrer Códols //Elefante Blanco

3) Escudellers: VI flota, meublés i barres americanes.

4) TEATRE PRINCIPAL. Miguel de Molina, Rafael de Léon i uns "ojos verdes".

5)  Carrers Arc del Teatre // Guardia.  Les farmàcies del Raval. Madame Arthur, Van Doll i el Gambrinus. Carmen de Mairena, Sara Montiel i el Cangrejo loco.

Antonio (Carmen) de Mairena

6)   Plaça Jean Genet. Genet el canalla i el transvestisme als anys 30. El balcó, Diari del lladre, Querelle de Brest. Vides Privades de Segarra.

Egmont de Bries

La reina del Barri Chino

7)   Carrer Cid: La Criolla i el Sagristà: qui va ser Flor de Otoño? La “troupe” del marqués de Vivent. Qui eren les Carolines. La Bandera amb Jean Gabin. Anarquisme i la suposada repressió del transvestits.

 Flor de Otoño encerclat a la Ciolla.  Torrents.1933.

Flor de Otoño. 

Concurs de Mis Barrio Chino a la Criolla 1934. Foto: Ballbé. Col.lecció particular. Les Carolines.

Jean Gabin a la Criolla, La Bandera.

8)   Carrer Nou de la Rambla. Llei de Peligrosidad Social. La ruta de la vergonya, xifres. Memòria de la Rampova.

Francesc Oliver, 'Rampova', primera detenció amb 14 anys

9)  Carrer de Les Tàpies. Barcelona de Noche. Sonia Rescalvo de la glòria a morir a la Ciutadella. Reaparició de Mirko. Laura Villar, orgull i repressió.

Laura Villar. 

 (10) Plaça Raquel Meller. Lesbianes a Barcelona?  Joan Viladomat i les cupletistes. Còmics de moral distreta (Alady o Josep Sampere). Com era la avinguda abans de 1939? 

Josep Sampere

Bibliografia: 

Arnalte, Arturo. Redada de violetas.Ed Egales

Villar, Paco. La Criolla, la puerta dorada del Barrio chino. Ed Comanegra.

Gente, Jean. Diari del Lladre, Edicions 62. 

Therós Xavier  La Sisena Flota a Barcelona (Ed. La Campana, 2010)

Barbancho, Juan Ramon. Ser tu misma era un delito, Ed Liebres Muertas. 

Olmeda, Fernando. El látigo y la pluma. Ed Oberon.

Riera i Sants, Jaume. Sodomites catalans. Ed Base.

Collel, Jaume. El músic de l'americana vermella. Ed RBA.

Huard, Geoffroy. Los Antisociales, Historia de la homosexualidad en Barcelona y París. 1945-1975.
Mira, Alberto. De Sodoma a Chueca. Ed Egales.
Carandell, Josep Mª. Nueva guía secreta de Barcelona. Ed. Martínez Roca. 

Blogs

La Barcelona diversa   http://poldest.blogspot.com.es/

L'armari obert: http://leopoldest.blogspot.com.es/

Podeu escoltar aqui a Egment de Bries cantant aquesta cançó de Alvaro Retana

HISTÒRIES RELACIONADES AMB BARCELONA (II) BARRI CHINO ANYS 20 I 30

 Textos que tenen a veure directe o directament amb la Ciutat Comtal i que he anat publicat a les xarxes els darrers mesos:

Temes: històries de la Criolla; el misteri de l'escafandre; els 2000 gais; La Chava i Sang a les Drassanes...

 Carrer Cid del "barri Xino", 1930

 Gabriel Casas Galobardes / MNAC

L'ASTURIANA, MIS DISTRICTE 5, 1934?

Hi ha dubtes de si va ser ella o Candelaria Biarnés, o eren la mateixa persona. La realitat és que va provocar un gran escàndol entre la premsa que es dedica a escandalitzar-se per espantar els seus lectors dels mals que cauran sobre d'ells.

Diuen que l'Asturiana era la més bella de la Criolla. Però ¿qui s'amagava darrere d'aquest bell rostre femení? Apareix citada en nombroses publicacions sobre la Barcelona dels anys 30, també als reservats de la Criolla al costat de Flor de Otoño, amb roba masculina. Ningú va escriure la seva biografia.

L'Asturiana apareix sovint citada en la premsa de l'època o en la interessant publicació del periodista Francisco de Madrid "Sang a les Drassanes" de 1926 (reeditada per La Vanguardia). La cita en masculí i l'anomena invertit. Cita a les seves companyes "la Cojitos" la "Madriles", la Granota, l'Eloisa ... Assenyala que apareixien en multitud de "festes d'invertits" als quals acudien "parelles d'invertits vestits de dona", compta que era assídua en els reservats l'Hotel Palace, o en els del 'Paral·lel, segurament també en la Criolla o Cal Sagristà. Poc més sabem d'ella, de qui mai ningú es va interessar en la seva biografia.

També hi ha breus referències, en negatiu sempre, a la premsa de l'època, El seu nom artístic era Candelaria Biarnés. Normalment, no utilitzaven el cognom, i per això ha portat a moltes confusions, no gaire clares.

El fet de sortir com miss Districte V va fer sospitar a la premsa del seu temps (des del Diluvio fins al Papitu) que es tractava d'un "home". Assenyalaven que "com no sortien en banyador, no podien conèixer el seu gènere", jo no sabia que es pogués conèixer el gènere d'algú si va en banyador. Anys abans a un concurs similar va ser el transformista català d'origen filipí DERKAS, i va passar a Berlín traient-se la perruca un cop guanyat el concurs. Cert, una persona transvestida va guanyar el concurs de miss Districte V, Candelaria o Asturiana ?, el misteri segueix.
Informació completa: https://poldest.blogspot.com/2020/07/lasturiana-la-candelaria-mirko.html

HISTÒRIES DEL XINÈS: L'ESCAFANDRE MISTERIOSA

Era el 1917 quan Antonio Sacristán, propietari de la Criolla, obria un nou local: Cal Sagristà. No va ser fàcil.

Un dia es va presentar un desconegut demanant comprar "l'escafandre", l'Antonio li va contestar que no podia vendre el que no tenia. Poc després va ser la policia qui li preguntava. En contestar que ho desconeixia, li van clavar una dura pallissa i el van portar al calabós, després de passar una nit detingut, va ser posat en llibertat.
De l'escafandre no se'n va saber més, però Sacristán va aprendre que en aquesta zona s'havia de fer respectar, així va contractar matons del sindicat del crim. Quan algú molestava més del compte, apareixia en algun carreró de la zona, sense respirar: li costava 1400 pessetes.

IMATGE: Reservat de la Criolla, l'Asturiana assegut a terra al mig, darrere seu amb els llavis pintats Flor de tardor, amb dos pistolers del sindicat lliure (del crim) Pepe de la Criolla i Sacristán.
BIBLIOGRAFÍA:
Francisco Madrid, Sangre en Atarazanas. La Vanguardia
Paco Villar, La Criolla, puerta dorada del barrio Chino. Comanegra.

ELS DOS MIL GAIS DEL CHINO, EL 1929.

A la primavera del 1929,un escriptor francès nascut als mars del sud (Noumea) va venir a Barcelona a endinsar-se al món de l'hampa per la seva novel·la "Le pritemps d'Espagne". Va escollir Barcelona per què "a aquesta ciutat, aquest món té un caràcter i un color molt propi"

Un dia va entrar a la Criolla del carrer Cid, Cid Campeador a la seva novel·la, per donar segurament un aire més exòtic. Aquí es va trobar uns joves amanerats i amb la cara pintada que el van invitar a ballar. Va quedar estranyat de com s'agafaven, especialment "pel darrere". Va preguntar a un cambrer que era allò. Aquell li va dir "aquí tots som gais (en realitat mari..ns, però a Facebook ni li agrada la paraula), jo conec a més de dos mil a aquest barri."

El diumenge va tornar, el local estava ple de gom a gom, bodeguers, estibadors, mecànics, mariners... "Es llançaven a ballar amb entusiasme, estranyant entre els seus braços als joves maquillats.

IMATGE: BALL A LA CRIOLLA. Davant es pot veure a Flor de Otoño, llavis pintats y ballant amb un client.

Bibliografía:

Francis Caro. Primavera de Barcelona. Ed. Almuzara.
Paco Villar. La Criolla, puerta dorada del Barrio Chino. Ed Comanegra.

LLIBRES: 

La Criolla. La Puerta Dorada del Barrio Chino. Paco Villar.

El local de pitjor reputació de Barcelona, als "baixos fons" de la ciutat, va ser freqüentat pel bo i millor de cada casa, mariners, delinqüents, transvestits, intelectuals i "gente bien" que es deixava caure per allí. També va ser un local de referència per a tots aquells que van voler viure la seva sexualitat de forma diferent, la seva "mala fama" va alimentar i engrandir la seva llegenda.

"La historia de La Criolla es poco conocida. No se ha hecho justicia con el local nocturno más transgresor y cosmopolita que ha tenido Barcelona; un local que revolucionó las costumbres sociales y se convirtió en un icono turístico de la ciudad, a pesar de los esfuerzos realizados por sectores oficiales y políticos para que así no fuera. La máxima atracción del Barrio Chino barcelonés representó la culminación del ocio nocturno concebido como una cuestión de vanguardia y modernidad."

"El ambiente de la calle Cid se extremó a pesar de la vigilancia policial, y los atracos, agresiones, hurtos, robos, desafíos, riñas o el tráfico de drogas o armas, alcanzaron niveles peligrosos. Y en la Criolla, los empleados de la casa tampoco consiguieron evitar que a lo largo de este período se registraran más incidentes de lo habitual...."

Més sobre la Criolla: http://poldest.blogspot.com.es/2017/05/cabaret-la-criolla-on-tot-era-possible.html

LA XAVA, LA NOVEL·LA QUE VA ESCANDALITZAR FA 100 ANYS A LA GENT DE BÉ DE BARCELONA.

L'obra és autèntic retaule de la vida dels baixos fons, plena de cruesa i trepidant acció i amb una constant i colorista descripció dels edificis, de la vestimenta i dels ambients: cada espai evoca una imatge.
El seu autor va ser Juli Vallmitjana (1873 - 1937), un orfebre, escriptor i dramaturg català, conegut també com el Gorki català. Aquesta novel·la, segurament en previsió de l'escàndol, la va signar sota el pseudònim J.V. Colomines.
La Xava se situa als baixos fons de la ciutat, que són els únics de la ciutat amb caràcter). Els seus protagonistes són les prostitutes, els lladres, els pispes... Una marginalitat que l'autor coneixia de primera mà i de la qual no es feia ressò la literatura burgesa de l'època.
La capacitat narrativa de Vallmitjana està plena de vitalitat,són els personatges els que parlen: és el català dels marginats, una llengua que s'omple del sentit de l'idioma, de ritme i d'intenció. La força de La Xava radica, precisament, en el fet que la història és veritat i els personatges són veritat perquè la seva parla és, també, de veritat. Juli Vallmitjana és l'únic escriptor que va ficar-se a fons en la llengua dels baixos fons, tal com ho havia fet ja en la dels gitanos.

Bibliografía:
Paco Villar. La Criolla, puerta dorada del Barrio Chino. Ed Comanegra.
Sebastià Bennasar El retorn de Juli Vallmitjana, l'escriptor dels baixos fons. Vilaweb. 12.09.2018

SANGRE EN ATARAZANAS
Francisco Madrid, amb imatges de Gabriel Casas i Galobardes. (1926, reeditat per La Vanguardia febrer del 2020)

Va ser el primer cop que es va utilitzar el terme "Barrio Chino" en un text escrit per referir-se al Districte V. El periodista s'endinsa al món dels baixos fons de Barcelona i amb un lèxic molt propi d'aquell temps s'endinsa als racons més estrafolaris del barri. Pistolers, cocaïna, bordells, transvestits i "gente bien" circulen per un barri on res era igual. Una veritable joia, un llibre molt recomanable per conèixer aquella Barcelona dels anys 20-30.

Un text estret del llibre:

..."Serían las tres de la mañana cuando la campana sonaba y bajo un palio caminaba un cura viejo que llevaba cuidadosamente un cáliz y una hostia.

Ning-ning. Ning-ning. Ning-ning.

Entraron en el lupanar el cura y el sacristán. Las mujeres, al ver el resplandor de la luz del farol, los trajes lucientes y la cara del cura —la mala cara que ponía el cura, que las miraba con el rabillo del ojo acentuando su seriedad—, se arrodillaron juntando casi la cabeza con el suelo. Subieron al primer piso, en el momento en que se abría la puerta del cuarto de la Murciana y salía esta con una palangana en la mano acompañada del cliente.

El señor Pedro le dirigió una mirada fulminante y le dijo:

—¡Hala, a tu cuarto!

La Murciana, pálida, intensamente pálida, cerró su cuarto y dejó caer la palangana, produciendo un ruido grande al chocar con el suelo. Ella, la pobre lupanaria, cayó desmayada sobre la cama aún deshecha.

En el salón las prostitutas y los clientes charlaban en voz baja. El señor Pedro salió del cuarto de la Rosa en cuanto entró el cura, y poco después salía este… Bajaron las escaleras silenciosamente, volvió la luz del farol, el traje y la cara agria del párroco a producir espanto en el espíritu de las prostitutas…

El ning-ning, ning-ning, ning-ning… se perdió en Atarazanas, y la casa volvió a caer en el silencio. Los clientes se marcharon, y quedaron las pupilas y el señor Pedro junto al brasero, tristes y mudos.

Al filo de la madrugada la segunda ama gritó desesperadamente:

—¡Ha muerto! ¡Ha muerto!

Y, efectivamente, la señora Rosa se había muerto.

A las once de la mañana, volveremos al comienzo, nadie dormía. La casa estaba en actividad. Se había montado un catafalco en medio del salón, y el cadáver del ama estaba metido en una caja de melis enorme. El vientre de la muerta era algo que ofendía y que injuriaba. Una prostituta dijo:

—¡A ver si va a reventar!

Y la otra prostituta bizca y sevillana exclamó:

—Pongámosle un plato e senisa en el vientre. Eso lo jasen en mi tierra la gitana pa que no revienten lo muerto.

Buscaron un plato hondo y lo llenaron de ceniza del brasero. La pupila andaluza lo colocó en el vientre mientras la vieja de 60 años pintaba las mejillas de la muerta con colorete, le daba rojo a los labios y entre los cabellos enlazaba unos claveles para embellecer el cadáver.

A media tarde buscaron una cruz para ponerla sobre el cadáver. No la encontraron. La pupila leridana sin decir palabra se fue a su cuarto, agarró unas tijeras muy grandes y abiertas y en forma de cruz las dejó en el pecho de la muerta. Todas lloraban la muerte del ama, todas la lloraban como si se hubiera muerto su madre.

Por la noche, en un periódico conservador y católico, aparecía una esquela mortuoria de media plana. Cuando se publica una esquela así se tiene derecho a que entre el texto se lea una nota necrológica ensalzando las virtudes del muerto. El periódico católico y conservador de la noche, hablando de doña Rosa… decía así:

“En las extensas relaciones de la familia… ha causado hondo pesar la muerte de la venerable anciana doña Rosa…, esposa de don Pedro…, que ha fallecido habiendo recibido los auxilios espirituales"....