El martiri de Sant Cugat ( o Sant Cucufat) és un dels episodis més rellevants de la tradició cristiana primitiva a Catalunya, situat tradicionalment l'any 304 d.C. durant les persecucions de l'emperador Dioclecià.
 |
| Martiri de sant Cugat, MNAC, Aine Bru, 1500 |
La ubicació del martiri ha estat objecte de discussió i encara avui no acaba d'estar clar el lloc. Jo en cas de dubte, recorro a Jordina Sales-Carbonell, especialista en l'antiguitat tardana i el cristianisme primitiu, trobo al seu treball "EL SKYLINE CRISTIANO DE BARCINO EN EL SIGLO V" la següent referència:
"Del fragment abans esmentat del Peristephanon de Prudenci referent a Cucufat de Barcelona s'infereix que aquest màrtir va tenir primer una memòria sobre la tomba i després una basílica baix el seu patrocini, des de molt antic, extramurs de la ciutat. Un temps més tard, un himne compost al segle VII dedicat a Cucufat ratifica plenament aquest fet.
.Com és sabut, aquestes primeres construccions per al culte martirial es localitzaven extramurs de les ciutats per estar literalment construïdes sobre les tombes dels màrtirs, i en aquest cas concret, a més, es conserva el record medieval que el martiri de Cucufat es va produir precisament al lloc extramurs, al costat d'un eix viari romà, on s'alçava l'església romànica de Sant Cugat del Camí, més tardanament anomenada “del Rec” i avui desapareguda. En aquest emplaçament, en el transcurs d'obres. urbanes dutes a terme al llarg de les darreres dècades, ha anat apareixent una important necròpolis tardoantiga que, amb pocs dubtes, ha de correspondre a la primera basílica martirial. Aquesta necròpolis enllaça amb l'anomenada cella memoriae de la Plaça Antoni Maura i amb l'aula paleocristiana de Santa Caterina,"
 |
| Necropolis de Santa Catarina |
Segons les aportació de la Jordina:
Sosté, en línia amb la recerca actual, que la idea del martiri de Cugat al Castrum Octavianum (Sant Cugat del Vallès) és objecte de revisió. Les dades arqueològiques confirmen que en aquell indret hi havia una fortificació tardoromana i, posteriorment (segle V), una basílica paleocristiana on es veneraven relíquies, però no hi ha proves directes que l'execució fos allí.
També ha analitzat la topografia cristiana de Barcelona, incloent-hi l'entorn de Sant Cugat del Rec. La seva recerca apunta que moltes esglésies dedicades a màrtirs fora de les muralles (com la de Santa Caterina o Sant Cugat del Rec) responen a la voluntat de monumentalitzar llocs vinculats a la tradició del sant o a cementiris cristians primitius (necròpolis).
Defensa que l'existència d'una basílica al segle V al Vallès indica que el culte a Sant Cugat ja estava plenament consolidat poc després de les persecucions. Considera que el monestir va néixer com un centre de veneració de relíquies d'un màrtir que la tradició vinculava a Barcelona.
Tot i que la seva hipòtesi més famosa és la ubicació de l'amfiteatre romà de Barcelona sota Santa Maria del Mar, aquesta tesi reforça la idea que els martiris (com el de Santa Eulàlia o, per extensió, el calvari de Cugat) tenien lloc en zones suburbanes de culte que Sales ha mapejat detalladament.
 |
| Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino (Barcelona) |
En resum, Jordina Sales ajuda a separar la llegenda devocional de la realitat arqueològica, confirmant que la veneració a Sant Cugat va ser el motor per construir els primers edificis cristians tant a Barcelona com al Vallès durant els segles IV i V.
Elaborat amb l'ajut de diferents textos de Jordina Sales Carbonell i la IA (aquesta amb molta cura)
