dijous, 12 de desembre de 2019

LA SOLEDAT NO VOLGUDA, GENT GRAN A BARCELONA

Aïllament social no desitjat, la soledat no escollida, és una terrible realitat que viuen moltes persones grans especialment a les grans ciutats com a Barcelona. Ara que venen les festes de Nadal, el patiment d'aquestes persones és infinit.



Iniciatives com l'Observatori de la soledat d'Amics de la Gent Gran és una iniciativa important i necessària. Entre els seus objectius està "entendre les variables que interactuen amb la soledat forma part de la nostra missió així com generar i sistematitzar el coneixement. També ens plantegem desenvolupar eines formatives per a la intervenció, facilitant als agents que treballen en aquest àmbit, el desenvolupament de programes i l'adaptació de recursos per a la prevenció i pal·liar el seu impacte."

Per entendre que és la soledat no desitjada us parlaré d'un cas que conec prou bé, gràcies al meu voluntariat amb Amics de la Gent Gran.

La senyora que acompanyo des de fa gairebé 7 anys té 90 anys. Gairebé no es pot moure, viu a un tercer pis sense ascensor; sortir al carrer és gairebé impossible. Quan va al metge han de venir dues persones per baixar-la per les escales.

El seu estimat espòs va morir un any abans d'iniciar el voluntariat. El seu fill o el seu net no els ha vist des d'aquell dia. El seu germà viu a 60 quilòmetres de Barcelona. Amigues i amics ja no hi són. Li queda un company del seu fill, que es mou per ella, que va trucar a l'associació per un acompanyament, que l'acompanya quan va a l'hospital. És molt més jove, però ha fet que no se senti totalment sola.

Una noia contractada està amb ella tot el dia, ella no es pot moure sense ajut. També venen les treballadores familiars i gràcies al telèfon pot parlar amb les poques amigues qui li queden. Però de sobte el món se li va fent més petit. Fa un any la seva mascota va morir (un periquito tafaner i malcriat que li animava la vida), ara l'amic que es preocupava per ella ha tingut un problema de salut molt greu, i difícilment podrà tornar a ajudar-la.

Ha quedat sola, molt sola. Aquestes festes que tothom estarà en companyia, no es podrà moure del seu sofà, potser alguna amiga li truqui i li desitgi "bones festes", bones festes en soledat, una soledat que ella mai hauria imaginat arribar-hi. Bé, jo el dia 26 el passaré amb ella. Però Nadal, Nitbona, Capdany, Reis.... estarà sola, amb els seus records i la companyia de la televisió.




Com ella moltes persones grans de les grans ciutats pateixen aquesta terrible soledat. Pots col·laborar de moltes formes en acompanyar a aquestes persones, mira:https://amicsdelagentgran.org/ca

Què hem de tenir en compte quan parlem de soledat? (1)

-La soledat no desitjada té impacte en totes les etapes vitals però s'aguditza exponencialment durant la vellesa.

-És un fenomen complex, divers i plural. Existeixen tantes soledats com individus que la senten.

-Té un impacte directe en la qualitat de vida, salut i benestar de les persones.

- No són el mateix l'exclusió social, l'aïllament social i la soledat no desitjada. És necessari tenir clars els conceptes per planificar la intervenció.

- No és un fenomen individual. Ha deixat de ser "cosa d'un" per ser "cosa de tots". És un fenomen social.

- Quan abordem la soledat no desitjada sempre és important incloure una mirada de gènere.

- El sentiment de soledat no desitjada no és fàcil de detectar i abordar, pot ser reconegut o no, quelcom fonamental quan pensem en la intervenció.


(1) Observatori de la soledat.   Obhttps://amicsdelagentgran.org/ca/observatori_soledatservatori de la 

dilluns, 9 de desembre de 2019

Ruta històrica: La malaltia i l'estigma, del càstig bíblic al VIH i la sida

Un recorregut pels espais de la ciutat que recorden la manera com s’ha abordat la incidència de diverses malalties al llarg de la història.


Estigma i malaltia han anat aparellats al llarg de la història en nombroses ocasions. Són moltes les afeccions que han provocat rebuig i discriminació fruit de la desinformació, els dogmes i els prejudicis morals.

Hem dissenyat una ruta pels espais de la ciutat que recorden la manera com s’han abordat malalties com la pesta, la lepra, la tuberculosi i, més recentment, la sida. El recorregut ens portarà a passejar per localitzacions com Plaça Universitat, per parlar del debat entre l’evidència científica i del negacionisme; el carrer Tallers, per reviure l’inici de l’activisme; la Plaça dels Àngels, on coneixerem la història que s’amaga darrera del mural de Keith Haring, entre altres racons.


Sant Roc i la lepra.


DADES:

Durada aproximada de la ruta: 90 min
Punt de trobada: Plaça Universitat

Dia. 14 de desembre 17 hores.
Inscripcions: info@centrelgtbibcn.org
Guia: Leopold Estapé
Preu: gratuït (Cal estar inscrit)

RUTA

1)   Plaça Universitat (L'evidència científica enfront del negacionisme)
2)   Carrer Tallers, (els orígens de l'activisme)
3)   CAP Raval Nord la tuberculosi, "tractar al malalt abans que a la malaltia)   
4)   El mural de Keith Haring MACBA (la ciutat enfront de la sida)
5)   Convent dels Àngels (l'església i
 (Renaixement i castic a la sodomia), els orfenats.
6)   Biblioteca de Catalunya (L'estigma de la pesta)
7)   Biblioteca de Catalunya (l'ofici de cirurgià)
8)    Escultura de Sant Roc (la lepra malaltia bíblica)
9)   Farmàcia carrer Sant Pau (les farmàcies a inicis del segle XX)
10)  Carrers Santa Margarida/Penedides (convents i les ITS)

11)   Filmoteca (el cine i la sida)
12)   Plaça Salvador Segui (història del mural de Keith Haring)

Convent dels àngels

Bibliografia:

El Instituto Ravetllat-Pla durante el franquismo (1939-1955): Estrategias comerciales y científicas del medicamento y la reconceptualización de la sueroterapia. Marc Estapé Egea.
Sodomites catalans, Jaume Riera, Ed Base

HISTORIA DEL VIH/SIDA EN IMÁGENES. 1981-1997 (4 capítols) recopilat per Ander Pazos. Blog L'ARMARI OBERT:


VOCABULARIO BASICO SOBRE VIH/SIDA, recopilat per Leopold Estapé. Blog L'ARMARI OBERT:

Barcelona a cau d'orella, Xavier Therós. Ed, Comanegra.