divendres, 1 de març de 2019

EL DARRER PROCÉS PER SODOMIA A LA BARCELONA BORBÒNICA

El 1790 es van denunciar diversos casos de sodomia entre els reclusos joves del presidi de la Ciutadella. El cas no va ser derivat al Sant Ofici i les autoritats competents van prendre una curiosa decisió. Aquí ho explicaré. 


Litografia de la Ciutadella. (Imatge procedent del blog Barcelofília: http://barcelofilia.blogspot.com/2013/08/torre-de-sant-joan-de-la-ciutadella.html )


Els problemes competencials entre les institucions catalanes i els funcionaris del Sant Ofici no van acabar amb l'aniquilació de les institucions catalanes el 1714. Els Capitans Generals van seguir posant tota mena de traves a signar les sentències inquisitorials, especialment les referents a actes de sodomia. Això va provocar que molts casos fossin enviats directament a la Corte Suprema (avui Tribunal Supremo)

Ja a partir de la Guerra dels Segadors la persecució de la sodomia va baixar la seva intensitat, les sentencies a relaxació (mort) es van acabar. Amb l'arribada de la Il·lustració les actuacions van perdre intensitat. A mitjans del segle XVIII (1751-53) diversos frares trinitaris descalços van ser investigats per la Inquisició, passant els casos a la Corte Suprema. La causa era contra 4 frares del convent dels Trinitaris Descalços de Barcelona, per haver penetrat contra la seva voluntat a dos escolans. En el procés van sortir a la llum altres relacions homosexuals entre altres frares del convent. De fet aquesta segurament va ser el darrer cas de sodomia portat pel Sant Ofici a Catalunya.


Cal observar que en un segle amb gran poder eclesiàstic, les autoritats no miraven cap a un altre costat davant de casos com els dels trinitaris del Raval.

Quan el 1790 els vigilants del presidi van descobrir que entre els presos de la Ciutadella hi havia alguns que mantenien relacions homosexuals, participant en elles molts joves. No diuen si voluntària o involuntàriament. Molts d'aquests joves eren nois sense sostre que vivien al marge de tot. Informat el Capità General, aquest en lloc d'informar el Sant Ofici, ho va passar al seu ministre qui li va contestar que els adults segueixin a disposició de la justícia, mentre que els més joves siguin enviats a la "Casa de la Misericòrdia" per apartar-los de "los actos atroces" que havien viscut, i fins que es poguessin mantenir per si sols. O sigui, ajuntar els joves vagabunds amb els infants orfes. Curiosa solució. Cal valorar l'actuació diferent amb temps anteriors on tots haurien rebut sentencies molt dures.

Cal senyalar que el 1790 la Casa de la Misericòrdia sols hi havia noies òrfenes, segurament van ser enviats a l'orfenat masculí, llavors el "Colegio Tridentino", després Casa de la Caritat.


 Pati Manning (1743) Casa de la Caritat. 


El 10 de març de 1820 la Inquisició va ser dissolta. A Barcelona la gent va sortir al carrer a festejar-ho. Malauradament els seus arxius van ser cremats, per aquest fet molta informació sobre les seves actuacions ens ha arribat esbiaixada.


Més informació: 

Riera i Sans, Jaume. Sodomites Catalans. Editorial Base.