dimecres, 28 de novembre de 2018

RUTA PER LA BARCELONA TRANS

Ruta organitzada dins de les activitats de 21 PERSONAE, un seguit de trobades amb persones, llocs i col·lectius de Barcelona que, en conjunt, pretenen transformar el sentit i la intensitat de la nostra experiència de la ciutat. Dins del Programa d’Estudis Independents del MACBA. 







Aquesta trobada proposa un recorregut per la història de la transsexualitat a Barcelona.  El recorregut seguirà el rastre d’un ampli ventall d’identitats trans al llarg de la història, des de com s’identificava el gènere a les tombes a l’època antiga fins a la trans Sonia Rescalvo, que va lluitar per la seva vida, passant per la figura de Antonio de Erauso (la monja alferes) a la Barcelona del segle XVI, la Inquisició, Jean Genet, Ocaña, o el transformisme dels locals nocturns de l’avinguda Paral·lel.

La ruta transita entre la celebració de noms propis i el reconeixement d’aquells cossos anònims sobre els quals, avui dia, es continua construint la història de la diversitat sexual i afectiva de la ciutat.


DIUMENGE 16 DE DESEMBRE, a les 11.30 h
Preu: gratuit. Amb inscripció prèvia
Participants: 25
Punt de trobada: plaça de la
Vila de Madrid, s/n, El Gòtic

Guía: Leopold Estapé, expert en temes històrics LGTB. 

LA RUTA

1) Plaça Vila de Madrid ( tombes i adn, lluitadores iberes, gladiadores)

Praga 2900 anys a C


 2) Carrer   Perot lo lladre  Quixot i el transvestisme, especialment a Catalunya i Barcelona, 

Tranvestisme al Quixot



3) Plaça del Pi (seguici inquisitorial, sant ofici identitats trans, història del noi/noia d’Agramunt)




4) Placeta del Pi, Monja alférez a Barcelona (1625)





5) Carrer Boqueria  (el botxí, el pla de l’ós ).




6) Plaça Reial:  Ocaña. La casa dels barrets, creació de C.C.A.G. (Coordinadora d'Col.lectius per l'Alliberament Gai)

Ocaña a l'oblit
7) Carrer Escudelleres: historia de la Candela, Ley de Vagos y Maleantes.

Candela García, premi Adriano Antinoo 2018. 





8) Nou de la Rambla, Cambrinus i el Bordell de Madame la Petit, Cabaret Mónaco, Cúpula Venus. 


Cúpula Venus, 





1920, entrada al burdell
9) Farmàcia Coca a Barcelona;  Consciencia d’identitat de gènere. Carmen de Mairena. 




10) Plaça Jean Genet; Genet i les Carolines. Centre les Drassanes: persones trans i la sida. 


11) Carrer Cid Flor de Otoño, Cal Sagristà, La Criolla






12) Carrer de les Tapies Barcelona de Noche. LPS i la Rampova



14) Paral·lel. Teatre Arnau, el Molino, La Sonia Rescalvo i Paco Espanya.

Teatre Arnau
Paco España


Más información:

Breu bibliografia: 

Genet, Jean. Diari del lladre. RBA
Mira, Alberto, De Sodoma a Checa, Ed Egales
Missé, Miquel,  Transexualidades, Otras miradas posibles. Ed. Egales.
Riera i Sans, Jaume. Sodomites catalans.  Ed Base
Olmeda, Fernando. El látigo y la pluma. Ed Oberon
Villar, Paco. La Criolla, la puerta dorada del Barrio chino. Ed Comanegra.

Internet: 

 MUJERES, AMAZONAS, TUMBAS Y ARMAS: UNA 
Persecución de la homosexualidad bajo el franquismo:   http://leopoldest.blogspot.com.es/2013/08/memoria-de-la-persecucion-de-la.html











divendres, 16 de novembre de 2018

ARRIBADA DE LA COCAÏNA A BARCELONA, DURANT LA PRIMERA GUERRA MUNDIA

Durant la Primera Guerra Mundial, Barcelona es va transformar en la destinació turística de molts europeus que acudien a una ciutat en pau i amb una espectacular oferta d'oci.

1930, La Estampa- 


Fins aquestes dates, la cocaïna la venien a les farmàcies com a remei, especialment per les seves capacitats anestèsiques. Es podia adquirir sense recepta. El preu era molt barat. Amb l'arribada massiva de turistes amb ganes de feta i l'augment de l'oferta d'oci, la demanda es va disparar.

Aviat la cocaïna va entrar pel port procedent de Marsella, aquesta ja anava principalment al món de l'espectacle. El consum va perdre la seva consideració de remei a ser associada a la festa i no a la medicina. Fins llavors l'absenta i l'opi van ser les substàncies més consumides. El baix preu de la cocaïna i les dificultats per trobar l'opi, molt perseguit per la policia, va fer que aquesta droga triomfés ràpidament.



Va ser una droga transversal des del seu inici, des dels senyors del Liceu els transvestits de la Criolla, passant per autors i actors, gairebé tots la consumien. La "mandanga" (nom que rebia popularment la cocaïna) es repartia pels diferents llocs de la ciutat, especialment el Raval, inclosa la Rambla i el Paral·lel. El repartiment el realitzaven els que "feien el carrer" per l'Arc del Teatre, les floristes de les Rambles, les venedores de tabac o els treballadors dels hotels.

L'augment de consum i demandants va portar a l'adulteració amb productes no molt fiables i també l'augment de preu. Aviat els metges van alarmar dels problemes que estaven sorgint, cada vegada més greus. Amb els anys 30 va arribar la prohibició, algunes detencions de cara a l'opinió pública, però poc més. El preu va augmentar molt, però el consum no es va aturar.

Encara avui es poden veure a la zona les antigues farmàcies, amb un passat de riquesa. No només la cocaïna, també receptes màgiques contra les malalties de transmissió sexual, moltes creaven més problemes que la mateixa malaltia;o la venda de "gomes de cautxú", condons,van contribuir a aquest gran progrés. Avui algunes són botigues de tot a euro.

1927  Opisso. Esquella de la Torratxa


Tot i que la prohibició va arribar el 1918, les farmàcies la van seguir venent d'amagat. Xavier Theros a EL PAIS cita la farmàcia del "Zammarreta", on l'apotecari la venia a grapats. Fins a la Guerra Civil la cocaïna es va anar transformant en la droga de l'oci, al costat de l'absenta que no va deixar de ser la beguda predilecta.

En aquest context s'estrena l'espectacle "El tango de la cocaïna" al teatre Victòria. A diferència del "Fumando espero" (de Viladomat i Fèlix Zarzo) aquest espectacle va ser un èxit total. Charleston, valsos i el cèlebre tango van ser temes coneguts, aviat gravats i immortalitzats. El tema principal el va estrenar i va gravar la Ramoncita Rovira (clic).

En l'actualitat escoltar el tango pot semblar tenir un alt contingut moralista Soy una flor Caída // del vicio fatal esclava, // por el destino vencida" ... ¡Cocaína ...! // Sé que al final me debe matar./ / me asesina, // pero calma mí pesar.//Si me deja // todo se sombra en mí vivir.//Sé que al final me ha de matar // pero no me hace sufrir. ».. Va ser un producte de l'època, amb més estètica que ètica. Veure a una cantant dient que anava per la mala vida, omplia teatres, la resta era circumstancial.



El gran Joan Viladomat era un consumidor habitual de la mandanga, i a més compositor de milers de temes. Ell va ser el mestre de les més grans cupletistes del Paral·lel (Raquel Meller, Bella Dorita, Ramoncita Rovira, Pilar Alonso ... cliqueu sobre per a més informació. ) i va morir al final de la guerra amb menys de 60 anys, totalment arruïnat. La bella Dorita va pagar el seu enterrament i la va cedir el nínxol on va ser descansen les seves restes.

Més informació: