dimarts, 7 de maig de 2019

HISTÒRIES DELS BAIXOS FONS DE BARCELONA (BARRI CHINO) II PART

Aquest cop mostraré a Ca'l Sacristà, l'arribada de la cocaïna, els inicis del transvestisme, la Bella Dorita, el marquès de Vinent o la Carmen de Mairena.


Foto Joan Colom, anys 50. 

Accés a la primera part:

LA BARCELONA DE CA'L SACRISTÀ

Cap al 1920 apareixia al carrer Peracamps un local anomenat Ca'l Sacristà. Amb la Criolla va ser el lloc de pitjor reputació de la ciutat.

"Miseria, vicio, prostitución, droga, robo, travestismo, invertidos, homosexualismo, artistas maricones, lugar de pseudo intelectuales..." Eren paraules que utilitzava la premsa sensacionalista del seu temps quan parlava dels dos locals, que malgrat tot van tenir un èxit espectacular. El seu origen era un local on anava a parar el millor de la ciutat: carteristes, contrabandistes, traficants i pinxos de malviure. Antonio Sacristà va ser qui es va fer càrrec del local el 1920.




ENTORN DEL TRANSVESTISME A LA BARCELONA DELS ANYS 20 I 30.

A molts locals de la Barcelona dels anys 20 i 30 es podien veure homes transvestits que per diferents motius buscaven la companyia d'altres homes. La Criolla o Cal Sacristà (després Wu-Li-Chang) eren els més freqüentats per ells.

Amb la Guerra Civil i la duríssima postguerra aquesta realitat s'invisibilitza, encara que no desapareix. Quedarà reduït al món de l'espectacle transformista, a determinades zones de Cadis, València i el Raval de Barcelona. A partir dels anys 70, amb la visibilitat cada vegada més gran de persones transgènere, també en aquestes tres ciutats i en menor mesura a Madrid. També llavors les persones transgènere comencen a ser conscientes de la seva identitat de gènere.


Més informació:  https://poldest.blogspot.com/2017/09/entorn-del-transvestisme-la-barcelona.html


Cap a 1932, procedència   La Criolla (III). Los travestis salvajes del barrio chino Del blog "No te quejarás por las flores que te he traído": http://lavaix2003.blogspot.com.es/2015/04/la-criolla-iii-los-travestis-salvajes.html 


EL "DECADENT" MARQUÈS DE VINENT I BARCELONA

Aristòcrata, anarquista i homosexual, Antonio de Hoyos (1885-1940) era digne d'una obra de Valle-Inclán. La seva presencia, amb una estrafolària tropa, va ser molt freqüent pels baixos fons de la ciutat, especialment a la Criolla.


Tot i ser un dels escriptors més populars dels anys 20, rarament es troben referències seves en els manuals de la literatura castellana, i quan apareix alguna referència rarament és positiva. Pels crítics era tan sols un escriptor cursi, fantasiós i amb un estil poc elaborat, els mateixos crítics que quan parlen de l'obra de García Lorca, Benavente o Alexandre mai assenyalen la seva homosexualitat, cosa que en el cas de Hoyos hauria estat impossible.





ARRIBADA DE LA COCAÏNA A BARCELONA, DURANT LA PRIMERA GUERRA MUNDIA

Durant la Primera Guerra Mundial, Barcelona es va transformar en la destinació turística de molts europeus que acudien a una ciutat en pau i amb una espectacular oferta d'oci.

Fins aquestes dates, la cocaïna la venien a les farmàcies com a remei, especialment per les seves capacitats anestèsiques. Es podia adquirir sense recepta. El preu era molt barat. Amb l'arribada massiva de turistes amb ganes de feta i l'augment de l'oferta d'oci, la demanda es va disparar.

Aviat la cocaïna va entrar pel port procedent de Marsella, aquesta ja anava principalment al món de l'espectacle. El consum va perdre la seva consideració de remei a ser associada a la festa i no a la medicina. Fins llavors l'absenta i l'opi van ser les substàncies més consumides. El baix preu de la cocaïna i les dificultats per trobar l'opi, molt perseguit per la policia, va fer que aquesta droga triomfés ràpidament.


1927  Opisso. Esquella de la Torratxa

LA BELLA DORITA, LA REINA DEL PARAL.LEL

María Yáñez, La Bella Dorita, es va guanyar al públic del Paral·lel més enllà dels anys daurats del cuplet. I va tenir la valentia de cantar els seus temes sense censura a la dura postguerra espanyola. 

Una centenària Maria Yáñez (1901-2001) poc abans de deixar-nos va rebre homenatge dels seus molts amics al Teatre Maragall de Gavà. "I ho va celebrar menjant una llagosta i una dotzena d'ostres. 'He soñado mucho con ellas ", va dir amb una mirada de plaer abans de donar-se un petit festí."

Més informació: https://poldest.blogspot.com/2018/03/la-bella-dorita-la-reina-del-parallel.html



LA BARCELONA DE CARMEN DE MAIRENA



La història de la Carmen Mairena és un exemple de les penúries de molta gent a un temps de intolerància i incomprensió.

En néixer li van posar el nom de Miguel, encara que sempre li va anar més la ploma que el clavell. Miguel Brau i Gou va néixer al barri de Sarrià, va començar a treballar com ajundant de farmàcia, però li agradava més animar la clientela cantant, que servint a les seves demandes.


Va deixar la feina per entrar d'extra en films d'Iquino, cobrant 700 pessetes per cada pel·lícula. D'allà va passar al món de l'espectacle actuant com boy en nombrosos locals de Barcelona.

A la fi dels anys 60 va iniciar una relació sentimental amb Pedrito Rico. La discreció no formava part de l'ADN de cap dels dos i van acabar detinguts en més d'una ocasió. Però Pedrito va poder marxar a Amèrica i Miguel va acabar a la presó.