divendres, 7 de març del 2025

VA DE DONES (II Barcelona i Catalunya)

 Història de dones que han deixat empremta: Assassinat Almodis de la Marca; Ende Pintix; Douda, comtessa de Barcelona; Ingilberga, abadessa de Sant Joan; Narcisa Fons, el trist final d'una dona catalana; Brígida Terrer i les beguines catalanes.




Més històries similars, 63:

https://www.facebook.com/media/set/vanity=leopold.estape&set=a.10215201042562030


L'ASSASSINAT DE LA COMTESSA ALMODIS DE LA MARCA

Almodis era una dona de gran personalitat i fortes ambicions, segurament aixó va motivar el fracàs dels seus anteriors matrimonis. L'atorgament de la cogovernança per part de Ramon Berenguer I, el seu espòs, no sols li va significar l'enemistat de la comtessa Ermessenda, també la de la família de la primera esposa del comte. En el cas del seu primogènit, Pere Ramon, l'enemistat anava unida en els drets de successió, que l'hereu veia amb perill.

De Pere Ramon ens ha quedat el seu caràcter malaltís, colèric i amb poca simpatia paternal. A Almodis no arribaven gaires elogis, a diferència de l'Ermessenda. Així l'1 d'octubre del 1071, la comtessa fou morta personalment pel primogènit, no se sap si escanyada o apunyalada, tenia 51 anys. La dura sentència canònica, tot i no ser Almodis del grat eclesiàstic, indica que va ser un crim deliberat.

No hi ha cap text que ens mostri l'actitud del pare i espòs, el fet és que aquesta tragèdia va escurçar la seva vida.

A Pere Ramon li van caure vint-i-quatre anys de penitència i dotze d'excomunió, anys de dejuni, empresonament fent penitència descalç. L'exili va ser a Jerusalem, però va morir a "Ispania", nom en què es coneixia Al Andalús, on hi va anar fugint de la sentència.


MÉS:
Els grans comtes de Barcelona. Santiago Sobrequés. Ed Vicens Vives.

 Imatge

1067 Ramon Berenguer I i la seva muller, Almodis de la Marca, junts al tron,





ENDE PINTIX
(Segle X Beatus de Girona. Ende Pintrix et Dei adiutrix (pintora i serventa de Déu) Museu Catedral Girona.)

Ende és considerada pels especialistes com la primera miniaturista de nom conegut a Europa, gràcies a la inscripció que apareix en el colofó del Beatus de Girona.

La imatge emblemàtica del "Beatus de Girona" és "La dona sobre la bèstia vermella". Porta a la mà el calze, que aixeca triomfant sobre el cap. Cavalca sobre una bèstia vermella, una espècie de cavall amb pic d'aixeta, urpes de lleó i cua rematada en cap de serp. Apareix també un esplèndid arbre de copa rodona, que recorda models musulmans.

Sobre si Ende va ser o no una monja s'apunta la idea que "Dei aiutrix" (servidora de Déu) pogués no referir al seu estat religiós sinó ser un tractament de caràcter honorífic per a persones d'alt rang, sent "depintrix" el reflex de la seva veritable vinculació amb la realització del Beat com a la cal·lígrafa i pintora.

Es juga així amb la possibilitat que Ende hagués estat una dona laica de la noblesa lleonesa amb grans coneixements que, més que una escritora o pintora, va exercir un paper de patronatge en la producció del manuscrit i en la complexitat de la seva il·luminació. Al segle X molt pocs homes sabien llegir i escriure i gairebé tots eren clergues.





Dhuoda, comtessa de Barcelona i Septimània

Va ser una noble carolíngia, del segle IX,autora del "Liber manualis", considerat primer tractat pedagògic medieval. Si no fos per aquest llibre, ningú sabria d'ella, ja que en ser dona els historiadors la van ignorar, una dona culta en temps de barbàrie i envoltada d'homes analfabets.

Aquest llibre, avui té més importància històrica més que literària, va ser una manera d'intentar mantenir el vincle amb el fill arrabassat, després de la mort del seu espòs i el seu fill primogènit. És el retrat d'una dama digna i culta, colpejada, però no abatuda per les dificultats de la vida.

El manual exposa molt clarament el doble sistema de valors que Dhuoda desitjava presentar al seu fill: el servei a Déu, d'una banda, però també l'adequada defensa de l'ideal d'una existència noble en aquesta vida. Dhuoda insisteix que ha d'actuar noblement, respectant els rangs imostrantcortesia amb tots, no només amb els seus iguals. Dhuoda està convençuda que aquesta conducta, quan es combina amb la devoció cristiana, li portarà tant la felicitat terrenal com la salvació eterna.
Com a dona del comte va haver d'ajudar aquest com a guerrer nefast que va lluitar al bàndol contrari al rei Carles el Calb, cosa que li va costar la vida. Després del cop Dhuoda es bolcaria en l'educació del seu segon fill. Guillem.

De la seva biografia poc en sabem, el 824, va contreure núpcies a Aquisgrà, llavors centre del poder carolingi. Bernard era cosí de Carlemany, la qual cosa va significar que fos el custodi de comtats fronterers situats més enllà del Midi: Barcelona i Girona. Per les seves escriptures, es dedueix que el marit no estava interessat en la comtessa. Va ser una dona religiosa, i una gran administradora, quan l'home marxava a la guerra, la dona era l'encarregada del funcionament dels dominis familiars. Era una dona culta, coneixedora de l'hebreu, el llatí, les llengües germàniques i occitanes.

Més.
Dhuoda y el «Liber Manualis»: una madre que se preocupa por la educación de su hijo.





INGILBERGA, L'ABADESSA MALEÏDA.

Va entrar al convent i es va fer càrrec del monestir, amb 20 anys i en un moment convuls, intentant defensar el ric patrimoni monàstic de les ambicions del seu germanastre Bernat Tallaferro, el germanastre per part de pare. Va aprofitar uns rumors que corrien, certs o no, sobre la falta de moralitat de les religioses, en general, i de la seva abadessa, en particular, va cercar tota mena d'ajuts per foragitar-les.

Ella, jove, inexperta i incapaç de fer front a tot, no se'n va sortir Tallaferro va anar a presentar el cas de les monges al papa Benet VI, al·legant que el monestir s’havia convertit en gairebé un bordell de meretrius. Davant les greus acusacions, Ingilberga no es va veure amb forces per anar a Roma a defensar-se i el 1017 va acatar la butlla papal que obligava a dissoldre la comunitat. El Papa va ordenar l’expulsió de les monges.

Les monges van ser repartides entre els monestirs de Sant Pere de les Puel·les i el de Sant Daniel de Girona. Ingilberga es va retirar a Vic, on va morir. Al necrologi del monestir de Sant Joan en va quedar constància: «El dia 7è abans de les calendes d’abril, al palau episcopal de Vic morí Ingilberga, de bon record, abadessa del monestir. Insigne en virtuts, suportà pacientment la persecució a causa de la justícia»




NARCISA FONS, EL TRIST DESTÍ D'UNA DONA DEL SEGLE XVII

Narcisa Fons i Puig fou una noble barcelonesa que es va veure immersa en un episodi de violència familiar i institucional.

La seva família va intentar evitar que casés amb el doctor IPastor i Mora,i per evitar-ho va ser recloïa contra la seva voluntat al Convent de l’Ensenyança, on va ingressar com a monja, per no obeir els designis familiars.

Amb 15 anys, Narcisa, va conèixer el doctor Pastor i Mora, i començà una relació amorosa secreta. D'acord amb la cúria, l'amant la va segrestar. Primer és conduïda a casa dels Tamarit, amics de la seva família, després a casa dels Junyent, que ajudà la jove a avançar la relació amb Josep fins al punt que decidiren casar-se per procurador. Descobert que els Junyent eren coneguts dels Pastor, Narcisa fou traslladada al Convent de l’Ensenyança, contra la seva voluntat.

Narcisa hi va arribar plorant, tement que l'obliguessin a fer-se monja. Mentre el seu promès es casava per poders. Però quan acabà el ritual del matrimoni i ell anà a buscar-la, però ja no hi era, havia decidit acceptar la voluntat familiar.

Es va iniciar llavors un procés de nul·litat: «no se declara como válida la unión porque en Narcisa prevalecía el miedo del secuestro» . Al final havia prevalgut també l’amenaça verbal i no verbal assegurant que perdria el dot. Una dona estava condicionada a rebre’l per casar-se i contrariar els pares o tutors també pressuposava una situació violenta.







Brígida Terrer i les beguines catalanes.

Per les dones del segle xv, la vida podia seguir dos camins: el del matrimoni, o el del claustre. Algunes van optar pel camí del mig, més lliure. Brígida Terrer va ser una dona burgesa i barcelonina, que va fer-se beguina. Una religiosa laica, sense dependre de cap autoritat masculina.

Brígida es va incorporar al beguinatge de Santa Margarida de Barcelona. Al cap d’uns anys, la família li va concedir un dot important. Amb aquests diners es va poder mantenir ella i les companyes que van entrar a la comunitat.

Allà combinaven la vida espiritual amb l’activitat de carrer: cura de malalts, especialment dels leprosos, sempre al marge de qualsevol autoritat familiar o eclesiàstica.

Sotmeses a pressió La seva vida independent d’una comunitat de dones despertava recels, i rebien la pressió de la jerarquia eclesiàstica. Davant d'això, el 1448, Terrer va demanar la protecció del Consell de Cent de Barcelona, però no n’hi va haver prou. Els diners que procedien de la família van començar a resultar insuficients, i la situació era cada cop més difícil. Finalment, el beguinatge va acabar i amb elles una experiència de llibertat de dones religioses.

Més:
Elles! 65 DONES OBLIDADES DE LA HISTÒRIA Agnès Rotger. Sapiens i l'Institut Català de les Dones.




dimecres, 29 de gener del 2025

RUTA CAP ELS ORIGENS DE BARCELONA

 Una ruta pel barri de la Ribera i el Gòtic per conèixer aspectes, històries i llegendes que van estar a l'origen de Barcelona.


Barcino, s IV



CONTINGUT:

La ruta intenta fer una aproximació als orígens de Barcelona. L'arqueologia ens permet conèixer com era la ciutat romana, però coneixem on van estar els primers llocs de culte cristià? Fins on arribava el call jueu? Quina relació tenia la ciutat amb els predicadors i inquisidors? Totes les carases indiquen bordells? Existien pactes d'agermanament entre persones del mateix sexe? Quin paper jugava la dona medieval? Els bordells tenien protecció reial i cristiana? Durant el recorregut intentaré contestar que en sabem i que no es vol saber sobre aquest tema.

SORTIDA: Born, carrer Comerç. 


FINAL: Plaça del Rei.



HORARIS:  Sortida de Gavà a RENFE, 8,50. Al Born a les 10,30

DURACIÓ: màxim dues hores.

DATES: dimarts dia 8

ASSISTENTS: màxim 20 persones ( fora que s'aporti megafonia)

PREU. La voluntat.



TEMES: 


- De quin lloc bé el nom de Barcelona?

-Qui no podia viure “ni dins, ni fora ciutat”?

-Qui està retratat al Retaule dels Reis Mags?

-On poden estar les primeres cases d'oració?

-Quin rei està enterrat a Santa Maria del Mar?

-Van existir els pactes d'agermanament (adelphopoisis) entre persones del mateix sexe a Catalunya?

-Gòtic o Parc Temàtic?

-La història de Sant Gos .

-La mort del rabí Isaac Mardofay.

-El Consell de Cent estava dins del Call?

-On estaven el bordelll i qui cobreva d'ells?

. i molt més....



LLOCS PER ON PASSAREM: 

Passeig del Born

Santa Maria del Mar

Carrer Argenteria

Via Leietana (muralles)

Just i Pastor

Carrer Ciutat (entrada)

Plaça Sant Jaume

Plaça Garriga I Bachs (Entrada a Sant Sever?)

Carrer Santa Llúcia

Plaça Nova 

Carrer dels comptes

Plaça Sant IU

Plaça del Rei.



INFORMACIÓ ADDICIONAL PER A LA RUTA.


1) Carrer comerç

Maqueta Convent Santa Clara


La torre segons un dibuix sense data d'Eduard Gràcia. (Arxiu Històric de Barcelona) S XIII





2) Passeig del Born





Ráplica d'una carassa, Ajuntament Barcelona


3) Santa Maria del Mar


4) Plaça de Santa Maria


Tomba Pere IV


4) Opcional: Carrer Mirallers:





5) Carrer Ciutat /Ajuntament



Porta del Mar, Pati LLimona





Plaça Sant Jaume inicis s XIX


 

6) Carrer del Bisbe


Santa Liberata


Frontis sant Onofre



7) Plaça Nova

(Mercat d'esclaus, carasses negres, sant Roc...)






Sant Roc, Biblioteca de Catalunya

:


8) Carrer dels Comptes







Maqueta Barcelona romana



Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós, darrer mestre de Montesa, representat al saló de Corts del palau de la Generalitat.


9) Plaça del Rei






Retaule del Conestable, Jaume Huguet



Palau Lloctinent


BIBLIOGRAFIA BREU:


CARANDELL, JOSÉ MARÍA. Nueva guía secreta de Barcelona. Ed Martínez Roca

RIERA SANS, JAUME. Sodomites Catalans. Ed Base.

SALES CARBONELL, JORDINA I BUENACASA PÉREZ, CARLES. Els nous espais cristians dins la ciutat clàssica (s III-VII dC) S.C.A

THEROS, XAVIER. Barcelona a cau d'orella. Ed Comanegra


BLOG DEL MNAC

RACO Revistes Catalanes d'Accés Obert

Blog la Barcelona diversa 


Em podeu seguir per instagram: 

https://www.instagram.com/234leopold/

dissabte, 7 de desembre del 2024

RUTA TERTULIANERA PER LA BARCELONA ANTIGA

 El dissabte 14 de desembre farem una ruta comentada per diferents indrets de Barcelona, veurem els baixos fons (bajos fondos) de la ciutat, abans de 1936, l'arribada de la Sexta Flota, la vila comtal i renaixentista, recordarem a Raquel Meller, Flor de Otoño, la reina del Chino, Gal·la Placídia, el Sant Ofici...

I acabarem a la fira de santa Llúcia, per a després, qui vulgui, anar a sopar junts.


Palau Reial Menor, seu dels templers. 


INICI                 Plaça Raquel Meller (Teatre Arnau/Paral·lel)

DIA                   14 desembre

HORA              5 de la tarda

DURADA         1 hora 40 minuts (aprox)

PREU               Gratuït.

ORGANITZA    El grup de tertulians

GUIA                Leopold Estapé, Expert en història LGTBI


Us adjunto tot un seguit d'imatges que us ajudaran a entendre alguns dels llocs per on passarem el dia 14. Recomano que ho porteu als vostres mòbils:


Raquel Meyer, cançó d'amor a una dona: 




Jean Gabin a la Criolla:



Flor de Otoño




Mis Barrio Chino 1934




La reina del Barrio Chino 




Miguel de Molina, Rafel de León y García Lorca





Retaule del Conestable





Saló del Tinell, 1920




Palu del Lloctinent




Tribunal del Sant Ofici




Façana antiga catedral de Barcelona:




Bibliografia: 

Arnalte, Arturo. Redada de violetas.Ed Egales
Villar, Paco. La Criolla, la puerta dorada del Barrio chino. Ed Comanegra.
Genet, Jean. Diari del Lladre, Edicions 62. 
Therós Xavier  La Sisena Flota a Barcelona (Ed. La Campana, 2010)
Riera i Sants, Jaume. Sodomites catalans. Ed Base.
Collel, Jaume. El músic de l'americana vermella. Ed RBA.
Carandell, Josep Mª. Nueva guía secreta de Barcelona. Ed. Martínez Roca. 


Blogs

La Barcelona diversa   http://poldest.blogspot.com.es/

dilluns, 12 d’agost del 2024

ROMA (I), VA DE DONES.

 La història de Roma s'explica gairebé sempre des del punt de vista masculí, però la dona romana ha tingut repetidament un paper de fonamental importància, sovint entre bastidors, però també vivint la seva pròpia època com a autèntica protagonista. A aquesta primera entrada us mostraré alguns casos:

Noms: Aurelia, mare de Juli César; Atia, mare d'August; Júlia, filla d'August; Gal.la Placidia; Cornèlia, mare del Gracs; Livia Drusila, esposa d'August; Júlia Mesa, de la dinastía dels Severs.


Dones amb poder, Vila del Misteri, Pompeia.


GAL.LA PLACÍDIA, EMPERADRIU REGENT (389-450)
(La dona que va voler ser reina a Barcelona)

Filla, germana i mare d'emperadors romans, la vida de Gal·la Placídia (389-450) no va ser un llit de roses.

Mentre el seu germà Arcadi animava als visigots a saquejar la Roma del seu altre germà Honori, aquest es refugiava a Ravenna, deixant Roma i a Gal·la a mercè dels bàrbars. El Papa Innocenci els obrí les portes a canvi de no tocar als seus aristòcrates refugiats a les esglésies, Honori va acceptar que s'emportessin a la seva germana, qui es va quedar a Palau per fer front a Alaric.

Aquest la va omplir de cadenes i se la hi va portar amb la seva horda, al costat de milers d'esclaus romans, per recórrer la península d'Itàlia saquejant. No està clar el tipus de tracte que va rebre durant aquest temps, encara que sembla que va estar en millor situació que els altres romans, encarregats de portar el dur pes de tot el saquejat.

Mort aquest, el nou rei va ser Ataülf, amb qui es va casar, en un matrimoni que en principi era de compromís. Amb ell va viure uns anys de pau, entre Tolosa i Barcelona, ciutat que volien fer capital del seu regne, ​​fins que va enviudar. Sigeric, el nou rei, va assassinar a tots els seus fills i la va vexar cruelment. Assassinat aquest, un nou rei, Walia, la va retornar al seu germà l'emperador Honori, que no la tenia en gran estima, gelós de la capacitat d'aquesta dona.

Però una altra vegada va ser utilitzada com a moneda de canvi i es va veure obligada a casar-se amb el general Constanci, amb qui va tenir un fill: el futur emperador Valentinià III i de nou va tornar a enviudar. De nou el seu germà la va maltractar, en aquesta ocasió amb intent de violació inclosa. Després d'això Gal·la i els seus fills van fugir a Constantinoble, Honori la va acusar d'haver conspirat contra ell en connivència amb els visigots.

Després de la mort del seu germà, el seu fill de 6 anys va passar a ser l'emperador i ella la Regent. Durant el seu mandat es mostrà intolerant amb les sectes religioses, els membres de les quals expulsà, com va fer amb els astròlegs; els jueus foren exclosos dels oficis públics. Gal·la Placídia, regent fins al 437, va poder mantenir una posició dominant sense exercir el poder militar, en mans del general Aeci va fer front a les hordes d'Àtila. El 437, quan el seu fill fou major d'edat i va poder governar, Gal·la es retirà de la primera línia política i es va dedicar a finançar obres religioses, com feien moltes reines vídues cristianes. Va morir a Roma a 60 anys. A l'Imperi d'Occident li restaven ja sols uns 20 anys de vida.


GAL·LA PLACÍDIA I INNOCENCI I DAVANT EL PRIMER SAQUEIG DE ROMA 410.

Amb la mort de Teodosi el Gran, els visigots es van convertir en un gran perill per l'Imperi d'Orient. Davant d'això l'emperador Arcadi els va convèncer que saquejar occident on governava el seu germà Honori, els seria més profitós, davant els grans tresors acumulats a Roma. I cap allà va marxar Alaric i els seus homes.

Davant el perill, Honori, es va anar a refugiar a Ravenna, i va deixar Roma al seu destí. Innocenci I va córrer a pactar amb els visigots, els deixaria entrar sempre que respectessin les esglésies, i així va ser, i les famílies més pudents van aprofitar per refugiar-se en elles amb les coses de més valor. Amb el saqueig van agafar a milers de romans com esclaus, i els van utilitzar per transportar el robat. Sols Gal·la Placídia, filla de Teodosi el Gran, els va fer front i va acabar encadenada i en mans d'Alaric.

L'impacte entre pagans i cristians va ser immens. Jerònim d'Estridó, va escriure: «la meva veu s'ofega a la gola i quan escric les meves llàgrimes entelen el text" Els cristians es preguntaven per què Déu no havia protegit la ciutat, els fugits a Àfrica ho van atribuir a la substitució de les antigues creences i ritus pagans per la nova religió cristiana. I Agustí d'Hipona a "La ciutat de Déu", va argumentar que els antics déus romans tampoc l'havien protegit i va desenvolupar la idea de les «dues ciutats»: la terrenal —Roma— que estava cridada a desaparèixer algun dia igual que qualsevol altra ciutat o Imperi; i la celestial que sí que era eterna i l'única a què els cristians havien d'observar lleialtat. Qui no es conforma, és perquè no vol.

Més "Historia del cristianismo antiguo", Carles Buenacasa, Bonalletra, 2018.





LÍVIA DRUSILA, DOLENTA DE PEL·LÍCULA.

Si algú va ser maltractat per les falsedats romanes, va ser Livia, l'esposa de l'emperador August. El seu cas és paradigmàtic de com la societat romana tractava les dones. La misogínia històrica i autors com Suetoni o Robert Graves la van convertir en una assassina implacable.

Lívia va ser la primera dona amb poder a Roma. Es va alliberar de l'opressió dels homes, gràcies al seu matrimoni amb August, i va ser molt estimada pel poble, tant, que van estar a punt de donar-li l'honorable títol de mater patriae (mare de la pàtria). Per tant, havia de ser presentada com una persona horrible, perquè altrament una dona no hauria arribat tan alt".

L'historiador Tàcit va atribuir amb rumors a Lívia els assassinats dels descendents d'August convertint-la en la "madrastra enverinadora", una figura, la de la madrastra, que ja a Roma s'associava a un concepte negatiu. I fins i tot va lliscar que hauria pogut ser la responsable de la mort del gran August, unes acusacions que han arribat fins als nostres dies a través de la novel·la Jo Claudi, de Robert Graves, convertida després per la BBC en una sèrie de culte. "Però si va morir als 75 anys, per què Lívia hauria esperat tant?".

IMATGE ; Siân Phillip, la Lívia de Jo Claudi BBC.
Més Bulos de la antigua Roma: mentiras de hace 2.000 años PATRICIA R. BLANCO EL PAÍS
Biblioteca Gonzalo de Berceo



JÚLIA MESA, AUGUSTA I DIVINA


Les dones romanes van patir doble marginació, la que per llei se'ls assignava i la que voluntàriament han exercit els historiadors ignorant-les. Aquest és el cas de Júlia Mesa, cunyada de Sèptim Sever.
Al costat de la seva filla, Júlia Soemias, van tornar el poder a la família dels Severs, després de l'assassinat de Caracal·la. Van aconseguir el nomenament d'Elagàbal,primer, i d'Alexandre Sever, després.


Mesa va ser nomenada Augusta i va rebre els títols de "mater castrorum et senatus". Donada la poca edat del nou emperador, van ser Mesa i Soemias els qui es van encarregar d'aconsellar el príncep i, a causa de la seva influència, van arribar a acompanyar-lo a les sessions del Senat, un fet insòlit fins al moment. Van arribar a organitzar un senat de dones al Quirinal, on es prenien decisions sobre la vida quotidiana dels romans,(1) que ha estat ignorat completament,


Júlia Mesa va ser divinitzada després de la seva mort.
La pseudo historiadora mediàtica, Mary Beard, ni tan sols cita les dues dones o Elagàbal. Sense comentaris. (2)


(1) Carles Buenacasa, Esplandor y ocaso de Roma. Ed Shackleton.

(2) a l'obra SPQR...






CORNÈLIA, MARE DELS GRAC

Cornelia Scipionis (Africana Minor) va ser la filla petita de Publi Corneli Escipió Africà. Es va casar amb Tiberi Semproni Grac, que era censor el 169 aC, i junts tingueren dotze fills, dos dels quals els famosos, Tiberi i Gai Grac.


Va rebre una notable educació, marcada pel filo hel·lenisme. Cornèlia era trenta anys més jove que el seu marit. Aquesta unió es va produir entre els anys 165 i 162 aC. Cornèlia va ser fidel al seu marit, només tres dels fills van arribar a l'edat adulta. Després d'enviudar, Cornèlia va decidir no tornar-se a casar. Va romandre fidel a la memòria del seu marit i es va dedicar a l'educació dels fills. Va buscar els millors preceptors de la filosofia estoica, que van marcar la formació sobretot dels homes.


Sobretot es va preocupar per la carrera política de Tiberi i Cayo, i va buscar aliances entre els fidels amics del seu pare i del seu marit. La seva correspondència mostra el poder i la influència que tenien algunes comares romanes a l'hora de prendre decisions.


Tiberi i Cayo Grac van ser tribuns de la plebs i semblava que seguirien el cursus honorum propi dels individus de la seva posició social. Però, davant dels problemes de la República, les seves decisions, que pretenien atendre reivindicacions de la plebs, especialment dels agricultors, van provocar la seva ruptura amb els grups dirigents i la seva mort de manera violenta a les mans dels seus enemics; primer Tiberi, l'any 132 aC, i Cayo pocs anys després.

Quan Cornelià va morir li va ser erigida una estàtua al Fòrum Romà amb una inscripció que deia Cornelia mater Gracchorum (Cornèlia, mare dels Gracs), com ella preferia abans que ser esmentada com a "sogra d'Escipió". Va ser la primera estàtua d'una dona erigida a un lloc públic.


En les seves Vides paral·leles de Tiberi i Cayo Sempronio Graco, Plutarc afirma que Cornèlia era molt hospitalària amb els seus convidats. Rebia a casa seva filòsofs grecs i tota mena de literats. Va portar amb gran enteresa i magnanimitat els seus infortunis, ja que havia sobreviscut el seu pare, el seu marit, els seus fills i altres familiars i amics.


Dante Alighieri la cita a la Divina comèdia, com un dels esperits que es troben al Limbe.


IMATGE
Cornelia, mare dels Gracos. Angelica Kauffmann, 1785. Museu de Belles Arts. Richmond, Virgínia. EUA.

Font,

250 mujeres de la Antigüedad, Roma.
Rosa María Cid López Ed. Pilar Pavon. Universidad de Sevilla.




JULIA MAIOR, FILLA D'AUGUST?

Un fet sempre m'ha estranyat, el matrimoni entre Octavi i Lívia, mai no va tenir fills. Això en un matrimoni que va legislar perquè els romans tinguessin fills (Lex Julia), no deixa ser estrany. Però tots dos van tenir fills en anteriors matrimonis, Octavi era pare de Júlia Maior (Julia Augusti filia) i Lívia de Tiberi i Drus. Així i tot d'aquest matrimoni que va durar més de 50 anys, no en va néixer cap fill.


L'explicació pot ser el 39 aC.
Júlia va néixer al si de la gens Iulia l'any 39 aC. Entre els seus avantpassats estaven Pompeu o del dictador Sul.la, a més de ser filla d'Octavi, llavors conegut com a fill del diví Juli Cèsar. Va tenir una infància plàcida a la llar d'Octavi, educada en un principi per la seva madrastra Lívia, ja que la presència d'Octavi era intermitent. Allí vivia la seva tia Octàvia i els seus cosins i els fills de Marc Antonio amb Fúlvia i Cleòpatra. Aquesta família s'havia distingit per l'amor a les lletres i per gens intel·lectualment brillants. Júlia va arribar a ser tractada com una deessa omplint Roma d'estàtues seves com si es tractés de Venus. Però Octavi no va tenir més fills. La clau segurament és al naixement de Júlia.


El costum roman deia que a Roma no es neix, s'aixeca. Això és pel fet que en néixer, les portadores col·loquen el nadó a l'atri, si el pare l'aixeca, significa que ho accepta i entra a la família, si no era abandonat.
I Octavi va aixecar Júlia, i tot seguit va repudiar la seva dona a Escribònia. La resposta benpensant era que ja estava embolicat amb la Lívia, però hi ha una altra possibilitat: la Júlia no era filla seva, però sabia que no tindria més fills i es va quedar amb la nena. Aquests romans¡¡

IMATGE
Bust de Jùlia Maior, Berlín, Altes Museum




ATIA, MARE D'AUGUST

Atia Balba Caesonia, va ser una llevadora romana que va viure al segle I aC. El seu personatge no s'assembla gens a la voluptuosa amant de Marc Antonio, a la sèrie HBO, Roma.

El seu pare era Marc Atio Balbo, senador romà emparentat amb Pompeu Magne. La seva mare, Júlia la Menor, era germana de Juli Cèsar, cosa que la convertia en neboda d'aquest últim.


Atia es va casar amb Cai Octavi Turino, procònsol de Roma. Va tenir dos fills: Octàvia, i Octavi, el futur August. Sobre el seu naixement, Suetoni relata una anècdota per exalçar la seva divinitat: que Atia en realitat hauria quedat embarassada del déu Apol·lo, que va prendre la forma d'una serp per introduir-se a la llitera on ella s'havia quedat adormida després de visitar el temple d'aquest déu. Com mostra la imatge que adjunto.


Les fonts mostren Atia com una dona molt respectada i tradicional, que seguia el que se n'esperava dins de la societat romana. Va ser una dona de fort caràcter, molt influent en la política romana, que va tenir un paper important en l'educació dels seus fills, rígida i disciplinària, potenciant-ne les qualitats i evitant que adoptessin altres costums innobles. Quan es va fer oficial el testament de Cèsar, Atia va intentar convèncer-lo que no ho acceptés, pel perill que comportava, encara que al final ningú va aconseguir dissuadir-lo. Atia va morir l'any 43 aC, any del primer consolat del seu fill, qui sempre es va mostrar molt atent amb ella, arribant a rendir-li els màxims honors possibles durant el seu funeral.


IMATGE
Gerro, facsímil del gerro de Portland (el gerro Barberini) El gerro original data d'uns 30-20 aC. Museu Memorial de la Guerra d'Auckland.

FONT.
250 MUJERES DE LA ANTIGUA ROMA. Editora Pilar Pavón. Autors diversos,





AURÈLIA, MARE DE JULI CÈSAR.

Procedia de la il·lustre família dels Aurelis, diversos dels membres dels quals, inclòs el seu pare, van ser cònsols. Estava casada amb Cayo Juli Cèsar, va tenir dues filles, a més de Juli Cèsar, una d'elles àvia d'August.


Aurèlia era una dona molt respectada, considerada un model de virtut. També va tenir un paper molt important en la criança dels seus fills, especialment a la de Cèsar. La relació entre ells sempre va ser molt propera, fins al punt que es va quedar a viure amb ell després de la mort del seu marit i va contribuir a l'educació de la seva neta, Júlia.


Quan el dictador Sul·la va perseguir els partidaris de Mario, Aurèlia va intercedir a favor del seu fill, buscant ajuda per evitar la seva execució i facilitar-ne el retorn posterior.


Un altre episodi molt conegut en què Aurèlia va estar implicada va ser durant la celebració del festival de la Bona Dea. Aquesta divinitat tenia un culte mistèric de caràcter exclusivament femení. Pompeia Sila, segona esposa de Cèsar, havia d'exercir d'amfitriona,
comptant amb la supervisió d'Aurèlia i la presència de les vestals. Però Publi Clodi va aconseguir infiltrar-se disfressat de dona, pel que sembla amb l'objectiu de veure Pompeia. Descobert per una esclava, l'escàndol de tal sacrilegi no va trigar a estendre's per tota la ciutat. Aurèlia va ordenar tapar durant la festa les imatges de la deessa perquè Clodi no pogués veure-les i va arribar a testificar contra ell al judici.


Per això Cèsar va repudiar a Pompeia: "la dona prudent no només ha d'estar lliure de culpa, si no fora de perill de qualsevol sospita infamant",
Aurèlia va ser abans que res un model de llevadora, un exemple d'inspiració per la seva prudència, modèstia i fidelitat als costums romans, va ser una dona molt influent i poderosa, amb capacitat de decisió i supervisió, i l'opinió de la qual era tinguda en compte tant per la resta de dones, com pels mateixos homes.

IMATGE
Sir Lawrence Alma-Tadema (1891). Primer paradís. Col·lecció privada.

MÉS.
250 MUJERES DE LA ANTIGUA ROMA. Editora Pilar Pavón