A Barcelona, la persecució del sindicalisme sota el franquisme va ser sistemàtica i implacable, ja que el règim considerava qualsevol organització obrera lliure com una amenaça directa a l'Estat.
Mai va reconèixer la llibertat sindical, al contrari la va perseguir amb totes les forces. Aquesta repressió es va articular mitjançant la il·legalització de sindicats històrics (com la CNT i la UGT) i la creació del Sindicat Vertical, l'única organització permesa que agrupava obligatòriament obrers i patrons sota control de la Falange.
La legislació franquista no era un cos legal democràtic, sinó un conjunt de "Lleis Fonamentals" dissenyades per a l'aniquilació de la dissidència i el control total de la classe obrera. Aquestes lleis permetien la persecució retroactiva, la tortura i l'empresonament sota una aparença de "legalitat".
La llei de Responsabilitats Polítiques de 1939, va ser l'eina principal de la repressió de postguerra. Declarava fora de la llei tots els partits i sindicats del Front Popular (CNT, UGT, etc.) i confiscava els seus béns.. Permetia castigar persones per fets ocorreguts des del 1934, com haver participat en una vaga o ser militant sindical abans de la guerra. Les penes incloïen la inhabilitació professional, l'exili interior, la pèrdua de nacionalitat o multes astronòmiques que passaven als hereus si el condemnat moria.
Es va crear el Tribunal d'Ordre Públic (TOP) Creat per jutjar "delictes polítics" com reunions il·legals, propaganda o associació no permesa. Va ser l'instrument principal contra les Comissions Obreres (CCOO) en els seus inicis. A la pràctica, qualsevol activitat sindical bàsica (reunir-se per demanar un augment, repartir un fullet o fer vaga) fos tractada com un atac a l'Estat, justificant així la intervenció de la policia i les tortures a comissaries com la de Via Laietana. A mi em van enxampar a una para d'autobus, on hi havia altre gent (reunión ilegal), portava una carta del sindicat vertical (propaganda ilegal). Anava a un funeral, però no hi havia arribat.
La represió va tenir 3 etapes:
La repressió de postguerra (1939-1950): Amb l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona el 26 de gener de 1939, molts líders sindicals van haver de fugir a l'exili o van ser detinguts. Es van produir nombrosos afusellaments al Camp de la Bota i empresonaments massius a la presó Model.
La reorganització clandestina i vagues: Malgrat el risc, el moviment obrer es va reorganitzar en la clandestinitat. Un moment clau va ser la Vaga de Tramvies de 1951, que va començar com un boicot ciutadà i va derivar en una vaga general que va forçar el canvi del governador civil i l'alcalde de Barcelona per la seva incapacitat de contenir la protesta.
L'aparició de Comissions Obreres (CCOO): A partir dels anys 60, el sindicalisme va mutar amb la creació de les CCOO, que utilitzaven les esquerdes del Sindicat Vertical per organitzar-se des de dins de les empreses (com a la SEAT). La policia política (Brigada Político-Social) perseguia activament aquests líders amb tortures, detencions i acomiadaments
La llista de sindicalistes afusellats durant el franquisme és tràgicament llarga, ja que la repressió es va centrar a escapçar qualsevol lideratge obrer. A Barcelona i Catalunya, les execucions es van concentrar sobretot al Camp de la Bota i al Castell de Montjuïc. Determinar el nombre exacte de sindicalistes víctimes de la violència franquista és complex, ja que la repressió no només va incloure execucions, sinó també empresonaments, tortures, caigudes accidentals desde les comissaries i depuracions professionals massives.
Es calcula que a Catalunya hi va haver entre 3.358 i 3.720 persones executades per consell de guerra. Molts d'ells eren líders i militants de sindicats com la CNT i la UGT, especialment durant la repressió més dura de postguerra (1939-1945), on es van produir el 96% de les execucions.
L'Arxiu Nacional de Catalunya té registrades 66.590 persones que van ser sotmeses a consells de guerra o tribunals militars a Catalunya entre 1938 i 1978. Una part molt significativa d'aquests processats eren activistes vinculats al moviment obrer. S'estima que uns 78.331 catalans van ser processats pel règim per motius polítics o sindicals. Això inclou no només els condemnats a mort o presó, sinó també aquells que van patir l'espoli dels seus béns o la pèrdua de la seva feina.
A partir dels anys 60, la violència es va transformar en detencions massives. Només l'any 1974, s'estima que uns 25.000 treballadors a tot l'Estat van patir suspensions de feina o detencions relacionades amb la conflictivitat laboral.
A Gavà, la repressió franquista va ser especialment dura durant la postguerra i va tenir un focus de resistència molt important en el sector industrial, concretament a la fàbrica Roca Radiadores, S'han documentat set persones de Gavà afusellades al Camp de la Bota per les autoritats franquistes.
Aqui els seus noms:
-Andreu Margarit i Comas: 34 anys. Pagès. Va ser afusellat el 4 de juliol de 1939.-Gabriel Ivern i Ivern: 35 anys. Pagès. Afusellat el mateix dia, el 4 de juliol de 1939.
-Josep Riera i Campderrós: 35 anys. Treballador. Afusellat el 14 de maig de 1939.
-Joan Soler i Busquets: 44 anys. Va ser tinent d'alcalde de Gavà. Afusellat el 4 d'octubre de 1939.
-Antoni Olivella i Pujol: 41 anys. Secretari del Sindicat de Pagesos (vinculat a la CNT). Afusellat el 4 d'octubre de 1939.
-Josep Roig i Roig: 41 anys. Pagès. Afusellat el 4 d'octubre de 1939.
-Joan Solé i Busquets: 37 anys. Sereno. Afusellat el 10 d'octubre de 1939.
Les seves restes es troben majoritàriament al Fossar de la Pedrera, a Montjuïc, on van ser traslladades les víctimes del Camp de la Bota.
II PART: Reorganització dels sindicats i memòria de les víctimes (Vagues de SEAT)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada