DE COM UN PROGRESSISTA PARTIDARI DEL ESPARTERO VA ACABAR CRIVELLAT PER LES SEVES TROPES

Era 1840 i Barcelona vivia les batusses entre liberals i progressistes. El bàndol dels progressistes eren partidaris del general Espartero, els liberals de la regent Maria Cristina. Francisco Balmas era un polític que deien prometia molt. 

La lluita va acabar amb Espartero com a Regent-Dictador, el mateix que dos anys després va bombardejar Barcelona indiscriminadament, afirmant que per al bé d'Espanya era convenient fer-ho almenys un cop cada 50 anys. Però no va esperar tant, el progressista militar ho va tornar a fer el 1843.

Tornant al 1840, a Barcelona es va produir l'anomenat ", un aixecament de l'alta burgesia catalana per donar suport a la Regent que es trobava a Barcelona. Abans els anomenats progressistes s'havien manifestat a la plaça de Sant Jaume contra el govern i la Llei d'Ajuntaments.

Els aldarulls van acabar a bastonades entre els bàndols i van tenir conseqüències immediates: imposició de l'estat de setge, fugida de la regent a França i la pujada com a regent d'Espartero.

Decret de l'Estat de Setge per part del general Espartero. 

Francisco Balmas era un polític i advocat del bàndol progressista, lligat al diari "El Guardia Nacional", partidari de l'Espartero. Va fugir del diari al ser atacat i cremat pels liberals, refugiant-se a casa seva al carrer Sant Pau. Els adversaris van atacar la seva llar, però ell era un expert tirador de la "Milicia Nacional", i va matar a quatre assaltants i en va ferir a prop de deu.

El Guardia nacional (Barcelona) 1836.1841

Aviat va córrer la veu, però la notícia es va tergiversar i a Balmas el van confondre per un lladre. La tropa al servei d'Espartero va acudir al lloc i el van crivellar com a un vulgar delinqüent. El seu cos fou trepitjat per la multitud, que després va recórrer els carrers amb les seves despulles.

Extracte de Barcelona en julio de 1840: sucesos de este periodo, con un apéndice de los acontecimientos que siguieron, hasta el embarque de S.M. la reina gobernadora en Valencia . José Taull, 1843. 

I així un progressista partidari de l'Espartero va acabar mort i humiliat per les seves pròpies tropes.

Més informació 

1840 Avalot de les levites: manifestació d'adhesió a Mª Cristina i Isabell II  https://www.llibertat.cat/2007/02/1840-avalot-de-les-levites-manifestacio-d-adhesio-a-m-cristina-i-isabell-ii-610