Durant la llarga postguerra espanyola, la venda i difusió de preservatius va estar estrictament prohibida per la llei franquista de gener de 1914 i, més severament, per la llei de 1941, que perseguia qualsevol pràctica anticonceptiva en sintonia amb la ideologia nacionalcatòlica.
Opisso, venda clandestina de condons
Malgrat la persecució legal, el producte es va continuar comercialitzant de forma clandestina a través del mercat negre (estraperlo) i sota estratagemes legals en farmàcies. Un bon exemple va ser LA JAPONESA, un Sex Shop, disfressat de Clínica Consultori.
A l'inici d'Arc del Teatre i gairebé davant d'un dels bordells més gran d'Europa, el de Madame le Petit, hi havia la botiga clínica de La Japonesa, regentada pel doctor Holgado. Disposaven d'estocs de gènere estranger (sovint francès) introduït de contraban pel port o per la frontera, com també de fabricació local, comercialitzats clandestinament com a mètodes de prevenció de malalties veneris. A causa de la llei de 1941 que prohibia estretament qualsevol mètode anticonceptiu, La Japonesa es va convertir en un espai de resistència mítica gràcies a la seva discreció. Tot i això molts policies i autoritats de l'època eren clients seus.
Com que els preservatius eren un bé escàs, molt car i sotmès a l'estraperlo, a La Japonesa s'administraven serveis de rentatge, desinfecció i entalcament de goma perquè els clients poguessin reutilitzar els preservatius de manera més o menys segura.
El centre era àmpliament conegut entre les dones de la ciutat (tant de classes populars, com prostitutes del barri com burgeses de l'Eixample) perquè hi facilitaven remeis, herbes, massatges o pràctiques per forçar la regla davant la por d'un embaràs no desitjat. El client (sempre un home) s'havia d'acostar al taulell i demanar un "profilàctic contra les malalties", eufemisme darrera el que s'amagaven els preservatius.
Miró i Dalí als anys vint es estaven fascinats per l'espectacle que descobrien al seu aparador. Dalí va descriure un condó que duia adherida a tota la superfície una sèrie de triangles també de goma; era l'anomenat consolador de càstig.
L'establiment era tan conegut que surt ressenyat en obres de crònica urbana com la famosa Guia Secreta de Barcelona de Josep Maria Carandell. Tot i que la policia franquista i les autoritats catòliques sabien perfectament què s'hi feia, el local va aconseguir sobreviure durant dècades en el teixit canalla del Raval gràcies a una barreja de suborns, l'empara de la "prevenció sanitària" de la sífilis i una clientela fidel que incloïa personatges de tota condició social.
Segons Carandell, entre els seus visitants més famosos destacaven;
-Ava Gardner: L'actriu nord-americana, coneguda per les seves llargues, salvatges i apassionades nits a la Barcelona dels anys 50, freqüentava el local a la recerca d'articles gairebé impossibles de trobar a l'Espanya de l'època.
-Salvador Dalí: El pintor empordanès, sempre fascinat pel submon llibertí, l'erotisme bizarro i el teixit canalla del districte cinquè, va ser un altre dels compradors cèlebres d'aquest establiment.
-Romy Schneider: Segons expliquen les cròniques de l'establiment, l'actriu austríaca va visitar el local i va quedar tan fascinada per un giny eròtic de goma anomenat "París viril" que en va arribar a comprar fins a sis unitats d'un sol cop.
-Luís Miguel Dominguín: El famós torero, conegut tant per la seva feina a les places com per la seva intensa vida amorosa de l'època (que va incloure relacions amb la mateixa Ava Gardner), també adquiria material discretament a la botiga.
-Els germans Goytisolo: Els escriptors (José Agustín, Juan i Luis Goytisolo), cronistes i assidus de la vida nocturna i canalla dels barris baixos de Barcelona durant la postguerra, coneixien perfectament el local i els seus serveis de prevenció.
-La Chunga: La mítica ballarina i pintora de flamenc, estretament lligada a la vida artística i bohèmia del Raval de mitjan segle, forma part dels personatges populars que travessaven el llindar del carrer de l'Arc del Teatre.
 |
| Simulació de l'Ava Gardner per Arc del Teatre (La Japonesa estava a l'altre costat) |
El gran mèrit de La Japonesa va ser connectar dos mons totalment oposats gràcies al tabú del sexe. Burgesos de l'Eixample i marits rics que, després d'una nit d'aventura en prostíbuls d'alta volada com el pròxim Madame Petit, acudien plens de remordiments i por a buscar els famosos "lavatges de permanganat de sosa" per evitar la sífilis, de terribles efectes secundaris. També prostitutes del carrer, mariners estrangers del port i els artistes dels teatres del Paral·lel que necessitaven mantenir la seva activitat en un entorn on qualsevol mètode anticonceptiu estava severament castigat per la llei.
La relació entre el consultori La Japonesa i el cèlebre prostíbul Madame Petit era de simbiosi comercial, sanitària i veïnal absoluta, ja que operaven paret per paret al carrer de l'Arc del Teatre. Mentre Madame Petit ocupava el número 6 d'aquest carrer, La Japonesa estava situada pràcticament al davant i a pocs metres, al número 5, creant un autèntic ecosistema de l'erotisme i la clandestinitat al Barri Xinès de Barcelona.
 |
| Interior del bordell de Madame Le Petit, on tot era posible. |
Quan una de les treballadores de Madame Petit patia un accident o necessitava mètodes de prevenció immediats, acudia directament a La Japonesa. El "doctor Holgado" (propietari del local) els facilitava remeis casolans, pomades i els cèlebres rentatges medicinals amb permanganat de potassi per tallar qualsevol brot de malaltia venèria o intentar frenar un embaràs no desitjat.
Amb la famosa llei d'abolició de la prostitució de 1956, els bordells es van tancar, entre ells el de Madame Le Petit, se'n va anar generalitzant la penicil·lina, l'edat i els nous costums van acabar amb botigueta del doctor Holgado.
BIBLIOGRAFIA
