EL DIA QUE JAUME II EL JUST VA CULPAR A LA SODOMIA PER LES MALES COLLITES.

Segurament la sodomia mai va ser una gran preocupació per aquest rei, ni per cap de la seva nissaga. Les riqueses dels templers i la rivalitat d'un noble rebel van ser un bon pretext per poder solucionar els greus problemes de tresoreria de la corona.

Jaume II el Just. 

Rotlle genealògic del Monestir de Poblet

Els Usatges no condemnaven la sodomia; fins al regnat de Jaume I estaven en vigor les antigues lleis visigodes (Lex Visogutorum), però aquest rei les va abolir. Va ser llavors quan Ramon de Penyafort va incloure com a delicte el pecat nefand als decretals del Papa Gregori IX: "Aquest pecat reclama una venjança per part de Déu, perquè com diu Sant Agustí, viola l'associació que ha d'existir entre Déu i nosaltres: la perversió del desig sexual embruteix la naturalesa de la qual ell és el seu autor" Ramon de Penyafort. (1)

Les Decretals de Gregori IX o Liber extra, compilades pel predicador de Penyafort, eren d'obligat compliment tant pels regnes cristians, com per la mateixa església. Al bon rei "Just" li va donar idees.

Liber extra, Biblioteca Medicea Laurenziana Florencia

El primer a rebre va ser Ponç Hug d'Empúries enfrontat durant molts anys al rei amb el suport de l'església i França. L'expeditiu comte va decidir quedar-se amb els béns templers, quan França els va condemnar.

Sepulcre de Ponc Hug V a la Basílica de Santa Maria a Castelló d'Empúries

A més, els embolics d'aquest comte no van acabar aquí; d'entre les seves files va sortir un poderós rival: el seu fill Hug i hereu. Aquest veia amb mals ulls l'estreta relació entre el seu pare i el seu favorit Pere d'Exessa. No va dubtar a acusar el seu propi pare de tenir relacions "pecaminoses" amb el seu favorit:":«Com m'adobaré jo ab el Tray-dor mon pare qui fa aquell pecat ab en Pere de Xesa i li ha donats IIIIo Vmília sòlids de renda ea mi no vol res donar-ne? »(1) Poc després Hug apareixia mort, tot indica que assassinat pel favorit del mateix pare.

Processar a tot un poderós senyor feudal a la Catalunya d'inicis del segle XIV era un fet complicat, però si intervenia una acusació de sodomia, tot s'abreujava i és al que va agafar Jaume II per acabar amb el seu incòmode rival. Amb aquesta acusació Ponç Hug perdia tots els seus suports, especialment els eclesiàstics que sempre li van ser favorables en les seves mil i una aventures. Les decretals eren d'obligat compliment per ambdues parts.

En el judici celebrat, els testimonis van declarar que el comte practicava la sodomia amb els seus vassalls, que aquests es veien obligats a acceptar-ho a canvi de regals o tortura. Gràcies als cruels interrogatoris van sortir una infinitat de testimonis que van assenyalar haver estat assetjats per ell o haver vist com tenia relacions amb altres homes. Entre ells va destacar el del cavaller Joan de Cornellà, qui va declarar haver tendit relacions sexuals amb el seu senyor durant 30 anys: "Comes comensa a pessigar el dit Jacme a la Cuxa et en el flanch et metres en joc a b ell, et iste teste dixit ei quod non faceret et dormiren (...) menges posuit alteram manum suarum in membro virili ipsius teste et ipse testc sentiens hoc, cum manu sua impulit manu predicti "(2) També tots els testimonis assenyalen que el comte feia de" femella "(dona), això en l'Edat Mitjana era un agreujant.

Els historiadors coincideixen en l'apreciació que aquest busca-raons comte va poder tenir relacions homosexuals, però que mai haurien sortit a la llum pública si aquest no s'hagués enfrontat constantment al poder reial. Al final el comte va pagar una alta suma al rei, i tot arreglat.

Barcelona segle XIV, Arxiu Històric de Barcelona

Paral·lelament el rei Just va iniciar un procés contra els templers, també amb una acusació de sodomia. L'objectiu era aconseguir els seus suposats tresors. Inicialment el rei no havia donat suport a la repressió iniciada pel seu rival francès Felip IV el Bell. Quan va veure que defensar als templers era una batalla perduda, l'astut Jaume II va canviar de parer i va ordenar la detenció dels templers i la confiscació de tots els seus béns. Es va iniciar un llarg i complex procés que va durar cinc anys.

Palau Reial Menor, seu dels templers a Barcelona.

El rei va al·legar que els crims sodomítics comesos per l'Ordre havien enfadat a Déu i causa d'això eren totes les desgràcies i mals que afligeixen la humanitat, assenyala la seva profunda desolació per l'engany del qual ha estat objecte, sens dubte "obra del diable". Però els frares militars es van fer forts en els seus castells, i acabar amb ells hauria debilitat els regnes. El rei "just", molt pragmàtic va buscar una solució pactada.

Així el Concili de Tarragona va dissoldre l'orde del temple el 1312, però es van crear noves ordres, com la de Montesa o la de l'Hospital, els béns templers van ser repartides entre elles. De nou (2) aquest rei va utilitzar la sodomia per acabar amb un grup molest, de nou al final es va imposar el pacte i no la confrontació.

Coincidint amb aquest procés la Cancelleria del Rei va presentar nombroses denúncies contra suposats sodomites, va ser entre els anys 1307 i 1318. Els més nombrosos van ser el Regne de València contra els musulmans que practicaven el pecat nefand. Segons Jaume Riera i Sans (1) el canceller utilitza un ferotge llenguatge, parla de crim sodomític, adverteix de conseqüències apocalíptiques si no s'actua: "La sodomia és cruel i nefanda, detestable i avorrible, és una pesta, és una ofensa al creador i un ultratge a la naturalesa" "Els sodomites cometen crims que els animals avorreixen, un crim que fa l'aire pestilent i origina l'escassetat de gra a les ciutats, es tracta d'una manifestació de l'Anticrist. "

Possiblement les causes de la persecució van ser més aviat econòmiques o polítiques, que religioses. Un cop va aconseguir la Corona els fons econòmics, els problemes que causava la sodomia van desaparèixer; si hi havia mala collita la culpa va a tornar a ser el temps. Més endavant va arribar la pesta de nou es van buscar culpables: jueus i sodomites serien els sospitosos habituals.



(1) Riera i Sans, Jaume. Sodomites catalans. Història i vida, s XIII-XVIII. Editorial Base.

(2)Procés d’acusació de Sodomia a Ponç V

http://metmach.blogspot.com.es/2008/11/procs-dacusaci-de-sodomia-pon-v.html