Pere IV, Condestable de Portugal, va regnar tot just 3 anys durant la Guerra Civil entre Catalunya i el rei Joan II, a mitjans del segle XV. El seu pas per Catalunya es va caracteritzar per una persecució ferotge de l'heretgia i la sodomia.
.jpg) |
| Capella Reial de Santa Àgata (Barcelona). Retaule del Conestable, obra de Jaume Huguet (1464-1465). |
El 1461 moria el primogènit de Joan II, Carles de Viana, possiblement enverinat per la família de la segona esposa d'aquest rei, l'ambiciosa família Enríquez, per facilitar la successió al tron del segon fill d'aquest rei, Ferran el Catòlic.
La noblesa i el clergat català es van revelar contra aquest rei i van provocar que les institucions catalanes nomenessin Enric IV de Castella. Aquest renunciava en 1463 i llavors nomenaven rei al Condestable de Portugal amb el títol de Pedro IV. Ni la burgesia, ni la "pagesia de remença" acceptaven de bon grau aquest nomenament per raons diferents, especialment en representar l'aristocracia mes conservadora i als grans nobles feudals.
Pere IV era un home aparentment culte i refinat, segons alguns historiadors, per a la majoria un estrateg desastrós, pocs assenyalen que era un fonamentalista religiós. D'ell va ser l'encàrrec de l'espectacular Retaule de Conestable de Jaume Huguet (1464) que es troba a la Capella de Santa Àgata. En contra seva, va voler aconseguir el cel eliminant qualsevol vestigi d'heretgia o sodomia a Catalunya.
 |
| Aquest retaule es pot observar a la Capella de Santa Àgata (Museu de la Ciutat, Barcelona) |
La Corona d'Aragó no es va caracteritzar per una persecució sistemàtica dels anomenats crims de sodomia. Ni les Constitucions Catalanes, ni els furs aragonesos o valencians ho contemplaven com a delicte, si alguns furs locals i sobretot el dret canònic, integrat al cos jurídic medieval.
En temps de Jaume II es va viure una època de certa persecució, segurament més per motius econòmics i polítics (eliminació de rivals incòmodes com el Comte d'Empúries o la confiscació de béns templers), que religiosos. Pere el Cerimoniós va intercedir per salvar diversos reus. Amb l'arribada del Conestable, tot va canviar.
El seu breu regnat es va caracteritzar per una brutal persecució del que considerava la immoralitat. Segons Jaume Riera (Sodomites Catalans):
"Volia aparèixer com a bon governant, i per obtenir l'auxili de la divinitat, va programar la neteja de sodomites, bíguem, blasfems, adúlters i nigromants"
 |
Per això va afavorir la recompensa a delators que li van permetre fer una implacable persecució de qualsevol vestigi d'immoralitat, especialment contra els sodomites. Les denúncies van afectar totes les classes socials, fins i tot va afectar un conseller de la ciutat de Barcelona anomenat Joan de Llobera que a més era clergue. Això el va portar a un enfrontament amb l'església i el govern de Barcelona.
El judici contra el conseller va estar envoltat de tensions, l'església i els restants consellers pressionaven a favor seu, el rei els tirava per cara que defensessin un practicant del pecat nefant més que els lladres de la ciutat. Finalment va ser penjat i cremat el seu cadàver, per primera vegada es va realitzar dins de la ciutat per a més terror i escarment públic. Va ser a l'interior de la muralla al Pla de l'Os, avui Rambles/Pla de la Boqueria de Barcelona.
Durant el seu breu regnat es van executar entre 6 i 10 reus acusats de sodomia, una campanya tan ferotge no tornaria a aparèixer fins entrat el segle XVI i una vegada la Inquisició va tenir competències per perseguir els sodomites.
 |
| Tomba Pere IV, Santa Maria del Mar |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada