Petites narracions que ens apropen al que va ser la Barcelona del passat: la sodomia heterosexual, la Asturiana miss Distrito V?, Nicolau d'Eimeric inquisidor, fagel.lants i carasses.
 |
| Bestiari medieval, MNAC. |
NICOLAU D'EIMERIC, EL TENEBRÓS.
Nicolau Eimeric va ser un inquisidor general a la Corona d'Aragó. Es va caracteritzar per l'enfrontament amb Pere el Cerimoniós i l'atac contra les obres de Ramon Llull i els lul·listes; el rei el va prohibir predicar a Barcelona.
Abans va acusar el conseller Bartomeu Genovès d'heretgia per la seva obra Novisimis Temporibus, en la que suposadament aquest feia apologia de l'Anticrist. La condemna del conseller, sense donar-li el dret a defensar-se, va provocar la ruptura definitiva de la ciutat amb els dominics, i va posar la ciutat d'acord per edificar l'edifici del Consell de Cent a l'actual carrer Ciutat, futur seu de l'Ajuntament de Barcelona.
Pere el Cerimoniós el va expulsar de Barcelona pel seu atac contra les obres de Ramon Llull i els lul·listes el 1366, també el seu odi contra els jueus o els sodomites el va caracteritzar.
A la mort del rei Pere va tornar, on Joan I el donava suport, però en poc temps es va fer tants enemics que va acabar marxant a l'exili, on va acabar conspirant amb els "antipapes" d'Avignon. Martí l'Humà el va deixar tornar a Girona, on va morir el 1399.
ELS FLAGEL·LANTS DE LA PESTA
A l'edat mitjana va sorgir un moviment laic que pensava que, recreant la Passió de Jesús i fent dures penitències, aconseguirien salvar-se de la pesta negra, a la qual consideraven un càstig diví, motivat pels pecats de l'home i especialment pels jueus.
Va sorgir al nord d'Itàlia, cap al 1250. L'església catòlica no ho va veure amb bon ull perquè no ho va poder controlar, i així el moviment fou prohibit pel Papa en 1261.
A Catalunya, al s XIII, practicaven la flagel·lació normativa els frares de la penitència de Jesucrist o frares del sac de Barcelona i de Perpinyà, refosos aviat en el moviment augustinià.
Quan el 1346 els flagel·lants van començar a atacar els jueus que trobaven al seu camí, acusant-los de cometre crims que "feien enutjar a Déu", Climent VI va ordenar iniciar la persecució dels flagel·lants, als quals també se'ls culpava per ser els "responsables" de la Pesta Negra que es va agreujar en 1348., amb la qual cosa van passar a formar part de la llarga llista de culpables de la pesta.
Per on passaven creaven la por i la mort, per això al final van ser erradicats.
IMATGE Il·lustracions de la Crònica de Nuremberg, de Hartmann Schedel (1440-1514)
VA DE CARASSES
(Ramus ad ianuam appensus corpus vendibile significat")
La frase s'atribueix a Isidor de Sevilla, que cita els bordells sevillans assenyalant: "Una branca penjada a la porta, significa cos a la venda". Per això les dones que venien els seus favors sexuals eren conegudes com a "rameres".
Els primers bordells legals a Barcelona són del segle XIV, instituïts pel rei Joan I i amb el beneplàcit eclesiàstic. Pagaven tributs a tots dos i a les festes de guardar els tancaven i les treballadores eren portades als convents on es vigilava si tenien alguna malaltia de transmissió sexual, de ser així ja no tornaven a sortir al carrer.
Amb la Guerra dels Segadors van entrar a Barcelona soldats francesos, per indicar on estaven els bordells es van autoritzar les carasses, on un posaven una branca de flors. Les més conegudes es conserven als carrers Miraller, Mosques i Carabassa, al carrer de les panses es pot trobar una segurament portada d'un antre lloc.
La carassa que he compartit està a l'Ajuntament de Barcelona, segurament és una rèplica amb les branques esculpides.
LA SODOMÍA HETEROSEXUAL
Encara que inicialment el concepte sodomia anava lligat a les relacions sexuals no reproductives, amb el temps es va unir al sexe anal, popularment conegut com el "conèixer per darrere".
Les dues sentències més greus que coneixem contra homes heterosexuals acusats de sodomia van tenir lloc a la Barcelona. Un va ser acusat de practicar la sodomia amb la seva dona. La pena tan greu va ser per exercir d'alcauets; a Barcelona els bordells eren legals i donaven els seus tributs a església i rei, però la competència era durament perseguida. Ell va ser condemnat a morir a la forca i ser cremat posteriorment, ella va ser bandejada.
El segon cas va ser contra un esclau, acusat de sodomia. En aquest cas, l'acusació era de violació, segurament contra una dona lliure. També va ser penjat i després cremat fins a reduir-lo a cendres. La denúncia no procedia de la dona, per la qual cosa es va poder tractar de relacions sexuals consentides. Cap d'aquests dos casos no va ser portat per la inquisició.
Al final de la Conquesta de Granada una sèrie de trobades sexuals es van produir a la ciutat de Loja. Prohoms, matrimonis, criats mantenien relacions sexuals de tota mena, intercanvi de parelles, relacions homosexuals... Tot lluny de les conviccions més tradicionals o dels rols assignats a home i dona. Coneixem tots els fets per les declaracions de 12 testimonis davant el Sant Ofici, després que algun d'ells denunciés els fets.
Entre els segles XVI i XVIII, els tribunals del Sant Ofici a la Corona d'Aragó van dictar 26 sentències sobre el delicte de sodomia entre home i dona. La majoria dels casos eren matrimonis, i les dones van assenyalar no haver estat forçades a mantenir aquest tipus de relacions.
A Barcelona dos judicis van afectar homes procedents de França. El primer va ser absolt el 1575 i la seva dona acusada de ser adúltera. El segon tres anys després va ser condemnat a 200 assots i galeres perpètues per haver mantingut relacions sexuals amb la seva dona, per força i per darrere. Ella el va denunciar.
Aquí un resum dels casos més coneguts: https://leopoldest.blogspot.com/2016/08/la-inquisicion-y-la-sodomia-heterosexual.html
L'ASTURIANA, MIS DISTRICTE 5, 1934?
Hi ha dubtes de si va ser ella o Candelaria Biarnés, o eren la mateixa persona. La realitat és que va provocar un gran escàndol entre la premsa que es dedica a escandalitzar-se per espantar els seus lectors dels mals que cauran sobre d'ells.
Diuen que l'Asturiana era la més bella de la Criolla. Però ¿qui s'amagava darrere d'aquest bell rostre femení? Apareix citada en nombroses publicacions sobre la Barcelona dels anys 30, també als reservats de la Criolla al costat de Flor de Otoño, amb roba masculina. Ningú va escriure la seva biografia.
L'Asturiana apareix sovint citada en la premsa de l'època o en la interessant publicació del periodista Francisco de Madrid "Sang a les Drassanes" de 1926 (reeditada per La Vanguardia). La cita en masculí i l'anomena invertit. Cita a les seves companyes "la Cojitos" la "Madriles", la Granota, l'Eloisa ... Assenyala que apareixien en multitud de "festes d'invertits" als quals acudien "parelles d'invertits vestits de dona", compta que era assídua en els reservats l'Hotel Palace, o en els del 'Paral·lel, segurament també en la Criolla o Cal Sagristà. Poc més sabem d'ella, de qui mai ningú es va interessar en la seva biografia.
També hi ha breus referències, en negatiu sempre, a la premsa de l'època, El seu nom artístic era Candelaria Biarnés. Normalment, no utilitzaven el cognom, i per això ha portat a moltes confusions, no gaire clares.
El fet de sortir com miss Districte V va fer sospitar a la premsa del seu temps (des del Diluvio fins al Papitu) que es tractava d'un "home". Assenyalaven que "com no sortien en banyador, no podien conèixer el seu gènere", jo no sabia que es pogués conèixer el gènere d'algú si va en banyador. Anys abans a un concurs similar va ser el transformista català d'origen filipí DERKAS, i va passar a Berlín traient-se la perruca un cop guanyat el concurs. Cert, una persona transvestida va guanyar el concurs de miss Districte V, Candelaria o Asturiana ?, el misteri segueix.
Informació completa: https://poldest.blogspot.com/2020/07/lasturiana-la-candelaria-mirko.html
.jpg)
.jpg)
