dilluns, 24 d’abril del 2017

UNA RUTA PEL BARRI GÒTIC (III PINTURA I ESCULTURA GÒTICA)

A la tercera entrega d'aquest viatge pel barri em centraré amb la pintura i escultura gòtica que hi podem trobar.


1ª Part:  http://poldest.blogspot.com.es/2017/04/una-ruta-pel-barri-gotic-de-barcelona-i.html
2ª Part: http://poldest.blogspot.com.es/2017/04/una-ruta-pel-barri-gotic-ii-entorn-de.html




A la primera part en vam centrar a la Plaça de Rei (clic). Després vam donar un tomb per l'entorn de la catedral (clic). Ara ho farem tan sols amb l'art gòtic, ja que neguen malintencionadament la seva existència a la zona. Però en fer-ho no podem oblidar que és una zona rica en restes romanes, romàniques, renaixentistes, barroques, modernistes i neogòtiques. Una zona fruit de més de dos mil anys d'història.




Iniciarem el recorregut a la Capella de Santa Àgata, gòtica. Hi trobarem l'espectacular retaule del Conestable, també conegut com a Retaule de l'Epifania, és un retaule d'estil gòtic català realitzat al tremp per l'artista Jaume Huguet l'any 1464. Temps de Guerra Civil, el rei Pere IV  (clic)es va voler immortalitzar al retaule.









La catedral de Barcelona es va salvar de les moltes revoltes que va patir la ciutat, per aquest fet al seu interior és dels llocs on millor podem gaudir del gòtic en tota el seu esplendor:


Retaule de la Transfiguració, Bernat Martorell


Retaule de Sant Sebastià i Santa Tecla, 1486


Frontís de Sant Onofre


Un dels retaules que em criden l'atenció és el de Sant Cosme i Sant Damià. La capella havia de ser dedicada a les Santes Clara i Caterina però al final es va dedicar als dos metges. Fou encomendad al taller del Bernat Martorell. Sota encara podem observar a un Sant Sebastià vestit, barbut i molt discret. Cosme i Damià eren germans de fe fins el segle XIV en que  es va decidir que també ho eren de sang. 





La catedral té 215 claus de volta, les més grans de les quals són les de la nau principal:





Al Museu Diocesà de Barcelona, al palau Pia Almoina, hi podem trobar també una bona selecció de pintures i escultures gòtiques. . Es va obrir al públic l'any 1991, el museu recull una col·lecció d'obres d'art d'esglésies del Bisbat de Barcelona des del seu inici fins als nostres dies. Anteriorment va estar ubicat al seminari conciliar.

Retaule de Sant Joan, Bernat Martorell

1347 Retaule de Sant Jaume



Segle XIII tomba de l'Arnau de Vilanova


A l'antic Palau reial major es troba el Museu Marès, inaugurat en plena postguerra el 1948. Entre les moltes obres donades pel col·leccionista hi podem trobar tot un seguit de llibres incunables o mostres d'escultures medievals.



Mare de Déu amb el nen

Jesus camí del calvari

Fins aquí algun dels molts elements gòtics d'interès que es poden trobar a la zona. Espero que els que neguen el gran valor artístic de la zona els faci replanteja. Encara que suposo seguiran recordant els elements neogòtics afegits, gran argument de qui reforça els seus arguments amb ignorància i mala fe. Alguns d'ells és divertit veure com després comparteixen elements del segle XIX als seus perfils tragan-se que són gòtics, però clar no estan a Barcelona, aquí tot s'hi val.


dissabte, 22 d’abril del 2017

EL JUDICI CONTRA ISAACH MARDOFAY PEL DELICTE DE SODOMIA

El primer d'octubre de 1365 era cremat a Barcelona el rabí Isaach Mardofay, pel delicte de sodomia. En adonar-se el rei Pere el Cerimoniós va entrar en còlera. Que va passar?





Les poques execucions que es coneixen a Barcelona pel delicte de sodomia van ser entre el final del segle XIV i inicis del XV. Després un llarg conflicte de competències va impedir noves execucions, motivada per l'entrada de la Inquisició a Catalunya, amb l'exclusivitat per perseguir la sodomia. Tan sols un breu període a l'inici del regnat del incompetent Felip III i durant la Guerra dels Segadors, van ser les excepcions. 

Els judicis més importants van tenir lloc a inicis del segle XIV, Jaume II el Just un dia va descobrir que tenia les arques de la corona buides i va decidir processar a templers i al seu gran rival el comte d'Empúries sota el delicte de sodomia, per justificar-ho va dir que déu estava enfadada amb els catalans al veure com no perseguien als sodomites. La sang no va arribar al riu, el rei va rebre bons ingressos i els culpables no van patir dures penes. 


A mitjans del segle XV la terrible peste negre s'originava a la Xina, en poc temps es va escampar fins a Catalunya. Uns 20 milions de persones van morir per aquesta pandèmia. La ignorància popular alimentada per interessos pocs clars va proclamar que la causa era la "Ira de Déu" i enlloc de buscar la arrel del problema es van buscar culpables entre "els altres" com sempre passa, els primers en rebre van ser els jueus, però també sodomites, remeieres (bruixes) i heretges, 
El 1348 va arribar la terrible pesta a Barcelona. La població va veure com afectava més als cristians que als jueus amb uns costums higiènics més desenvolupats. L'odi contra els jueus ràpidament va créixer, però el temor al rei Pere, el seu protector, va impedir qualsevol revolta. 

En absència del rei, la ciutat va trobar la forma d'atacar a la comunitat jueva a través d'un dels seus rabins. No es coneix l'autor de la denúncia, a Catalunya no podien ser anònimes, tan sols que havia comès el delicte amb infants en edat innocent. El rei mobilitzà als consellers reials per evitar el cremat del "infelix" (desgraciat) rabí, però no hi va ser a temps.




El procediment va seguir contra els infants, com a participants actius del delicte i als seus pares per encobridors. Aquí el rei va demanar la remissió de la pena, ampliant-la a tots els jueus de la ciutat. El document de remissió va ser redactat pel mateix protonotari reial, cosa que mostra la importància que el rei va donar a aquest assumpte. Jaume Riera a "Sodomites catalans" senyala el to usat a l'escrit mostrant certa simpatia pel rabí mort. 



A Tortosa també es va produir un fet similar, els furs de la ciutat condemnaven la sodomia, les Constitucions Catalanes no ho van fer fins al regnat de Felip II. En assabentar-se el rei no va ser tan magnànim com a Barcelona, i va manar executar a tots els responsables de l'execució. 




És difícil saber la causa veritable que va fer iniciar el judici, si va existir realment l'abús dels menors. Possiblement era l'inici de què va acabar el 1391 amb les terribles matances de jueus que es van produir un cop mort el rei Pere.

UNA RUTA PEL BARRI GÒTIC ( II ENTORN DE LA CATEDRAL)

Seguint pels racons del barri gòtic de Barcelona, aquest cop donant un tomb a la catedral de la ciutat.

Per visitar la primera part
http://poldest.blogspot.com.es/2017/04/una-ruta-pel-barri-gotic-de-barcelona-i.html





Diuen despectivament que el barri gòtic es un parc temàtic, que tot es falç e inventat, el pitjor és que molts s'ho creuen. Un parc temàtic es el PUEBLO ESPAÑOL, encara que segurament amb tan patriòtic nom mai ho dirien, ho son els parcs de Disney, en bona part Carcasona on Viollet le Duc va reinventar la ciutat, potser també bona part del falç gòtic de París o le reinvenció del Monestir de Ripoll, on fora el pòrtic i el claustre res te a veure amb el que era. El mateix pòrtic de la catedral de León va ser pràcticament reconstruida, i possiblement reiventada, i tothom la senyala como una de les gran obres del gòtic mundial. 





Barcelona és una ciutat que ha patit terribles agressions, el setge de 1714, els bombardeigs de Espartero al segle XIX, els atacs dels exercits espanyols-italians entre el 1936-39.  I cal afegir les moltes revoltes , contra Carles III, contra els carlins, la setmana tràgica, el aixecament popular de 1936. De no anar restaurant els edificis ja no existirían.





Com no, tot és criticable tot, inclòs el nom. Es podia haver fet diferent, deixar-ho en l'estat ruïnós, evitar el neogòtic (imagino edificis noucentistes al barri, seria horrorós). Però malgrat tot, bé o mal fet, podem trobar elements molt importants que ens ajuden a conèixer i comprendre temps passats. Al Barri hi ha romànic, poc, molt gòtic, renaixentisme, barroc i molts elements afegits del segle XiX i XX incalificables.

Al recorrer la zona cal mirar atentament  tots els racons, les carasses i figures decoratives encara es conserven. Son, majoritàriament dels segles XIV al XVI, sorprèn els molts nus que es poden veure, també la diversitat que formava el conjunt de la població barcelonina. No ho van fer per què els turistes del segle XIX vinguessin a fotografiar-ho, explicaven històries, pecats (capitals) o representaven persones conegudes.












Iniciarem la ruta a la plaça de Sant Iu. D'entrada trobarem unes estranyes marques a la façana de la catedral. Una llegenda urbana diu que és on el botxí de la ciutat esmolava la destral, no hi ha cap evidencia que ho confirmi. 





A la plaça Sant Iu està l'entrada a la Real Audiencia, seu de la Inquisició. Va ser el Palau Reial Major del que ja vaig parlar a l'anterior entrada. Dins hi podem trobar un dels espais més visitats: el verger. Es una recreació del que hauria estat l'hort-jardí del antic palau. En ell poden veure elements recuperats d'èpoques passades que estaven a altres edificis. 








Al mateix edifici i al carrer del comtes podem veure l'escut inquisitorial de finals del segle XVI. Es tracta de l'escut de Felip II rodejat del elements que senyalaven a la inquisició, a la part de dalt.



Escut de Felip II (un disseny de 1580 realitzat a partir de la seva coronació com a rei de Portugal) al costat dels símbols de la Inquisició, una creu cristiana acompanyada d'una espasa que simbolitza el tracte als heretges i una branca d'olivera que signfica la reconciliació amb els penedits.


Seguirem baixant i trobarem l'edifici de la Pia Almoina, seu del museu diocesà de la ciutat. L'edifici es original del segles XV i XVI. Part de la muralla està afegida a l'edifici. Les desamortitzacions i els molts usos del edifici (ca arribar ser la caserna de la Guardia Urbana) van malmetre l'edifici que es va ser restaurat a finals del segle XIX i inicis del XX.


Un dels gran crims del barri gòtic, segons els negacionistes, és la façana de la catedral. Ninguna ciutat del mon feria una cosa similar, sols ciutats que desprecien el seu patrimoni com Florencia se'ls podia ocorre fe una portalada nova als seus temples. Broma a part, es va poder fer gràcies a les aportacions d'un banquer amic d'esclavistes, conservador i delegat regi a la primera gran exposició. Parlo del Manuel Girona, si a alguna burgesia "nacionalista" estava era a la més espanyolista del seu temps, dons va ser senador vitalici pel Partit Liberal Conservador.
La façana es va fer seguint el projecte que no es va poder fer al finals del segle XV. 





A l'antiga Plaça Nova es troba a l'inici de la avinguda de la catedral, al costat de la Porta Praetoria o Porta del Bisbe. Reconstruida després de la guerra civil pels desperfectes ocasionats. Les autoritats de l'època van voler reconstruir la primera arcada de l'anterior aqüeducte. Burgesia nacionalista als anys 40?.





La Casa de l'Ardiaca conserva elements original de l'edifici gòtic i la sera primera remodelació renacentista el segle XVI.  El segle XIX es van produir tot un seguit d'alteracions i es van afegir elements modernistes. 





Acabarem a la Casa del Canonges ( no confondre amb Plau de la Generalitat). Encara que originalment l'edifici es de la época en que es va construir la catedral. És un dels exemples utilitzats per denunciar el falsejament del barri gòtic dons l'edifici va ser reconstruït en gran part, conservant molt pocs del elements inicials. Podien haver deixat l'edifici en runes, o fer una casa noucentista, clar llavors també ho criticarien...





Vagin i jutgin. Recomano visitar els museus (el Marès té entrada gratuita el primer diumenge de mes, i les tardes dels diumenges). Anar amb temps, sense presa, observar els racons.... Sempre descobrireu alguna cosa nova. 

divendres, 21 d’abril del 2017

UNA RUTA PEL BARRI GÒTIC DE BARCELONA ( I PART :PLAÇA DEL REI)

Una sèrie de mitjans ha donat per bo un estudi que ve a dir que el Barri Gòtic és un invent de la burgesia nacionalista, un parc temàtic pel turisme. Aquesta teoria aviat va ser abraçada amb entusiasme a medis com Dolça Catalunya, l'ABC o el PERIÖDICO, darrerament veig com BTV també s'hi ha sumat. Donarem una ullada.



Iniciarem la ruta a la plaça de Rei. Allà trobarem la Capella Santa Àgata, gòtica del segle XIV. Va patir els efectes de l'abandonament a causa de les desamortitzacions de Mendizábal el 1856 va ser restaurada, mantenint l'essència de l'edifici gòtic.



Dins de la capella hi podem trobar el retaule del Conestable, obra mestre de la pintura gòtica catalana del Jaume Huguet. Encàrreg de l'inepte Pere IV (clic per a més informació) que va obligar a ser representat com un dels reis.



Santa Àgata està sobre la muralla, també a un costat podem trobar la capella lateral de Sant Bartomeu o Baptisteri, una construcció independent de la capella, aprofitant com a fonaments una torre de la muralla.

Darrere els dos ciprers es pot veure la capella de Sant Bartomeu.


Entre la capella i la Casa Padellàs podem trobar la casa del botxí, ni dins ni fora ciutat (clic), a l'interior de la mateixa muralla des del segle XIII.



La Casa Padellàs és un clàssic exemple de gòtic civil tardà, del que tants elements tenim a Barcelona. No confondre amb neogòtic, l'edifici és d'inicis del segle XVI. La construcció de la Via Laietana va posar en risc la seva conservació, l'any 1931 va ser desmuntat, traslladat i reconstruït a la plaça del Rei, on des del 1943 és la seu del Museu de Història de Barcelona.



Al seu subsòl Agustí Duran i Sanpere va poder desenvolupar el treball arqueològic que avui es pot veure, el va iniciar el 1931 i després de ser depurat pel franquisme el va poder acabar sota la dictadura. El treball ens permet conèixer com era la Barcelona romana.



A l'altre costat de la Capella hi podrem trobar el Palau Reial Major. Va ser seu dels reis de la Corona d'Aragó. També hi va estar la Inquisició, un convent de monjes i finalment el Museu Marés. 




A la segona meitat del segle XIV es va construir el Saló del Tinell, per encàrrec de Pere el Cerimoniós.A sobre es va construir el mirador del rei Martí, acabat el 1555. Amb la construcció del Palau del Lloctinent l'edifici passa a ser seu del Tribunal de la Inquisició i el Saló de Tinell la sala d'Audiències.


 El 1714 l'edifici va quedar malmès per obra dels bombardeigs borbònics. Al final fou seu de les tropes invasores. El 1720 de nou va ser restaurat per ubicar-hi el convent de Santa Clara, el saló del Tinell va passar a ser església. 



Amb la Guerra Civil de nou l'edifici va ser abandonat, un cop acabada una part de l'edifici va passar a ser la seu del museu Marès, entre 1946 i 1948, en plena dictadura. Les obres "d'adequació" no van acabar fins al 1970. Aquestes obres van permetre recuperar part de la Muralla de Barcelona, en concret la Torre Diana.

Diverses modificacions a la façana que dóna a la plaça del rei, a la segona meitat del segle XIX i inicis del XX, van afegir elements neogòtics que res tenien a veure amb l'original.



El palau del Lloctinent es va construir a mitjans del segle XVI amb la intenció de ser la residència del rei o el seu representant a Barcelona. És un dels millors exemples del Renaixement a Barcelona. Actualment seu de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.





A la propera entrega donarem la volta a la catedral, veurem els elements neogòtics que han servit per negar el valor que té la zona i arribarem al palau de la Generalitat.

Més informació del mateix Ajuntament de barcelona, Museu d'història de la Ciutat: http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/docs/Gotic_BCN.pdf
Un text: LA SIMPLICITAT FORMAL DEL GÒTIC BARCELONÍ Quan l’any 1928 Charles-Édouard Jeanneret-Gris, Le Corbusier, va venir a Barcelona convidat pels arquitectes del GATCPAC, va remarcar l’excel·lència d’alguns dels edificis gòtics de la ciutat. Va fer comentaris elogiosos de Santa Maria del Mar, de la plaça del Rei i del monestir de Santa Maria de Pedralbes (que va merèixer l’exclamació «Quina simplicitat més moderna!»). Aquesta simplicitat formal és, segurament, la característica més remarcable de l’arquitectura barcelonina (i catalana) d’aquest període, i la que aporta el tret diferencial més clar respecte d’allò que defineix el gòtic com a estil.