SANT MICOLAU SANT PAU (Sant Nicolau, si us plau...)

El 6 de desembre és el dia de Sant Nicolau, encara molta gent gran diu el dia de Sant Micolau Santpau. M'aproparé a aquesta tradició a partir la memòria transmesa pel meu avi.

 Il·lustració es de Pilarin Vallés

Amb motiu d'aquesta diada els més joves i els infants sortien disfressats de bisbes i rectors a demanar dolços a les cases. La tradició a molts llocs fa dècades que es va perdre. A llocs sortien amb els pares o professors, però a d'altres sortien sols i en acabar venien les malifetes. En alguns pobles, els nens anaven armats amb estris de fusta, fet que servia per empaitar als pobres animals que es trobaven pel camí. Alguns llocs senyalen que el cant "Ara ve Nadal, matarem al gall i a la tia Pepa li donarem (darem) un tall" té relació amb aquesta diada.

Com he explicat en altres ocasions el Gavà d'inicis del segle XX era una història de misèries i fams. Els hiverns eren de nits llargues i fredes i els joves sortien a divertir-se, molts cops amb no massa mesura.

Les correries s'iniciaven en arribar el mes de desembre. El dia 5, per Sant Nicolau diuen que els nens i els més joves es vestien de bisbe (no crec que el meu avi es pogués disfressar massa) i anaven per les cases recaptant dolços i caramels, a canvi de cantar una cançó, que variava segons el poble. La que cantava el meu avi deia:

Per Sant Nicolau "sisplau" (crec deien Micolau Santpau))
Baixeu, baixeu mestressa,
De bons panellets
De panses i figues
Nous (anous?) i olives
Pollastres i gallines
De tot el que vulgueu
I anirem a veure al senyor rector,
anirem a demanar perdó... 

Altres versions diuen que cantaven "Virolet Sant Pere, virolet Sant Pau, la caputxa em queia, la caputxa em cau, per Sant Nicolau, si us plau". Tot indica que la festa li deien la d'"Els Micolaus", degeneració de la paraula "Nicolaus".

El meu avi em deia que acabaven anant després a confessar-se, ja que aquella nit acostumaven a fer-la grossa. I normalment era així. Gats i gossos s'amagaven. Si algun despistat queia en mans dels nens i joves aquella nit ho podia passar molt malament. Alguns diuen que les mestresses amagaven els galls a les cases.

Un any la festa se'ls en va anar de les mans. A la part alta de Gavà es guardaven les carabasses, per la zona de Can Pere Bori. Desconec si eren d'un pagès o dels pagesos de la zona. La carabassa era un aliment molt important per un poble acostumat a passar gana. Per les festes de la vila, a la Plaça Major, es repartia a la població gavanenca carabassa bullida i "tocino" (cansalada, el meu avi ho deia així). Faltaven pocs dies per Sant Nicasi, però aquell any les carabasses van sortir de nit.

Crec va passar entre 1914 i 1918 el dia que els joves van decidir fer-la grossa amb les carabasses. Van agafar-les d'una a una i les van tirar rodolant carrer Sant Isidre avall; si alguna s'aturava pel camí, l'ajudaven a seguir rodolant. Però eren tantes que era massa feinada, pel que van decidir omplir un carro i llençar-lo carrer avall. La destrossa va ser monumental, l'esbroncada no menys, fins al punt que avui encara m'arriben diferents versions. Els que ho explicaven sempre deien que ells no havien estat, que eren d'altres, que els de Viladecans.... Bé els nostres veïns sempre acabaven tenint les culpes.

I així començava el llarg hivern a molts llocs, especialment a Gavà on fins la Candelera els camps estaven glaçats.