Qui era Flor de Otoño? I l'Asturiana? O la Reina del Chino? Què sabem de la Criolla, Cal Sagristà o de les Carolines? En aquest recopilatori trobareu els enllaços a tots aquests temes i una bibliografia al final.
 |
| Margaret Michaelis. va retratar el carrer Cid des de les taulades, es pot veure la Criolla. |
LA "CALLEJUELA MALOLIENTE" DE LA BARCELONA ANYS 20-30
La zona dels carrers Cid/Peracamps tenia molt mala premsa. Els anarquistes demanaven directament enderrocar-ho tot, Josep Pla deia amb sorna "el carrer Cid, ens fa quedar molt bé".
Era un barri habitad per la gent més pobra de la ciutat, malgrat tot a aquesta zona van triomfar dos locals amb mala fama internacional: La Criolla o Cal Sacristà. "Miseria, vicio, prostitución, droga, robo, travestismo, invertidos, homosexualismo, artistas maricones, lugar de pseudo intelectuales..." Eren paraules que utilitzava la premsa sensacionalista del seu temps quan parlava dels dos locals. L'esquerra més radical i els anarquistes qualificaven a la població de la zona com a lumpen.
Mireu: https://poldest.blogspot.com/2018/09/la-callejuela-maloliente-de-la.html
FLOR DE OTOÑO, MÉS INCÒGNITES QUE CERTESSES.
Aquest estiu farà 84 anys que l’aviació va bombardejar el cabaret la Criolla. Amb la seva destrucció es van perdre moltes històries; entre d’elles,segurament, la veritable identitat de Flor de Otoño que va quedar entre les seves runes.
 |
| Interior de la Criolla amb Flor de Otoño ballant al centre. |
FLOR DE OTOÑO, MÉS INCÒGNITES QUE CERTESSES.
Aquest estiu farà 84 anys que l’aviació va bombardejar el cabaret la Criolla. Amb la seva destrucció es van perdre moltes històries; entre d’elles,segurament, la veritable identitat de Flor de Otoño que va quedar entre les seves runes.
Les poques imatges que tenim d’ell són al cabaret la Criolla, no al Bataclan, i als anys 30. Se’l veu lleugerament transvestit, nu de cintura amunt o ballant amb altres homes. En una imatge als reservats del famós local apareix al costat d’altres transvestits i pistolers de la patronal, abans d’una suposada orgia. Era realment un anarquista o un confident del bàndol repressor?
No tenim cap constància de quin era el seu nom real, segurament no tenia cap relació familiar amb l’alta burgesia barcelonina. Sobre la seva identitat anarquista encara sembla més complicat, donada la negativa visió que tenien els anarquistes sobre l’homosexualitat. Cal recordar que la “Soli”, diari de la CNT, volia demanar volar la zona per acabar amb la malaltia homosexual.
Mireu: https://poldest.blogspot.com/2018/02/flor-de-otono-mes-incognites-que.html
LA REINA DEL BARRI "CHINO"
Qui va ser la Reina del Barri “Chino”? Va ser un sol personatge o una mezcla de diferents personatges? Intentaré contestar el que sabem sobre ella.
Igual que Flor de Otoño (1) El seu origen, el seu final o gran part de la biografia són una incògnita on llegenda i literatura donen a la Reina del Barri "Chino" un aire mític i de fulletó. També com a Flor de Otoño se li suposa un origen de bona família i un camí a la vida alegre voluntària, en realitat com ell segurament venia el seu cos a qui ho pagava, consumia i traficava la "mandanga" i freqüentava gent gens recomanable. Un paio de mala reputació la va captar i la va portar al carrerons de la zona baixa de Barcelona, on es va prostituir incitat pel seu amant.
 |
| Flor de Otoño, retrat de Josep Maria Sagarra Plana. |
LA REINA DEL BARRI "CHINO"
Qui va ser la Reina del Barri “Chino”? Va ser un sol personatge o una mezcla de diferents personatges? Intentaré contestar el que sabem sobre ella.
Igual que Flor de Otoño (1) El seu origen, el seu final o gran part de la biografia són una incògnita on llegenda i literatura donen a la Reina del Barri "Chino" un aire mític i de fulletó. També com a Flor de Otoño se li suposa un origen de bona família i un camí a la vida alegre voluntària, en realitat com ell segurament venia el seu cos a qui ho pagava, consumia i traficava la "mandanga" i freqüentava gent gens recomanable. Un paio de mala reputació la va captar i la va portar al carrerons de la zona baixa de Barcelona, on es va prostituir incitat pel seu amant.
Mireu: https://poldest.blogspot.com/2022/04/la-reina-del-barri-chino.html
La primera vegada que vaig parlar de La Criolla va ser en 2010 amb motiu de l'exposició "L'Homosexualitat A TRAVÉS DE LA HISTÒRIA" que vaig realitzar per a Circuit Festival. Durant anys he portat als que venien ales meves rutes al lloc on hi havia estat. El 2012 vaig intentar, sense èxit, que es recordés al cabaret amb motiu del 75 aniversari de la seva desaparició, data que es complia en l'estiu de l'any següent. Amb el llibre de Paco Millar tot ha canviat.
El mateix Paco Villar assenyala "No se ha hecho justicia con el local nocturno más transgresor y cosmopolita que ha tenido Barcelona; un local que revolucionó las costumbres sociales y se convirtió en un icono turístico de la ciudad, a pesar de los esfuerzos realizados por sectores oficiales y políticos para que así no fuera".
L'ASTURIANA, LA CANDELARIA, MIRKO ... CAROLINES SEGONS GENET, PERÒ QUI EREN EN REALITAT?
El 1945 Jean Genet va encunyar el terme "carolines" per referir-se a un grup de persones que es movia pels baixos fons de Barcelona. Feia dotze anys que estava fora de la ciutat i algunes dades que va afegir ell no els va viure en primera persona.
Durant els anys 20 i 30 al Barri Xino barceloní van aparèixer tot un seguit de locals als quals acudien homes a la recerca de tenir relacions sexuals amb altres homes, per plaer o per diners. No eren locals pensats per ells, els propietaris obligaven a anar transvestits a qui acudia a la recerca d'alguna trobada ocasional. L'honor masculí dels senyors de bé havia de quedar intacte. El mateix Genet compte com es transvestia per buscar clients. Locals com la Criolla o Cal Sacristà, van triomfar tant, com a dolenta era la seva fama.
Altres bars de la zona, com el vell Cangrejo Loco, nois rossos com la cervesa i amb bells ulls verds feien les delícies d'il·lustres homosexuals com Rafael de Leon o el mateix Benavente. Mireu: https://poldest.blogspot.com/2020/07/lasturiana-la-candelaria-mirko.html
CABARET LA CRIOLLA, ON TOT ERA POSSIBLE
La Criolla va ser un local de referència per a tots aquells que van voler viure la seva sexualitat de forma diferent, la seva "mala fama" va alimentar i engrandir la seva llegenda.
La primera vegada que vaig parlar de La Criolla va ser en 2010 amb motiu de l'exposició "L'Homosexualitat A TRAVÉS DE LA HISTÒRIA" que vaig realitzar per a Circuit Festival. Durant anys he portat als que venien ales meves rutes al lloc on hi havia estat. El 2012 vaig intentar, sense èxit, que es recordés al cabaret amb motiu del 75 aniversari de la seva desaparició, data que es complia en l'estiu de l'any següent. Amb el llibre de Paco Millar tot ha canviat.
El mateix Paco Villar assenyala "No se ha hecho justicia con el local nocturno más transgresor y cosmopolita que ha tenido Barcelona; un local que revolucionó las costumbres sociales y se convirtió en un icono turístico de la ciudad, a pesar de los esfuerzos realizados por sectores oficiales y políticos para que así no fuera".
L'ASTURIANA, LA CANDELARIA, MIRKO ... CAROLINES SEGONS GENET, PERÒ QUI EREN EN REALITAT?
El 1945 Jean Genet va encunyar el terme "carolines" per referir-se a un grup de persones que es movia pels baixos fons de Barcelona. Feia dotze anys que estava fora de la ciutat i algunes dades que va afegir ell no els va viure en primera persona.
Durant els anys 20 i 30 al Barri Xino barceloní van aparèixer tot un seguit de locals als quals acudien homes a la recerca de tenir relacions sexuals amb altres homes, per plaer o per diners. No eren locals pensats per ells, els propietaris obligaven a anar transvestits a qui acudia a la recerca d'alguna trobada ocasional. L'honor masculí dels senyors de bé havia de quedar intacte. El mateix Genet compte com es transvestia per buscar clients. Locals com la Criolla o Cal Sacristà, van triomfar tant, com a dolenta era la seva fama.
Altres bars de la zona, com el vell Cangrejo Loco, nois rossos com la cervesa i amb bells ulls verds feien les delícies d'il·lustres homosexuals com Rafael de Leon o el mateix Benavente. Mireu: https://poldest.blogspot.com/2020/07/lasturiana-la-candelaria-mirko.html
 |
| L'Asturiana |
APROXIMACIÓ A LES CAROLINES I LA SEVA RELACIÓ AMB LA CNT/FAI
Qui eren les Carolines? Van existir realment? La FAI les va prohibir en entrar al govern? Durruti les va executar al front? Intentaré contestar a totes les preguntes en funció de les evidències que disposem avui.
Al llibre "Diari del lladre", Genet relata la presència de joves transvestits en un local proper a la Criolla anomenat Cal Sacristà. Els dos llocs eren els locals als quals acudien, o a la darrera moda francesa, o de faralaes amb "peineta" inclosa. Darrere d'aquest grup de persones es trobaven persones que avui definiríem com transsexuals, homosexuals que buscaven relacions sexuals, treballadors del sexe i delinqüents que buscaven víctimes a la qual prendre la seva cartera.
.jpg) |
| Carnaval 1936, Barcelona. Pères de Rozas, AFB |
HISTÒRIA DEL CABARET AMB MULLADER NATURAL I DE L'ALTRE.
El 1917, al soterrani el Bar del Centre s'obria un local que s'anunciava com un cabaret a l'estil dels de París.
El lloc s'anunciava com el centre de reunió de l'aristocràcia de la nit. Inicialment el seu nom era el Cabaret del Tango. És el 1917 quan s'anuncia com "Au fond du la mer". Un local que entre tango i Fox-trot oferien no tan sols espectacles musicals, si no també plats amb "petxines i musclos". Servits entre "un mullader i de l'altre". I entre musclo i musclo l'aristocràcia de la nit ensumava la millor cocaïna de la ciutat.
Mireu: https://poldest.blogspot.com/2021/04/historia-del-cabaret-amb-mullader.html
Bibliografia:
Villar, Paco. La Criolla, La puerta dorada del Barrio Chino" Ed Comanegra.
Bueso, Adolfo, Diario de un cenetista. Ed Ariel.
Bueso, Adolfo, Diario de un cenetista. Ed Ariel.
Soto Puente, Juan, Un hombre llamado Katy, Ediciones La Palma
Olmeda Fernando, El látigo y la pluma, Madrid, Fernando. Sangre en Atarazanas
Usó, Juan Carlos. Orgullo Travestido
Olmeda Fernando, El látigo y la pluma, Madrid, Fernando. Sangre en Atarazanas
Usó, Juan Carlos. Orgullo Travestido
Madrid, Francisco de. Sangre en las Atarazanas. Ed La Vanguardia.
Goytisolo, Juan. Genet en el Raval, Ed Galaxia Guttenberg.
Jean Genet, Diari del lladre. RBA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada