LA BARCELONA DIVERSA

dimarts, 25 d’octubre del 2022

BARCELONA 1900-1939 II part, LES CUPLETISTES

Qui eren Raquel Meller, Enriqueta Serrano...? Quina va plantar a Alfonso XIII? Quina va ser amant de Millán-Astray? En aquest recopilatori trobareu els enllaços a tots aquests temes.

Primera part: https://poldest.blogspot.com/2022/09/barcelona-1900-1939-i-part-entorn-la.html

LA BARCELONA DEL "TANGO DEL CIGARRO"

El 8 de desembre de 1923 s'estrenava al teatre Victòria el "tango del cigarro", popularment conegut com a "Fumando espero". Va passar sense pena ni glòria. Era un acte a favor de la dictadura de Primo de Rivera.

L'estrena va estar un èxit, Garzo i Viladomat, els autors, van sortir a saludar al públic, però l'obra no va triomfar. Segurament el poc entusiasme cap a la dictadura, o sobre el títol de l'obra o les crítiques "poc entusiastes" de la premsa van fer que l'obra fos gairebé un fracàs.Però algú es va fixar amb el tango del cigarro i Ramoncita Rovira l'incorpora al seu repertori i poc després grava la cançó pel segell Gramófono el 1926. També va viatjar el tema a Argentina on va triomfar:

Text complert:https://leopold-leopoldest.blogspot.com/2016/09/la-barcelona-del-tango-del-cigarro.html

PILAR ALONSO, LA CUPLETISTA QUE VA PLANTAR A ALFONSO XIII.

Amb la Raquel Meller, va ser la cupletista més cèlebre als anys 20. Li deien la "petita Raquel", pel seu semblant amb la Meller. Va popularitzar la cançó catalana als anys 20.

Tot indica que Alfonso XIII va anar a veure una actuació seva a Santander. Tant li va agradar que va invitar a la Pilar a l'hotel a les seves habitacions particulars. Sigui per la fama de borbó calent, o per què ella era així, la cupletista li va donar una sonada carabassa. Com espectaculars van estar les seves batusses amb la Meller, aquesta més monàrquica que el toro que va matar a Manolete. El pretext va ser que l'Alonso va popularitzar el cuplet en català.

Text complert: https://leopold-leopoldest.blogspot.com/2016/10/pilar-alonso-la-cupletista-que-va.html

LA BARCELONA DE RAQUEL MELLER

Jacinto Benavente va dir de Raquel Meller que caminava pel món sense morrió. La frase assenyalava perfectament el fort caràcter de la cupletista aragonesa.

Raquel es va casar dues vegades, però els seus matrimonis no van ser precisament un èxit. Amb el diplomàtic Enrique Gómez Carrillo va estar casada tres anys, era "un fill de la bohèmia, un fill dels carrers, de la nit arisina, de les seves putes i els seus xulos, dels bars, de la gran ciutat, de la capital del món (París)".

A França va ser una gran estrella de renom internacional, comparable a Joséphine Baker o Mistinguett. Els seus ingressos eren superiors a estrelles com Carlos Gardel i Maurice Chevalier.

Expliquen els seus detractors que quan Raquel entrava al tocador de senyores, les noies "decents" sortien corrent per evitar l'assetjament de la cupletista. Una de les dones que més van patir aquest suposat assetjament va ser la comediògraf Fernanda de Vilarino, a qui va dedicar una de les poques cançons de contingut lèsbic de l'època: Oh, señorita.

Text complert: https://leopold-leopoldest.blogspot.com/2017/04/la-barcelona-de-raquel-meller.html

MERCEDES SERÓS, LA NINA DE PORCELLANA.

Va ser una de les més importants cupletistes dels anys 20. Original de Zaragoza, va cantar en català i castellà.

Va ser la gran rival de Raquel Meller, als escenaris i a la vida privada. Tant és així que la Meller li va va posar "Merceditas" al seu gos pequinès i s'hi referia sovint com "Merceditas Serás"."

Catalanista o espanyolista segons la ocasió, Mercé o Mercedes.... Va cantar als aliats i va ser molt germanòfila. Va ser madrina de la legió i amiga Millan Astray. El 1926 va estrenar "El novio de la Muerte", després himne de la "legión".

Text complert: https://leopold-leopoldest.blogspot.com/2016/11/mercedes-seros-la-nina-de-porcellana.html

ENRIQUETA SERRANO, EL CUPLÉ REPUBLICÀ.

En anteriors entrades us he parlat de cupletistes "germanòfiles", aquest cop us apropo a una cupletista republicana.

Enriqueta Serrano va néixer a Barcelona, la seva vida des de la infància va ser el teatre. Artista autodidacta va compondre moltes de les cançons que cantava. Amb 16 anys va marxar a Llatinoamèrica a una gira triomfal, interpretant sarsuela i opereta francesa o vienesa. El seu èxit va fer que la Paramount la contractés per diversos films, rodats a França en castellà. Un d'ells va ser "La Pura verdad" el 1932.

Amb l'esclat de la república va compondre diversos temes de gran èxit. El més conegut va ser el tema "Viva la república" (1931) o "Es mi Manuel Azaña" (1932). Sempre amb lletra seva i música del Pablo Solozábal, amb qui es va casar.

Aquells anys van triomfar també altres cupletistes més compromeses, especialment amb l'anarquisme o el POUM, com Dora la Cordebesita, Carmelita Aubert (que va cantar a l'Andreu NIn) o la Julita Oliver que va triomfar als baixos fons de Barcelona cantant al comunisme llibertari.

Text complert: https://poldest.blogspot.com/2018/02/enriqueta-serrano-el-cuple-republica.html

LA BELLA DORITA, LA REINA DEL PARAL.LEL

María Yáñez, La Bella Dorita, es va guanyar al públic del Paral·lel més enllà dels anys daurats del cuplet. I va tenir la valentia de cantar els seus temes sense censura a la dura postguerra espanyola.

Dona de caràcter, capaç de plantar cara a la república o a la dictadura, però amiga dels seus amics. Amb 16 anys es va fugar amb el que seria el seu primer espòs. El matrimoni va durar tres mesos, i la Maria Yáñez va entrar a treballar en locals de "alterne".

El 1923 debuta i triomfa al Molino, adoptant el nom que l'ha fet cèlebre: la Bella Dorita. Polítics, esportistes passaven pel seu vestidor. La seva llegenda va créixer actuant al teatre Apolo, on accidentalment (o no) li va caure el mantó que la tapava, quedant completament nua davant el seu públic. A partir d'aquell moment va començar una constant tira i arronsa amb una censura que no li treia un ull de sobre, però mai va deixar de provocar.

Els anys 40 i 50, en plena postguerra, va seguir triomfat en el Paral·lel, sent una de les poques estrelles que va seguir brillant en la lenta decadència del que havia estat un gran bulevard ple d'espectacles de tot tipus. En aquells anys va gravar el tango del cigarro (Fumando Espero) del mestre Viladomat, a diferència de Sara Montiel, ella ho va fer sense censura.

Text complert: https://poldest.blogspot.com/2018/03/la-bella-dorita-la-reina-del-parallel.html

diumenge, 9 d’octubre del 2022

PERE IV EL CONESTABLE, A LA BARCELONA DE 1462

Pere IV, Condestable de Portugal, va regnar tot just 3 anys durant la Guerra Civil entre Catalunya i el rei Joan II, a mitjans del segle XV. El seu pas per Catalunya es va caracteritzar per una persecució ferotge de l'heretgia i la sodomia.

Capella Reial de Santa Àgata (Barcelona). Retaule del Conestable, obra de Jaume Huguet (1464-1465).

Pere IV era net de Jaume d'Urgell, el Dissortat, i besnét de Pere IV el Cerimoniós. Lo 1443, mentre el seu pare el Duc de Coïmbra èra regent, va ser nomenat conestable de Portugal, en se convertint se en la màxima autoritat militar del regne El 1463, les institucions catalanes, que es trobaven en guerra civil amb el rei Joan II, li oferiren la corona. El 1464, Pere fou proclamat comte de Barcelona i rei d'Aragó pel Consell del Principat. Regnà només a Catalunya tot i ser també rei d'Aragó, i creà una nova moneda d'or de 20 quirats: el pacífic. Tampoc va reinar a València, on continuava regnant Joan II.

El 1461 moria el primogènit de Joan II, Carles de Viana, possiblement enverinat per la família de la segona esposa d'aquest rei, l'ambiciosa família Enríquez, per facilitar la successió al tron del segon fill d'aquest rei, Ferran el Catòlic.

La noblesa i el clergat català es van revelar contra aquest rei i van provocar que les institucions catalanes nomenessin Enric IV de Castella. Aquest renunciava en 1463 i llavors nomenaven rei al Condestable de Portugal amb el títol de Pedro IV. Ni la burgesia, ni la "pagesia de remença" acceptaven de bon grau aquest nomenament per raons diferents, especialment en representar l'aristocracia mes conservadora i als grans nobles feudals.

Pere IV era un home aparentment culte i refinat, segons alguns historiadors, per a la majoria un estrateg desastrós, pocs assenyalen que era un fonamentalista religiós. D'ell va ser l'encàrrec de l'espectacular Retaule de Conestable de Jaume Huguet (1464) que es troba a la Capella de Santa Àgata. En contra seva, va voler aconseguir el cel eliminant qualsevol vestigi d'heretgia o sodomia a Catalunya.

Aquest retaule es pot observar a la Capella de Santa Àgata (Museu de la Ciutat, Barcelona)

La Corona d'Aragó no es va caracteritzar per una persecució sistemàtica dels anomenats crims de sodomia. Ni les Constitucions Catalanes, ni els furs aragonesos o valencians ho contemplaven com a delicte, si alguns furs locals i sobretot el dret canònic, integrat al cos jurídic medieval.

En temps de Jaume II es va viure una època de certa persecució, segurament més per motius econòmics i polítics (eliminació de rivals incòmodes com el Comte d'Empúries o la confiscació de béns templers), que religiosos. Pere el Cerimoniós va intercedir per salvar diversos reus. Amb l'arribada del Conestable, tot va canviar.

El seu breu regnat es va caracteritzar per una brutal persecució del que considerava la immoralitat. Segons Jaume Riera (Sodomites Catalans):

"Volia aparèixer com a bon governant, i per obtenir l'auxili de la divinitat, va programar la neteja de sodomites, bíguem, blasfems, adúlters i nigromants"

«Paine pour joie»: el lema cavalleresc del rei Pere IV, Palau del Lloctinent. (Pena per joia o patir per gaudir)

Per això va afavorir la recompensa a delators que li van permetre fer una implacable persecució de qualsevol vestigi d'immoralitat, especialment contra els sodomites. Les denúncies van afectar totes les classes socials, fins i tot va afectar un conseller de la ciutat de Barcelona anomenat Joan de Llobera que a més era clergue. Això el va portar a un enfrontament amb l'església i el govern de Barcelona.

El judici contra el conseller va estar envoltat de tensions, l'església i els restants consellers pressionaven a favor seu, el rei els tirava per cara que defensessin un practicant del pecat nefant més que els lladres de la ciutat. Finalment va ser penjat i cremat el seu cadàver, per primera vegada es va realitzar dins de la ciutat per a més terror i escarment públic. Va ser a l'interior de la muralla al Pla de l'Os, avui Rambles/Pla de la Boqueria de Barcelona.

Durant el seu breu regnat es van executar entre 6 i 10 reus acusats de sodomia, una campanya tan ferotge no tornaria a aparèixer fins entrat el segle XVI i una vegada la Inquisició va tenir competències per perseguir els sodomites.

Tomba Pere IV, Santa Maria del Mar

El seu regnat va durar poc, gairebé 2 anys, com a rei d'Aragó i comte de Barcelona. Un estrany virus va acabar amb ell a Tagamanent. Després de la seva mort, les institucions catalanes, dominades pel clergat i la noblesa, van oferir la corona a Renat I de Nàpols que el va succeir. Un nou error, era un Anjou, casa eternament enemiga dels catalans, enfadant encara més a les classes més populars i a la pagesia.

divendres, 30 de setembre del 2022

BARCELONA,1609, DOS HOMES VAN SER EXECUTATS PER SODOMIA

Des que la Inquisició va tenir competències per perseguir la sodomia a Catalunya, es va trigar gairebé 100 anys a executar dos reus culpables de sodomia.

Escut de la Inquisició. S XVIII, Girona Museu d'Arqueologia de Catalunya.

Quan les autoritats volien actuar contra un suposat sodomita, havien d'acudir als furs locals com el de Tortosa, o a les velles lleis decretals del Papa, del segle XIII. L'emperador Carles V, desitjós de posar al seu servei la justícia dels territoris de la Corona d'Aragó, va arrencar del Papa Climent VII la butlla per la qual la Inquisició era competent a perseguir la sodomia a la Corona d'Aragó. A Castella les autoritats civils eren competents.

Però aquesta butlla de 1524 assenyalava que els processos judicials havien de realitzar-se de conformitat amb els costums i constitucions de cada país. (Juxta leges secuales vel municipalia statuta). La realitat va ser que els casos jutjats per la Inquisició, quan passaven al braç secular, aquest posaven pegues a validar les sentències. Per això amb prou feines es va executar ningú a Barcelona durant aquests 300 anys.

Julià de Mèdici (Climent VII)

Felip II de Castella va intentar canviar-ho, obligant a introduir a les Constitucions de Catalunya la pena capital contra els sodomites, però les desavinences entre tribunals van seguir sense variació. De fet ni el Decret de Nova Planta del 1716 va solucionar el conflicte, els Capitans Generals de Catalunya no van ser proclius a les sentències inquisitorials.

Però el 1609 dos homes lliurats al braç seglar per a la seva relaxació (1) van acabar executats. A diferència d'altres casos, el Tribunal del Sant Ofici pregunta al Consell Suprem que ha de fer front a dos casos de sodomia i un tercer de bestialisme. La resposta va ser “Què es faci el que la darrera vegada”

I a diferència d'altres casos, els tres reus i tres casos més, van ser citats al Palau Reial (Saló del Tinell) per dictar sentència. Els tres primers van patir sentència de mort per escanyament i els altres tres condemnes de fuetades (azots).

Saló del Tinell, s XIV

Aquesta sentència està en català, normalment les sentències del Sant Ofici eren en castellà, ja que consideraven aquesta llengua la més cristiana per sobre de les altres, fos el llatí o el català. Des de finals del segle XV la crema de reus a Catalunya estava prohibida, per la qual cosa aquests tres reus van ser escanyats i després les seves restes cremades (stranguentur et eorum corpora comburantur et in cinerres convertantur)

Un dels reus era ermità, el Sant Ofici no els considerava clergues, per la qual cosa les sentències eren amb la mateixa duresa que les altres. Era ermità de Santa Magdalena de Prades, Tarragona. L'altre era un patró d'una galera de Nàpols, la gent del mar sempre eren presumptes sospitosos de sodomia. Tots tres van ser executats al costat d'un pagès de VIc, acusat de jeure amb els cavalls.

El patró napolità va ser acusat de ficar-se al llit amb els grumets de la seva galera. A aquests els van assotar, ell va acabar pagant amb la vida. A l'ermità el van acusar ja molt gran, 80 anys, i per actes molt antics dels quals va haver-hi 7 testimonis: “durmiendo con el reo, se encontró que ya dormido, el ermitaño había metido su miembro por su sieso y en parte trasera, sin saber si había dejado simiente dentro” Curiosament es va assabentar molts anys després,

Les execucions van ser a l'inici del regnat de Felipe III de Castella, però els fets que van marcar el seu regnat van tornar a portar a la judicatura a negat totes les causes per relaxament que el Sant Ofici va anar presentant.

(1) eufemisme que significava execució.

BIBLIOGRAFIA

Riera i Sants, Jaume. Sodomites Catalans, Editorial Base.

divendres, 23 de setembre del 2022

EL DIA QUE JOAN DE LLOBERA FOU CREMAT AL PLA DE L'OS PER SODOMITA

El 28 de maig de 1464 Joan de Llobera era cremat (I escanyat abans) a l'actual Pla de l'Os del qual avui és la Rambla de Barcelona, amb ell també va ser cremat Bartomeu Polo, el seu amant. Per primer cop es va fer a l'interior de la muralla, per exemple de pecadors.

Plaça Nova de Barcelona

Poc sabem de Joan de Llobera, era d'una important família de Solsona, va ser conseller de la Generalitat pel braç eclesiàstic i era una figura important donades les fortes pressions que tot el procés va rebre.

La seva era una influent família de mercaders de Solsona, el seu oncle fou senyor de Vallferosa, va sufragar reformes a la catedral de Santa Maria a l'hospital de llobera, crec ara col·legi. La seva tomba estava a un sarcòfag de la catedral, avui al museu. Es conserva el seu testament (1) de 1445 on fa donació de 100 lliures a altres dos Joan de Llobera, un fill i l'altre pot ser nebot i clergue ajusticiat, no estic segur. És fàcil trobar la relació, aquesta família solsonina tenia els seus negocis també a Barcelona, on eren molt influents.

Aci iau lonrat Barthomeu de Lobera mercader pasa d'aquesta visa a ... d'octubre an MCCCCI...".(2)

Pere IV, el conestable de Portugal, va ser anomenat rei per la Generalitat de Catalunya per lliurar la guerra contra Joan II. Per fer la Guerra abans va voler "netejar" Barcelona dels pecadors que podien fer que Déu no estigués de part seva, especialment sodomites i heretges. Així va ser com va iniciar el complicat procés contra aquest membre del poderós braç eclesiàstic. Però no ho va tenir fàcil.

Pere IV va iniciar el seu regnat el gener de 1464, aviat va publicar bans contra la blasfèmia, les amants dels casats o les concubines dels clergues. Contra la sodomia Catalunya no havia legislat res, però quan les autoritats volien perseguir-les s'acollien a les decretals del papa Gregori IX del segle XIII, llei redactada per Ramon de Penyafort que assenyalava el pecat nefand com a crim.

Tot indica que el Conestable va ordenar a la policia investigar-ho, donada la permissivitat de la ciutat no va ser difícil fer detencions, amb el clergue solsoní van ser detinguts altres 5 homes.

El de Llobera indicà la seva condició de clergue per ser jutjat per un tribunal eclesiàstic, però el rei s'hi negà i va ordenar tirar pel dret. La decisió no va agradar a la població de Barcelona, iniciant-se un estat de malestar que va obligar a tornar el rei a la ciutat i dirigí personalment les instruccions per executar la sentència.

Finalment, Joan de Llobera i Bartomeu Polo van ser enviats a la foguera el 24 de maig. Dos clergues més havien al·legat tonsura clerical, el rei ordenar passar pel dret. Els van rasurar el cap i van ser escanyats i cremats el 2 de juliol, ja dins ciutat com els anteriors. El rei va morir d'unes oportunes febres, uns mesos més tard.

Tomba de Pere IV, Santa Maria del Mar.

(1) El testament del mercader Joan de Llobera. Ramon Planes i Albets.

(2) Postals antigues de Solsona a l'Arxiu Gavín https://elblogdelsenyori.blogspot.com/2021/08/postals-antigues-de-solsona-larxiu.html

Mes:

Sodomites catalans, Jaume Riera i Sans. Editorial Base.
LA HISTÒRIA DEL REI QUE VA VOLER SERVIR MÉS A DÉU QUE ALS CATALANS, Leopold Estapé: https://leopold-leopoldest.blogspot.com/2016/03/la-historia-del-rei-que-va-voler-servir.html

dissabte, 3 de setembre del 2022

BARCELONA 1900-1939 I part, entorn a la CRIOLLA. (Recopilatori)

Qui era Flor de Otoño? I l'Asturiana? O la Reina del Chino? Què sabem de la Criolla, Cal Sagristà o de les Carolines? En aquest recopilatori trobareu els enllaços a tots aquests temes i una bibliografia al final.

Margaret Michaelis. va retratar el carrer Cid des de les taulades, es pot veure la Criolla.

LA "CALLEJUELA MALOLIENTE" DE LA BARCELONA ANYS 20-30

La zona dels carrers Cid/Peracamps tenia molt mala premsa. Els anarquistes demanaven directament enderrocar-ho tot, Josep Pla deia amb sorna "el carrer Cid, ens fa quedar molt bé".

Era un barri habitad per la gent més pobra de la ciutat, malgrat tot a aquesta zona van triomfar dos locals amb mala fama internacional: La Criolla o Cal Sacristà. "Miseria, vicio, prostitución, droga, robo, travestismo, invertidos, homosexualismo, artistas maricones, lugar de pseudo intelectuales..." Eren paraules que utilitzava la premsa sensacionalista del seu temps quan parlava dels dos locals. L'esquerra més radical i els anarquistes qualificaven a la població de la zona com a lumpen.

Mireu: https://poldest.blogspot.com/2018/09/la-callejuela-maloliente-de-la.html

Interior de la Criolla amb Flor de Otoño ballant al centre.

FLOR DE OTOÑO, MÉS INCÒGNITES QUE CERTESSES.

Aquest estiu farà 84 anys que l’aviació va bombardejar el cabaret la Criolla. Amb la seva destrucció es van perdre moltes històries; entre d’elles,segurament, la veritable identitat de Flor de Otoño que va quedar entre les seves runes.

Les poques imatges que tenim d’ell són al cabaret la Criolla, no al Bataclan, i als anys 30. Se’l veu lleugerament transvestit, nu de cintura amunt o ballant amb altres homes. En una imatge als reservats del famós local apareix al costat d’altres transvestits i pistolers de la patronal, abans d’una suposada orgia. Era realment un anarquista o un confident del bàndol repressor?

No tenim cap constància de quin era el seu nom real, segurament no tenia cap relació familiar amb l’alta burgesia barcelonina. Sobre la seva identitat anarquista encara sembla més complicat, donada la negativa visió que tenien els anarquistes sobre l’homosexualitat. Cal recordar que la “Soli”, diari de la CNT, volia demanar volar la zona per acabar amb la malaltia homosexual.

Mireu: https://poldest.blogspot.com/2018/02/flor-de-otono-mes-incognites-que.html

Flor de Otoño, retrat de Josep Maria Sagarra Plana.

LA REINA DEL BARRI "CHINO"

Qui va ser la Reina del Barri “Chino”? Va ser un sol personatge o una mezcla de diferents personatges? Intentaré contestar el que sabem sobre ella.

Igual que Flor de Otoño (1) El seu origen, el seu final o gran part de la biografia són una incògnita on llegenda i literatura donen a la Reina del Barri "Chino" un aire mític i de fulletó. També com a Flor de Otoño se li suposa un origen de bona família i un camí a la vida alegre voluntària, en realitat com ell segurament venia el seu cos a qui ho pagava, consumia i traficava la "mandanga" i freqüentava gent gens recomanable. Un paio de mala reputació la va captar i la va portar al carrerons de la zona baixa de Barcelona, on es va prostituir incitat pel seu amant.

Mireu: https://poldest.blogspot.com/2022/04/la-reina-del-barri-chino.html

CABARET LA CRIOLLA, ON TOT ERA POSSIBLE

La Criolla va ser un local de referència per a tots aquells que van voler viure la seva sexualitat de forma diferent, la seva "mala fama" va alimentar i engrandir la seva llegenda.

La primera vegada que vaig parlar de La Criolla va ser en 2010 amb motiu de l'exposició "L'Homosexualitat A TRAVÉS DE LA HISTÒRIA" que vaig realitzar per a Circuit Festival. Durant anys he portat als que venien ales meves rutes al lloc on hi havia estat. El 2012 vaig intentar, sense èxit, que es recordés al cabaret amb motiu del 75 aniversari de la seva desaparició, data que es complia en l'estiu de l'any següent. Amb el llibre de Paco Millar tot ha canviat.

El mateix Paco Villar assenyala "No se ha hecho justicia con el local nocturno más transgresor y cosmopolita que ha tenido Barcelona; un local que revolucionó las costumbres sociales y se convirtió en un icono turístico de la ciudad, a pesar de los esfuerzos realizados por sectores oficiales y políticos para que así no fuera".

Mireu: https://poldest.blogspot.com/2017/05/cabaret-la-criolla-on-tot-era-possible.html

L'ASTURIANA, LA CANDELARIA, MIRKO ... CAROLINES SEGONS GENET, PERÒ QUI EREN EN REALITAT?

El 1945 Jean Genet va encunyar el terme "carolines" per referir-se a un grup de persones que es movia pels baixos fons de Barcelona. Feia dotze anys que estava fora de la ciutat i algunes dades que va afegir ell no els va viure en primera persona.

Durant els anys 20 i 30 al Barri Xino barceloní van aparèixer tot un seguit de locals als quals acudien homes a la recerca de tenir relacions sexuals amb altres homes, per plaer o per diners. No eren locals pensats per ells, els propietaris obligaven a anar transvestits a qui acudia a la recerca d'alguna trobada ocasional. L'honor masculí dels senyors de bé havia de quedar intacte. El mateix Genet compte com es transvestia per buscar clients. Locals com la Criolla o Cal Sacristà, van triomfar tant, com a dolenta era la seva fama.

Altres bars de la zona, com el vell Cangrejo Loco, nois rossos com la cervesa i amb bells ulls verds feien les delícies d'il·lustres homosexuals com Rafael de Leon o el mateix Benavente. Mireu: https://poldest.blogspot.com/2020/07/lasturiana-la-candelaria-mirko.html

L'Asturiana

APROXIMACIÓ A LES CAROLINES I LA SEVA RELACIÓ AMB LA CNT/FAI

Qui eren les Carolines? Van existir realment? La FAI les va prohibir en entrar al govern? Durruti les va executar al front? Intentaré contestar a totes les preguntes en funció de les evidències que disposem avui.

Al llibre "Diari del lladre", Genet relata la presència de joves transvestits en un local proper a la Criolla anomenat Cal Sacristà. Els dos llocs eren els locals als quals acudien, o a la darrera moda francesa, o de faralaes amb "peineta" inclosa. Darrere d'aquest grup de persones es trobaven persones que avui definiríem com transsexuals, homosexuals que buscaven relacions sexuals, treballadors del sexe i delinqüents que buscaven víctimes a la qual prendre la seva cartera.

Mireu: https://poldest.blogspot.com/2019/07/aproximacio-les-carolines-i-la-seva.html

Carnaval 1936, Barcelona. Pères de Rozas, AFB

HISTÒRIA DEL CABARET AMB MULLADER NATURAL I DE L'ALTRE.

El 1917, al soterrani el Bar del Centre s'obria un local que s'anunciava com un cabaret a l'estil dels de París.

El lloc s'anunciava com el centre de reunió de l'aristocràcia de la nit. Inicialment el seu nom era el Cabaret del Tango. És el 1917 quan s'anuncia com "Au fond du la mer". Un local que entre tango i Fox-trot oferien no tan sols espectacles musicals, si no també plats amb "petxines i musclos". Servits entre "un mullader i de l'altre". I entre musclo i musclo l'aristocràcia de la nit ensumava la millor cocaïna de la ciutat.

Mireu: https://poldest.blogspot.com/2021/04/historia-del-cabaret-amb-mullader.html

Bibliografia:

Villar, Paco. La Criolla, La puerta dorada del Barrio Chino" Ed Comanegra.
Bueso, Adolfo, Diario de un cenetista. Ed Ariel.

Soto Puente, Juan, Un hombre llamado Katy, Ediciones La Palma
Olmeda Fernando, El látigo y la pluma, Madrid, Fernando. Sangre en Atarazanas
Usó, Juan Carlos. Orgullo Travestido

Madrid, Francisco de. Sangre en las Atarazanas. Ed La Vanguardia.

Goytisolo, Juan. Genet en el Raval, Ed Galaxia Guttenberg.

Jean Genet, Diari del lladre. RBA

dimecres, 4 de maig del 2022

UNA RUTA CAP ELS ORÍGENS DEL BARRI "CHINO"

Aquesta ruta ens portarà als orígens del barri "Chino", els personatges, els locals, les llegendes i la repressió.

La Criolla

La ruta està a disposició gratuitament per entitats i ens oficials. El seu inici és al Teatre Principal/Arc del Teatre i finalitza al Teatre Arnau. Cal recordar que l'aviació feixista el 1938 va arrasar el Barri i sols queden les petjades d'un passat que no va ser gloriós.

Seguirem la ruta per Arc del Teatre, carrer Cid, Portal de Santa Madrona i Paral.lel.

Temàtica:
Com era el barri "Chino" als anys 20-30? Com s'hi vivia? Quin és l'origen del nom? Quins carrers en formaven part?

Noms
Flor de Otoño, la Reina del Barrio Chino, Rafael de Leon, Tórtola València, Pepe el de la Criolla, Jean Genet, Miguel de Molina, Sonia Rescalvo, Raquel Meller, Madame Arthur, Dolly Van Doll...

Flor de Otoño

Llocs
Les farmàcies, la Bohemia, Madame le Petit, banys públics, el Cangrejo, Gambrinus, la Criolla, Cal Sagristà, la Mina, comissaria Conde de Asalto, carrer de les Tàpies, Barcelona de Noche, Teatre Arnau.